dissabte, 3 de desembre de 2005

Els plataners d'Alaró

Els Arbres d’Alaró
El plàtan o plataner (Platanus hispanica)

Ahir vaig anar a passejar pel Castell, i des d’aquell esplèndid mirador vaig albirar una filera llarga de color marró i groguenc entre el verd de les marjades. Varen resultar ser els plataners de Son Fortesa amb les fulles vestides per caure. Avui, 29 de novembre, no he pogut deixar de passar per aquell indret i fer unes fotografies als plataners, una d’elles a contrallum que he posat com a fons del meu escriptori.
Aquest arbre no és abundant ni espontani al terme d’Alaró, potser llevat d’alguna rara excepció, han estat plantats. En trobam de vertaderament esponerosos a s’Escorxador, també n’hi ha a l’Avinguda i a la Plaça de la Vila. Fora del casc urbà crida l’atenció el color de les seves fulles tan diferents a la verda foscor de les fulles dels nostres arbres autòctons, el podem admirar vora la font del Pí ubicada al torrent d’Almadrà i també se n’alcen de solitaris al costat d’altres fonts com a Oliclar i Solleric. Qui sap si qui plantà aquests arbres vora les fonts no ho feu amb la intenció de que aquestes fossin detectades fàcilment de lluny amb la vista. A la finca de Son Grau, deu fer uns cinc anys que se n’hi sembraren dues fileres al camí cap a les cases i els de Son Fortesa, més abundants fa anys, fan fila vora la carretera d’Orient.
Ja fa una bona grapada d’anys que el bon excursionista i amant dels arbres, Pere Llofriu, publicà un llibre recomanable nomenat Les plantes de jardí a les Balears, de Miquel Font Editor, ens hi comenta: “L’sparring predilecte dels carrers és el plàtan (Platanus orientalis). A sa Granja n’hi ha un exemplar d’uns 40 m. però s’utilitza principalment per apallissar-lo als carrers(...) cada dècada el coronen: amem si n’aprèn!.” És a dir que a vegades la poda s’assembla més a una mutilació.
El plàtan o plataner que nosaltres més coneixem és producte d’una hibridació entre el Platanus Orientalis L., natiu del sud-est d’Àsia i el Platanus occidentalis L. Originari de la zona atlàntica dels Estats Units d’Amèrica. Platanus és el nom grec de l’arbre, i des de la Grècia antiga s’ha emprat com a arbre ornamental als carrers: “Ara que te’n vas, ara que arriba el final, ara que ningú sap qui va a matar o a morir / pren al nin que va veure la llum baix el fullam dels plàtans i ensenya-li a meditar sobre la vida dels arbres” G. Seferis”Astianacte” sobre l’acomiadament de Héctor i Andrómaca a Troya. És un arbre resistent a la contaminació, sobretot l’atmosfèrica, de les ciutats. Caducifoli, de creixement ràpid té una escorça que li cau a plaques. Com deveu recordar fructifica amb una mena de bolleta que escampa llavoretes plenes de pèls que sovint provoquen irritacions als ulls i a la gargamella de les persones. Aquest arbre té la facultat de regenerar de tanyada, és a dir si el tallam tornarà a treure amb força, si reduïm el nombre de tanyades i les seleccionam bé, es convertiran en cimals que seran arbres. La seva fusta s’ha emprat per fabricar utensilis de fusteria. Crema bé.
Quan era nin, d’això fa més de 35 anys, vaig sentir tocar les campanes de l’església per avisar a la gent del poble que a lloc o banda es pegava foc. Aquest lloc va resultar ser pels “plateros”, vora el camp de futbol vell de Banyols. Passats els anys vaig trobar una postal vella, d’aquella col•lecció Manyoc de fotos antigues, on hi surten retratats els polls i plataners de Son Fortesa, aquests darrers poc temps després de ser plantats.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 30 de novembre de 2005.
~

2 comentaris:

elquemaietvaigdir ha dit...

M'ha fet pensar en tu i he pensat que t'agradaria...

http://lacontenta.blogspot.com/2005/12/ficus-religiosa.html

F. Mas i Castanyer ha dit...

Gràcies “elquemaietvaigdir“.
Si que m’ha agradat.
L’he reproduït a Amics arbres · Arbres amics.
Suposo que a Delfi no li molestarà. Ara li dic.
Salut.