Ametllers florits i rellotges biològics
Em sembla un déjà vu, déjà lu, però qui no ha escrit a Mallorca alguna cosa sobre els ametlers? Des de la poetessa romàntica fins als sociòlegs postmoderns han usat la floració blanquinosa que entapissa l'illa per enlairar-se o queixar-se. Ella, de les meravelles de la natura i els altres, per indignar-se veient com, d'una agricultura en decadència, els espavilats hotelers -amb la seva postal- en feien bandera promocional de "la industria de los forasteros", o sia del turisme, de franc.
A tots ens ha donat l'abast el conreu d'aquest arbre, substitutori d'un altre conreu comercial, la vinya, després del desastre de la invasió de la fil·loxera. Els set milions i escaig d'arbres que hi va arribar a haver donaren pa a les famílies que en sembraren i tema als literats que s'hi fixaren. Només de la varietat d'en Pons hi havia més d'un milió d'arbres, un milió d'en Pou de Felanitx, nou-cents mil de la Canaleta, mig milió de la Verdereta (tan saborosa)... I, un temps, fins i tot foren una atracció real per als turistes que venien el febrer a veure'ls florir, com ara fan a la vall de Jerte a Extremadura i al Japó, amb la florida dels cirerers; aquesta atracció passà a ser virtual quan es convertí en una fotografia de catàleg de tour-operator turístic o de guia repetitiva de les Illes Balears.
Fou Joan March, en Verga, qui malfiant-se del negoci turístic, mentre observava el canvi del litoral de Calvià, pronuncià la frase que -almanco fins avui- no encertà: "Si aquest negoci va malament, no bastaran els ametllers per penjar-se". El fet és que, dels set milions, avui n'hi deu haver la meitat, i el negoci no és que s'hagi dividit entre dos, no, ha baixat com una barrina impulsat per la competència ferotge dels enormes ametlerars californians i per la impossibilitat, manifesta, de fer consumir ametles de les Illes, més bones i més ecològiques, encara que siguin més lletges i irregulars que les importades. "Tastau el bessó de Mallorca", deia un eslògan de la Conselleria d'Agricultura, jugant amb el doble o triple sentit que té la paraula "bessó".
Però el fet és que la gran quantitat de varietats, la vellesa i la poca productivitat dels arbres o la dificultat de la seva recol·lecció han impedit que el cultiu es refés i molts d'ametlers han mort i d'altres sobreviuen amb les ametles de l'any passat encara a l'arbre. Val a dir, però, que en queden de pagesos i hobby farmers que duen les tanques que fan mirera. Però no sé fins quan serà possible que hi hagi difunts sota els ametlers en flor. Com a integrant del desaparegut Col·lectiu Bessó de Mallorca (amb Miquel Pastor i Xavier Moratinos), férem donació al Jardí Botànic de Sóller de la nostra col·lecció de més de 100 castes diferents d'ametles que reberen amb satisfacció, crec, Andreu Ramis, el seu president i Josep L. Gradaille, el seu dinàmic director.
Ara, com a bon representant del Col·lectiu de Folklòrics Ploramiques, aquesta setmana he fet la meva volta ritual per la Mallorca florida. Les vistes dels ametlerars florits més fotogèniques han estat les de la carretera que surt de l'Esgleieta cap a Bunyola i les del camí del Raiguer, prop del torrent d'Almedrà, darrere Lloseta. El contrast amb el cimals nevats de la serra de Tramuntana acabava de compondre la tramoia necessària: "Ametler no facis via, que gelarà qualque dia", aforisme o parèmia subseqüent de la que diu que "Flor de gener, no umpl el paner".
I aquí volia arribar, a la floració de l'ametler, més que com a objecte paisatgístic, com a indicador fenològic. I ara miraré d'explicar-ho. Geògrafs, biòlegs i climatòlegs ens interessam per la fenologia, que no és més que l'estudi dels fenòmens periòdics dels éssers vius i la seva relació amb les condicions ambientals determinades pel temps atmosfèric. Vegetals i animals són vertaders registradors anuals de les condicions climàtiques: el brostar de les fulles, la floració, la maduració dels fruits, la caiguda del fullatge, la migració dels ocells, els primers cants, la nidificació, l'època d'aparellament... no es produeixen en la mateixa data sinó dins una extensió temporal d'uns paràmetres determinats per la durada del dia, les temperatures -fred i calor- o l'aigua de què es disposa. Així, vegetals i animals, amb aquests bioritmes, ens informen, són vertaders registradors ambientals. Ja des de 1943 el que abans es denominava Servicio Meteorológico Nacional va començar les observacions fenològiques metòdiques. Tot i que es fa amb plantes no cultivades i animals no domesticats (l'arribada de falzies i oronelles, el primer cant de l'enganyapastors o la primera volada de la papallona de la col, per exemple), també s'ha agafat com a indicador la primera floració dels ametlers.
La floració dels ametlers és una de les més primerenques ("La fruita més primerenca / n'és la flor de l'ametler. / Senyor Rei una altra en sé, / la Reina en el corral té / una pomera hivernenca"), és abans de què surtin les fulles de l'arbre i sol ocórrer quan la temperatura mitjana ja supera els 6-8ºC. Gelades, ventades i temporals de pluja afecten la flor i, per tant, la pol·linització i el rendiment. La màxima activitat floral i pol·linitzadora es troba entre els 15ºC i els 25ºC. Els més primerencs pel gener, els més tardans el març. Aquestes observacions plurianuals permeten la construcció de mapes d'isòfenes (les ratlles que uneixen el mateix temps de floració en aquest cas) que ens demostren que a la península Ibèrica, a gran part de la Meseta, el nord i els Pirineus els ametlers floreixen dins l'abril.
Una demostració més que els éssers vius seguim uns ritmes fisiològics ajustats als cicles ambientals dels nostres hàbitats. Cicles diaris, vigília i son, llum i obscuritat; ritmes lligats a les fases de la Lluna, coneguts des dels temps antics pels agricultors, i els cicles estacionals que als països temperats, com el nostre, són els més espectaculars. Els mecanismes interns dels cossos s'adapten, s'avancen i es preparen, a partir d'una determinada senya es posen en marxa els rellotges biològics. També els nostres, per molt que creguem que ens hem independitzat de les condicions ambientals externes.
Aprofit l'aniversari del premi Nobel Albert Camus per recuperar un text, precisament titulat Els Ametlers: "Quan jo vivia a Alger, sentia tot l'hivern una frisança perquè sabia que, en una nit, en una sola nit freda i pura de febrer, els ametlers de la vall dels Cònsols es cobririen de flors blanques. I em meravellava de veure com aquesta neu fràgil resistia totes les pluges i els vents de la mar. I cada any persistia just el temps que cal per germinar el fruit... Davant l'enormitat de la jugada en la qual ens trobam implicats, cal tenir molt present, sobretot, la força del caràcter. I no parl d'aquella que, a les tarimes electorals, acompanya les celles arruades i les amenaces, sinó de la que aguanta tots els vents de la mar amb la seva blancor i la seva saba. La que, dins l'hivern del món, va germinant el fruit". Valgui la metàfora, fenològica també, en aquest cas, però no sé si pel caràcter dels mallorquins sigui més aplicable allò de "Ser una ametla que s'adreça", significant l'escassa probabilitat d'una cosa, tal vegada de la nostra força de caràcter, almanco la d'un servidor de vostès.
A tots ens ha donat l'abast el conreu d'aquest arbre, substitutori d'un altre conreu comercial, la vinya, després del desastre de la invasió de la fil·loxera. Els set milions i escaig d'arbres que hi va arribar a haver donaren pa a les famílies que en sembraren i tema als literats que s'hi fixaren. Només de la varietat d'en Pons hi havia més d'un milió d'arbres, un milió d'en Pou de Felanitx, nou-cents mil de la Canaleta, mig milió de la Verdereta (tan saborosa)... I, un temps, fins i tot foren una atracció real per als turistes que venien el febrer a veure'ls florir, com ara fan a la vall de Jerte a Extremadura i al Japó, amb la florida dels cirerers; aquesta atracció passà a ser virtual quan es convertí en una fotografia de catàleg de tour-operator turístic o de guia repetitiva de les Illes Balears.
Fou Joan March, en Verga, qui malfiant-se del negoci turístic, mentre observava el canvi del litoral de Calvià, pronuncià la frase que -almanco fins avui- no encertà: "Si aquest negoci va malament, no bastaran els ametllers per penjar-se". El fet és que, dels set milions, avui n'hi deu haver la meitat, i el negoci no és que s'hagi dividit entre dos, no, ha baixat com una barrina impulsat per la competència ferotge dels enormes ametlerars californians i per la impossibilitat, manifesta, de fer consumir ametles de les Illes, més bones i més ecològiques, encara que siguin més lletges i irregulars que les importades. "Tastau el bessó de Mallorca", deia un eslògan de la Conselleria d'Agricultura, jugant amb el doble o triple sentit que té la paraula "bessó".
Però el fet és que la gran quantitat de varietats, la vellesa i la poca productivitat dels arbres o la dificultat de la seva recol·lecció han impedit que el cultiu es refés i molts d'ametlers han mort i d'altres sobreviuen amb les ametles de l'any passat encara a l'arbre. Val a dir, però, que en queden de pagesos i hobby farmers que duen les tanques que fan mirera. Però no sé fins quan serà possible que hi hagi difunts sota els ametlers en flor. Com a integrant del desaparegut Col·lectiu Bessó de Mallorca (amb Miquel Pastor i Xavier Moratinos), férem donació al Jardí Botànic de Sóller de la nostra col·lecció de més de 100 castes diferents d'ametles que reberen amb satisfacció, crec, Andreu Ramis, el seu president i Josep L. Gradaille, el seu dinàmic director.
Ara, com a bon representant del Col·lectiu de Folklòrics Ploramiques, aquesta setmana he fet la meva volta ritual per la Mallorca florida. Les vistes dels ametlerars florits més fotogèniques han estat les de la carretera que surt de l'Esgleieta cap a Bunyola i les del camí del Raiguer, prop del torrent d'Almedrà, darrere Lloseta. El contrast amb el cimals nevats de la serra de Tramuntana acabava de compondre la tramoia necessària: "Ametler no facis via, que gelarà qualque dia", aforisme o parèmia subseqüent de la que diu que "Flor de gener, no umpl el paner".
I aquí volia arribar, a la floració de l'ametler, més que com a objecte paisatgístic, com a indicador fenològic. I ara miraré d'explicar-ho. Geògrafs, biòlegs i climatòlegs ens interessam per la fenologia, que no és més que l'estudi dels fenòmens periòdics dels éssers vius i la seva relació amb les condicions ambientals determinades pel temps atmosfèric. Vegetals i animals són vertaders registradors anuals de les condicions climàtiques: el brostar de les fulles, la floració, la maduració dels fruits, la caiguda del fullatge, la migració dels ocells, els primers cants, la nidificació, l'època d'aparellament... no es produeixen en la mateixa data sinó dins una extensió temporal d'uns paràmetres determinats per la durada del dia, les temperatures -fred i calor- o l'aigua de què es disposa. Així, vegetals i animals, amb aquests bioritmes, ens informen, són vertaders registradors ambientals. Ja des de 1943 el que abans es denominava Servicio Meteorológico Nacional va començar les observacions fenològiques metòdiques. Tot i que es fa amb plantes no cultivades i animals no domesticats (l'arribada de falzies i oronelles, el primer cant de l'enganyapastors o la primera volada de la papallona de la col, per exemple), també s'ha agafat com a indicador la primera floració dels ametlers.
La floració dels ametlers és una de les més primerenques ("La fruita més primerenca / n'és la flor de l'ametler. / Senyor Rei una altra en sé, / la Reina en el corral té / una pomera hivernenca"), és abans de què surtin les fulles de l'arbre i sol ocórrer quan la temperatura mitjana ja supera els 6-8ºC. Gelades, ventades i temporals de pluja afecten la flor i, per tant, la pol·linització i el rendiment. La màxima activitat floral i pol·linitzadora es troba entre els 15ºC i els 25ºC. Els més primerencs pel gener, els més tardans el març. Aquestes observacions plurianuals permeten la construcció de mapes d'isòfenes (les ratlles que uneixen el mateix temps de floració en aquest cas) que ens demostren que a la península Ibèrica, a gran part de la Meseta, el nord i els Pirineus els ametlers floreixen dins l'abril.
Una demostració més que els éssers vius seguim uns ritmes fisiològics ajustats als cicles ambientals dels nostres hàbitats. Cicles diaris, vigília i son, llum i obscuritat; ritmes lligats a les fases de la Lluna, coneguts des dels temps antics pels agricultors, i els cicles estacionals que als països temperats, com el nostre, són els més espectaculars. Els mecanismes interns dels cossos s'adapten, s'avancen i es preparen, a partir d'una determinada senya es posen en marxa els rellotges biològics. També els nostres, per molt que creguem que ens hem independitzat de les condicions ambientals externes.
Aprofit l'aniversari del premi Nobel Albert Camus per recuperar un text, precisament titulat Els Ametlers: "Quan jo vivia a Alger, sentia tot l'hivern una frisança perquè sabia que, en una nit, en una sola nit freda i pura de febrer, els ametlers de la vall dels Cònsols es cobririen de flors blanques. I em meravellava de veure com aquesta neu fràgil resistia totes les pluges i els vents de la mar. I cada any persistia just el temps que cal per germinar el fruit... Davant l'enormitat de la jugada en la qual ens trobam implicats, cal tenir molt present, sobretot, la força del caràcter. I no parl d'aquella que, a les tarimes electorals, acompanya les celles arruades i les amenaces, sinó de la que aguanta tots els vents de la mar amb la seva blancor i la seva saba. La que, dins l'hivern del món, va germinant el fruit". Valgui la metàfora, fenològica també, en aquest cas, però no sé si pel caràcter dels mallorquins sigui més aplicable allò de "Ser una ametla que s'adreça", significant l'escassa probabilitat d'una cosa, tal vegada de la nostra força de caràcter, almanco la d'un servidor de vostès.
Fotos JV
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada