dimecres, 28 de febrer de 2007

Millor pensar en altres coses


S'hi parla de nosaltres

Ahir, dimarts, acabava el Fòrum mundial per a la sobirania alimentària, que s'ha celebrat aquests dies passats a Sélingué, al sud de Mali, amb la participació de 600 representants d'organitzacions pertanyents al que, de manera un poc massa ambigua, en diríem altermundisme. Per visualitzar una mica aquests moviments, diríem que són formats per persones que només assoleixen una certa visibilitat quan la seva misèria habitual assoleix un marc d'hecatombe: aleshores guanyen uns quants titulars, uns minuts als informes setmanals, i tornen a submergir-se en el nostre oblit i la seva misèria, brutalment vigilada per l'FMI, l'OMC i el Banc Mundial.



Darrerament, la necessitat de posar experiències en comú els ha reunit en vistosos fòrums que una certa premsa ha volgut associar a les trobades folklòriques. Però, gràcies a la globalització informativa, sabem que les coses van molt d'una altra manera. Just que cerqueu a Google per «sobirania alimentària», comprovareu com aquests moviments no sols fan aflorar noves esperances i transiten vies alternatives practicables, sinó que tenen experts en les tècniques de la comunicació, imprescindibles per obrir-se camí de cap a la redefinició de la globalització. Què és la sobirania alimentària? Definida pel moviment Vía Campesina, «la sobirania voluntària és el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques d'agricultura i alimentació, a protegir i a regular la seva producció i el comerç agrícola interior per assolir els seus objectius de desenvolupament sostenible, a decidir en quina mesura volen ser autònoms i a limitar el dumping de productes en els seus mercats». Us preguntareu si aquests drets, tan elementals, els eren negats als pobles del Tercer Món, i la resposta no la trobareu enlloc que no sia en els moviments de reacció a les noves tècniques de depredació dels països pobres mitjançant l'agricultura i el comerç. Quan aquests pobles, a esquena quasi sempre dels seus governants, màxims beneficiaris de la cooperació internacional, exigeixen la sobirania alimentària, ens diuen que la seva agricultura i el seu comerç estan severament determinats per estratègies que s'han dissenyat al marge dels seus interessos. La irrupció dels transgènics en aquestes agricultures n'és una evidència escandalosa, però les patents tenen tant de poder i tants d'interessos que la lluita per reprendre els cultius tradicionals es preveu difícil, dura, fins i tot luctuosa. Però allò que servidor no acab d'entendre és la imatge que tenim tots plegats sobre aquestes coses, perquè passen tan lluny d'aquí. Quan la realitat no és aquesta. Cada dia ens topam pel carrer dotzenes de persones que són part d'aquesta situació. La seva presència entre nosaltres ens hauria de fer comprendre que el Fòrum mundial de la sobirania alimentària tractava, també, de nosaltres, de les nostres vides. Però és segur que ens estimam més pensar en altres coses.

Guillem Frontera. Escriptor.

Diari de Balears