Olives senceres salades

Olives mallorquines

Bé idò, a la fi he anat a collir olives. Enguany no són tan guapes com les de l'any passat, però a mi m'agraden per l'aspecte de sanes que tenen i per ser de l'olivera d'un lloc ben amunt de la Serra de Tramuntana, net d'intervencions químiques nocives que de manera tan abusiva es donen a altres bandes.

Sense més preàmbuls i amb independència del que he llegit de l'experiència den Rafel, vaig a comentar-vos com ho faig des de fa anys que és com a mi m'ensenyà ma mare.

Tant ma mare com jo hem deixat de "creure" en la lluna. Això no vol dir que no estiguem d'acord amb els pronòstics o paresnòstics que s'hi refereixen pel que fa a l'elaboració de productes agrícoles o de la seva sembra i plantació. No, es tracta tan sols que no ho miram, o bé ho miram i si és el moment en què ens va bé fer la feina, idò la feim i ja està.

Per salar les meves olives, les de les fotos, he emprat aigua de pluja o de pruja, com ho pronunciam per aquí. Les he salades amb el sistema de l'ou, però sense esperar, ni prou fer-s'hi, a que l'ou no toqui vores. Sinó que en veure que balla més o manco bé i desprès de tastar l'aigua, jo mateix decidesc quan està bé o no.

Després aboc les olives dins un pot o alfàbia i hi vaig posant fulles de llimonera, fonoll i qualque bocí de pebre de cirereta. I ja està.

Les que he preparat ara, senceres, qualcunes de morades, les encetarem per devers Sant Joan i les vaig preparar ahir. Quan a altres formes d'elaboració de les olives... trencades, negres, pansides, en escabetxo etc. ja en parlarem un altra dia.

Salut!

Joan Vicenç Lillo Colomar
Alaró 8 de novembre de 2008.