dimarts, 27 de febrer de 2007

Sobirania alimentària


DECLARACIÓ DE NYÉLÉNI

27 de febrer de 2007
Fòrum Sobirania Alimentària: Declaració final

Nyéléni, Selingue, Malí


Nosaltres, les i els més de 500 representants de més de 80 països, d’organitzacions de pagesos i pageses, agricultures familiars, pescadors tradicionals, pobles indígenes, pobles sense terra, treballadors rurals, emigrants, pastors, comunitats forestals, dones, nins, joventut, consumidors, moviments ecologistes i urbans, ens hem reunit en el poble de Nyéléni a Selingue, Malí per a enfortir el moviment global per a la sobirania alimentària. Ho estam fent, maó a maó, vivint en cabanyes construïdes a mà segons la tradició local i menjant aliments produïts i preparats per a la comunitat de Selingue... Hem donat al nostre treball el nom de “Nyéléni”, com a homenatge, inspirats en la llegendària pagesa malienca que va cultivar i alimentar a la seva gent.

La majoria de nosaltres som productors i productores d’aliments i estam disposats, som capaços i tenim la voluntat d’alimentar a tots els pobles del món. La nostra herència com a productors d’aliments és fonamental per el futur de la humanitat. Hi ha particularment el cas de dones i pobles indígenes que són creadors de coneixements ancestrals sobre aliments i agricultura, i que són infravalorats. Però aquesta herència i aquesta capacitat per a produir aliments nutritius, de qualitat i en abundància, es veu amenaçada i soscavada per el neoliberalisme i el capitalisme global. Enfront d’això, la sobirania alimentària ens aporta l’esperança i el poder per a conservar, recuperar i desenvolupar el nostre coneixement i la nostra capacitat per a produir aliments.

La sobirania alimentària és el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Això posa a aquells que produeixen, distribueixen i consumeixen aliments en el cor dels sistemes i polítiques alimentàries, per damunt de les exigències dels mercats i de les empreses. Defensa els interessos de, i inclou a, les futures generacions. Ens ofereix una estratègia per a resistir i desmantellar el comerç lliure i corporatiu i el règim alimentari actual, i per a encarrilar els sistemes alimentaris, agrícoles, ramaders i de pesca perquè passin a ser gestionats per els productors i productores locals. La sobirania alimentària dona prioritat a les economies locals i als mercats locals i nacionals, i atorga el poder als pagesos i a l’agricultura familiar, la pesca artesanal i la ramaderia tradicional, i col·loca la producció alimentaria, la distribució i el consum sobre la base mediambientalment, social i econòmicament sustentable. La sobirania alimentària promou el comerç transparent, que garanteix ingressos dignes per a tots els pobles, i els drets dels consumidors per a controlar la seva pròpia alimentació i nutrició. Garanteix que els drets d’accés i gestió de la nostra terra, dels nostres territoris, de les nostres aigües, les nostres llavors, el nostre bestiar i la biodiversitat, estiguin en mans d’aquells que produïm els aliments. La sobirania alimentària suposa noves relacions socials lliures d’opressió i desigualtats entre els homes i dones, pobles, grups racials, classes socials i generacions.

A Nyéléni, gràcies als molts debats i a la intensa interacció, estam aprofundint en els nostre concepte de sobirania alimentària, i hem intercanviat sobre la realitat de les lluites dels nostres respectius moviments per a conservar l’autonomia i recuperar el nostre poder. Ara entenem millor els instruments que necessitam per a crear un moviment i promoure la nostra visió col·lectiva.


Envers quins objectius lluitam?

Un món en el que...

...tots els pobles, nacions i estats puguin decidir els seus propis sistemes alimentaris i polítiques que proporcionin a cadascú i cadascuna de nosaltres aliments de qualitat, adequats, assequibles, nutritius i culturalment apropiats;

...es reconeixien i respectin els drets i el paper de les dones en la producció d’aliments i la representació de les dones en tots els òrgans de presa de decisions;

...tos els pobles de cada un dels nostres països puguin viure amb dignitat del seu treball, i puguin tenir l’oportunitat de viure en els seus llocs d’origen;

...la sobirania alimentaria sigui considerada un dret humà bàsic, reconegut i respectat per a les comunitats, els pobles, els estats i les institucions internacionals;

...poguem conservar i rehabilitar els entorns rurals, zones pesqueres, els paisatges i els aliments tradicionals, basant-se en una gestió sostenible de la terra, del sòl, l’aigua, les llavors, el bestiar i la biodiversitat;

...valorem, reconeguem i respectem la diversitat del nostre coneixement, alimentació, llengües i les nostres cultures tradicionals, i la manera com ens organitzam i ens expressam;

