dimecres, 28 d’agost de 2013

Quan els garrovers brunzeixen dematinet

La Mel de melada o Mel de Bosc

Fa ja un parell (un “parell mallorquí”) de setmanes que volia escriure aquest text, i ara que he vist que les garroves ja són madures, i n’han caigudes gairebé totes, me vaig dir: o ara o mai!. De fet parlam d’una observació que vaig fer per primera vegada el 18 de juliol de 2013.
Abans de res vos deman disculpes per la baixa qualitat de les fotografies, però ja se sap, la llei den Murphy fa que el dia que vas sense la càmera bona, veus coses, i el dia que agafes la càmera bona i el trípode i t'aixeques dematinet per aplegar bones imatges...Jas!, vas i beus oli, i te'n vas amb la coa entre les cames, “fotut i banyut” que diuen al meu poble. Què hi farem? Vaig poder capturar algunes imatges amb la càmera del mòbil i fer un petit vídeo que més avall vos deix.
Abans d’aquest dia, no havia observat mai (al manco que jo recordi), abelles fent feina per recollir Melada per posteriorment elaborar la Mel de melada o Mel de bosc (“Rocío de miel” i “Mielatos” o “Miel de bosque” respectivament, en Castellà). En vaig coneixer la seva existència després d’assistir a una jornada de tast de mel, que va impartir la Dra. En Biologia Marzia Boi al poble de Llubí, ja fa uns anys. La Mel de melada es considera un producte ramader més, talment la mel d’abelles, més coneguda, i s’etiqueta com a Mel de melada o Mel de bosc.

A mitjans de juliol passava de ben prest, a les 7 del matí vora un garrover (Ceratonia siliqua) bugerró (és a dir, natural de Búger), els rajos de sol encara eren magres, però feia una bona bascota, i vaig sentir com el garrover brunzia, un zum-zumeig continuat, un renouer! Les garroves que portava l’arbre encara eren verdes i turgents, però ja duien el cul tacat de fosc, la maduració havia començat. No semblava que l’arbre tengués un atac fort de pugons (àfids), de fet no en vaig observar. El que estava clar era que hi havia formigues que recorrien el brancam de l’arbre, i les formigues no passegen per passejar. Quan hi ha formigues vol dir que hi sol haver pugons, les seves “ovelles” o “vaques” particulars a les que munyen i obtenen secrecions sucroses, i que defensen de l’atac de Poriols, Flabiols pintats o Marietes, coleòpters de la família dels coccinèl·lids Coccinellidae (“Mariquitas” en castellà), i que s’alimenten de pugons amb una voracitat d’espant. Les abelles que vaig observar, feien molts de viatges i recorrien les garroves d’alt a baix, però sobretot s’entretenien amb la punta d’abaix de la garrova. Tampoc no vaig observar cotxinilles, la qual cosa no vol dir que més amunt,a les parts superiors de l’arbre, no n’hi hagués.
La Mel de melada o Mel de bosc l’elaboren les abelles amb les secrecions sucroses emeses per àfids (Aphididae) i cotxinilles, copinyetes, caparretes o tortuguetes (Hemípters, Hemiptera) quan xuclen la saba de les plantes. Aquestes secrecions envisquen les fulles dels arbres i atreuen a formigues i de forma secundària apareixen els fongs. Aquesta mel de bosc se veu que és de color fosc i gust molt fort i es apreciada al nord d’Europa per la creença de que és molt medicinal.

La contrapartida de la melada és l’aparició de la molesta mascara (Fumagina negra o Fumatés), produïda per tot un conjunt de fongs ascomicets, que deixa les fulles dels arbres negres i embrutadisses, impedint la seva activitat fotosintètica normal i tacant també els fruits i minvant-ne la seva qualitat i apreciació al mercat.
Haurem de tastar aquest Mel de melada, meam si és tan bona com la de flor de garrover, potent, amb caràcter, forta de gust però d’excel·lent buquet (llepant flors de garrover vos en podeu fer una idea). Ara que si ho pens bé la de flor de romaní (Rosmarinus officinalis) m’encanta per la seva dolçor fina, gessamínica i aromàtica. I què me’n direu de la de flor d’Albó (Asphodelus aestivus) tan clareta, de color ambre, fina i suau. Totes aquestes mels, són boníssimes, “són mel”!.

En aquest vídeo podeu veure com les abelles recorrien la superfície de les garroves encara verdes per a arreplegar l'enviscada de gotines caigudes de les fulles del garrover (Visionau-lo en alta definició -HD-, ja que és molt curtet, i s'ho paga) : Melada d'abelles.



Rafel Mas, Búger 28/08/13

1 comentari:

Juan Bibiloni ha dit...

Molt interessant, Rafel. Avui he après una cosa nova que desconeixia.
Salut!