Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
Entitats adherides:GOB,GEM,ADIM, GADMA, Iniciativa Ciutadana per Pollença, Tramuntanya, Secció de Muntanya-Pollença, Grup trescacamins, Grup Nord de Mallorca, Grup trel.lereles, PSM, Alternativa per Pollença, Esquerra Republicana, Esquerra Unida, PSOE, Sindicat CCOO, Sindicat CGT, Lobby per la independència, Mountain Wilderners de Catalunya,Grup Excursonista Cabrits, Federació Balear d'Espeleologia.
Exigim l'immediata obertura dels camins públics.
Fa massa anys que arrossegam el tema dels camins públics tancats. I no només nosaltres, que no som més que una petita part, sinó tots els que lluitam per l'obertura dels camins que son del comú dels ciutadans.
S'ha aprovat un catàleg de camins públics del municipi de Pollença, i d'això ja en fa molts mesos, i la cosa continúa igual (o pitjor) que estava. Els camins segueixen sense obrir-se. Portam anys per la via legal, fent recursos, al·legacions, esperant judicis i sentències, fent mocions, precs, preguntes... anys d'esforços amb escasses alegries i moltes decepcions. El tema és tant lent que desquícia, i més quan veus que tal vegada no s'arribi a un final feliç i lògic.
Però la lluita continúa. Dilluns dia 12 d'Octubre hi haurà una marea de gent que anirà a l'excursió per l'obertura del camí de Ternelles. Però molta més gent es quedarà a casa seva, bé indiferent, bé servil, bé temerosa del que puguin fer-li. I aquesta és la llàstima: la por, l'"alerta a que dius", el "s'ha d'anar en bones"...
El camí de Ternelles (entre altres molts camins) és un camí públic. Ho demostra la documentació, el catàleg aprovat pel consistori, la memòria i els seus usos centenaris. Perquè doncs hem d'esperar a més tonteries i no obrir d'una vegada? Perquè la barrera segueix tancada després de tant de temps?
L'únic que s'ha aconseguit fins ara ha estat embullar la troca, posar restriccions al pas pel camí (més dures que a qualsevol parc natural, Cabrera o sa Dragonera), perdre el temps i guanyar decepcions.
Si un camí és públic i està demostrat s'ha d'obrir. Així de senzill.
No es pot consentir que els diners segueixin donant privilegis i callant voluntats. No pot ser que els privilegis tanquin camins i els responsables mirin cap a un altre lloc. No pot ser que un camí públic i ancestral romangui tancat amb el beneplàcit dels panxacontents que haurien de posar-hi remei.
Que hem de fer doncs? Anar tots junts dia 12 d'octubre a Ternelles a exigir l'immediata obertura del camí tant a la propietat com als nostres governants que no hi fan res. Perdre la por, deixar-se d'històries i de contes, afrontar la injustícia i el robatori que suposa apropiar-se d'un camí públic, i dir-ho ben fort.
Fins quan consentirem a la propietat i als polítics que en són submisos el tancament d'un camí públic?
A l’atenció del Sr Miquel Grimalt, Conseller de Medi Ambient
Senyor.
El motiu de la present és el de sol.licitar una entrevista amb vostè, amb l’objectiu de donar-li a conèixer l’associació Amics de la Vall de Coanegra. El meu nom és Martí Canyelles i vaig ésser elegit portaveu de dita associació.
Aquesta associació va ésser fundada el deu de setembre passat, a Santa Maria per gent d’aquest poble, de Bunyola, Alaró, Binissalem, Marratxí i Palma i es va presentar a la opinió pública a través de la premsa el dinou de setembre. Les nostres finalitats que recullen els estatuts són:
1.- Promoure el coneixement i la divulgació dels valors naturals, paisatgístics, etnològics i arqueològics de la vall de Coanegra
2.- Impulsar iniciatives i col.laborar amb les institucions, col.lectius i associacions en la defensa i conservació d’aquest patrimoni.
3.- Fomentar la recuperació dels usos econòmics tradicionals, agrícoles, ramaders i forestals de la vall i potenciar la seva viabilitat.
4.- Fomentar la recuperació i l’ús dels espais públics, sempre en consonància amb les necessitats de conservació de la naturalesa
5.- Inventariar, recuperar i conservar els recursos i infraestructures hídrics de la vall.
6.- Vetllar pel compliment i aplicació de la legislació i normativa medio-ambiental i d’ordenació dels territori de la vall.
7.- Col.laborar amb les altres associacions en la defensa del nostre territori, cultura, patrimoni i tradicions.
8.- Contribuir en la creació d’una convivència solidària i en la conservació del planeta Terra: PENSAM GLOBALMENT, ACTUAM LOCALMENT.
Creim que associacions com la nostra poden ésser una eina molt útil per millorar el nostre entorn, ja que la nostra voluntat és la de cooperació amb els poders públics
L’altre motiu, més urgent i concret pel qual sol.licitam l’entrevista, fa referència a la tanca de la vora i les barreres sobre el llit del torrent, que vostè segurament coneixerà. No entenem com després de la resolució de la conselleria del 16-03-2004 aquests obstacles segueixen encara a la vall.
La retirada d’aquests tancaments és una demanda molt sentida pels petits propietaris de la zona, els santamariers i tota la gent amant de l’excursionisme. Per això el volem instar a que faci efectiva aquesta resolució.
Donada la importància del tema i l’ampla representativitat de la nostra associació, creiem que l’entrevista és urgent, sobretot després d’haver-la sol.licitada ja fa dies per telèfon i no haver rebut resposta fins ara.
Amb un any de retard gràcies a la ferma posició d'uns propietaris i dels ajuntaments d'Itsasondo i Legorreta, han començat la tala per a un túnel del TAV a Legorreta. Però han hagut de parar ja que la nit del passat 28 de setembre, uns quants activistes anti-TAV es van enfilar als arbres a la zona d'obres d'Itsasondo, en una nova acció de resistència i desobediència. Des de llavors diverses persones romanen allà alternant-se sobre plataformes muntades en tres faigs de prop de 120 anys, a una alçada de 20 m, sense intenció de baixar i disposades a defensar els arbres.
Amb aquesta acció es vol impedir la tala i destrucció del bosc de Berostegi a Itsasondo i cridar l'atenció de l'opinió pública sobre la destrucció del medi natural que estan provocant en diversos llocs d'Euskal Herria les obres del Tren d'Alta Velocitat.
Amb el lema "Zuhaitzei sustraietatik eutsiz, AHTrik EZ! - Aferrats als arbres des de les seves arrels, no al TAV!", denuncien amb fermesa el començament de les obres del TAV als voltants del riu Zubin, entre Itsasondo i Legorreta per estendre les obres del tram Ordizia-Itsasondo de la Y basca.
Les terres afectades pertanyen a una família que ha apostat fermament per viure de l'agricultura i la ramaderia, i l'actitud ferma i digna d'aquests baserritarras davant el xantatge i les pressions dels representants dels Governs Basc i Espanyol. Parlem del valor de les terres que de generació en generació els baserritarras han treballat i protegit per viure, i volen que aquestes terres es puguin mantenir o millorar per que generacions futures puguin gaudir-ne. Aquestes terres pertanyen als municipis de Itsasondo i Legorreta, en els que a través de consultes populars s'ha demostrat el rebuig d'aquest projecte.
Per tot això, aferrats als arbres des de les arrels, les persones pujades als arbres amb intenció de defensar el bosc afectat d'Itsasondo, li donen començament a aquesta nova acció de resistència. Cridem a totes les persones a que mostrin el seu suport a aquesta iniciativa de desobediència contra el TAV, acostant-se al lloc afectat. Hi trobareu un petit nucli d'informació i atenció mentre duri l'acció.
Mentrestant, se succeeixen per diversos pobles d'Euskal Herria mobilitzacions i accions de protesta i solidaritat.
·
Portugaleteko zuhaitzetan elkartasuna
El passat dissabte dia 3, tres membres del moviment contra el TAV es van enfilar a altres tants arbres de la plaça del Solar de Portugalete desplegant dues pancartes contra el Tren d'Alta Velocitat, en solidaritat amb els qui estan defensant els faigs centenàries de Itsasondo. L'acció va començar a les dotze del migdia i es va prolongar durant unes dues hores.
Mentre aquestes tres persones estaven en els arbres, persones del moviment contra el TAV van repartir octavetes que explicaven el perquè de l'acció i informaven sobre el projecte de tren d'alta velocitat.
Durant el transcurs de l'acció, van ser constants els crits contra el TAV, les empreses constructores i la manera de vida que comporta aquest projecte.
·
També a Durango suport directe a defensar els arbres
El dissabte dia 3 d'octubre, cap a les 12:30 del matí, dues persones van pujar a dalt de dos arbres de la plaça Ezkurdi a Durango davant del Batzoki, en els quals es van lligar. Altres grups de persones van repartir octavetes mentre altres recolzaven l'acció des de baix amb crits i pancartes en contra de la destrucció de la Terra.
Aquesta acció és un acte de solidaritat amb les persones que a Itsasondo porten ja fa diversos dies pujats als arbres sense intenció de baixar, aturant així el començament d'obres del TAV i tales del tram Ordizia-Legorreta. És una forma també de promoure l'acció directa en la lluita contra el TAV i molts projectes destructius que ens amenacen.
A més denunciem també la hipocresia dels constructors i dels polítics, com ara els de l'ajuntament de Durango que després de tallar dos arbres centenaris a l'ermita de Magdalena, per a la construcció d'uns blocs d'habitatges han plantat un arbret rentant-se així les mans.
Quinze minuts després han aparegut diverses patrulles de l'Ertzaintza identificant a totes les persones que estaven a la plaça donant suport a l'acció i demanant a la gent que estava en els arbres que baixés. En aquell moment molta gent s'havia apropat bé per curiositat o bé per donar suport a l'acció. Al cap de 30 minuts va haver d'anar-hi un camió dels bombers per baixar a les persones enfilades als arbres. Sota crits contra el TAV, el capitalisme i el seu ‘desarrollisme’ .., els bombers han baixat a aquestes dues persones i després d'això han estat identificades per la policia.
El text repartit durant l'acció és el següent: Aferrant-nos als arbres des de les seves arrels, no al TAV
Avui, 3 d'octubre, a través d'aquesta octaveta, expliquem el perquè de l'acció que s'està duent a terme en els arbres de Ezkurdi.
Ens hem decidit a penjar-nos d'aquests arbres com a acció simbòlica, en solidaritat amb els activistes contra el projecte del TAV penjats dels arbres a Itsasondo i en denúncia del començament de les obres del TAV als voltants del riu Zubin, entre Itsasondo i Legorreta (Gipuzkoa) del tram Ordizia-Legorreta de la Y basca.
Des del dimarts 29 de Setembre, diverses persones s'han penjat en arbres dins de les terres de Itsasondo afectades pel TAV per impedir la destrucció i tala d'aquests, per la qual cosa s'han muntat plataformes en tres faigs de prop de 120 anys, a una alçada de 20 m, sense intenció de baixar i disposats a defensar-los.
Ara per ara els activistes segueixen penjats i la seva actitud és ferma i mitjançant aquesta acció directa ens solidaritzem amb ells i denunciem una vegada més la destrucció de la nostra mare terra en nom del progrés i el benefici econòmic.
Per tot això, aferrats als arbres des de les arrels, les persones pujades a Itsasondo amb intenció de defensar el bosc i els activistes pujats als arbres de Ezkurdi de Durango cridem a totes les persones a que mostrin el seu suport a aquesta iniciativa de desobediència contra el TAV, acostant-se al lloc afectat o actuant cada un en la seva pròpia zona.
Zuhaitzei sustraietatik eutsiz, AHTrik EZ!! Ekintza zuzena denon betebeharra da!!
·
Manifestació i actes de suport a Ordizia
A la tarda del dia 3 uns 400 manifestants van mostrar el seu suport als activistes i la seva disconformitat amb el TAV, en una marxa que va anar d’Ordizia fins a Legorreta.
I el matí del dia 7 a la plaça del mercat setmanal d'Ordizia els arbres també han donat suport a la resistència enfront del TAV.
·
A Bilbao, resistència als arbres contra la cobdícia
En solidaritat amb les persones que romanen a la part alta dels faigs d'Itsasondo per impedir la tala d'arbres i l'avanç de les obres del TAV, sis opositors a aquesta infrastructura el dia 4 d’octubre van pujar a cinc arbres de l’arenal bilbaí a les 13:00. Mentre desplegaven pancartes contràries al TAV (amb lemes com "Zuhaitzek diot: Ähtäri egurre!", "Erresistentzia Itsasondoko Pagoeta" o "AHTaren aurka Ekintza Zuzena"), altres vint persones corejaven consignes i repartien gairebé tres mil pamflets.
