dilluns, 25 de maig de 2009

Es prohibeix podar palmeres

Catalunya prohibeix podar palmeres a fi de frenar l'escarabat morrut

• El tractament o els talls només els podran efectuar especialistes de l'Administració

• Els tècnics estaran autoritzats a entrar en jardins privats si hi ha exemplars tocats

Restes de palmeres afectades pel morrut, abandonades a prop de la riera de Premià de Dalt, a l'abril. Foto: Guillem Nicolàs

Els particulars que posseeixin grans palmeres no podran podar-les, ni en el cas que estiguin visiblement malaltes, i hauran de posar-se en contacte amb l'Administració catalana perquè tècnics especialitzats procedeixin al tractament. El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha hagut de prendre aquesta mesura dràstica per evitar l'expansió del morrut, un exòtic escarabat que barrina els troncs i que s'ha convertit en una autèntica plaga a les palmeres del Maresme, el Baix Penedès i altres comarques del litoral. Els tècnics del DAR --o si no els dels ajuntaments-- també tindran potestat per entrar en jardins particulars amb presència confirmada de l'insecte.
"Si no es fa bé, la poda pot afavorir que l'escarabat morrut surti volant i colonitzi altres palmeres", resumeix Jordi Giné, cap del servei de Sanitat Vegetal al DAR. Volen fins a dos quilòmetres d'una tacada.

Un escarabat i una de les seves larves, entre els pèls d'una palmera.

Canària i datilera
La mesures de la conselleria, que s'acaben de publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOG), afecten les dues grans palmeres més populars a Catalunya, la palmera datilera (Phoenix dactylifera) i la palmera canària (Phoenix canariensis), però aquesta última, de tronc més robust, és de llarg l'espècie més afectada. A partir d'ara, les podes particulars només es podran portar a terme a l'hivern, que és el moment d'inactivitat de l'escarabat. Els propietaris també estan obligats a informar si noten alguna cosa estranya. La mesura és d'àmbit europeu.
Giné explica que en el transcurs dels últims anys han millorat notablement les tècniques d'eradicació i que, mitjançant incisions controlades i insecticides, hi ha moltes possibilitats de curar les palmeres. Si es tracten a temps, és clar. "Tornen a brotar --insisteix el cap de servei del DAR--. No cal talar-les". Per això, prossegueix Giné, seria una llàstima tirar per terra tots els progressos aconseguits. Pel que fa a la possibilitat d'entrar en jardins particulars, Giné explica que la llei ho permet perquè atacar una plaga és una funció d'utilitat pública. Seria estrany que algú amb palmeres malaltes es negués al tractament que facilita l'Administració, prossegueix, però si així fos hi ha mitjans per aconseguir-ho. "Poden negar-s'hi, és clar, però llavors es va al jutjat", recorda. El problema és que les empreses contractades pel DAR per podar i tractar les palmeres no donen l'abast i, en ocasions, han arribat a talar palmeres que estaven totalment sanes, diu Guillem Nicolàs, tècnic en hortofructicultura i propietari d'una empresa de jardineria. "Com més en tallen, més cobren", critica. Nicolàs recorda el cas d'un jardí al seu càrrec, a Premià (Maresme), en què els tècnics van anar a la brava --"van intimidar la propietària"-- i van tallar dues palmeres que estaven sanes. "Havien estat malaltes, sí, però jo les havia tractat i no tenien morrut". Així mateix, l'especialista explica que palmeres desplomades totalment han estat mesos a terra a l'espera que algú les vingués a recollir. "Això sí que afavoreix l'expansió de l'escarabat", afirma.

Control de vendes
La norma també extrema els controls als centres de jardineria que venen palmeres i al mercat d'importació. De fet, això no és res de nou: totes les palmeres Phoenix que arriben de l'estranger ja estan obligades a passar un any de quarantena en vivers especialitzats. Giné insisteix que les mesures no pretenen en absolut limitar la presència de palmeres, tan arrelades al litoral català, sinó fomentar la seva bona conservació. "No volem que ens en entri cap que estigui infectada per escarabats", diu el cap de servei.

Antonio Madridejos. Barcelona
· Article publicat a El Periodico el 24.05.2009
·

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina pena !
Aquest sí que és periodisme crític i desintoxicant !
Aviam si hi ha cap especialista que s'atreveixi a dir la seva !
Jo invertiria en nanotecnologia i repartiria preservatius entre la població de morruts adults...

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Guaita que per alguna cosa ha servit l'article. Ahir van enretirar les restes de palmeres amuntegades del descampat de la foto. Mesos s'hi han passat i fins que la vergonya de veure's al diari no ha aparegut no s'ha fet res.

Sols em queda el dubte de si les han destruït o sols les han canviat d'ubicació a un indret menys visible.

Anònim ha dit...

Felicitats Guillem, gràcies a persones com tu, que procuren treballar amb la màxima eficàcia i profesionalitat, anem guanyant batalles, petites però efectives, al cap i a la fi.
Ànims i salutacions a tots els amics dels arbres.

Josep Sibilla