No hi ha planeta B
Un variat sector, que inclouen alguns científics, grans inversionistes, poderosos governs i algun ambientalista despistat, convergeixen en impulsar la geoenginyeria o manipulació del clima, al·legant que que es poden canviar les causes de la crisi climàtica. Proposen llavors un pla B: tècniques per a manipular grans bocins del planeta, des de oceans a l'estratòsfera, per a contrarestar els efectes de l'escalfament global.
Saben que implica enormes riscs i per això afirmen que és només per a casos d'emergència -que ells mateixos definiran quan ocorren.
El lobby del carbó (consells de les industries de petroli, energia i transports) que durant dècades negaren que hi havia canvi climàtic, han canviat el discurs. Ara ho accepten, però són grans entusiastes de la geoenginyeria. Per aquestes poderoses industries (i els governs que els serveixen), és excel·lent la perspectiva de no haver de canviar res: proposen refredar el planeta amb tecnologies d'alt risc, mentre segueixen escalfant sense parar. Així mantenen el lucre que obtenen amb les brutes activitats que provoquen el canvi climàtic i aconsegueixen guanys addicionals amb nous megaprojectes de geoenginyeria.
El pèssim resultat de les negociacions sobre el clima a Copenhage el passat desembre donà més alè a aquests pirates globals, que compten amb un reduit però influent sector científic que els teixeix el discurs de justificació. La geoenginyeria, que era vista com un absurd, ara ocupa llocs a publicacions científics i grans mitjans. Institucions com la Societat Reial del Regne Unit, l'Acadèmia de Ciències d'Estats Units i altres, han organitzat conferències i seminaris que conclouen que s'han d'invertir recursos públics ( a més de privats) en la investigació i experimentació de geoenginyeria. Són informes parcials, amb participació de geoenginyers i cap o escassa apreciació crítica i independent, però serveixen de base per a l'acció d'alguns governs. El febrer de 2010 els comitès de ciència i tecnologia d'Estats Units i Regne Unit convocaren audiències amb participació quasi exclusiva de promotors de la geoenginyeria. Després anunciaren que estan elaborant legislació per a finançar i permetre aquests experiments.
Això és molt greu, perquè allò que es faci per a manipular el clima -un sistema global i amb interdependència- no és ni serà mai, competència de uns o pocs països, és problema de tothom. Parlar de legislació nacional és simplement una coartada per a justificar experiments que segurament tendran impactes dramàtics a altres països, fins i tot molt llunyans d'on s'iniciïn.
Per tallar la crítica, els impulsors de la geoenginyeria convoquen a una reunió a Asilomar, Califòrnia, aquest març per a crear codis de conducta voluntaris, imitant la reunió que en el mateix lloc feren els biotecnòlegs el 1975, per evitar la regulació i supervisió independent.
Una de les propostes que més s'impulsen actualment és injectar nanopartícules ensofrades a la estratosfera, per a crear ombres gegantesques que tapin els raigs solars. David Keith, entusiasta de la geoenginyeria, aconseguí publicar recentment un article pretès seriós sobre el tema, a la revista Nature (28/1/2010). S'inspira en l'erupció del volcà Pinatubo el 1991 a Filipines, el nigul volcànic del qual va fer baixar la temperatura global 0'5 graus mentre es mantingué. Clar que qualsevol que hagi estat a l'àrea d'assoliment d'un nigul volcànic, sap que el seu descens te impactes: la cendra tòxica danya cultius, flora, fauna i éssers humans. Provoca acidificació mars i boscos.
Els qui propugnen aquest mètode -fet públic per el premi Nobel Paul Crutzen el 2006- saben que les partícules injectades cauran posteriorment, causant danys similars a mar i terra, a més de mort prematura de centenars de milers de persones (mig milió estimat). Crutzen contestà que també el canvi climàtic amenaça la vida de la gent. També s'agreujarà el forat a la capa d'ozó, que ja té impactes seriosos a varis països del món: augment notable de càncer de pell en humans i ceguesa en bestiar comprovats.
Alan Robock, un eminent climatòleg, analitzà la proposta de crear aquests para-sols ensofrats. A més de confirmar alguns dels impactes anomenats, indicà que encara que els experiments es fessin a l'Àrtic (amb la idea de refredar els països del Nord, que és l'objectiu dels seus promotors) tendrien impactes en els patrons de precipitació i vents globals, alterant els monsons a Àsia i augmentant la sequera a Àfrica. Robock assenyala que això posaria directament en risc les fonts d'aigua i aliments d'uns 2 mil milions de persones (Science, 29/1/2010). Explica també que per a saber que succeiria amb la injecció de sofre, s'hauria de fer a una escala de tal magnitud que no serien experiments, seria desplegament de geoenginyeria, amb efectes irreversibles, perquè una vegada col·locades a l'estratosfera, les partícules no es poden retirar a voluntat.
Aquesta és només una de les tècniques de geoenginyeria que s'impulsen, que es suma a altres com les de la fertilització oceànica (aquestes foren aturades per una moratòria global de Nacions Unides el 2008). La geoenginyeria és un pla dels mateixos governs i empreses que provocaren el canvi climàtic, per a voler convèncer que podran resoldre el desastre amb un pla B que portarà més i nous riscs que allò altra, però els permetrà mantenir els seus privilegis.
Ells hauran dissenyat el seu pla B, però no existeix un planeta B. És imperatiu canviar les causes, no els símptomes, del canvi climàtic. L'única regulació necessària sobre geoenginyeria és una prohibició global de qualsevol experiment o desplegament en el món real.
Silvia Ribeiro
L'autora és investigadora del Grup ETC Saben que implica enormes riscs i per això afirmen que és només per a casos d'emergència -que ells mateixos definiran quan ocorren.
El lobby del carbó (consells de les industries de petroli, energia i transports) que durant dècades negaren que hi havia canvi climàtic, han canviat el discurs. Ara ho accepten, però són grans entusiastes de la geoenginyeria. Per aquestes poderoses industries (i els governs que els serveixen), és excel·lent la perspectiva de no haver de canviar res: proposen refredar el planeta amb tecnologies d'alt risc, mentre segueixen escalfant sense parar. Així mantenen el lucre que obtenen amb les brutes activitats que provoquen el canvi climàtic i aconsegueixen guanys addicionals amb nous megaprojectes de geoenginyeria.
El pèssim resultat de les negociacions sobre el clima a Copenhage el passat desembre donà més alè a aquests pirates globals, que compten amb un reduit però influent sector científic que els teixeix el discurs de justificació. La geoenginyeria, que era vista com un absurd, ara ocupa llocs a publicacions científics i grans mitjans. Institucions com la Societat Reial del Regne Unit, l'Acadèmia de Ciències d'Estats Units i altres, han organitzat conferències i seminaris que conclouen que s'han d'invertir recursos públics ( a més de privats) en la investigació i experimentació de geoenginyeria. Són informes parcials, amb participació de geoenginyers i cap o escassa apreciació crítica i independent, però serveixen de base per a l'acció d'alguns governs. El febrer de 2010 els comitès de ciència i tecnologia d'Estats Units i Regne Unit convocaren audiències amb participació quasi exclusiva de promotors de la geoenginyeria. Després anunciaren que estan elaborant legislació per a finançar i permetre aquests experiments.
Això és molt greu, perquè allò que es faci per a manipular el clima -un sistema global i amb interdependència- no és ni serà mai, competència de uns o pocs països, és problema de tothom. Parlar de legislació nacional és simplement una coartada per a justificar experiments que segurament tendran impactes dramàtics a altres països, fins i tot molt llunyans d'on s'iniciïn.
Per tallar la crítica, els impulsors de la geoenginyeria convoquen a una reunió a Asilomar, Califòrnia, aquest març per a crear codis de conducta voluntaris, imitant la reunió que en el mateix lloc feren els biotecnòlegs el 1975, per evitar la regulació i supervisió independent.
Una de les propostes que més s'impulsen actualment és injectar nanopartícules ensofrades a la estratosfera, per a crear ombres gegantesques que tapin els raigs solars. David Keith, entusiasta de la geoenginyeria, aconseguí publicar recentment un article pretès seriós sobre el tema, a la revista Nature (28/1/2010). S'inspira en l'erupció del volcà Pinatubo el 1991 a Filipines, el nigul volcànic del qual va fer baixar la temperatura global 0'5 graus mentre es mantingué. Clar que qualsevol que hagi estat a l'àrea d'assoliment d'un nigul volcànic, sap que el seu descens te impactes: la cendra tòxica danya cultius, flora, fauna i éssers humans. Provoca acidificació mars i boscos.
Els qui propugnen aquest mètode -fet públic per el premi Nobel Paul Crutzen el 2006- saben que les partícules injectades cauran posteriorment, causant danys similars a mar i terra, a més de mort prematura de centenars de milers de persones (mig milió estimat). Crutzen contestà que també el canvi climàtic amenaça la vida de la gent. També s'agreujarà el forat a la capa d'ozó, que ja té impactes seriosos a varis països del món: augment notable de càncer de pell en humans i ceguesa en bestiar comprovats.
Alan Robock, un eminent climatòleg, analitzà la proposta de crear aquests para-sols ensofrats. A més de confirmar alguns dels impactes anomenats, indicà que encara que els experiments es fessin a l'Àrtic (amb la idea de refredar els països del Nord, que és l'objectiu dels seus promotors) tendrien impactes en els patrons de precipitació i vents globals, alterant els monsons a Àsia i augmentant la sequera a Àfrica. Robock assenyala que això posaria directament en risc les fonts d'aigua i aliments d'uns 2 mil milions de persones (Science, 29/1/2010). Explica també que per a saber que succeiria amb la injecció de sofre, s'hauria de fer a una escala de tal magnitud que no serien experiments, seria desplegament de geoenginyeria, amb efectes irreversibles, perquè una vegada col·locades a l'estratosfera, les partícules no es poden retirar a voluntat.
Aquesta és només una de les tècniques de geoenginyeria que s'impulsen, que es suma a altres com les de la fertilització oceànica (aquestes foren aturades per una moratòria global de Nacions Unides el 2008). La geoenginyeria és un pla dels mateixos governs i empreses que provocaren el canvi climàtic, per a voler convèncer que podran resoldre el desastre amb un pla B que portarà més i nous riscs que allò altra, però els permetrà mantenir els seus privilegis.
Ells hauran dissenyat el seu pla B, però no existeix un planeta B. És imperatiu canviar les causes, no els símptomes, del canvi climàtic. L'única regulació necessària sobre geoenginyeria és una prohibició global de qualsevol experiment o desplegament en el món real.
Silvia Ribeiro
Font: La Jornada
Entrades
1 comentari:
Aquests salva-mons em fan vertader pànic. Son perillosissims. Pareix com si una força maligna els dirigís per a que destrueixin sa vida a sa Terra. Sa seva cobdícia és tan brutal, que mataríen sa mare per una grapada de dolars. Joan
Publica un comentari a l'entrada