Cinc generacions d'arbristes
Res, l'hivern és a punt de baixar sobre els nostres camps, i això per a molts vol dir que torna el temps de sembrar arbres. Ara veig que la gent parla de «plantar» arbres, que deu ser potser més precís, però en el meu poble sempre havíem dit sembrar, sembrar ametlers, sembrar figueres, sembrar una prunera. Un any és molt llarg, el temps suficient perquè en un tros o un altre hi hagi qualque baixa, ja sigui per la feina perversa, quasi humana, del banyarriquer, perquè l'arbre és massa vell o perquè s'havia de morir. Les persones que encara ens cuidam una mica del tros que els avantpassats ens varen confiar, procuram suplir aquestes baixes amb arbres joves. Servidor som partidari de sembrar-los molt petits. Se torben més a fruitar, però ho fan més a plaer com més temps han tengut d'acostumar-se al territori. A més, hi ha alguna cosa d'indecorós en el fet de sembrar l'arbre ja gran perquè fruiti aviat. Una altra cosa seria si parlàssim de fer plantacions amb l'ambició d'abastir el mercat. Però els arbres de tota la vida es fan amb un tempo que no som qui per atropellar. Hi ha per fer-se luterà just per la resposta que donà Luter en ser interrogat sobre com empraria el dia d'avui si sapigués cert que demà s'acabaria el món: «Sembraria un arbre», va dir. Ara se venen els arbres surats en cossiols i la gent els sembra durant tot l'any. No vull criticar ningú, però lo decent és sembrar-los quan dormen, çó és durant l'hivern, per no alterar el seu sistema de fites, per no pertorbar-los. En fi, algú hauria de fer un bon reportatge sobre la família Llabrés, de Manacor, que ja s'estén fins a la quinta generació d'arbristes. Això vol dir que, dels primers Llabrés que varen començar a fer planter d'ametlers al jove que s'ha incorporat fa un parell d'anys al negoci, durant un segle aquesta família ha venut arbres, primer a pagesos i a senyors, i ara a tothom, inclosos els ciutadans propietaris d'una parcel·la. També s'han tirat a la jardineria, com és natural, però no han deixat mai de ser arbristes. Diria que el seu ofici és dels més nobles d'entre tots els que es poden exercir a la Terra. Servidor fa molts d'anys que me'n servesc, humilment, és clar. Però els he d'agrair que m'hagin empeltat la devoció als arbres, que servidor ja tenia una mica d'avior, però un poc esquinçada per la vida ciutadana. De manera que ara, si no hi ha res de nou, ens tornarem a veure i m'informaran sobre aquests caquiers nous, que fruiten més tard que els altres i fan uns caquis com a pomes golden, no raspen i tenen una dolçor atenuada i molt afectuosa. O ves a saber sobre quines novetats parlarem, quines considerarem seriosament o quines altres ja ni esmentarem. Però, com cada any, em servirà uns quants arbres, sobretot enguany: per si fos vera que s'acosta la fi del món, tal com diu la dreta espanyola.
Res, l'hivern és a punt de baixar sobre els nostres camps, i això per a molts vol dir que torna el temps de sembrar arbres. Ara veig que la gent parla de «plantar» arbres, que deu ser potser més precís, però en el meu poble sempre havíem dit sembrar, sembrar ametlers, sembrar figueres, sembrar una prunera. Un any és molt llarg, el temps suficient perquè en un tros o un altre hi hagi qualque baixa, ja sigui per la feina perversa, quasi humana, del banyarriquer, perquè l'arbre és massa vell o perquè s'havia de morir. Les persones que encara ens cuidam una mica del tros que els avantpassats ens varen confiar, procuram suplir aquestes baixes amb arbres joves. Servidor som partidari de sembrar-los molt petits. Se torben més a fruitar, però ho fan més a plaer com més temps han tengut d'acostumar-se al territori. A més, hi ha alguna cosa d'indecorós en el fet de sembrar l'arbre ja gran perquè fruiti aviat. Una altra cosa seria si parlàssim de fer plantacions amb l'ambició d'abastir el mercat. Però els arbres de tota la vida es fan amb un tempo que no som qui per atropellar. Hi ha per fer-se luterà just per la resposta que donà Luter en ser interrogat sobre com empraria el dia d'avui si sapigués cert que demà s'acabaria el món: «Sembraria un arbre», va dir. Ara se venen els arbres surats en cossiols i la gent els sembra durant tot l'any. No vull criticar ningú, però lo decent és sembrar-los quan dormen, çó és durant l'hivern, per no alterar el seu sistema de fites, per no pertorbar-los. En fi, algú hauria de fer un bon reportatge sobre la família Llabrés, de Manacor, que ja s'estén fins a la quinta generació d'arbristes. Això vol dir que, dels primers Llabrés que varen començar a fer planter d'ametlers al jove que s'ha incorporat fa un parell d'anys al negoci, durant un segle aquesta família ha venut arbres, primer a pagesos i a senyors, i ara a tothom, inclosos els ciutadans propietaris d'una parcel·la. També s'han tirat a la jardineria, com és natural, però no han deixat mai de ser arbristes. Diria que el seu ofici és dels més nobles d'entre tots els que es poden exercir a la Terra. Servidor fa molts d'anys que me'n servesc, humilment, és clar. Però els he d'agrair que m'hagin empeltat la devoció als arbres, que servidor ja tenia una mica d'avior, però un poc esquinçada per la vida ciutadana. De manera que ara, si no hi ha res de nou, ens tornarem a veure i m'informaran sobre aquests caquiers nous, que fruiten més tard que els altres i fan uns caquis com a pomes golden, no raspen i tenen una dolçor atenuada i molt afectuosa. O ves a saber sobre quines novetats parlarem, quines considerarem seriosament o quines altres ja ni esmentarem. Però, com cada any, em servirà uns quants arbres, sobretot enguany: per si fos vera que s'acosta la fi del món, tal com diu la dreta espanyola.
Guillem Frontera. Escriptor
Diari de Balears. 18.12.2005.
· Article publicat al Diari de Balears el 18 de desembre de 2005.Diari de Balears. 18.12.2005.
~
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada