dilluns, 15 de març de 2010

Cuba, un món d'arbres per estimar
























Una passejada pels arbres de Cuba

Ni em va passar pel cap redactar un diari, dia a dia, del viatge a Cuba. Altres proves anteriors havien fracassat en el simple intent. Me'n penedesc. Personalment crec cobertes les expectatives que em vaig crear quan als objectius d'aquest viatge. Es pot dir que es va dividir en dues parts: L'Havana i platges dels voltants i Pinar del Rio. La primera va ser un passeig per l'Havana, els seus carrers, arbres, edificis, gent. També la nit, teatre, jazz, bona música de salsa i bon ball, tot amb una excel·lent i càlida companyia.

Cert que ens va restar molt per veure, molt per fer, molt per conèixer i sentir. Per posar un exemple, el que més vaig trobar a faltar va ser una llarga caminada per la muntanya o ran de mar, tot sol a poder ser.

Pinar del Rio va ser una altra història. Quantes coses per contar, en tants pocs dies. Molta gent amb bicicleta, taxis estirats per cavalls, pagesia, paisatges increïbles i una flora desmesurada per la seva diversitat i quantitat d'espècies. Per altra banda vaig conèixer i compartir passejades amb algunes persones totalment apassionades pel món de la botànica i per tant lluitadores per la conservació del seu territori, dels seus hàbitats i plantes. El seu coneixement de les comunitats i espècies de la regió de Pinar del Rio, el territori més occidental de Cuba, era gairebé absolut, impressionant. Personalment ho desconec gairebé tot de la vegetació de Cuba, però en tot moment la conversa va ser molt fluida i interessant, així com les coincidències en les problemàtiques que atempten contra l'entorn.

No conformant-se amb les simples converses entre naturalistes, m'entregaren uns documents que són per a mi com un tresor. Un tresor de saviesa, d'amor per les plantes i el seu entorn. Se de ben cert que companys i amics botànics que conec haguessin passat nit i dia parlant sense parar d'espècies, endemismes, fisiologia i ecologia insular, mediterrània i caribenya.

Roberto Novo, gran conversador i apassionat botànic, Cénia, la persona encarregada de fer realitat el somni d'el jardí botànica a Pinar del Rio, Eloy, tècnic en medi ambient, foren les persones que com vos he contat vaig tenir la sort de conèixer i escoltar. Són persones que pareix que hagin assolit l'accés a un nivell superior de saviesa que les fa no només expertes del que coneixen, sinó que també sembla que han adquirit una filosofia pròpia per encarar la vida de manera confiada a la vegada que un tant escèptica, amb esperit crític i també divertit. Els moments de rialles franques i sonores varen sovintejar. Perquè vos faceu una idea de com anava la cosa, na Joana esmenta sovint l'episodi en què en Novo i jo aprofitarem l'aturada per una carretera del Parc Nacional de Viñales on s'hi havia produït un accident automobilístic, per caminar i observar i admirar la vegetació endèmica de los Mongotes, muntanyes com a pilons de rica vegetació verge. La resta dels acompanyants s'admiraren de la nostra alegria per la oportunitat d'observació de la naturalesa que ens oferia l'accident enlloc d'estar ni una mica interessants en l'esdeveniment produït. O aquella altra en què anàrem directes a la zona dels banys dels homes, situats dins una mena de cova, perquè just damunt la porta hi havia decidit néixer i existir una relíquia botànic d'aquells indrets. Tenc la impressió que, qui no compartien els nostres interessos naturalístics, s'admiraven de veure unes persones tan rares com nosaltres.

Em sap greu no poder estendre'm més en les observacions i rics comentaris sobre les diferents espècies presents a la zona. En tot cas el que sí que crec que puc aportar a qui realment en tengui un vertader interès, són els documents sobre el catàleg de plantes amenaçades d'aquella zona, la descripció de les mateixes o el diagnòstic que se'n fa del seu estat de conservació.

La meva pobra aportació serà la d'adjuntar a aquest escrit un seguit de fotografies d'arbres i plantes, aprofitant les d'incloure tant les ornamentals com les silvestres, les urbanes com les rurals, les autòctones com les invasores. Em sap greu però no hi incloure cap nom a sota, ni popular ni científic, no em vull arriscar a l'error en qüestió que mereix tan de respecte. A poc a poc en propers articles, ja aniré parlant d'alguns dels arbres que millor vaig arribar a identificar. En tot cas només comentar que l'Havana és una ciutat dels arbres. Esponerosos, amples, amb lloc per créixer, amb gran diversitat d'espècies. A la vegada moltes cases gaudeixen de jardins rics amb plantes ornamentals que farien les delícies de les dones de Mallorca que tant estimen els cossiols. No record haver vist cap arbre podat, ni cap falta que els hi feia. En canvi a la ciutat de Pinar del Rio existia una agre polèmica perquè per primera vegada a algú se li va ocórrer exsecallar els arbres d'un carrer, més o menys com per costum es fa al meu poble. Vos asseguro que la indignació era enorme, tant de bo els hi caigui uns dies de presó als qui feren la malifeta... és broma. Però qualque estirada d'orelles segur que els hi varen pegar, perquè s'hi ficaren els tècnics de medi ambient i tot.

Amb tot vaig destriar per part de la gent cubana un autèntic amor per les plantes i arbres, així com un canvi de mentalitat, no acabat d'assolir, pel que fa a la industria forestal que harmonitzi els interessos biològics amb els de l'explotació de la fusta.

Per acabar i pel que fa a les fotografies vos deman disculpes per no incloure-hi el nom de l'espècie, és el que tocaria. Hi ha una mescla d'espècies úniques, endèmiques, no són les més vistoses. N'hi ha d'altres que no són originàries de Cuba, però s'hi han adaptat be sigui com ornamentals, sigui com a productors de fruita o fusta. També hi veureu tres retrats, una d'ells és d'un pagès que sosté un arbre en les seves mans, aquest home és un bon empeltador d'arbres, en dono fe. Un altra és un jove que vaig trobar per l'Havana, anava un poc alegre i vulguis o no va voler que li fes una foto, com que després insistia en que li passés la foto, li vaig dir que la publicaria a aquest blog i que a partir de mitjans març la podria veure, és una llibertat que m'he presa. L'altra és un primer pla del Sr. Roberto Novo, entusiasta botànic, enciclopèdia vivent i molt bon conversador amb gran sentit de l'humor.

Potser trobareu que són massa fotos d'arbres, així d'una vegada. En vaig fer moltes més i la tria ha estat molt difícil, heu de pensar que a Cuba, com a altres països tropicals, el nombre d'espècies de d'arbres és tan elevat com d'espècies de plantes tenim a casa nostra. Més endavant miraré de centrar-me més espècie per espècie. Gràcies.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 13 de març de 2010.
















Fotos JV10

6 comentaris:

tniserra ha dit...

impresionant!! gràcies

la darrera fotografia, quina espècie és? la vermellositat es deu a la brotació o a la floració?

Joan Vicenç ha dit...

Si no vaig errat és la floració, quan a l'espècie, potser aviat en podré treure l'entrellat i t'ho diré amb la resta d'informació que en pugui extreure. Gràcies.

jd ha dit...

JV, si et cal un cop de mà per a rematar alguna identificació enrevessada, aquí em tens. No en sé massa però disposo del manual "Arboles de Cuba" d'en Johannes Bisse.
A mi Cuba, la seva gent, la seva flora em va robà el cor. En bona part gràcies a l'idioma vaig poder tenir moltes vivències amb els sentiments a flor de pell.
Per poc que puguis ja ens explicaràs que has descobert dels seus magnífics arbres...
Espero que el poble cubà pugui trobar el seu camí per a fer una nova revolució sense perdre de vista la seva història.
Una forta abraçada a tots plegats !

Joan Vicenç ha dit...

És clar JD que em cal la teva ajuda i la de qualsevol que s'hi vulgui incorporar. Ens podríem proposar el repte d'identificar els arbres que surten a aquestes fotos, els qui tenguin característiques suficients com per avaluar-ne amb certesa la seva identificació. Gràcies per endavant. JV

tniserra ha dit...

Potencialidades ornamentales de la flora cubana:
http://revistas.mes.edu.cu/elibro/Members/Administrador/cag031071523-a.pdf/view

Plantas de la flora cubana cultivadas en España: http://www.arrakis.es/~jmanuel/Plantascubanas.pdf

Joan Vicenç ha dit...

Moltes gràcies, repeteixo que vaig portar alguns documents botànics en format word, concretament de la zona de Pinar del Rio, si qualcú hi està especialment interessat, que es posi en contacte amb amicsarbres i li farem arribar. Gràcies una altra vegada per aquests dos documents tan interessants i que em poden ajudar a clarificar un poc més el tema.