La construcció d’uns dipòsits no garanteix
la pervivència dels arbres
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya no garanteix la preservació d’unes oliveres i garrofers de l’Ampolla. Aquesta història comença quan els advocats i responsables del Consorci d’Aigües de Tarragona es posen en contacte amb el propietari d’una finca agrícola de l’Ampolla per comprar dues hectàrees d’oliveres i garrofers, juntament amb altres afectats, que seran els terrenys per construir els nous dipòsits d’aigües crues d’aigua de l’Ebre, que passaran a ampliar les instal·lacions que ja té al terme municipal de l’Ampolla, terrenys que ja van estar afectats parcialment l’any 1987 a la construcció de la planta depuradora.
Donat el difícil teorema d’enfrontar-se a l’administració pública per qualsevol litigi per la perversió d’estar emparats per les lleis d’expropiacions forçoses, de les que se n’aprofiten i coaccionen als pagesos i altres, és molt difícil arribar a acords equilibrats i sempre surten perdent les mateixes parts, els més febles.
En tot moment en les converses mantingudes amb els representants de l’administració, s’els demana un preu per les terres i la casa al us típica de moltes contrades de Catalunya, un preu raonable tenint en compte la seva situació privilegiada, i sobretot, el preu real de mercat amb les despeses que comporta notaries, impostos, etc., i per una altra banda donat que han d’arrancar els arbres per fer els dipòsits, els poguessin trasplantar tots els que puguin cabre en una altra finca propera.
En un principi, es troba una certa predisposició per poder salvar el màxim d’arbres, però donat que no s’arriba a un acord en la qüestió econòmica, reben com a resposta que fins el 21 de juny poden fer el que vulguin amb els arbres, i a partir d’aquesta data se’n faran càrrec ells, per expropiació pel procediment d’urgència i ja no tindran dret a res.
Donat el difícil teorema d’enfrontar-se a l’administració pública per qualsevol litigi per la perversió d’estar emparats per les lleis d’expropiacions forçoses, de les que se n’aprofiten i coaccionen als pagesos i altres, és molt difícil arribar a acords equilibrats i sempre surten perdent les mateixes parts, els més febles.
En tot moment en les converses mantingudes amb els representants de l’administració, s’els demana un preu per les terres i la casa al us típica de moltes contrades de Catalunya, un preu raonable tenint en compte la seva situació privilegiada, i sobretot, el preu real de mercat amb les despeses que comporta notaries, impostos, etc., i per una altra banda donat que han d’arrancar els arbres per fer els dipòsits, els poguessin trasplantar tots els que puguin cabre en una altra finca propera.
En un principi, es troba una certa predisposició per poder salvar el màxim d’arbres, però donat que no s’arriba a un acord en la qüestió econòmica, reben com a resposta que fins el 21 de juny poden fer el que vulguin amb els arbres, i a partir d’aquesta data se’n faran càrrec ells, per expropiació pel procediment d’urgència i ja no tindran dret a res.
Foto 1: La finca en qüestió.Polígon 89, parcel·la 22. Municipi de l’Ampolla.
Foto 2: Estat actual de la finca veïna.
Foto 3: Distancia entre les dues finques(la dels arbres i la possible receptora).
Foto 4: Finca receptora.
Foto 5: Aquí gairebé es poden contar quants arbres hi ha.
Foto 6: Abans i ara.Els propietaris, a més de reclamar un preu just i equitatiu pel patrimoni que la administració els aliena, demanen la salvaguarda i la preservació de les oliveres i els garrofers, uns arbres que a més de ser un patrimoni particular conreat i preservat durant molts anys pels seus propietaris, també són un patrimoni natural digne de ser preservat i protegit per les administracions públiques. La administració els diu que tenen fins el dia 21 de juny per emportar-se els arbres i a partir d’aquest dia, si no ho han fet, no aclareixen que en faran dels garrofers i les oliveres.
Si aquests propietaris fossin d’aquella mena de gent que no té manies per fer llenya dels arbres vells o per vendre’ls a preus elevats per adornar els jardins de la gent rica no hi hauria cap mena de problema, però com que es demana la permanència d’aquests arbres a la mateixa zona on han crescut, que formin part del mateix paisatge i que puguin continuar ajudant a oxigenar el mateix territori, la administració els respon que si els volen que se’ls emportin i que si no ho fan ells no es fan responsables de res. Creiem que no hi ha dret. Hauria de ser la mateixa administració que hauria de vetllar per la seva preservació i la que els hauria de trasplantar amb les màximes garanties en l’indret més proper possible, com ara el que proposen els actuals propietaris.
La màxima autoritat del Consorci d’Aigües de Tarragona és el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Els afectats van sol·licitar una entrevista amb el Conseller Sr. Francesc Baltasar a finals de febrer i fins ara no hi han pogut parlar i ningú del Departament de Medi Ambient s’ha molestat en donar cap mena d’explicació. Si el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya no defensa els arbres del patrimoni natural de Catalunya, no sabem pas a qui cal adreçar-se.
No sabem si el projecte de construcció d’aquests dipòsits té els preceptius estudis d’impacte ambiental i si contempla el que cal fer amb els arbres que hi ha en aquests terrenys, però és una cosa que hauria de tenir i contemplar i fer-ho de manera favorable als arbres i al medi natural.
Si aquests propietaris fossin d’aquella mena de gent que no té manies per fer llenya dels arbres vells o per vendre’ls a preus elevats per adornar els jardins de la gent rica no hi hauria cap mena de problema, però com que es demana la permanència d’aquests arbres a la mateixa zona on han crescut, que formin part del mateix paisatge i que puguin continuar ajudant a oxigenar el mateix territori, la administració els respon que si els volen que se’ls emportin i que si no ho fan ells no es fan responsables de res. Creiem que no hi ha dret. Hauria de ser la mateixa administració que hauria de vetllar per la seva preservació i la que els hauria de trasplantar amb les màximes garanties en l’indret més proper possible, com ara el que proposen els actuals propietaris.
La màxima autoritat del Consorci d’Aigües de Tarragona és el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Els afectats van sol·licitar una entrevista amb el Conseller Sr. Francesc Baltasar a finals de febrer i fins ara no hi han pogut parlar i ningú del Departament de Medi Ambient s’ha molestat en donar cap mena d’explicació. Si el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya no defensa els arbres del patrimoni natural de Catalunya, no sabem pas a qui cal adreçar-se.
No sabem si el projecte de construcció d’aquests dipòsits té els preceptius estudis d’impacte ambiental i si contempla el que cal fer amb els arbres que hi ha en aquests terrenys, però és una cosa que hauria de tenir i contemplar i fer-ho de manera favorable als arbres i al medi natural.
“Amics arbres · Arbres amics” s’ha adreçat a les diverses autoritats i administracions que hi tenen competències demanant més informació i reclamant la preservació de tots aquests arbres, esperem que ens contestin ben aviat i que prenguin totes les mesures necessàries per salvar aquest arbres i preservar-los en la mateixa zona del territori.
*
Entrades
9 comentaris:
Iniciativa-Verds salvar el Medi Ambient?
No senyors,sols voliem un seient!
He flipat amb el vostre blog...molt bó!!! Felicitats per a quí ho fa possible!!! Salut i alegria!!!!
Voldria aclarir que aquesta informació és inexacta. Els arbres de la finca del costat ja van ser trasplantats, en col·laboració amb un professional de la zona. A partir del dilluns es farà exactament el mateix amb els arbres d'aquesta parcel·la, que està afectada per la construcció d'un dipòsit d'aigua potable. La decissió d'actuar d'aquesta manera estava ja prevista en le projecte inicial. Puc entendre que l'anterior propietari estigui en desacord amb un procediment d'expropiació, però això no li dóna dret a acusar sense causa.
Voldria agrair al senyor dp, que com a coneixedor de primera ma d'aquest tema, en pogues donar informació d'on han estat transplantats els arbres d'aquesta finca, i on es transplantaran els que començaran a transplantar dilluns que be.
Sembla que te informació molt reservada, donat que contradiu als propietaris que afirmen una altra cosa. A veure si ens en fa cinc centims.
Salutacions.
Simplement, em consta que en el projecte de l'obra dels dipòsit (concretament, a l'annex 12) hi la previssió de transplanament dels arbres, amb la partida econòmica corresponent; i que així s'ha fet a les finques ja ocupades. Per cert, això no és informació privilegiada, ja que el projecte va sortir a informació pública. Pel que fa al viver de destí transitori està situat al t.m. de Camarles.
Es pot entendre que els anteriors propietaris estiguin disconformes pel procés d'expropiació, cosa que té els mecanismes de resolució jurídica establerts. Però això no els dóna dret a acusar FALSAMENT ni a fer judicis de valor sobre una actuació que pel que fa als arbres ha estat i és curosa.
Una pregunta: un administrador de diner públic ha de pagar qualsevol quantitat que li demani un propietari, encara que sigui fora de tot límit, per evitar ser acusat de "poca sensibilitat ambiental"?
Un administrador de diner public no ha de pagar qualsevol quantitat, però si pot fer les coses ben fetes, i crec que en aquest cas l'Administració pot fer les coses ben fetes, és a dir, pot quedar bé, fent el que és un be comú i per altra banda no deixar a uns propietaris sense l'eina que tenen, que és una finca d'on treuen l'oli i el lloc on poden trovar una mica d'esbarjo, quan surten de la capital. El poder pasejar i respirar una mica d'aire pur, no es paga en diners, però precisament és l'Administració qui treu aquest bé a un particular i l'hauria de compensar d'alguna manera. Lo de FALSAMENT no ho digueu més, que sabem molt bé on i com han acabat la resta dels arbres. I si voleu fotos les tindreu. Per això estem procurant que aquests no segueixin el mateix camí.
Moltes gracies per l'interès.
S'ha pagat per aquesta finca una quantitat que d'acord amb tots els peritatges està sensiblement per damunt del preu de mercat. La demanda de l'antiga propietat no era per reparar uns danys morals respectabilíssims, sinó simpleme;;nt per especular amb el terreny. Per evitar el dany moral, es va oferir una permuta amb una altra finca propera adquirida ex-profeso (molt més del que exigeix la llei, molt més del que estem obligats). No intenti FALSEJAR més la realitat, els arbres de les altres finques s'han trasplantat. Els de la finca en qüestió s'han ofert a l'ex-propietari malgrat que el seu valor està inclòs en el just-i-preu pagat. Transcorregut el termini ofert, s'estan transplantant. Aquí les coses s'han fet bé. I tinc el convenciment que si s'hagués acceptat la petició econòmica inicial de l'ex-propietari, no hi hauria hagut cap problema amb els arbres... fos quin fos el seu destí.
No sabem si és un acte de mala fe o un desconeixement de la causa, però en les converses mantingudes amb el senyor Josep R., en tot moment, a part de l’acord econòmic, per la diferencia evident de quasi deu mil metres quadrats de una finca a l’altra, sempre s’ha manifestat el desig de salvar el màxim possible d’arbres, uns a la finca que els propietaris tenen prop de la que ens ocupa i els altres a la finca motiu de la permuta, entre les dues haguessin pogut cabre gairebé tots.
La diferencia del desacord era només de vint-i-cinc mil euros i la part venedora estava disposada a repartir la diferencia o al menys que anessin a càrrec de l’administració, les despeses d’impostos, notaris etc. l’Administració no es va avenir a cap d’aquestes raons.
Sempre en la condició de poder salvar el màxim d’arbres, això tant es així, que donat que segons vostès son propietaris de la finca permutable, estem atents d’arribar a un acord si vostès tenen tanta voluntat com diuen tenir.
No se’ls demanarà més del que van oferir en aquest acord referent a la part econòmica, només volem salvar el màxim nombre d’arbres que sigui possible.
Però, a partir d’ara, no diguéssiu res d’interessos econòmics i altres insinuacions no fonamentades.
Es poden acceptar tots els pros i les contres per la nostra part, però si no accepten aquest repte, demostrarà que tot el que heu dit no s’ajusta a la veritat.
Les coses es demostren en fets, no en paraules.
Senyor dp se li ha menjat la llengua el gat?
Vegi el que penso.
Si no mintieras..de seguro
Viviríamos, cantaríamos,
y con seguridad la ciudad
Sonreiría, caminaría y quizás
el cielo alcanzaríamos.
Publica un comentari a l'entrada