dimarts, 27 de desembre de 2005

L’últim arbre, l’últim home






Mort l’últim arbre
mort l’últim home.

Sentència Maia.



L’home arbre a l’infern, del Jardi de les Delicies, del Bosco
~

5 comentaris:

Susana Martinez ha dit...

M'emcanta que hagis posat el quadre del Bosco al blog. Pensa que de tots els quadres del Prado és el que més em va impressionar per la seva modernitat i és ara no recordo el segle, però crec que és de l'edat Mitja... I és clar, hi ha tanta simbologia amagada... Tinc ganes d'estudíar-ho a fons.
I el tema del blog, és prou frapant. Què de lluny vivim la natura a occident... acabo de veure unes imatges de les sequoies gegants de Califòrnia al costat de la ciutat de Las Vegas... tot una esquizofrènia...

elquemaietvaigdir ha dit...

Ahir no sé on llegia...uf, he oblidat...parlava de l'arbre atòmic d?hiroshima i del brot verd d'esperança, quan anys després van nèixer els primers brots d'uns arbres que avui són el símbol de la supervivència.
vaig pensar en tu.

namaga ha dit...

a casa meva en neix un Amics,
si el vols? pispa'l,

un petó

F. Mas i Castanyer ha dit...

Susana:
El Jardí de les delícies crec q és del 1510.
I diuen q segueix sent una de les pintures més enigmàtiques i difícils d’interpretar.
Igual d’enigmàtic és el mal comportament humà envers allò que ens sustenta, com ara amb els arbres.

Elquemaietvaigdir:
Tinc uns apunts sobre els arbres que van sobreviure a la bomba atòmica, a veure si algun dia d’aquests ho explico aquí.
És el Kaki, Caqui o Caquier.
Gràcies per recordar-m’ho.

Namaga:
No deixis que tel pispi ningú.
Qui en vulgui un que planti una llavor.
És molt fàcil.

namaga ha dit...

ara,
m'has fet posar vermella!