dimecres, 21 de desembre de 2005

L’esporga ben feta

L’esporga, una activitat mal entesa

Indefectiblement, els jardiners, en arribar el final de la tardor i principis d’hivern, ens trobem amb la següent pregunta: «que m’esporgarà l’arbre?, al carrer ja ho han fet», qui ho demana, quasi bé sempre, demana una reducció de branques total, un terciat o coronar l’arbre. Des d’ara, quan em refereixi a l’esporga, em referiré a aquesta classe de tasques.

La resposta no és senzilla, ja que hi ha molts factors que s’hi conjuguen i que, majoritàriament duen al jardiner a esporgar l’arbre. Aquest factors són:
1. Econòmic: l’esporga és una activitat que genera molta feina, és a dir, hores de treball, ports i tractament de la brossa, ús de maquinària, etc. El qual significa una important retribució econòmica per l’executor d’aquesta obra. A la llarga, també genera una més ràpida substitució de l’arbre sobre el qual s’ha aplicat segons quin tipus d’esporga, ja veure’m per què, o sia, un altre cop retribució per qui canvia l’arbre.
2. A la nostra cultura, des de sempre, que hem vist els arbres esporgats a l’hivern. I el que sempre s’ha fet és molt difícil de canviar. Aquí és on hi ha una de les enganyifes més ben venudes de la història: Pensen (molts) que els arbres no podrien viure sense esporga!!!
3. Reducció d’alçada de l’arbre. Moltes vegades, se’ns demana aquesta feina per tal de que l’arbre sigui més petit de mida, o per motius de seguretat, Això és un greu error, ja que l’esporga, a no ser que debiliti greument l’arbre, acaba generant arbres més grans. amb una capçada basada en rebrots i no en branques veritables, les quals són menys segures.
4. Fulles al terra. Molta gent, quan l’arbre es comença a defoliar, demana tasques d’esporga per tal de no haver de recollir fulles, Molts cops, seria suficient, demanar al jardiner que fes caure les fulles i les recollís totes d’un cop, sense eliminació de branques. És clar, quan s’elimina branca, molts cops també s’està eliminant la floració que faria l’arbre l’any següent. M’he trobat clients que ignoraven que els seus arbres florissin, de fet no els havien vist mai en flor, o tant sols els primers anys. També, hi ha un problema cultural, a les nostres contrades, no hem ensenyat a preuar les coloracions foliars de la tardor, les quals molts cops superen en bellesa moltes floracions.
5. No entra llum. En arribar la tardor, el sol comença a anar mes baix i la llum és més dèbil. Molta gent, demana esporgar els arbres d’hora per que els sol entri dins de les cases. Moltes vegades hi hauria prou amb una simple defoliació. O també en haver triat una espècie que perdés la fulla més prematurament.

No obstant hi ha certs motius que sí justifiquen la realització d’alguna classe d’esporga:
1. Fructificació. En alguns arbres, l’eliminació de les seves branques provoquen que no puguin florir, i per tant no facin fruit. És per exemple el cas del Morus alba, les moreres, si fructifiquen provoquen una gran molèstia, ja que el seu fruit taca, atrau mosques i vespes, fermenta, etc. Per tant, si hom té una morera de les que fan fruit, i no en vol tenir, sols queda l’opció de l’esporga.
2. Molèsties. Si hom té alguna al·lèrgia al pol·len, deguda a algun arbre plantat a casa seva, pel mateix motiu que l’anterior, és possible eliminar la floració i per tant el pol·len amb una esporga.
3. Seguretat. Totes aquelles branques que pressentin perill de caure sobre persones o béns han de ser suprimides.
4. Correcció de formes impròpies de l’espècie; que sovint son provocades per nosaltres mateixos (ferides, esporgues prèvies, etc.) poden ser corregides amb una esporga acurada i adequada. Per tant, les operacions de cirurgia arbòria no han de ser generals sinó adequades a cada individu per separat, i sent aquestes el darrer recurs a usar.
5. Malalties i/o plagues. Hi ha vegades en que és més fàcil i menys traumàtic per l’arbre l’eliminació d’una branca malalta que el seu possible tractament.

També, hi ha motius que justifiquen la NO esporga, malgrat aquests són molts cops de difícil acceptació.
1. Als arbres, no els hi cal cap mena d’intervenció per viure; de fet fins l’arribada de l’home han viscut sense aquesta intervenció. Als boscos, a les selves, ningú no esporga.
2. Per esporgar cal una finalitat. L’esporga en sí no és una finalitat, sinó un mecanisme per obtenir quelcom que sense ella no és produiria, sigui mida de fruit, de flor, rectitud de la fusta, etc.
3. La manera com fins ara s’havien esporgat els arbres ve determinada generalment per un factor: L’esporgador se situava en una zona segura (generalment en la creu de la capçada) de l’arbre i des d’allà tallava totes les branques que anessin més amunt d’aquella zona, per tant, tota la matèria vegetal que hi havia per sobre de la era sense miraments eliminada. És clar, que abans no disposàvem de plataformes elevadores, tisores telescòpiques, tècniques de trepa d’arbres i material de trepa, etc. Però com que aquella forma d’esporga va ser realitzada durant molt de temps hom va arribar a pensar que allò era el que s’havia de fer. Òbviament, avui en dia, aquestes actuacions brutals ja no estan justificades, i qui encara les usa és per que no en sap més o per que no té cap consideració amb un ésser viu, l’arbre.
4. Els arbres esporgats perden una gran quantitat de reserves, i, a l’any següent hauran de gastar les poques que els hi queden en fer fulles i branques noves. Per tant, l’esporga òbviament els debilita, resultant per això més vulnerables a plagues i malalties.
5. Els arbres esporgats, perden el seu port natural. Sovint als carrers veiem arbres que no són sinó un esperpent de sí mateixos. Simples pals clavats a la vorera que (amb sort) quan arriba el bon temps fan fulles. En definitiva, si no volem arbres als carrers, no seria millor posar-hi ombrel·les i plegar-les quan arribés la tardor?

Un altre aspecte, és el del respecte a l’arbre. Sí, per alguna d’aquelles causes que justifiquen l’esporga hem decidit fer-la, almenys fer-ho bé, amb les eines adequades, respectant la línia de tall i la biologia de l’arbre. Estic tip de veure arbres amb talls enormes, que no es tancaran mai i que seran atacats per fongs podridors de la fusta; tip de veure, avui en dia, arbres esporgats amb destral, amb talls imprecisos; tip de veure cops de motosserra per que l’operari no ha anat amb prou cura i ha fet malbé branques que no devia. Tip de veure canvis de criteri en l’esporga anys rera any.

· Visiteu aquestes pàgines :
· GuiaVerde.Arboles : aquí podreu trobar els articles sobre esporga «Poda I, II i III», entre d’altres moltes coses, és una de les adreces sobre arbres i palmeres més interessants i ben fetes que conec.
· J.J.Villagrán : aquí podreu trobar un article de Daniele Zanzi titolat «Por qué podar», i articles de de J.J. Villagrán, entre ells «La arboricultura moderna».


Guillem Nicolàs i Larruy
Guillem, jardiner
~

6 comentaris:

Siau ha dit...

Excel·lent aquesta explicació sobre com s’han de podar els arbres dels carrers i les places dels pobles i ciutats.
Hauria de ser la guia de tots els Ajuntaments.
Proposo que “Amics arbres · Arbres amics” ho faci arribar a tots els municipis.

Terrademata ha dit...

Em sembla un bon article, en especial pel que fa a arbres ornamentals o diguem-ne salvatges com són la majoria dels que hi ha a jardins i carrers. Quant al que fa a arbres "inventats", és a dir, la majoria de fruiters, sí que crec que certes coronades, podes o esporgades els eren necessaris per uns motius molt clars i evidents. Ràpìdament, per exemple, les oliveres de zones rocoses era necessari podar-les perque les olives es poguessin collir de dalt l'arbre, fins i tot es passava una corda gruixuda per fer copar les tanyades cap al centre de l'arbre i així fer més bon collir. Els ametllers, altra temps eren podats molt diferent d'ara, antany els feien crèixer molt alts, no eren rodons, sinó llargaruts cap amunt, es feia així perquè calia que al sòl hi arribés molta llum pel grà o farratge. Ara que ja no és tan necessari sembrar grà per menjar, els ametllers són amples i rodons. Es podria parlar llargament sobre aquest tema. Sí que crec que la gran majoria d'Ajuntaments no ho fan bé, així que estic d'acord amb en siau. Salut.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

En el mateix article ja comento que, l'esporga és una eina per a conseguir quelcom que l'arbre no faria de manera espontània o natural, amb això, dono per bona pràctica les esporgues agrícoles (fruiters), silvícoles (papoer, taulons, altres usos), o d'altres que comportin fer a l'arbre una producció que d'altra manera no faria. També hem de tenir en compte que en aquests casos, allò important no és l'arbre, si no l'explotació. Fins i tot, hi ha el cas en alguns fruiters, que no tan sols l'esporga, si no l'elecció de l'espècie està condicionada per l'ús de un determinat tipus de màquina recolectora. Això vol dir que el pagès, condiciona la seva producció, no en favor de tenir uns fruits d'un calibre, un sabor o una varitat apreciada pel consumidor, si no per tenir una màquina que li facilita la recollida. És a dir, tal màquina, tal varietat i esporgada de aquella manera específica, a tans peus per Ha i en línies de ix metres d'amplada. Él que no és acceptable, és fer, com he vist en alguns jardins el Jo esporgo l'olivera d'aquesta manera per que vaig passar per Jaén i ho fan així, però, no s'en adonen que a Jaén tenen oliveres Hojiblanca i ell la hi té arbequina, que a Jaén tenen una explotació mecanitzada i que potser volen les olives per fer oli i no per consum i que éll en definitiva vol sols una olivera maca i sana, per que no li interessen les olives (o si les vol, les compre fetes al super). I qui parla d'oliveres, ho podria traspassar a qualsevol espècie arbòria plantada en un jardí. És a dir, l'esporga basada en la imitació, però sense coneixement de per què es fa. En realitat hi ha molts tallabranques i molts pocs esporgadors, i això ho va dir un jardiner del segle XVI, continua sent una realitat.

terrademata ha dit...

Sovint es tracten els arbres i a la natura en general com enemics, a partir d'aquí és difícil fer una bona actuació o una feina ben feta. A l'article sobre els arbristes de Manacor, en Guillem Frontera parla amb molt de respecte del temps i la manera de sembrar arbres. Actualment oliveres velles es passejen per amunt i per avall com simples objectes de consum. Salut i una abraçada.

Grocdefoc ha dit...

Bons amics, M'he permès enllaçar aquest article a un post del meu http://artgrocdefoc.com/jardi-caotic-ple-de-linies-necessaries/
En el vostre blog trobo moltes idees interessants i aquesta anava molt bé al meu post; tot i no tenir res a veure. Gràcies. M. Pilar Martínez -Grocdefoc-

Adam Macià ha dit...

Fa temps ja havia llegit aquest article i ara el torno a rellegir i està molt bé. Felicitats, jo penso com tu.
Adam.