Una dotzena d'ertzaines s'ha presentat al lloc i han confiscat el pamflet. Han imputat set persones per "injúries" suposadament contingudes en el pamflet i han amenaçat de detenir per "desobediència greu" a qui seguís donant suport públicament l'acte de protesta. Els bombers els han ajudat a baixar minuts abans de les quatre.
Cal recordar que accions semblants van tenir lloc el dia 3 a Portugalete i Durango, i el dia 4 al Kilometroak de Donostia. A més, el Itsasondo es van instal·lar quatre botigues de campanya en el terreny destruït per les tasques de tala.
Pamflet repartit: Resistència als arbres contra la cobdícia
Des del dilluns 28 de setembre, diverses persones estan obstaculitzant l'avanç de les obres del Tren d'Alta Velocitat a Itsasondo a la part alta de tres faigs centenàries, a vint metres d'alçada. Amb aquesta acció de desobediència civil, els opositors al TAV han paralitzat les obres en aquesta part del tram Ordizia-Itsasondo, en un moment en que el govern de Vitòria pretén donar un impuls a la seva part del projecte.
Han començat aquesta obra sense els tràmits administratius necessaris. Per aquesta raó, els propietaris dels terrenys es van acostar als treballadors i l'única resposta que han rebut ha estat l'amenaça de l'Ertzaintza: "Si no els deixes treballar, t’emportem detingut".
Mentre els promotors del TAV tracten de talar centenars de roures i faigs en una sola muntanya i parlen de sostenibilitat, per primera vegada hem ocupat indefinidament un espai d'obra. I no pensem marxar. Seguirem tan aferrats a la terra com els faigs fins paralitzar el TAV.
El gínjol és (era) un fruit de la grandària d'una oliva, rogenc, comestible i pectoral, diuen els diccionaris. Quan estan a punt de maduració són molt agradables al paladar. Una mica llenyosos però amb una dolçor suau i mengívola. Sols tenen un inconvenient: restrenyen; la gent propensa els ha d'estar a l'aguait. Ara n'és el temps. Quan jo era al·lot, la temporadeta de maduració dels gínjols, l'esport preferit per a tots era anar a robar-los, horabaixa, a sortida d'escola, en petits estols. Era un robatori una mica permès; tanmateix si no acudíem nosaltres a fer-los salvatges, es perdien penjats a l'arbre, menja de cucs caparruts i eficients. Els seus propietaris, quan n'havien pellucat mitja dotzena, ja havien fet i apa. No record haver-ne vist mai a la venda a les botigues ni al setmanal mercat de dimecres, era una cosa que no es valorava amb doblers, aleshores. Avui en dia sí que en solen despatxar a les parades i els ofereixen com una exquisidesa exòtica.
De tota manera, els actuals no són iguals que els que nosaltres delitàvem de robar cinquanta anys afavorits enrere, ara són més grossos, més carnosos, tenen més polpa i no solen tenir cucs, perquè els esquitxen quan és el moment oportú. Però, què és un gínjol sense haver d'esplugar-li el cuc? Poca cosa. No, quan jo era jovenell no es podien menjar a les fosques, els gínjols. A més, comprats no és el mateix, tenen gust de ferro, com diem a la pagesia. Dels fruits de tardor i hivern que també guard una recordança ben viva són les atzeroles, amb la seva característica dolçor amb flaires de móra d'esbarzer, de la mida aproximada d'una castanya, groc-verdoses, surenques qualque pic, si no estaven al seu punt. Les nesples i les dues opcions per menjar-les: verdes i asproses que esmussaven una mica, o ben madures i amb un pic de dolç, però molles, pastoses, d'un color marró obscur. Jo sempre em vaig decantar per la primera opció.
