divendres, 12 de març de 2010

Eren tres xiprers llargs i prims

Elegia per a tres xiprers

Eren llargs i prims, perquè eren xiprers mascles. Eren tres, disposats en triangle. Donaven més bellesa, encara, al ja bellíssim claustre de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. El fort vent i el pes de la neu els han vençut. Han estat arrencats de soca-rel. Dos han caigut enmig del claustre, bellament també, malgrat tot, l’un damunt de l’altre, en forma de xeix. L’altre s’ha estimat més d’arrapar-se a la pedra vella i s’ha abraçat als arcs del primer pis del claustre, com si no volgués jeure a terra.
No es pot intentar de tocar la celístia, oblidant d’arrelar-se fortament. Ja ho deia Horaci que el vent sacseja amb més força les torres més altes i els arbres més alts –ell parlava de pins-, i els llamps fereixen els cimals de les muntanyes. Més amunt o més alt, més dura serà la caiguda.
Des del meu despatx, sento la serra mecànica que talla, ara, els xiprers. Serviran per fer llenya o adob. Tornaran a la terra. Com tot.
Un claustre sense xiprers és un claustre mancat. Sort que els arbres són més fàcils de substituir que les persones. I si hi posem un xiprer femella? Potser no pretendrà d'anar tan amunt i s’arrelarà més a fons. Sembla que no són tan fràgils. Ni tan esvelts.
Per sort, el ginkgo continua dempeus.
Les fotografies que il·lustren aquest text són d’avui, 11 de març de 2010. He fet les dues primeres a les 11 del matí i la tercera a les 3 de la tarda.
Mariàngela Vilallonga

· Article publicat al Bloc de Mariàngela Vilallonga el 11.03.2010

4 comentaris:

lluís gil ha dit...

Magnífic blog al que he arribat a través dels comentaris als xiprers de la mariàngela. Us ofereixo fer un tomb pel meu blog http://laparaulaescrita.blogspot.com,criticar-lo i afegir-vos-hi com a seguidors. Jo ho faré amb el vostre.

Una abraçada.

jd ha dit...

Quina llàstima, segur que els trobareu a faltar !
Suposo que, en un lloc emblemàtic com aquest, ara ningú se li ocorrerà de plantar-hi washingtònies per dir "algu"...de moment el gingko ja hi és.
En aquest sentit estem a l'alçada dels sirians o els jordans a l'hora de desfigurar el paisatge en un context històric. Les washingtònies de Damasc, els braquiquitons de Petra o tot allò que sobra de l'Alambra en són una bona mostra d'això.

Per cert, les cupressàcies són monoiques. Si la gestió del risc dels arbres depengués del sexe dels mateixos d'una forma tan dràstica hauriem de plegar. Les diverses varietats de xiprer ho són per moltes característiques tret d'aquesta.
L'Horaci ja ho deia " Si barreges la gespa amb els xipresos, te'els foteràs pel cap."( o potser era el Virgili ?)

Anònim ha dit...

http://www.peticao.com.pt/arvores-de-sintra

Empar ha dit...

Un text bellíssim, com la descripció de la mort dels tres xiprers (desconeixia la diferència entre un xiprer mascle i un de femella). Aquesta nevada, que tant desgavells a ocasionat, també ha provocat la mort de molts arbres.