divendres, 5 de febrer de 2010

Un arbre que ho donava tot


L’arbre generós

Hi havia una vegada un nen que estimava molt un arbre
i, cada vegada que anava a veure‘l, li agafava unes quantes fulles i se‘n feia corones per jugar al rei del bosc.
Pujava pel seu tronc, es gronxava a les seves branques i se li menjava les pomes. També hi jugava a cuita-amagar.
Quan ja estava cansat, s‘asseia i s‘adormia a la seva ombra.

I el nen estimava l‘arbre... L‘estimava molt. L‘arbre era feliç.

Però el temps va anar passant i el noi es va fer gran...
I l‘arbre moltes vegades se sentia sol.

Aleshores, un dia, el noi el va anar a veure i l‘arbre li va dir:

- Vine, noi, puja al meu tronc i gronxa‘t en les meves branques, menja‘t les meves pomes, juga sota la meva ombra i sigues feliç.
- Sóc massa gran per pujar-hi i jugar, digué el noi.
- Vull comprar coses i passar-m‘ho bé, vull diners. Me‘n pots donar tu de diners?
- Tan sols tinc fulles i pomes. Agafa les meves pomes, noi, ves a vendre-les a la ciutat. D‘aquesta manera tindràs diners i seràs feliç.
Així doncs el noi pujà a dalt de l‘arbre, li agafà les pomes i se les endugué. L‘arbre era feliç.

El noi va estar molt de temps sense visitar-lo... L‘arbre estava trist. Llavors, un dia, el noi va tornar; l‘arbre se‘n va alegrar i li digué:
- Vine, noi, puja al meu tronc i gronxa‘t en les meves branques, menja‘t les meves pomes, juga sota la meva ombra i sigues feliç.
- Estic massa ocupat per enfilar-me als arbres, digué el noi. Vull una casa que em guardi del fred, vull una dona i vull fills, i és clar, necessito una casa. Em pots donar una casa ?
- No tinc casa, digué l‘arbre. El bosc és la meva casa, però pots tallar les meves branques i fer-te‘n una. Aleshores seràs feliç.
Així doncs el noi va tallar-li les branques i se‘n va anar a construir la seva casa. I l‘arbre era feliç.

El noi no hi va tornar durant molt de temps.

Un dia , tornà al bosc i l‘arbre, tot xiuxiuejant, li digué:
- Vine noi, i juga.
- Sóc massa gran i estic massa trist per jugar, va dir el noi. Vull una barca que se m‘endugui ben lluny d‘aquí. Em pots donar una barca?
- Talla el meu tronc i fes-ne una. Podràs navegar i això et farà feliç.
Així doncs, tallà el tronc, se‘n feu una barca i se n‘anà a navegar.
I l‘arbre era feliç... Però d’aquella manera. sabeu?

I després de molt temps el noi va tornar al bosc.
- Ho sento, digué l‘arbre; ja no em queda res per donar-te; ja no tinc pomes.
- Les meves dents són massa febles per menjar pomes, va dir el noi.
- Ja no tinc branques, va dir l‘arbre; ja no t‘hi pots gronxar.
- Sóc massa vell per gronxar-me en les branques, va dir el noi.
- Ja no tinc tronc, digué l‘arbre; ja no pots pujar-hi.
- Estic massa cansat per pujar-hi, digué el noi.
- Ho sento, digué l‘arbre; m‘agradaria donar-te alguna cosa... però no em queda res, tan sols una soca. Ho sento...
- No em calen massa coses ara, digué el noi; tan sols busco un lloc quiet per seure i reposar. Estic molt cansat.
- Bé va dir l‘arbre, redreçant-se tant com va poder; una soca vella és bona per seure i reposar una estona. Seu i reposa.
I el noi ho feu. I l‘arbre fou feliç.

Shel Silverstein
(Chicago, Illinois, 25.IX.1930
– Key West, Florida, 9.V.1999)
·
Traducció al català de:
Xesco Boix
(Barcelona, 3.II.1946 -
Malgrat de Mar, 8.XII.1984)
·

7 comentaris:

Annette ha dit...

És preciós. Les il·lustracions són teves? Sóc nova al blog.
Quina nostàlgia, en Xesco Boix!

Annette ha dit...

Preciós però d'una veritat terrible que emmiralla la nostra voracitat sense límits. Canviarem algun dia?

F. Mas i Castanyer ha dit...

Hola Annette,
Molt bé la breu descripció que fas d’aquest conte.
Crec que aquest conte també és com una resumida crònica de la vida de l’home i la seva relació amb els arbres.
També crec que és molt entranyable i que la traducció sigui del Xesco Boix per a molta gent encara el fa més entranyable.
Les il·lustracions són de l’autor del conte, Shel Silverstein.

Anònim ha dit...

Això de terrible, no sé. Depèn de com es miri. Més aviat em sembla que ve a dir que els arbres són amics per sempre.

Annette ha dit...

Anònim: a un "amic per sempre" li tallaries els braços i el cap? Em sembla un concepte estrany de l'amistat... Potser és esclavitud?
La meva interpretació és més aviat la nostra relació cobdiciosa amb els arbres i la natura en general. No en tenim mai prou, de dret de cuixa.

ALBADA VERDA TITELLES ha dit...

hola anet:
Ens agradat molt aquet compte, ens dons permís per explicar-lo amb els titelles als nens??
En agradaria molt

F. Mas i Castanyer ha dit...

L’autora d’aquest conte no és l’Annette, és l’escriptor nord-americà Shel Silverstein i la traducció és de Xesco Boix.