El fracàs europeu per aturar la pèrdua de Biodiversitat

Aquest document de l’organització ecologista espanyola “Ecologistas en Acción”, he considerat que era prou interessant per a donar-vos-ho a conèixer a qui encara no ho conegueu. De totes maneres vull fer l’observació personal que certes mesures que es detallen amb incidència a territoris diversos de l’Estat Espanyol es tracten d’una forma molt centralista, terme barallat al cap i a la fi amb el de diversitat. Com exemple diré que pel que fa al control d’espècies invasores proposa la de centralitzar les informacions i accions dels diferents territoris de l’estat cap al Ministeri de Medi Ambient perquè aquest en realitzi la coordinació real. Personalment considero que els recursos estatals han de ser tramesos als diferents territoris i són aquests amb total independència i amb millor coneixement del seu medi, els qui han d’actuar, sense que això deixi de comportar una necessària informació i coordinació de lluita entre diferents territoris. Ja he deixat ben clar el meu posicionament quan a la voluntat d’autodeterminació i independència del meu territori, els Països Catalans, i això val també, lògicament, pel que fa a la gestió de l’entorn silvestre i medi ambient en general. El paraigua legal en aquest camp és plenament d’àmbit europeu i considero que segueix sent un dels tants defectes de les institucions europees tractar només a nivell estatal i no territorial. En tot cas és també en el camp del medi ambient on hem d’assolir la independència que pertoca a tota persona i poble que vol ser lliure i responsable dels seus actes.

62 mesures, no miraculoses, per aturar la pèrdua de Biodiversitat

Amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat i enfront del fracàs de la Unió Europea per a complir els objectius marcats per el propi organisme, Ecologistes en Acció presenta un informe amb 62 mesures concretes per a aturar la pèrdua de biodiversitat. La taxa d’extinció d’espècies és en l’actualitat 1.000 vegades superior als nivells naturals. Aquesta pèrdua de biodiversitat i ecosistemes suposa una amenaça per el funcionament del planeta, la nostra economia i el benestar de la societat humana.

Diversos informes científics han confirmat la gravetat de la situació, i adverteixen que quasi dos terços dels serveis dels ecosistemes a tot el món està en declivi, per la qual cosa si la situació no canvia, el deteriorament anual del benestar provocat per la pèrdua de serveis ecosistèmics equivaldrà al 6% del PIB mundial.

El 2001 tots els Caps de Govern de la Unió Europea es comprometeren a detenir la pèrdua de biodiversitat per el 2010. Quan només queden 590 dies perquè es compleixi aquest termini, és ja evident que la Unió Europea ha fracassat en el seu objectiu. Aquest fracàs s’ha degut especialment a que la Unió Europea no adoptà les mesures realment necessàries per assolir a aturar la pèrdua de biodiversitat, ja que no va tenir en compte les arrels socioeconòmiques de la pèrdua de biodiversitat, ni condicionà les diferents polítiques sectorials a les necessitats de la conservació i regeneració de la natura.

De les 62 mesures proposades per l’organització ecologista, es destaquen les 10 seguents:

1ª Renunciar a l’objectiu del creixement econòmic durador, que tan greus conseqüències ambientals han comportat. La societat del creixement ha superat els seus límits.

2ª Marcar un objectiu de reducció substancial de l’empremta ecològica de la Unió Europea i de l’Estat espanyol durant la propera dècada i implementar els mecanismes necessaris per a la seva consecució.

3ª Condicionar totes les polítiques sectorials de la UE a l’objectiu d’aturar la pèrdua de biodiversitat, canviant de forma radical les actuals polítiques, especialment les polítiques de transport, energia, industria, agricultura i turisme.

4º Reduir l’explotació dels recursos naturals: Reduir els recursos renovables fins que no sobrepassin la capacitat de l’ecosistema de regenerar tals recursos, i els recursos no renovables fins que no sobrepassin les taxes de desenvolupament de recursos renovables substitutius. I sempre a un ritme que produeixi nivells de residus que l’ecosistema pugui absorbir.

5ª Creació de nous llocs de treball “verd” que satisfacin necessitats ambientals tals com la construcció i funcionament de depuradores, construcció de nous passos de fauna a les infraestructures de transport existents, foment de l’agricultura amb varietats locals i comercialització local, realització d’estudis i aplicació per a la recuperació d’ecosistemes, o ampliació de les guarderies autonòmiques de medi ambient.

6º Aplicar sistemes de coordinació i col·laboració entre les administracions autonòmiques i l’estatal, aplicant criteris d’actuació i mecanismes de gestió similars.

7ª Completar per a 2012 la creació de la Xarxa Natura 2000, incloent els espais marins, finalitzant la designació de LIC i ZEPA, declaració dels ZEC i aprovació dels necessaris plans de gestió per a tots els espais.

8ª Millorar la integritat i la connectivitat dels ecosistemes naturals mitjançant l’establiment d’una xarxa de caminois ecològics i la recuperació de la integritat dels ecosistemes.

9ª Aprovació del Pla Estratègic Estatal del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat el 2009, incorporant els compromisos establerts a la malaguanyada Estratègia Espanyola de la Biodiversitat.

10ª Creació del Centre d’Alerta i Control de les Espècies Exòtiques Invasores, que coordinat per el Ministeri de Medi Ambient centralitzi totes les informacions i actuacions de les diferents administracions per a detectar i controlar les espècies exòtiques invasores.

Per accedir a l’informe complet:

62 medidas para detener la pérdida de biodiversidad

Fotos JV