dimecres, 7 de desembre del 2005

Magraner de Magranes

Cestrum Nocturnum (II)

Contra l'oblit, la llum de la tenebra
torna amb l'oreig els ressons del passat.
Tocar les veus perfumades de blanc,
petites joies treballades pel temps,
immarcescibles com l'aurora rosada
com el vol de l'ocell de la memòria;
amb les mans que desgranen magranes
rompudes a la tardor solitària;
amb el desig de pervenir als mots
d'uns altres dies, i d'antigues llegendes,
empelts ficats, pell endins, en carn viva.
S'alcen les cases tancades pel silenci.

[de Palau de cendra]
Tomàs Llopis
(Beniarbeig, la Marina Alta, 19 juliol 1954)
*
*
Canço de Fada

No ploris més! La flor gentil
ja tornarà amb un altre abril.
No ploris més! No ploris més!
La rel ja guarda nous rosers.
Eixuga el plor i allunya el dol.
Del Paradís, del blau redol,
sé una música de consol.
No ploris més!

Oh, mira amunt! Entre el florir
rosat i blanc, jo faig camí.
Enlaire! Mira el meu repòs
al magraner vermell de flors.
Mira’m: aquesta llum d’argent
sempre guareix la dolça gent.
No ploris més! La flor gentil
ja tornarà amb un altre abril.
Me’n volo amunt: adéu-siau!
Ja m’esvaeixo en el cel blau.
Adéu-siau, adéu-siau!

John Keats
(Londres, 1795 - Roma, 1821)
(Trad. Marià Manent)
*
*

3 comentaris:

nimue ha dit...

bellíssimes magranes...
gràcies!

Anònim ha dit...

Sabríeu qualque recepte de magranes agres?. Gràcies.

Francesc Mas i Castanyer ha dit...

NIMUE
Gràcies a tu, és un plaer veure que les coses que poses agradin.

TERRADEMATA
No tinc cap recepta de magranes agres. Però si en trobo alguna ja la posaré aquí.