A vegades, d’hora al matí,
si mires els arbres veus coses
si mires els arbres veus coses
Volant t’empaito
Es lleva el matí
viu de primavera
mentre bategant m’enlairo.
I aquí enlluernant et trobo
de cel i núvols
de la llum més pura feta
Corre i vine amb mi a l’acàcia
que la vella branca ens espera
i ens regala la darrera flor.
I ara que ningú em veu a venir
volant t’empaito quan
es lleva el matí.
Nil Friunski
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada