dijous, 21 de maig de 2009

Arbres transgènics contra la diversitat biològica



Assaig de camp amb arbres genèticament modificats:


la contribució del govern belga al Dia Internacional

de la Diversitat Biològica.



El sis de maig, la Ministra d’Innovació i Ciència de Flandes (Bèlgica), Patricia Ceyssens, plantà un arbre. No hi ha res d’estrany en això, clar. Allò inusual d’aquesta cerimònia “verda” fou que aquest no era un arbre qualsevol. De fet, es tractava del primer poll modificat genèticament plantat per l’Institut Flamenc de Biotecnologia (VIB) en un assaig de camp obert, que seria seguit per la plantació de 119 espècimens més en el mateix lloc durant els dies següents.



La presència de la ministra no fou una sorpresa, ja que el VIB és finançat per el govern flamenc, però la seva participació activa en aquesta activitat de plantació en particular podria veure’s també com una declaració política contra els funcionaris de govern que s’havien oposat a aquesta prova de camp, contra organitzacions com Nature & Progrès Belgique i Greenpeace Bèlgica, i també contra la major del públic belga en general, el qual havia expressat la seva opinió desfavorable (una de les raons plantejades per dos ministres federals per oposar-se a les proves, fou que “la resposta de la població és àmpliament negativa”)


Perquè el VIB va rebre aquesta classe de suport polític? Quina és la importància d’aquesta prova de camp? Quin és l’objectiu d’aquesta investigació?


Per a respondre a aquestes preguntes, primer és necessari explicar que aquests polls han estat manipulats genèticament perquè la seva fusta contengui un 20% menys de lignina i un 17% més de cel·lulosa. Considerant que la lignina és l’element que uneix les fibres de cel·lulosa i atorga resistència als arbres, tal modificació no semblaria tenir cap sentit des de una perspectiva biològica.


Tan mateix, sí té molt de sentit des de la perspectiva dels guanys empresarials. I d’això es tracta aquesta prova: dels guanys futurs. Apart de la industria biotecnològica en sí – de la qual el VIB és part- aquesta prova apunta a beneficiar dos actors principals: la industria de la cel·lulosa i el paper, i la industria energètica.


Pel que fa al primer actor, una fusta amb major contingut de cel·lulosa i menor contingut de lignina tendrà com a resultat una matèria prima més barata, ja que la mateixa quantitat de fusta contindrà un 17% més de cel·lulosa, que és la part de lafusta que s’empra per a la producció de polpa. A la vegada, un 20 % menys de lignina significarà un procés de blanqueig més barat, ja que la lignina prova el color groguenc del paper i qualsevol resta d’aquesta substància ha de ser blanquejada. Així, manco lignina significa menors costos de blanqueig.


El segon actor – la industria energètica- sembla veure’s encara més beneficiada per aquesta investigació. No fou per casualitat que el VIB va rebre 1’6 milions de dòlars del projecte American Global Climate and Energy, manejat per la universitat de Stanford, per a continuar amb les investigacions. El principal objectiu d’aquests arbres és servir com a matèria prima per a l’etanol cel·lulòsic, el qual es produeix a partir de la cel·lulosa continguda a la fusta. També en aquest cas, allò que importa és el contingut de cel·lulosa – quant més cel·lulosa, més etanol. Segons els medis belgues, aquests arbres produiran un 50 % més d’etanol que els polls normals.

El VIB i el Consell Belga de Bioseguretat òbviament prometran que aquesta prova serà continguda i que el pol·len no contaminarà els polls natius dels voltants. I tal vegada sigui cert. Tan mateix, és necessari emfatitzar que aquesta prova no és un simple experiment científic sinó una primera passa cap a l’0bjectiu evident: la plantació comercial – a Bèlgica i a qualsevol altre lloc- de polls transgènics per a la producció a gran escala d’etanol cel·lulòsic i de polpa per a paper. I això seria un desastre ecològic.


El poll és una espècie comuna a tot el món i, en especial, a Europa, on molta gent el cultiva amb finalitats comercials. Els polls tenen la particularitat d’hibridar-se fàcilment. Això significa que el pol·len d’una espècie pot fecundar les flors d’una espècie diferent, generant arbres híbrids que comparteixen qualitats d’ambdues espècies. Aquest és un fet molt conegut i els silvicultors ho han utilitzat per a produir molts híbrids encreuant diferents espècies i fins i tot encreuant polls europeus amb polls americans. Si els polls transgènics s’establissin a plantacions comercials, la contaminació per el pol·len seria inevitable. La fusta dels descendents dels polls contaminats contendria molta manco lignina que les espècies naturals originals, que serien llavors fàcilment destruïts per temporals i propensos a l’atac de diverses plagues, precisament a causa del seu baix nivell de lignina. Com a resultat d’això, ecosistemes forestals sencers patirien els impactes.


Allò que encara és pitjor, enormes superfícies de terres productores d’aliments serien envaïdes – en el Nord i en el Sud- per plantacions a gran escala de polls transgènics per alimentar ja sigui el negoci de l’etanol o el negoci de la cel·lulosa i el paper, o ambdós.


En resum la ministra Ceyssens no plantà un simple arbre. Allò que plantà és una de les major amenaces que la biodiversitat forestal hagi pogut enfrontar, amagada baix l’etiqueta de “innovació i ciència”. Allò que plantà és un símbol de la dominació empresarial sobre la natura, i una primera passa cap el desastre ambiental. Probablement va rebre una salva d’aplaudiments dels funcionaris del VIB i dels seus socis del sector empresarial. Aplaudiments ben merescuts per els seus esforços, indubtablement.


Tan mateix, el govern belga necessita que li recordin els seus compromisos com a part del Conveni sobre Diversitat Biològica de les Nacions Unides, que en aquest mateix mes (22 de maig), commemora el Dia Internacional de la Diversitat Biològica. El tema d’enguany és ni més ni manco que “Espècies Exòtiques Invasores”. Plantar polls transgènics és clarament una galtada tant als objectius del Conveni com per el tema d’aquest any. Què pot ser més exòtic que un poll transgènic? Què pot ser més invasor i més efectiu per a destruir la diversitat biològica?