dilluns, 15 de març de 2010

Destrossen el bosc de la Tordera

Han arrasat un bosc de ribera de la Tordera

Aquest escrit és per denunciar les desfetes que està fent l'ACA en un bon tram de la Tordera (com es veu a les imatges, han arrasat bona part del bosc de ribera, ja prou matxacat per infrastructures). Penso que cal fer-se ressò d'aquests fets gravíssims.
Voldria començar amb les paraules d'un ornitòleg que fa anys que fa el seguiment dels blauets d'aquest tram de la Tordera:
“Ahir vaig anar a anellar al punt R3, a Gualba, i mira per on, ja no existia doncs estava arrasat per les obres que està fent l'A.T.LL. (Aigües Ter Llobregat). Sembla mentida que es pugui fer aquestes obres sense informe d'impacte, i cap grup ecologista no en digui res. Ja cal que la gent de Barcelona quan begui aigua pensi el que s'ha destruït per poder omplir banyeres i piscines. Els que ho coneixíem abans, ens dol el cor. Ens dol el cor de veure el que ha desaparegut, que ningú hagi fet res per aturar-ho, i la impunitat amb que s'ha fet...”
Segons l’ACA, ja hi ha una empresa privada que està redactant un projecte de restauració... vaja!!! Ja hi ha també un beneficiari d’aquesta presa de pèl, de la maneta de l’ACA. I és que cap restauració tornarà a deixar el riu com abans... cap.
El motiu de la tala del bosc de ribera són les obres per al pas i soterrament de la canonada que connectarà la dessalinitzadora de Blanes (ITAM de la Tordera) amb la planta del Ter (ETAP Ter), que Aigües Ter-Llobregat (ATLL) té a Cardedeu – La Roca.
L’obra, que presenta un cost aproximat de 2,7 milions d’euros per quilòmetre, sorgeix després de la sequera de l’any 2008 com a obra amb caràcter d'urgència, i amb l’objectiu d’interconnectar les diferents xarxes de subministrament del recurs aigua, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. El fet de ser declarada obra d’urgència li ha permès estalviar-se part de la normativa d'avaluació d'impacte i no haver de tenir direcció ambiental d'obra.
Les obres estan afectant part de la llera i la zona de ribera del curs mitjà i baix de la Tordera, des de la seva desembocadura fins a Cardedeu, amb una amplada de 30 metres, tot i que la canonada només té un diàmetre de 1,2 metres!. En aquests ambients hi són propis hàbitats que la Directiva 97/62/CE considera d’interès, com l’hàbitat d'interès comunitari prioritari (91E0) de les vernedes, o l’hàbitat d'interès comunitari (92A0) de les alberedes i polledes.
Cal remarcar que l’àrea de ribera de la Tordera és un espai ja de per sí prou fràgil i alterat per els usos que històricament s’hi han anat desenvolupant, com extraccions d’àrids, polígons industrials, pas d’infrastructures, hortes il·legals, extraccions d’aigua freàtica, abocaments d’aigües residuals, etc.
La canonada l’han passat per aquells llocs que els suposen menys problemes econòmics: llera del riu, EINs, espais de domini públic,... donant-se el cas fins i tot de carregar-se una taca de bosc de ribera per tal de no haver de tocar una barraca al costat del riu.
Lo de la possible restauració no deixa de ser un maquillatge. Es parla molt (a l’ACA) de treure esculleres, eliminar canya i recuperar el bosc de ribera, i precisament lo que fa l’ACA son esculleres, estendre la canya amb els moviments de terres, i eliminar el bosc de ribera per on passa.
Això de la “urgència” per la sequera és l’excusa. L’autèntica urgència és la data de les properes eleccions... volen tenir enllestida l’obra per poder incloure-la dins les actuacions de govern abans de la fi de legislatura... aquesta és la veritable urgència... poder dir que aquesta legislatura ha solucionat els problemes de subministrament d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona, ni més ni menys.
Com a mínim, caldria reclamar que no es converteixi en un transvasament pur i dur dels aqüífers de la Tordera cap a Barcelona, donat que no es pot seguir amb el desastre del transvasament del Ter (desvestir un sant per vestir a un altre). Les dessaladores només funcionen en cas de sequera, ja que el cost del seu funcionament és molt elevat, i només funcionen quan ja no queda més aigua que treure... lo que és el mateix... les dessaladores les fan funcionar quan ja han esgotat els recursos hídrics naturals. Ja poden ampliar vint vegades l’actual dessaladora de Blanes que mai funcionarà al 100%, lo mínim i gràcies, i per justificar l’ inversió quan assequin el riu.
Molt important... cap restauració pot retornar lo que s’ha destruït... cap. Es fan esculleres on no hi havia, es talen arbres monumentals, disminueixen la capacitat real de l’aqüífer (tot el volum que ocupa tota la canonada... i parlem de quilòmetres), etc, etc,... Trauran les esculleres??? Quant costa plantar un arbre de més de 50anys??? Es pot recuperar un arbrat madur amb diners?... maquillatge pur i dur.
Més destrosses: veure imatges a Pla de Can jalpí (Tordera) 3/2/10

El passat divendres 19 de febrer va ser talat un imponent àlber (Populus alba) situat a la llera dreta de la Tordera, a l’alçada de Can Pàmies.
L’àlber tenia unes mides considerables i era se’ns dubte un dels exemplars d’aquesta espècie de majors dimensions dins del terme municipal de Sant Celoni. Tot i que no va ser possible mesurar-ne el seu diàmetre, sí que se’n va poder quantificar el perímetre i diàmetre bassals, de 4,62 m, i més de 1,5 m respectivament. En el tram de riu on es trobava l’àlber, la vegetació formava un bosc de ribera mixt, amb altres espècies pròpies d’aquests ambients com pollancres, salzes i verns, i alguns plàtans de grans dimensions. Tots aquests arbres també han estat talats. (Més sobre la “no” vergonya de l’ACA 4/3/10)
Anna Gallés
· Més informació: Javier Romera a La Natura a la Baixa Tordera

5 comentaris:

Josep (Benaguasil) ha dit...

Aquest tipus d'actuació són molt, massa freqüents també ací, al País Valencià. El meu riu, el Túria, també ha estat sobre-explotat durant molts anys, amb pedreres d'extracció d'àridds a la seva vora mateix. Ara l'han declarat Parc Fluvial i s'han proposat restaurar el bosc de ribera. El més curiós, el que jo no entenc, és la quantitat de maquinària pesada, camions i formigoneres que s'han utilitzat per a regenerar el riu (??). El ser humà som massa complicats i necis. La qüestió és remoure els diners, en lloc de fer les cosses amb tacte, estima i cura.

Joan Vicenç ha dit...

Aquesta actuació si està feta sense permís de l'administració responsable de recursos hídrics, biodiversitat, municipal... és il·legal administrativament i fins i tot diria que podria fregar el delicte ambiental, en especial si ha resultat afectada qualque espècie catalogada per la seva vulnerabilitat. En tot cas, efectivament, la nostra espècie destaca en neciesa en aquest ecosistema que és el món.

Annette ha dit...

Joan, aquesta actuació precisament l'ha feta l'administració responsable de recursos hídrics.

Joan Vicenç ha dit...

Cal demanar responsabilitats a l'administració, doncs. També tenen nom i llinatges.

jd ha dit...

Visc a Barcelona i no em regalen l'aigua que consumeixo. Penso que un consum responsable passa per exigir una gestió responsable dels recursos. L'administració no s'hauria de permetre el luxe de mantenir els dròpols responsables de tant desastre hidrològic.
I si no li vaga al senyor fiscal...