Les flors masculines o cons portadors de pol·len fan entre 1 i 2 centímetres, estan formades per nombrosos estams o microsporòfils disposats en espiral al llarg d’un eix. Cada microsporòfil duu 2 sacs pol·línics o microsporangis. En el seu interior es diferencien les cèl·lules mare del pol·len o microsporocits, cada una de les quals donarà origen, per meiosi, a quatre microspores o grans de pol·len.
La dispersió del pol·len dels pins es fa mitjançant el vent, no és cap secret. Podeu veure uns grocs estols de pol·len quan aquest bufa fort i engronsa les branques. Se’n diu dispersió Anemocora, es dispersen per Anemocòria.
Fa 2 diumenges, mentres dinava, m’entretenia amb les evolucions i volatejos d’un Ull de bou (Phylloscopus collybita) sobre els branquillons, a les puntes d’un pi. Cercava i caçava, evidentment petits insectes. Cada bot i propulsió del petit Ull de bou produïa un estol de pol·len visible a distància. Quan el pol·len o les llavors d’una planta són dispersades o transportades per un animal es parla de Zoocòria.
Aquest menut animal va rompre per uns instants les regles quadriculades que apareixen als llibres i va protagonitzar una acció d’Anemo-Zoocòria, i és que a la natura, no només existeix el blanc i el negre.
3 comentaris:
Enhorabona per les fotos, la darrera és magnífica. És tan bellugadís l'ull de bou que és molt mal de fotografiar. S'altra dia quasi ho vaig aconseguir, estava feliç (l'ull de bou) entre les flors d'una prunera.
Sí senyor, molt "shulu" aquest ull de bou pol·linitzador !
Uep Joan V. i JD,
si que és mal d'"enganxar" l'ull de bou, són molt ràpids i inquiets.
Hi ha un estudi recent que ha demostrat el primer cas en que un aucell polinitza un arbre (al paleàrtic) concretament el garrover del diable Anagirys foetida. Estic content de que vos hagin agradat les fotos, són retalls de l'original. La darrera la vaig fer a s'Albufera i com podeu pensar en vaig tirar cent i una va quedar potable.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada