dilluns, 22 de febrer de 2010

Xiprers de Sinera

25 anys sense Espriu (1913-1985)


Homenatge a Salvador Espriu
En record dels vint-i-cinc anys de la seva mort

·

Llibre de Sinera

VIII

Al vell orb preguntava l’esglai
si el meu poble tindria demà.
I la boca sense llavis començà
la riota que no para mai.

La destral de la llum en els caps.
El carrer se’ns tornava fornal.
Una mica d’oreig de la mar
arribava de sobte als portals.

Els ulls blancs ja no eren davant
la temença que havia parlat.
Ara els passos s’allunyen enllà
dels immòbils xiprers vigilants.

Repreníem el somni tenaç
- contra el bou, el serpent, el senglar -
de la nostra difícil bondat,
de la nostra viril dignitat,
de la nostra fidel llibertat.

XV

Assentiré de grat, car només se'm donà
d'almoina la riquesa d'un instant.

Si podien, però, durar
la llum parada, l'ordre clar
dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,
la nostra llengua, el lent esguard
damunt de cada cosa que he estimat!

Voltats de por, enmig del glaç
de burles i rialles d'albardans,
hem dit els mots que són la sang
d'aquest vell poble que volem salvar.

No queden solcs en l'aigua, cap senyal
de la barca, de l'home, del seu pas.
L'estrany drapaire omplia el sac
de retalls de records i se'n va,
sota la fosca pluja, torb enllà,
pels llargs camins que s'esborren a mar.

Salvador Espriu
·

Amb els pals els captaires resseguien
un a un els barrots de les reixes del meu carrer.
Basarda de la fosca per l'esclat del sol,
venien del camí d'atzavares del Mal Temps,
s'atansaven a poc a poc des de la pujada
i demanaven almoina de cancell en cancell.
Un cop a la setmana els pobres arribaven,
en una lenta, quasi aturada processó,
i ens cridaven amb veus de ronca cantarella
al tenaç i obscè mercat de sutzures i mals.
La corrua passava davallant cap a la placeta
i es perdia després, pels alts plàtans polsosos,
enllà de l'ombra ja llunyana dels xiprers.
Com deixava sollats els portals, les eixides,
la mica d'aire de mar, la llum sencera de l'estiu!
Però encara quedava, sempre ressagat, el vell cec
que s'ho mirava tot des de les plagues dels ulls,
àvides, xopes de sang, calentes,
obertes sense cap resposta
a les preguntes del nostre esglai,
esbatanades en el buit fins que les cobria
en un sobtat vol compacte la negror del moscam.

Salvador Espriu
·

Cementiri de Sinera

I

Pels rials baixa el carro
del sol, des de carenes
de fonollars i vinyes
que jo sempre recordo.
Passejaré per l'ordre
de verds xiprers immòbils
damunt la mar en calma.

III

Sense cap nom ni símbol,
ran dels xiprers, dessota
un poc de pols sorrenca,
endurida de pluges.
O que l’oratge escampi
la cendra per les barques
i els solcs dibuixadíssims
i la llum de Sinera.
Claror d’abril, de pàtria
que mor amb mi, quan miro
els anys i el pas: viatge
al llarg de lents crepuscles.

V

Pels portals de Sinera
passo captant engrunes
de vells records. Ressona
als carrers en silenci
el feble prec inútil.
Cap caritat no em llesca
el pa que jo menjava,
el temps perdut. M’esperen
tan sols, per fer-me almoina,
fidels xiprers verdíssims.

VII

Arriba el raïm tendre
portat per dits benèvols
del sant màrtir de plata.
En processó tremolen
llumenetes de ciris
i acompanyen la tarda
a ben morir: viàtic
dels records de Sinera.
Per contemplar-los pujo
on el xiprer vigila.

IX

Vol de records de pluja
aguditza suplicis
d’aquestes flors que moren
al fràgil pas harmònic
de la tarda i de l’aigua.
Com calla el mar! Enlaire,
triomf, destí, reialme,
escomesa de puntes.
Els xiprers recollien
claror de cel plorada
en miralls momentanis.

Salvador Espriu
·

Per ser cantada en la meva nit

Perdut en l'aigua
callada del meu somni.

Jo sol, i l'ombra
dels xiprers, que m'espera
mirall endins de l'aigua
del meu somni.

Pedra, vent: em podríeu
allunyar del continu
pas de cristall, de l'aigua
del meu somni?

Enllà d'una profunda
nit sense veus, em nego
en el dolor de l'aigua
del meu somni.

Salvador Espriu
Amb musica de Raimon :

·
Salvador Espriu
(Santa Coloma de Farners, 10 juliol 1913 - Barcelona, 22 febrer 1985)
·
· Fotos Cementiri d'Arenys/Sinera :
· Josep Puighermanal i Lluïsa Valls · katnat_3 · katnat_3 · SílviaPrats · Esther i Toni ·

5 comentaris:

vpamies ha dit...

Imponents els xiprers i sempre presents en l'obra d'Espriu.

Gràcies per afegir-vos a l'homenatge!

Esther i Toni ha dit...

Hola, acabem de descobrir el vostre blog. Ens sembla molt encertats la temàtica i el disseny. Ens n'hem fet seguidors i intentarem col·laborar amb alguna coseta.

Salutacions

http://imatgesdesilenci.blogspot.com/

Mariàngela Vilallonga ha dit...

Extraordinari homenatge! Us felicito.

alfOnS Olmo Boronat ha dit...

VerdCel versiona la cançó de Raimon amb text de Salvador Espriu: Indesinenter.
Canten també Névoa, Carles Dénia, Andreu de Rapsodes, Juli Cantó. (escolteu a l'enllaç) http://www.goear.com/listen/8fad942/Indesinenter-VerdCel

jd ha dit...

Captivador aquest recull, propi d'aquesta sensibilitat tan teva !