divendres, 27 de setembre del 2013

Save Menorca


Salvem Menorca, encara!

La campanya SaveMenorca pretén fer arribar la polèmica de la carretera general de Menorca a la gent que està vinculada emocionalment amb l'illa, encara que no visqui aquí de manera permanent.

Us demanam que faceu arribar aquest missatge a aquelles persones que pugueu conèixer que venguin o hagin vingut de turisme a Menorca, a aquells que tenen segona residència, a la gent de la península o de l'estranger.

També pot ser molt útil fer-ho arribar a contactes de premsa de fora, a periodistes concrets o a xarxes socials que se'n puguin fer ressò.

A través de SaveMenorca s'estan rebent donatius que s'apliquen a la campanya (distribució de milers de folletons als turistes, valla publicitària, anuncis en premsa, estratègia jurídica, etc) i també s'estan enviant centenars de queixes a l'Oficina de Turisme del Consell Insular.

Ara és quan s'ha de fer la batalla de la carretera, abans que els danys siguin irreversibles. Estem parlant d'intervencions al llarg de 40 quilòmetres de Menorca. Una illa que molta gent estima precisament per l'especial conservació del paisatge que ha sabut fer. Ajudeu-nos a mantenir-la.


Participau en SaveMenorca


S'està tramitant un projecte de reforma de la carretera general de Menorca, que podria significar una gran transformació en el paisatge que l'illa ofereix des de la principal via rodada.

Hi ha uns diners públics per invertir en aquesta carretera que va de Maó a Ciutadella. Tothom coincideix que es poden aprofitar per fer algunes millores, però el Consell Insular ha programat la inclusió d'unes grans rotondes a diferent nivell (vegeu les il·lustracions), que implicarien un gran consum de territori i, sobretot, una important pèrdua en la percepció paisatgística de Menorca.

Experts de diferents disciplines han advertit que es tracta d'una actuació sobredimensionada, que no respon a criteris tècnics. Per aquests motius, estem fent una campanya entre la gent que li agrada Menorca, per demanar que ens ajudin a frenar aquest projecte. Moltes gràcies.

Com pots ajudar:
Fent un donatiu. Serà usat per a la campanya de difusió i per estructurar un front jurídic contra aquest projecte de carretera.
Enviant una petició davant l'Oficina de Turisme del Consell Insular de Menorca.

Castellà - Anglès:

Se está tramitando un proyecto de reforma de la carretera general de Menorca, que podría significar una gran transformación en el paisaje que la isla ofrece desde la principal via rodada.
Existe un dinero público para invertir en esta carretera que va de Mahón a Ciudadela. Todo el mundo coincide en que este dinero se puede aprovechar para efectuar algunas mejoras, pero el Consell Insular ha programado la inclusión de grandes rotondas a diferente nivel (ved las ilustraciones), que implicarían un gran consumo de territorio y, sobre todo, una importante pérdida en la percepción paisajística de Menorca.
Expertos en diferentes disciplinas an advertido que se trata de una actuación sobredimensionada que no responde a criterios técnicos. Por esos motivos estamos realizando una campaña entre las personas que gustan de Menorca, pidiéndoles que nos ayuden a frenar este proyecto. Muchas gracias.
Cómo puedes ayudar:
Haciendo un donativo. Lo usaremos para la campaña de difusión y para estructurar un frente jurídico contra este proyecto de carretera.
Enviando una petición ante la Oficina de Turismo del Consell Insular de Menorca.

A project of modification of the main road in Minorca is being prepared, which could make a major transformation of the landscape that it offers to our visitors and local people.
There is a sum of public money to be invested in this road from Mahon to Ciutadella. Everyone agrees that this money may be leveraged to make some improvements, but the Island Council has planned the inclusion of large roundabouts at different levels (see the illustrations), which would involve a large consumption of land and especially, an important loss of landscape perception of Minorca.
Different experts warned that the planned transformation is oversized and not according to technical criteria. For these reasons we are conducting a campaign among people who like Menorca, asking them to help us to stop this project. Thank you very much.
How you can help:
Making a donation. We will use it for the publicity campaign and to structure a legal front against the road project.
Sending a request to the Tourist Office of the Island Council of Minorca.

Fotos JV

diumenge, 1 de setembre del 2013

Boscos vells


Boscos que curen

La UdG impulsa la protecció dels arbres madurs per a ús terapèutic.

Propietats guaridores : Passejar quatre cops al mes  per un bosc antic proporciona benestar físic.

Passejar una estona per un bosc d'una certa antiguitat pot ajudar al benestar físic, psíquic i emocional de les persones? Els beneficis de fer exercici són àmpliament coneguts però, ¿i en els altres camps? ¿Pot servir també per ajudar a tractar determinades patologies? L'Institut de Medi Ambient (IMA) de la Universitat de Girona (UdG) creu que sí, i per això, juntament amb AccióNatura, està impulsant la protecció i la custòdia dels boscos madurs i vells que hi ha a Catalunya, ja sigui comprant-los o arribant a convenis amb els propietaris. Els boscos madurs són aquells on fa entre 50 i 100 anys que no s'hi han talat arbres, i vells ho són quan tenen a partir d'un segle. Encara hi ha una tercera categoria, la dels boscos primaris o verges, que són els que no han viscut l'acció humana.

D'aquests no en queda cap al sud de l'Europa Occidental, però sí al centre, l'est i el nord d'Europa i en continents com l'Àsia, l'Àfrica o Amèrica. Particularment, l'IMA s'ha fixat en l'Àsia per al projecte Sèlvans -que treu el seu nom d'una divinitat etrusca que protegia els boscos-, que treballa per protegir aquests boscos antics en funció de les seves propietats terapèutiques. "Donar-li aquest enfocament és una manera de revalorar aquests santuaris naturals i ajudar a protegir-los, cosa que beneficiaria tant les persones com el territori", explica Josep Vila, director de l'IMA. Els referents són, sobretot, el Japó i Corea del Sud. El 1985 al Japó van activar un servei de benestar i salut amb l'objectiu de reduir despeses de la seguretat social a través del que en japonès anomenen shinrin-yoku , que vol dir bany de bosc . Es van fixar protegir 100 boscos amb finalitats terapèutiques; gairebé 30 anys després en tenen 50 i estan satisfets amb l'experiència.

Hi ha evidències científiques que passejar tres o quatre cops al mes uns 15 minuts per un bosc antic proporciona benestar a persones afectades per patologies com depressió, angoixa, estrès, Parkinson, aïllament social, agressivitat i diabetis. També ajuda a controlar l'abús de substàncies i fins i tot asserena els impulsos suïcides. "Quan els arbres entren en decrepitud, que per regla general és entre els 100 i els 200 anys, segons la varietat, comencen a generar uns olis essencials per protegir-se dels insectes i dels agents de descomposició, com els fongs i determinats bacteris", explica Jaume Hidalgo, enginyer forestal i responsable del projecte Sèlvans des del 2007, quan va començar de la mà de la Diputació de Girona. "Aquests olis, quan són inhalats per l'organisme humà, activen els limfòcits del sistema immunitari que lluita contra determinats virus i tumors", afegeix Hidalgo. El doctor Secundí López-Pousa, cap de neurologia de l'Hospital Josep Trueta de Girona, no dubta dels efectes saludables dels banys de bosc: "Caminar per boscos antics augmenta la secreció de serotonina i disminueix la de corticoides o sucre. Això ajuda a sentir-se millor, sens dubte".


Activen el sistema immunitari

Metges japonesos han publicat articles en revistes especialitzades en què demostren que pacients amb patologies com les esmentades i que fan banys de bosc presenten millores respecte als que no en fan. A López-Pousa li agradaria estudiar aquests efectes, també amb nens afectats per TDAH, i explica una experiència personal: "El meu fill de 13 anys és asmàtic. Vam anar a la Selva Negra i mentre vam ser allà no va tenir cap crisi". López-Pousa creu que una cosa pot tenir relació amb l'altra: "Pot ser casualitat, però aquesta mena de boscos tenen unes concentracions d'oxigen i d'humitat més elevades, i no seria estrany que ajudessin a activar el sistema immunitari". A Catalunya hi ha 1.200.000 hectàrees de superfície forestal arbrada, de les quals 30.000 són de boscos madurs i 3.000 de vells. D'aquestes 3.000 hectàrees, la meitat ja estan en custòdia, amb un conveni amb els propietaris o bé perquè hi ha alguna figura jurídica de protecció. L'altra meitat és la que, segons Hidalgo, "requereix amb urgència un programa estratègic de protecció". El Servei de Planificació de l'Entorn Natural del departament de Territori i Sostenibilitat és l'encarregat de fomentar i promocionar la custòdia del patrimoni natural, com és el cas d'aquests boscos.

El cap d'aquest servei, Salvador Grau, en defensa la conservació: "Són monuments naturals, amb arbres de grans dimensions, plens de líquens i fongs. Tenen unes propietats que hauríem de mirar de conservar". Grau diu que no es tracta de grans extensions: "Són trossos petits i estan molt fragmentats. N'hi ha, principalment, al Pirineu, al Prepirineu i als ports de Beseit. Grau ha estat testimoni de la importància dels boscos terapèutics a Corea del Sud: "Fa 4 anys, en un congrés en una illa del sud de Corea, vam anar a veure un bosc de salut recomanat a persones que pateixen càncer. Els metges els recomanen passar hores allà com a complement a altres teràpies".

Jordi C. Llorens. Girona 
· Article publicat a AraBalears el 01.09.2013 ·

Vull aprofitar per recomanar la subscripció a l'AraBalears. Gràcies.

Fotos JV

dimecres, 28 d’agost del 2013

Quan els garrovers brunzeixen dematinet

La Mel de melada o Mel de Bosc

Fa ja un parell (un “parell mallorquí”) de setmanes que volia escriure aquest text, i ara que he vist que les garroves ja són madures, i n’han caigudes gairebé totes, me vaig dir: o ara o mai!. De fet parlam d’una observació que vaig fer per primera vegada el 18 de juliol de 2013.
Abans de res vos deman disculpes per la baixa qualitat de les fotografies, però ja se sap, la llei den Murphy fa que el dia que vas sense la càmera bona, veus coses, i el dia que agafes la càmera bona i el trípode i t'aixeques dematinet per aplegar bones imatges...Jas!, vas i beus oli, i te'n vas amb la coa entre les cames, “fotut i banyut” que diuen al meu poble. Què hi farem? Vaig poder capturar algunes imatges amb la càmera del mòbil i fer un petit vídeo que més avall vos deix.
Abans d’aquest dia, no havia observat mai (al manco que jo recordi), abelles fent feina per recollir Melada per posteriorment elaborar la Mel de melada o Mel de bosc (“Rocío de miel” i “Mielatos” o “Miel de bosque” respectivament, en Castellà). En vaig coneixer la seva existència després d’assistir a una jornada de tast de mel, que va impartir la Dra. En Biologia Marzia Boi al poble de Llubí, ja fa uns anys. La Mel de melada es considera un producte ramader més, talment la mel d’abelles, més coneguda, i s’etiqueta com a Mel de melada o Mel de bosc.

A mitjans de juliol passava de ben prest, a les 7 del matí vora un garrover (Ceratonia siliqua) bugerró (és a dir, natural de Búger), els rajos de sol encara eren magres, però feia una bona bascota, i vaig sentir com el garrover brunzia, un zum-zumeig continuat, un renouer! Les garroves que portava l’arbre encara eren verdes i turgents, però ja duien el cul tacat de fosc, la maduració havia començat. No semblava que l’arbre tengués un atac fort de pugons (àfids), de fet no en vaig observar. El que estava clar era que hi havia formigues que recorrien el brancam de l’arbre, i les formigues no passegen per passejar. Quan hi ha formigues vol dir que hi sol haver pugons, les seves “ovelles” o “vaques” particulars a les que munyen i obtenen secrecions sucroses, i que defensen de l’atac de Poriols, Flabiols pintats o Marietes, coleòpters de la família dels coccinèl·lids Coccinellidae (“Mariquitas” en castellà), i que s’alimenten de pugons amb una voracitat d’espant. Les abelles que vaig observar, feien molts de viatges i recorrien les garroves d’alt a baix, però sobretot s’entretenien amb la punta d’abaix de la garrova. Tampoc no vaig observar cotxinilles, la qual cosa no vol dir que més amunt,a les parts superiors de l’arbre, no n’hi hagués.
La Mel de melada o Mel de bosc l’elaboren les abelles amb les secrecions sucroses emeses per àfids (Aphididae) i cotxinilles, copinyetes, caparretes o tortuguetes (Hemípters, Hemiptera) quan xuclen la saba de les plantes. Aquestes secrecions envisquen les fulles dels arbres i atreuen a formigues i de forma secundària apareixen els fongs. Aquesta mel de bosc se veu que és de color fosc i gust molt fort i es apreciada al nord d’Europa per la creença de que és molt medicinal.

La contrapartida de la melada és l’aparició de la molesta mascara (Fumagina negra o Fumatés), produïda per tot un conjunt de fongs ascomicets, que deixa les fulles dels arbres negres i embrutadisses, impedint la seva activitat fotosintètica normal i tacant també els fruits i minvant-ne la seva qualitat i apreciació al mercat.
Haurem de tastar aquest Mel de melada, meam si és tan bona com la de flor de garrover, potent, amb caràcter, forta de gust però d’excel·lent buquet (llepant flors de garrover vos en podeu fer una idea). Ara que si ho pens bé la de flor de romaní (Rosmarinus officinalis) m’encanta per la seva dolçor fina, gessamínica i aromàtica. I què me’n direu de la de flor d’Albó (Asphodelus aestivus) tan clareta, de color ambre, fina i suau. Totes aquestes mels, són boníssimes, “són mel”!.

En aquest vídeo podeu veure com les abelles recorrien la superfície de les garroves encara verdes per a arreplegar l'enviscada de gotines caigudes de les fulles del garrover (Visionau-lo en alta definició -HD-, ja que és molt curtet, i s'ho paga) : Melada d'abelles.



Rafel Mas, Búger 28/08/13

dijous, 22 d’agost del 2013

Els arbres cremats


Els arbres cremats disseminen vida


És senzill observar com els arbres que resten drets, vius o morts, són el lloc que trien molts d'ocells per a posar-s'hi. A la vegada aprofiten l'avinentesa per a disseminar les llavors de les que s'han alimentat: esparregueres, mates, llampúdols, cirerers de pastor, arboceres...

Aquests mateixos arbres realitzen una funció imprescindible de contenció dels agents erosius, vent i aigua, i creen discontinuïtats i ombres que afebleixen considerablement els efectes de la insolació.

Mantenen ferma i lligada la terra al voltant de cada tronc i arrels i returen, en la seva posició vertical i distribució aleatòria, de manera molt efectiva  la força de despreniments, rossegueres o esboldrecs importants.

La seva lenta descomposició permet la disgregació de la seva matèria de manera més espaiada en el temps.

Manté la seva funcionalitat com a refugi i fa més profitosa com a nutrient per una variada fauna, l'activitat descomponedora dels insectes encarregats d'aquesta funció.

Quan més arbres restin drets, més ampla serà la superfície amb possibilitats de regeneració.

Fotos JV

Oda a les figues rogetes

Segona tongada de rogetes,
ara ja no són figues flors


Blava i fina figa rogeta,
que n’ets de dolça i bona!
només et canviï per coseta,
pes cosset d’una fina dona.

10/08/13

Rafel Mas, Búger 22/08/13

dimarts, 20 d’agost del 2013

Andratx: gestió i autoritat sobre la terra cremada

Per una visió d'observació, respecte i estima de la terra incendiada

Al meu parer, allò pitjor que pot esdevenir a una àrea forestal cremada, o no, és la gestió que s’hi pugui aplicar posteriorment. No em referesc a un tipus de “mala gestió”, que molta gent de bona fe pot pensar que allò que més li convé a una terra cremada és justament allò que més la pot perjudicar, sinó a la que toquen aplicar, polítics o no, que cobren per fer-ho.

En primer lloc i al meu parer, a la terra forestal, salvatge allò que li cal, per part nostra, és senzillament una actitud d’observació i de respecte. Escric quan veig que els pitjors auguris es poden fer realitat.

Parlant clar i català, al meu parer, a la terra cremada d’Andratx el pitjor li està per arribar, i no em referesc a, com mencionaven certs mitjans de comunicació, als efectes meteorològics adverses, que efectivament poden ser devastadors, ni al suposat (i aprofitat argument) perill de plagues (pura funció biològica d’uns insectes als que han donat molta feina),  sinó a la gestió que a partir d’ara s’hi fa. Evidentment no estic parlant de la tasca exemplar de participació que realitzava el centenar de voluntaris durant el cap de setmana passat.

Amb tot els meus respectes pels animals carronyers, els qui tenen forma humana estan voltant la terra cremada per a treure’n el profit que cerquen, en forma de doblers i de res més que de doblers. Coneixen de la debilitat d’un govern, i d’una administració a semblança seva, que no estima la seva terra i se’n aprofiten. Era d’esperar, però no ha calgut fer-ho gaire.

Si en aquesta pobra i dissortada terra nostra ens governàs una gent que l’estima, actuaria amb l’autoritat necessària per a combatre aquests mals carronyers i la protegiria. Aquests que tenim ara no ho faran. El seu pensament és molt simple i no va més enllà d’allò que els pugui convenir políticament i econòmicament. Convé estar preparats.

No és que la cosa en general sigui massa complicada, ben al contrari. Al meu parer i pel que fa a la gestió, senzillament es tracta d’aprofitar l’avinentesa per a fer net, ara sí, de tota aquella brutor de plàstics, ferralla, cotxes i electrodomèstics abandonats, i tota una gamma de contaminants diversos, ara cremats, que els humans alegrament hi han anat llançant.

Es tracta de tallar els arbres morts a cada banda de carreteres, camins i perímetres de vivendes i també d’aquelles marjades que convendria tornassin ser llaurades i dedicades al cultiu agrícola, reparant els seus marges o fent-ne de nous. Mantenir durant els anys aquests treballs per a fragmentar la continuïtat forestal i per atacar amb més possibilitats de defensa els futurs incendis.

Es tracta de respectar absolutament la dinàmica de la resta de zona forestal, deixant els arbres cremats al lloc, és a dir sense tallar-los, sense trossejar-los per fer-ne terrasses, sense convertir-los en biomassa, sense convertir-los en doblers, és a dir deixant-los realitzar la seva funció reparadora en pau.

Es tracta de determinar cada zona per establir-hi cada pla de defensa i saber per recollir i disseminar les llavors que cada temps i cada lloc ens indiqui com a més adequat.

Tot això però, ho ha d’emparar una  legalitat que qui l’ha d’aplicar no l’ha de defugir i tampoc la de mal interpretar en benefici propi, d’altres i aliè al medi natural.  S’hi ha de fer valer l’autoritat.

No és tan complicat.

Seguidament vull incloure alguns paràgrafs d’articles de la Llei de Monts que podrien ser de recomanable aplicació. Igualment altres normatives o legislacions, PORN, Xarxa Natura, Pla territorial o urbanístiques locals, que no he inclòs, han de ser respectades, especialment pel que fa referència a les prohibicions de pasturatge, moviments de terra, obertura de camins, destrucció de marges i marjades etc.
S’hauria de ser absolutament estricte en la protecció de la terra cremada, ara en regeneració.

Finalment no puc estar de reclamar una vegada més la derogació del decret de la cabra com espècie cinegètica per poder declarar-la directament com a plaga, aquí sí, o ramadera sota control. Ja sé que no faran res al respecte, els governen altres interessos.


Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts.

Article 48. Zones d’alt risc d’incendi.

1.- Aquelles àrees on la freqüència o virulència dels incendis forestals i la importància dels valors amenaçats facin necessàries mesures especials de protecció contra els incendis, podran ser declarades zones d’alt risc d’incendi o de protecció preferent.

2. Correspon a les Comunitats Autònomes la declaració de zones d’alt risc i l’aprovació dels seus plans de defensa.

3. Per a cada una d’aquestes zones es formularà un Pla de Defensa que, a més de tot allò que estableixi el corresponent Pla autonòmic d’emergències, haurà de considerar, com a mínim.

a) Els problemes socioeconòmics que puguin existir a la zona i que es manifestin mitjançant la provocació reiterada d’incendis o de l’ús negligent del foc, així com la determinació de les èpoques de l’any de major risc d’incendis forestals.

b) Els treballs de caràcter preventiu que resulti necessari realitzar, incloent-hi els tractaments silvícoles que procedeixin, àrees tallafocs, vies d’accés i punts d’aigua que hagin de realitzar els propietaris dels monts de la zona, així com els terminis d’execució. Així mateix, el pla de defensa inclourà les modalitats d’execució dels treballs, en funció de l’estat legal dels terrenys a l’Administració, ajudes o subvencions o, en el seu cas, execució subsidiària per l’Administració.

c) L’establiment i disponibilitat dels mitjans de vigilància i extinció necessaris per a donar cobertura a tota la superfície forestal de la zona, amb les previsions per al seu finançament.

d) La regulació dels usos que puguin donar lloc a riscs d’incendis forestals.

4. La normativa de les comunitats autònomes determinarà les modalitats per a la redacció dels plans de defensa i podrà declarar d’interès general els treballs inclosos en aquells, així com determinar, en cada cas, el caràcter onerós o gratuït de l’execució subsidiària per l’Administració.

5. Quan una zona d’alt risc estigui englobada en un territori que disposi de PORF, aquest podrà tenir la consideració de pla de defensa sempre i quan compleixi les condicions descrites a l’apartat 3.

6. Les infraestructures, existents o de nova creació, incloses a les zones d’alt risc d’incendi tendran una servitud d’us per a la seva utilització per els serveis de prevenció i extinció d’incendis.


Article 50. Manteniment i restauració del caràcter forestal dels terrenys incendiats.

1.- Les comunitats autònomes hauran de garantir les condicions per a la restauració dels terrenys forestals incendiats, i queda prohibit:

a) El canvi d’us forestal al menys durant 30 anys.

b) Tota activitat incompatible amb la regeneració de la coberta vegetal, durant el període que determini la legislació autonòmica.

Amb caràcter singular, les comunitats autònomes podran acordar excepcions a aquestes prohibicions sempre que, amb anterioritat a l’incendi forestal, el canvi d’ús estigués previst a:

1er. Un instrument de planejament prèviament aprovat.

2on. Un instrument de planejament pendent d’aprovació, si ja hagués estat objecte d’avaluació ambiental favorable o, de no ser aquesta exigible, si ja hagués estat sotmesa al tràmit d’informació pública.

3er. Una directriu de política agroforestal que contempli l’ús agrari o ramader extensiu de monts no arbrats amb espècies autòctones no cultivades o en estat d’abandonament.

2.- L’òrgan competent de la comunitat autònoma fixarà les mesures encaminades a la retirada de la fusta cremada i a la restauració de la coberta vegetal afectada per els incendis que, en tot cas, inclouran l’acotament temporal d’aquells aprofitaments o activitats incompatibles amb la seva regeneració i, en particular, el pasturatge, per un termini que haurà de ser superior a un any, llevat l’aixecament de l’acotat per autorització expressa de l’òrgan esmentat.

3.- Allò disposat en aquest article s’entén sense perjudici del previst en el capítol II del títol XVII de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, mitjançant la que s’aprova el Codi Penal.

Fotos JV

diumenge, 18 d’agost del 2013

La set de les esponeroses alzines de Monnàber

Sobreviuen al llarg estiu mallorquí amb els peus en remull dins l'aigua

La finca de Monnàber és la típica possessió d'alta muntanya mallorquina situada dins el terme municipal de Fornalutx al bell mig de la Serra de Tramuntana. La seva escarpada orografia està vestida per immensos i vells alzinars d'una bellesa paradisíaca. Amagat sota les espesses capçades dels arbres centenaris discorre tranquil el Torrent de Monnàber. Sorprèn que després de tres mesos pràcticament sense pluja encara dugui aigua. Les alzines ho saben i allarguen golafres les seves arrels per a xuclar fins la darrera gota el dolç líquid muntanyenc que els dona la vida, talment com si el torrent fos un oasi enmig d'un desert rocallós.

Darreres basses a mitjàn agost. L'aigua fa olor a algues i a fullaraca en descomposició. Es veuen les arrels vermelloses de les alzines.

Cabellera vermella o millor dit escambuix vermell d'arrels d'alzina xuclant desesperades l'aigua que s'acaba.

En aquest bassiot encara hi quedava aigua per a dues setmanes.

Antic pont damunt el Torrent de Monnàber. El nostre amic Rafel Mas caçava escarabatins d'aigua dolça observat pen Jaume Bonnin. Al llit del torrent davall les altes capçades de les velles alzines l'ambient era paradisíac, bucòlic, pacífic, serenava l'ànima.

Escorpí d'aigua, Nepa cinerea, que es movia entre les fulles banyades a la recerca d'altres invertebrats que són les seves preses. Fotografia feta amb un pot-lupa pen Rafel Mas.

Detall de les arrels vermelles que semblaven arteries i venes descarnades.

Rafel Mas, Jaume Bonnin, Jaume Adrover i Joan Bibiloni.

dimecres, 7 d’agost del 2013

L'alocar de Cala Matzoc, un trocet de paradís

Passejar pel seu interior és una experiència inoblidable

El darrer diumenge de juliol un grup d'amics vàrem organitzar una excursió botànica a la costa nord-est de Mallorca, concretament a Cala Matzoc, situada dins el municipi d'Artà. La intenció era veure una gran població natural d'alocs o alisos, Vitex agnus-castus, (en castellà, sauzgatillo), en el moment àlgid de la seva floració.  En Toni i na Cati, una parella d'artanecs bons coneixedors de la zona, ens vàren assegurar que els trobariem ben florits i a més que n'hi havia amb flors de diferents colors.

Dins el llit del torrent de Cala Matzoc hi creix una vegetació exuberant. L'abundància de garballons, alguns d'ells altíssims, li dona un aire de selva tropical. (Foto Matilde Martínez)

(Foto Matilde Martínez)

Féia calor....tots duiem una bona suada. Va ser tot un gust ser guiats fins l’Alocar des Matzocs pe’n Toni Muñoz. Jo ja el coneixia, però feia molt de temps que no el veia tot florit. L’agafàrem en el seu punt més àlgid. L’olor que ens envoltava era forta, no diria bona, però tampoc desagradable del tot, em recordava una mica a la forta olor dels estranys “crisantemos” de la festa de Tots Sants (Chrysanthemum sp. cultivars).  (Foto Rafel Mas)

Pel camí d'anada dins un pinar trobàrem aquest card diminut, Carlina lanata, en plena floració a finals de juliol. (Foto Joan Bibiloni)

 Detall de la flor de Carlina lanata. (Foto Joan Bibiloni)

 Un gust veure alocs de port arbori, però entristeix una mica veure les rabasses mortes d’antics exemplars morts per l’incendi de 1992. Allò si que devia ser un Alocar impressionant!!! (Foto Rafel Mas).

Infrutescència de Delphinium pictum. Aquesta ranunculàcia és un endemisme tirrènic que va arribar a Mallorca des de la costa franco-italiana durant el període Messiniense del Miocè tardà, ara fa uns 6 milions d'anys, quan el Mar Mediterrani es va assecar completament i tota la regió Tirrènica va quedar connectada sense aigua entremig, facilitant així l'expansió d'aquesta i moltes altres plantes cap a l'Arxipèlag Balear. (Foto Joan Bibiloni).
 
 Detall dels fruits de Delphinium pictum.  (Foto Joan Bibiloni)

 Alocs de flor blanca i flor blava envoltats de llargues espigues de carritxera, Ampelodesmos mauritanica. (Foto Joan Bibiloni).

Inflorescències d'aloc de color blau intens, el color predominant. (Foto Matilde Martínez).

Inflorescència d'un color blau més clar tirant a lilós. (Foto Joan Bibiloni).

Detall de les flors anteriors. (Foto Joan Bibiloni)

Un altre aloc de flors quasi blanques. (Foto Joan Bibiloni).

 
 Lluminosa inflorescència de flors quasi blanques. (Foto Matilde Martínez).

 Detall de les flors de l'aloc quasi albí. (Foto Joan Bibiloni).

 
Inflorescència de flors d'un color lleugerament més rosat que les anteriors. (Foto Rafel Mas)

Un altre aloc amb les flors d'un color una mica més rosat. (Foto Joan Bibiloni).

Detall de l'aloc rosat anterior. (Foto Joan Bibiloni)

És impressionant, jo afirmava que trobaríem exemplars amb flors liles, flors roses i flors blanques, la sorpresa va ser que trobàrem una quarta variació de color entremig entre el color rosa i el lila.
(Foto Rafel Mas)

Ens vàren sorprendre molt les nombroses agalles que parasitaven la majoria de fulles dels alocs com petits bultets vermellosos al anvers de les fulles i més blanquinosos al revers. Me’n vaig endur una fulla parasitada amb agalles per veure si aclaria quina espècie les produïa, la vaig oblidar al cotxe i es va assecar i marcir. Si algú coneix l’hostatge de les agalles ho podria afegir. En esmicolar la fulla seca entre les mans, em va a tornar a venir l’olor a estranys i a l’aigua de gerro de flors passades de cementiri. No és una olor dolenta...però si un poc mòrbica. (Foto Rafel Mas)

Detall de les agalles d'aloc al revers d'una fulla. (Foto Rafel Mas)

L'estructura esponjosa de les agalles és sorprenent al microscopi. Totes tenen un petit llombrígol, un ostíol per on surten els paràsits quan assoleixen la maduresa. (Foto Joan Bibiloni)

Detall d'una agalla que sembla una bola de fibres de possidònia, com les que es troben a les platges. (Foto Joan Bibiloni)

En aquesta foto a 100 augments es pot veure un cuc diminut que es retorcia dins el seu habitacle de l'agalla. (Foto Joan Bibiloni)

La curta caminada va ser molt feixuga per la bascota que feia, arribàrem ben suats però xalàrem d’un petit paradís. La companyia immillorable: gràcies Matilde Martínez, Jaume Mateu, Joan Bibiloni, Gemma Carrasco, Toni Muñoz, Rostoll Blat Barba... I el capfico a la platja va ser mel amb en Jaume Bonnín i en Xavier Manzano.

Video de l'Alocar de Cala Matzoc, gravat pel bon amic Toni Muñoz.

Salut i que els nostres hereus puguin gaudir d’aquest alocar quan tengui un port arbori, amb soques de 40 cms de diàmetre!

Matilde Martínez, Rafel Mas i Joan Bibiloni
 
Bunyola, Búger, Sóller, connectades via la xarxa de xarxes, 3 d´agost de 2013