dissabte, 17 de febrer de 2007

Albercoquers, llenyers i llobades


Albercoquers exsequellats a Porreres

Trescant pel pla de Mallorca, cercant observar aucells, un dia vàrem anar a pegar a Porreres. Allà és terra d’albercocs i de sequer. I es coneix be allà on s’estimen els arbres. Un temps aquests donaven bona producció de fruita per menjar fresca o per assecar. Avui en dia són pocs els pagesos que encara s’estimen aquests arbres i se’n cuiden d’exsequellar-los. Costa de trobar un quartó d’arbres “arreglats”. Aquestes fotografies que comparteixo amb voltros mostren la sabiduria acumulada al llarg de cents d’anys. La branca de cert gruix produïda de la poda anual es pot guardar per la xemeneia però mentres s’ha de menester es pot deixar al “tros”, a la finca, assecant-se. I perquè no faci nosa s’acumula sobre els forcalls de branques principals, aconseguint-se així un triple efecte: 1) la llenya no toca el terra i no acumula humitat i no es podreix; 2) la llenya està retirada del terra, no molesta i evita que s’hagin de fer llobades per a esquivar el caramulls a l’hora de llaurar; i 3) amb el pes de la llenya s’aconsegueix que les branques s’”aixenquin” i prenguin aquest aspecte horitzontal que facilita la producció i la recol·lecció.
Rafel Mas
Porreres, 12 de gener de 2007
·

1 comentari:

rafel mas ha dit...

Hola,vos he de demanar disculpes per com vaig escriure "essaquellar". Parlant amb el meu professor de català he aclarit que s'ha d'escriure: EXSECALLAR, que seria treure el secall, el sec a un arbre.
Perdonau i salut!
Rafel Mas