Son Bordoy contra son Bordoi
El govern de n'Antich amb el projecte d'urbanització de son Bordoy a la finca de son Bordoi, en el Molinar, no només converteix en infèrtils les poques terres agrícoles que resten al costat del centre de Palma, sinó que traeix i impedeix una millor qualitat de vida dels seus habitants. “Abrimos paso a un futuro social y sostenible” proclama la propaganda del “Nuevo Son Bordoy”. El Molinar va veure com el ciment d'ajuntaments democràtics del PP s'empassaven els seus molins, la franja de costa, la seva agrobiodiversitat ancestral, la vida quotidiana de seu barri mariner, a la vegada que assestava una mala ferida al paisatge d'una zona tan emblemàtica per a la nostra industria turística com és l'entrada des de l'aeroport cap al Passeig Marítim i casc antic de Palma. Ara Son Bordoy ho vol rematar.
Un fet semblant és el que ha significat urbanitzar can Espases Vell amb el projecte perpetrat per en Matas del PP, anomenat “son Espases” i que ara el PSOE aprofita finalment per els seus propis interessos electorals. La planificació urbanística que tuda milers d'habitatges buits, nous i vells i grans solars degradats pel ciment i en canvi en construeix de nous sobre la poca terra fèrtil que resta als voltants de Palma és una greu irresponsabilitat social i política. Tant com ho és deixar un tema tan delicat com la salut només en mans dels metges: ja ho diu l'OMS (Organització Mundial de la Salut), “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia o dolença”. A quina qualitat de vida podem aspirar si ens allunyam de la vida sana que significa el contacte amb la terra? A quin millor objectiu podem aspirar que en el de ser part activa de la pròpia sobirania alimentària i autogestió de la salut? Com és que son Bordoi i altres terres fèrtils al voltant de Palma no gaudeixen de projectes ideats en aquesta direcció? A quin futur hem d'aspirar, doncs, al del ciment i gespa amb quatre classes d'educació ambiental vora l'hortet escolar? Qui se'n beneficia finalment d'aquest creixement urbanístic forassenyat i tan virulent contra la terra i la seva gent?
Un fet semblant és el que ha significat urbanitzar can Espases Vell amb el projecte perpetrat per en Matas del PP, anomenat “son Espases” i que ara el PSOE aprofita finalment per els seus propis interessos electorals. La planificació urbanística que tuda milers d'habitatges buits, nous i vells i grans solars degradats pel ciment i en canvi en construeix de nous sobre la poca terra fèrtil que resta als voltants de Palma és una greu irresponsabilitat social i política. Tant com ho és deixar un tema tan delicat com la salut només en mans dels metges: ja ho diu l'OMS (Organització Mundial de la Salut), “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia o dolença”. A quina qualitat de vida podem aspirar si ens allunyam de la vida sana que significa el contacte amb la terra? A quin millor objectiu podem aspirar que en el de ser part activa de la pròpia sobirania alimentària i autogestió de la salut? Com és que son Bordoi i altres terres fèrtils al voltant de Palma no gaudeixen de projectes ideats en aquesta direcció? A quin futur hem d'aspirar, doncs, al del ciment i gespa amb quatre classes d'educació ambiental vora l'hortet escolar? Qui se'n beneficia finalment d'aquest creixement urbanístic forassenyat i tan virulent contra la terra i la seva gent?
Joan Vicenç Lillo i Colomar
1 de novembre de 2010
Foto: El bloc d'en Marcel Pich
Entrades
3 comentaris:
Bon dia Joan; quantes vegades estes actuacions es fan amb l'excusa de que es tractava d'un territori degradat que havia perdut els seus valors, és una de les tècniques més simples i que generen menys crítiques per part del ciutadà: degradem el territori i després traguem-li el suc amb les excuses de sempre... Es la darrera munyida abans de matar la vaca.
Coneixes el blog http://www.terracritica.org ? crec que t'agradarà. Salut!
Un camp que va ser agrícola quan es deixa uns anys sense treballar, encara pot recuperar més fertilitat gràcies al descans que permet restablir l'endofauna i microorganismes que són les que elaboren els nutrients de la terra. És falsa la idea de degradació pel que fa a la fertilitat de la terra no treballada. Ara bé, sí que sovint aquests terrenys es converteixen en abocadors de tota mena de rebuig o en cementiris de cotxes que a la vegada poden generar xabolisme. La llei hauria de protegir aquests espais i obligar a dedicar-los hi l'atenció que es mereixen amb una labor agrícola i ramadera si cal.
La urbanització sí que és el procés irreversible cap a una ocupació de la terra que no ens deixa espai per alenar i viure.
Ja l'he adherit als meus favorits.
Jo anava precisament no per la degradació agrícola (que en segons quins casos a base d'abocaments de tot tipus, extraccions d'àrids, etc. es veu afectada en major o menor mida, però que quasi sempre comk tu dius no és la trascendental), és una degradació "perceptiva"; en compters de percebre el valor d'allò que encara queda, ens quedem amb la degradació que pateix, i açò és un cercle viciós tant més acusat contra més acotat i més reduit és allò que queda (és com si algú que te un saquet plé d'or que va perdent per un forat, conforme li'n va quedant manco, en compters de revaloritzqar-lo, li lleva importància), i per al ciutadà no especialment sensibilitzat o coneixedor del tema la solució final, que en tots els casos és la mateixa (urbanitzar amb pisos, polígons, etc.) suposa una millora en la seua percepció del lloc (és la típica frase "ahí abans no hi havia res" que collons, ara és quan no hi ha res!. "L'asfalt és la darrera collita de la terra".
Publica un comentari a l'entrada