divendres, 12 de febrer de 2010

El bosc, l'arbre, la branca, la fulla

Dels arbres

El bosc, l’arbre, la branca, la fulla. Durant anys, quan aixecava la vista de la taula de treball, a través de la meva finestra el cel apareixia “clapat de fulles, ratllat de branques”, com al Mirall trencat de Mercè Rodoreda.

Avui he trobat aquest petit poema de Jacques Prévert que m’ha fet tornar als arbres, els de paper i els de Romanyà. M’ha agradat de traduir-lo al català.
Els arbres

Quan la vida és un bosc,

cada dia és un arbre
quan la vida és un arbre
cada dia és una branca
quan la vida és una branca
cada dia és una fulla.

L’autor de la fotografia de l’esponerós arbre del pa que il·lustra aquest text és Borja Vilallonga. Lloc: Tahití. Si voleu veure més fotos magnífiques de la Polinèsia i saber més coses de l’arbre del pa, visiteu aquestes entrades de La sastreria de can Vilallonga. No us en penedireu!
Mariàngela Vilallonga

· Article publicat a el Bloc de Mariàngela Vilallonga el 08.02.2010