Senyalaments d'arbres en aprofitaments forestals (III i darrer)

Alzines (Quercus ilex)

Al contrari del pi, l’alzina té bona anomenada. Tant pel que fa a moltes recuperacions de cultiu, eixermes i aprofitaments forestals, els propietaris, talladors i administració tenen fàcil coincidir en el manteniment i conservació de les alzines, sigui com a peus individualitzats que han colonitzat antics conreus, sigui com a massa boscosa.

L’alzinar a Mallorca a Mallorca, però, ha sofert una explotació exagerada tant pel que fa a la tala massiva d’alzines per a la producció de llenya i carbó, com pel que fa a l’ús ramader boví i porcí que s’ha donat a molts alzinars. Amb sotaboscs avui molt empobrits a causa de la proliferació i descontrol de cabrum, conserva endemismes notables com el llampúdol bord (Rhamnus ludovici salvatoris) o el ciclamen baleàric (Cyclamen balearicum). La descoberta vegetal del sotabosc redueix l’ombra i humitat que necessita l’alzinar, agreuja els efectes de les sequeres i del vent i en conseqüència també afavoreix la penetració del banyarriquer (Cerambyx cerdo). La majoria d’alzines són antigues tanyades de soca que gairebé duen incorporat al banyarriquer com a mal crònic. Els alzinars de Mallorca necessiten de manera urgent una regeneració per llavor, d’aglans, que incorpori informacions genètiques de millora de l’espècie, tant pel que fa a informació ambiental com de defensa contra les plagues. Aquesta regeneració avui és molt difícil a causa del problema assenyalat abans amb les cabres. La pràctica silvícola del passat, duta a terme als alzinars de Mallorca, no ha permès la creació de masses d’alzinar per producció de fusta de primera qualitat que servissin per a la fabricació de mobles o bigues. És amb aquestes consideracions i altres que no inclourem per no estendre’ns, com s’ha d’afrontar a priori l’assenyalament de les alzines.

Gairebé la totalitat d’aquest aprofitament forestal té per objectiu la producció de llenya per cremar. El criteri per assenyalar les alzines serà la de senyalar en primer lloc i de manera molt individualitzada (i gairebé tan sols), les alzines mortes, esqueixades, les que tenen un aspecte molt debilitat, és a dir amb poques fulles o moltes d’elles seques, les alzines molt tortes i deformades per dominació de les altres etc. No podem de cap manera fer servir el criteri d’assenyalar una alzina pel sol fet de que estigui banyarriquerada. Si ho féssim així gairebé quedaríem sense alzines. Per tant no utilitzarem aquest criteri a no ser que vagi acompanyat dels casos citats en primer lloc.

En el cas de l’alzinar prestarem molta més atenció a la coberta de la capçada (que en condicions normals hauria de ser del cent per cent). Procurarem assenyalar tant com ens sigui possible les alzines dominades que no formin part de la superfície de capçada de la massa. Sí d’aquestes n’hi ha poques, assenyalarem les menys frondoses, procurant que les clarianes que deixarà el buit produït per la tala siguin reduïdes i fàcilment restaurades.

Com en totes les masses forestals, n’hi haurà de més bones i de més xereques. Adequarem l’assenyalament a la massa que tractem, de tal manera que, en el cas de l’alzina, si s’ha de marcar molt menys del que el propietari o tallador vol, doncs s’ha de fer. Si en canvi l’alzinar té bon aspecte i capacitat de regeneració tant de capçada com de tanyada o llavor, llavors també augmentar amb més tranquilitat el número d’arbres marcats.

Hem de pensar que l’alzinar i el seu sotabosc representa el nostre bosc climàcic per excel·lència i que són refugi i lloc de cria o nidificació de bona part de la nostra fauna silvestre, puputs, cap ferrerico, rates pinyades, passeriformes, formiguers, rapinyaires nocturns i diürns, mamífers carnívors, etc.. Moltes d’aquestes espècies són depredadores i estabilitzadores de la població insectívora que en certs casos poden esdevenir plaga (banyarriquer, tomicus, processionària...) Una alzina morta és tan útil, productiva i necessària (o més) en aquest aspecte com una alzina viva. Aquestes consideracions convé tenir-les present a l’hora de marcar alzines especialment velles, malgrat que siguin mortes.

A Menorca no hi ha banyarriquer i en general els alzinars fan bon color i, si les condicions pluviomètriques no varien gaire els pròxims anys, anirà creixent. Normalment no hi ha grans aprofitaments d’alzines ja que s’ha assumit que interessa la seva conservació i tenim l’ullastre que la substitueix com a llenya per cremar.

Pel que fa a la Serra de Tramuntana, ENP inclòs en la figura de Paratge Natural des de l’onze d’abril de 2007, al seu article 44 fa referència a l’alzinar en aquests termes:

“Article 44:

1.- L’alzina (Quercus ilex) i les formacions d’alzinars han de ser considerades pel Pla rector d’ús i gestió i pels instruments de gestió forestal com a espècies i hàbitats prioritaris dels quals se n’ha de fomentar l’expansió en els llocs adequats.
2.- Qualsevol tala o aprofitament d’aquesta espècie o població s’ha de preveure en un pla d’aprofitament que ha de ser objecte d’autorització prèvia de l’òrgan forestal, tant si compta amb instrument de gestió forestal com si no. Abans de resoldre l’òrgan forestal ha d’atendre l’informe preceptiu i vinculant de l’organisme gestor dels espais protegits.
3.- totes les autoritzacions per a l’aprofitament comercial de l’alzina han de preveure mesures correctores i compensatòries encaminades a afavorir l’expansió i millora dels alzinars de la Serra i que poden consistir en el tractament del pinar annex a l’alzinar, forestar o reforestar en una superfície igual o superior a la qual és objecte d’aprofitament, i/o reubicació d’exemplars que, per la seva edat o pel seu diàmetre, puguin considerar-se significatius; en aquest darrer cas, si no es desaconsella per raons d’erosió o de sanitat forestal.
4.- Allò que estableix aquest article no és aplicable als aprofitaments que, amb finalitat no comercial, duen a terme amb caràcter tradicional els propietaris dels monts. Tampoc no és d’aplicació en els supòsits de tractaments fitosanitaris, tractaments de plagues i tractaments silvícoles, instats, tots ells, per l’òrgan forestal a petició o amb informe de l’organisme gestor dels espais naturals protegits.
5.- El Pla rector d’ús i gestió ha d’establir els mecanismes per a la protecció i conservació de les clapes d’alzinar o “aulets” inclosos dins els terrenys agrícoles o de pastures. No es poden dur a terme actuacions que els alterin significativament o que posin en perill la seva pervivença.”

En tot cas, tots els senyalaments a ENP s’hauran d’ajustar a les normatives específiques d’aquests espais.