...existeixi una vertadera reforma agrària integral que garanteixi a la pagesia plens drets sobre la terra, defensi i recuperi els territoris dels pobles indìgenes, garanteixi a les comunitats pesqueres l’accés i el control de les zones de pesca i ecosistemes, que reconeixi l’accés i el control de les terres i rutes d’emigració, de ramaderia, garanteixi llocs de treball dignes amb sous justos i drets laborals per a tots els treballadors, i un futur per els joves del camp, on les reformes agràries revitalitzin la interdependència entre productors i consumidors, garanteixin la supervivència de la comunitat, la justícia econòmica i social, la sostenibilitat ecològica i el respecte per a l’autonomia local i el govern amb igualtat de drets per a les dones i els homes;

...on es garanteixi el dret als territoris i a l’autodeterminació dels nostres pobles;

...compartir els nostres territoris en pau i de manera justa entre els nostres pobles, ja siguem pagesos, comunitats indígenes, pescadors artesanals, pastors nòmades o altres;

...si es viuen catàstrofes naturals i provocades per a les persones, i situacions posteriors als conflictes, la sobirania alimentaria actuï com una autèntica garantia que enforteixi els esforços de recuperació local i mitigui l’impacte negatiu. On es tengui present que les comunitats afectades desamparades no són incapaces, i on una sòlida organització local per a la recuperació per medis propis constitueixi la clau per a la recuperació;

...es defensi el poder dels pobles per a decidir sobre les seves herències materials, naturals i espirituals.

Contra què lluitam?

L’imperialisme, el neoliberalisme, el neocolonialisme i el patriarcat, i tot sistema que empobreixi la vida, els recursos, els ecosistemes i els agents que els promouen, com les institucions financeres internacionals, l’Organització Mundial del Comerç, els acords de lliure comerç, les corporacions multinacionals i els governs que perjudiquen als seus pobles.

El dumping d’aliments a preus per davall el seu cost de producció a l’economia global.

El control dels nostres aliments i dels nostres sistemes agrícoles en mans de companyies que anteposen els guanys a les persones, la salut i el medi ambient.

Tecnologies i pràctiques que erosionen la nostra capacitat de producció alimentària en el futur, danyen el medi ambient i posen en perill la nostra salut. Aquestes inclouen els cultius i animals transgènics, tecnologia terminator, aiguacultura industrial i pràctiques pesqueres destructives, l’anomenada “Revolució blanca” de les pràctiques industrials en el sector lacti, les anomenades “Nova i vella Revolucions Verdes”, i els “Deserts Verds” dels monocultius de biocombustibles industrials i altres plantacions.

La privatització i la mercantilització dels aliments, serveis bàsics públics, coneixements, terres, aigües, llavors, bestiar i el nostre patrimoni natural.

Projectes/models de desenvolupament i industries d’extracció que desplacen als pobles i que destrueixen el nostre medi ambient i la nostra herència natural.

Guerres, conflictes, ocupacions, bloquejos econòmics, fam, desplaçaments forçats i confiscació de les seves terres, i totes les forces i governs que els provoquen i els donen suport; i els programes de reconstrucció després d’un conflicte o catàstrofe que destrueix el nostre medi ambient i capacitats.

La criminalització de tota aquella gent que lluita per protegir i defensar els nostres drets.

L’ajuda alimentària que encobreix el dumping, introdueix OGMs als entorns locals i els sistemes alimentaris i crea nous patrons de colonialisme.

La internacionalització i la globalització dels valors paternalistes i patriarcals que marginen a les dones i a les diverses comunitats agrícoles, indígenes, de pastors i pescadors en el món.

Què podem fer i farem al respecte?

De la mateixa manera en la que estam treballant amb la comunitat de Selingue per a crear un espai de trobada a Nyéléni, ens comprometem a construir el nostre moviment col·lectiu per a la sobirania alimentaria, forjant aliances, donant suport a les nostres diferents lluites i fent que la nostra solidaritat, força i creativitat arribin als pobles de tot el món que tenen un compromís amb la sobirania alimentària. Cada lluita per a la sobirania alimentària, independentment del lloc del món on es lliuri, és la nostra lluita.
Hem acordat una sèrie d’accions col·lectives per a compartir la nostra visió de la sobirania alimentària amb tots els pobles del món, que estan detallades al nostre document de síntesi. Durem a terme aquestes accions a cada una de les nostres respectives àrees locals i regions, als nostres propis moviments i conjuntament en solidaritat amb altres
moviments. Compartirem la nostra visió i la nostra agenda d’acció per a la sobirania alimentària amb aquells que no hagin pogut estar amb nosaltres a Nyéléni, perquè l’esperit de Nyéléni es dissemini a tot el món i es converteixi en una poderosa força que faci de la sobirania alimentària una realitat per als pobles de tot els món.
Per acabar, donam el nostre suport incondicional i absolut als moviments pagesos de Mali i a ROPPA en la seva lluita perquè la sobirania alimentària es converteixi en una realitat a Mali i per extensió a tota Àfrica.

És hora de la sobirania alimentària!

Cliqueu: