dijous, 22 d’agost de 2013

Els arbres cremats


Els arbres cremats disseminen vida


És senzill observar com els arbres que resten drets, vius o morts, són el lloc que trien molts d'ocells per a posar-s'hi. A la vegada aprofiten l'avinentesa per a disseminar les llavors de les que s'han alimentat: esparregueres, mates, llampúdols, cirerers de pastor, arboceres...

Aquests mateixos arbres realitzen una funció imprescindible de contenció dels agents erosius, vent i aigua, i creen discontinuïtats i ombres que afebleixen considerablement els efectes de la insolació.

Mantenen ferma i lligada la terra al voltant de cada tronc i arrels i returen, en la seva posició vertical i distribució aleatòria, de manera molt efectiva  la força de despreniments, rossegueres o esboldrecs importants.

La seva lenta descomposició permet la disgregació de la seva matèria de manera més espaiada en el temps.

Manté la seva funcionalitat com a refugi i fa més profitosa com a nutrient per una variada fauna, l'activitat descomponedora dels insectes encarregats d'aquesta funció.

Quan més arbres restin drets, més ampla serà la superfície amb possibilitats de regeneració.

Fotos JV

4 comentaris:

Juan Bibiloni ha dit...

Així és, Joan Vicenç, la natura és la millor repobladora.

Salut!

Anònim ha dit...

Estic pensant en el mètode del japonés Fukuoka per escampar llavors d'autòctones i ajudar a disseminar..es carritxar d'Artà no té arbres, ben bé. És un doi?

Joan Vicenç ha dit...

Deixem en Fukuoka a la seva i a casa seva.

Dos cèntims:

Pel que fa a casa nostra, allò que entenc que s'ha de mirar és la vegetació partionera a l'àrea cremada, per tal de determinar quines espècies poden ser més idònees per ajudar a restaurar la zona. Probablement a les zones més castigades aquestes seran el mateix càrritx, garballó, mates, argelagues, albons, potser estepes... es tracta de recollir llavors i espargir-les quan aquestes ens ho indiquen en el seu propi procés biològic.

Per altra banda a sa Duaia s'haurien de mantenir ben llaurades les marjades agrícoles existents, allà s'hi poden plantar algunes figueres, garrovers o fins i tot ametllers, sempre ben espaiats. Aquestes parcel·les sempre han d'estar cuidades com agrícoles, s'hi pot sembrar a l'hivern i no s'han de deixar reforestar i hauria d'existir una franja d'una quinzena de metres sempre ben eixermada al voltant del tancat.

Es podrien crear algunes parcel·les de poca superfície, ben tancades, sempre aclarides de vegetació per prevenir el foc on plantar, cuidar i mantenir alguns arbres plantats, preferentment pins i ullastres.

Si es planten arbres amb arrel, cal que sigui de manera molt puntual, molt ben localitzats, protegits i cuidats. Aquest arbres seran els posadors dels ocells disseminadors.

Això amb dues paraules.

Anònim ha dit...

Gràcies doncs. Qualque sentit té idò mirar d'escampar llavors de plantes de la zona, entenc idò. Lo dn Fukuoka era simplement per resumir el sistema de disseminació de llavors, res més que aixó.
S'haurà de mirar quines llavors i en quins moments, molt interessant tot plegat. Furgaré dins aquest molt bon blog a mem que hi trob. Grà6 de nou!