La pluja va abatre al 'lledoner de ses monges'
El centenari lledoner resulta afectat després de trencar-se
una de les seves dues branques principals
una de les seves dues branques principals
Un dels símbols històrics més emblemàtics d'Inca, el centenari lledoner (Celtis australis) conegut per tota la ciutat com és lledoner de ses monges tancades, va resultar ahir greument afectat el trencar-se una de les seves dues branques principals. Tècnics municipals van manifestar que està seriosament tocat, amb pèrdua de més del 80 per cent de la seva massa, però van preferir esperar que en els propers dies tècnics de la conselleria de Medi Ambient intentin salvar l'arbre.
L'aigua de pluja -que alimenta les seves arrels- ha estat l'enemic de les seves branques. Els tècnics referits no tenen cap dubte que ha estat el pes de la pluja caiguda aquests dies qui l’ha derrotat. Estava apuntalat, però ni encara així va resistir.
El centenari lledoner està catalogat des de 1993 i protegit per la figura oficial d’Arbre Singular. La seva importància no rau només en el seu immens port i la seva frondositat, també és important per la seva gran longevitat.
Es troba just al costat esquerre del pati d'entrada al monestir de Sant Bartomeu, al costat del locutori. Aquest monestir és un dels racons més emblemàtics d'Inca i va acollir en el segle XVII a la venerable Sor Clara Andreu i Malferirt, una monja de clausura que va morir en llaor de santedat.
Va ser portada al convent pel seu propi pare, Antoni Andreu, vidu de Catalina Malferit, doncs la mare de la venerable va morir quan ella va néixer, el 4 de desembre de 1596. Sor Clara Andreu, que tenia vuit anys d'edat, va arribar al convent de clausura amb el seu pare en un carretó tirat per una somereta. Conta la tradició que aquest dia (11 d'abril de 1604) lligà la somereta al lledoner i que llavors ja era un arbre de gran envergadura.
El difunt pare Miquel Colom, llullista i poeta de gran prestigi, fill adoptiu de la ciutat, li va dedicar composicions líriques. Un dels seus versos roman als peus del lledoner en una placa que va col·locar l'Ajuntament d'Inca diu:
“arbre que poses mallorquinitat
dins el silenci de la clastra antiga
munt d'espesa verdor que l'hombra amiga
ofrenes al qui poja tot suat.”
dins el silenci de la clastra antiga
munt d'espesa verdor que l'hombra amiga
ofrenes al qui poja tot suat.”
Lamentablement des d'ahir i després del contratemps sofert ja ofereix poca ombra.
Pep Córcoles. Inca
· Article publicat a Diario de Mallorca el 16.05.2009·
Així ha quedat el lledoner de sor Clara
després de trencar-se
després de trencar-se
·
·
·
·
·
·
·
·
·
· Fotos de Thomas Debionne ··
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada