Arbres de Sylvia Plath

En record i homenatge de Sylvia Plath
en el dia de la seva mort

Arbres d'hivern

Les tintes molles de l'alba deixen un blau que dissol.
Sobre el seu paper assecant de boira, els arbres
semblen un dibuix de botànica.
Els records creixen, anell sobre anell,
un seguit de noces.

No saben res d'avortaments ni de mesquinesa,
més fidels que les dones,
lleven sense esforçar-s'hi!
Tasten els vents, que no tenen peus,
ben endinsats en la història,

plens d'ales, d'altres coses mundanes.
En això són Ledes.
Oh mare de fulles i dolcesa,
qui són aquestes pietas?
Ombres de tudons que canten, però no mitiguen res.

Sylvia Plath
(Jamaica Plain, Boston, 27/10/1932 - Londres, 11/02/1963)
Traducció de Montserrat Abelló
[Arbres d'hivern, Edicions del Mall]
·
·

Winter Trees

The wet dawn inks are doing their blue dissolve.
On their blotter of fog the trees
Seem a botanical drawing.
Memories growing, ring on ring,
A series of weddings.

Knowing neither abortions nor bitchery,
Truer than women,
They seed so effortlessly!
Tasting the winds, that are footless,
Waist-deep in history.

Full of wings, otherworldliness.
In this, they are Ledas.
O mother of leaves and sweetness
Who are these pietas?
The shadows of ringdoves chanting, but easing nothing.

Sylvia Plath
·
·
· Fotos: · -vivaldi- · jaume rosselló mir · magic fly paula · nana_77 ·