Les serves i la seva vermellor agressiva, rústega, rasposa a tothora. Els codonys i la seva aroma inconfusible quan eren ben madurs, decantar amb el palmell de la mà la pelussa i clavar-li mossegada, mmm..., i que bo el codonyat que en feia ma mare, per berenar els matins, un bon gruix damunt una llesca de pa...! També hi havia una varietat de codonys que els anomenàvem amb el femení codonya, que eren més grosses de molt que els altres. I més sucoses i aromàtiques, però es prodigaven manco. Potser per això els havíem empeltat el nom femella, un suposar. I el rei indiscutible, el caqui, tot el sabor dòcil, amable i nectari del caqui, el rubor ataronjat del caqui.
I quan anàvem a la garriga passat el temps de bolets diversos, blaves que els anomenam pels indrets del Pla d'Enmig, era arribada l'hora dels murtons i els aglans. Un aglà de la campaneta i dos murtons, tot plegat a la vegada dins la boca, és una experiència gustativa interessant. Provau-la per poc que pugueu.
I les arboces, aquella aromàtica dolçor viciosa, vermelles enceses que les veies d'enfora dins l'espès de la garriga i t'hi afuaves com un mostel, clar, abans que un company triàs les més grosses i mengívoles. Sols tenien un inconvenient: si eren molt madures, meloses de vici i en menjaves de demés, engataven, deien. No ho vaig voler comprovar mai.
I finalment, acostant-se ja la festivitat de Sant Francesc i després Tots Sants, les magranes, unes més pinyolenques que les altres, boníssimes i de menjar treballós espluga que t'espluga, amb una dificultat que en millorava el desig; i la taca a la camisa que no s'arribava a esvair per molt que la fregassin. La renyada de la mare... I saber reconèixer que jo, de ben menut, ja era un esburbat de bon gruix, irrecuperable.
Capoll de Rhynchophorus ferrugineus en Phoenix canariensis. 5 centimetres de llargada, aproximadament.
Aquí se les berenaran totes... No pot ser !!!!
Quina tristor !
Antoni Albalat Salanova
· Rhynchophorus ferrugineus: · Morrut roig de les palmeres. Becut vermell de les palmeres. · · Phoenix canariensis: · Palmera de Canàries. Fasser de jardí.
Dissabte matí, un “sol d’aigo” i una bona calorada, l’estiuet de Sant Miquel diuen, i una inquietud tardoral a l’espinada. L’objectiu: furtar un grapat de caquis per berenar. El petit robatori, en realitat no és tal, els arbres que patiren l’assalt fa estona que s’abandonaren de la ma de Déu. Especulava amb el que va succeir: Un homonet vell, pagès, eixorc, deixà en herència als seus nebots un quartó de terra amb arbres fruiters. Els nebots se’n regalen de la terra i de la feina i allò que torna garriga, a l'espera de convertir el casetó en xaletot.
Els dos caquiers estan enrevoltats d’una barricada d’ullastres impenetrables, sembrats pels busquerets i les mèl·leres. Els dos arbres com a revenja per l’abandonament i l’oblit infringits, s’han enfilat fent inaccessibles els fruits als humans. Ara les bolles taronges pengen a mínim 2 metres d’alçada.Enguany ha plogut de valent a la tardor, però feia 5 mesos que no queia gota, i els caquis venturers han estat com a prunes de grossos, però dolços com la mel.
Els busquerets de cap negre i els ropits -recent arribats del nord- es queixaven de la meva presència. Però de caquis n’hi ha abastament per tothom, l’amor de Déu ha de bastar per tots, i així les vespes del paper i les formigues també en feien una bona vega. Al final de la collita, el caqui millor i més gros per l’enamorada, un plat per mu mare, un plat per la sogra (convé sempre de quedar-hi bé), i uns quants dins de la gelera per menjar-los ben fresquets com a postres.
Rafel Mas, Búger 5 d'octubre de 2009
Busqueret de cap negre = Sylvia melanocephala Ropit = Erithacus rubecula Caqui/er =Dyospiros kaki
Enhorabona, un cop més, tens una gran oportunitat! No en tens ni idea del que això pot significar a la teva vida, en la millora de les relacions familiars, en la realització de les teves potencialitats personals, creatives, artístiques, en el coneixement del teu cos, en l'augment del temps al dia per passejar, també de nit, perquè no! Podràs admirar com teixeix la teranyina l'aranya, com s'aparellen molt dins un de l'altre els cucs de terra, les lluernes màgiques, el so del vent, el vol blanc de l'òliba, la lluna entre les fulles, cercar caragols.... tot això i més a la nit!.
Al matí vos podreu aixecar més prest, perquè no vos n'haureu anat a jeure a mala hora, ja veureu que això no te preu perquè teniu una gran oportunitat de fer salut: serà més fàcil acordar una excursió un poc més llarga, quedar per anar a cercar bolets o a córrer amb la vostra amiga.
Al migdia, si l'horari laboral o escolar et permet dinar amb els teus fills, podreu parlar de moltes coses que ni vos imaginau. Em direu que el trauma, el trencament, el temporal familiar que es produirà en fer desaparèixer la tele serà molt difícil de superar: fals! Rotundament fals!. Una harmonia s'establirà més fàcilment del que vos pensau entre vosaltres i els vostres fills o parella, entre vosaltres i els silencis, entre vosaltres i la comunicació amb vosaltres mateixos, amb els vostres fills, amb la vostra estimada, amb la vostra mare i pare i padrins..... Mai vos hauríeu pogut imaginar el desconeixement que tenim uns dels altres i en el molt que hi ha per descobrir de les persones que tenim a prop.
Tendreu molt més temps! Ni vos ho podeu imaginar! Podreu concertar moltes més trobades, reunions, actes, mobilitzacions per a millorar el món, el petit i el gran, que no ho és tant. Em direu que amb TDT i TELE això també és possible. Potser, però sense la seva presència omnipresent, hegemònica ho trobareu més bo de fer, més factible. I els partits del Barça? Cert, però també heu de pensar i pensar i creure que no tots els donen per obert i que aplegar-vos amb antics companys o amics per visionar-los junts a aquell cafè de poble que fa tant temps que no trepitjau, també pot tenir les seves avantatges.
Llegir! Quin temps fa que no teniu un llibre entre les mans? El de penosa actualitat del Roger Cremades, “Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani” o qualsevol de la Virginia Wolf o del Miquel Àngel Riera...I perquè no subscriu-vos a aquella revista, al Serra d'Or, al Temps, al Balears, al Lluc, al Mirall, a ONGC.... Què millor que tornar anar al cinema, al teatre, a conferències i exposicions... A mirar la roda del temps, els arbres, les seves fulles i fruits, la gent que les coneix i les treballa.... I la cuina, què me'n dieu de les possibilitats de provar la cuina dels bolets o de salses per fer pastes, podeu aprendre a fer coques o sopes mallorquines.... I escoltar música... en Keith Jarret, en Sílvio Rodríquez, la Maria del Mar Bonet o en Sibelius, Catalunya Música o Flaix FM ...Em voleu fer creure que tot això és possible amb TDT, amb TELE?
Quan a mi, fa temps vaig instal·lar la tdt, però ja fa estona també que no en tenc de tele, la vaig llevar, no la vaig dur al punt verd, és dins una capça, arrestada, exiliada, castigada.... Només mir la tele, fora de casa, per veure els partits del barça, al manco els de la champions, això, què voleu que vos digui no m'ho vull perdre. I em direu que tot això és simptomàtic o demostratiu que no som una persona normal. Cert també, i si pogués deixaria el mòbil, i el cotxe i fins i tot potser l'ordinador des d'on ara mateix escric.
Salut!
Joan Vicenç Lillo i Colomar, text i fotos.
Alaró a 6 d'octubre de 2009. (Calendari Occidental-Cristià)
EL GOB DEMANA A PSOE I BLOC QUE NO CEDEIXIN AL XANTATGE D'UM EN QÜESTIONS TERRITORIALS EN LA RENEGOCIACIÓ DEL PACTE.
Comissió Insular d'Urbanisme, Pla Territorial de Mallorca, Pla Director Sectorial de Carreteres, Son Baco,...El PSOE i el BLOC no poden cedir a les peticions encobertes d'UM. ________________________________________________________________________ Fa mesos, el GOB ja demanava al president Antich que no cedís al xantatge polític d'UM respecte les seves exigències de possibilitar Son Baco, via esmena al Decret Nadal, o a canvi, oferir compensacions urbanístiques per Campos, i apelava a la necessitat de dignificar la política.Ara i després de veure, la situació en que UM ha posat, no només al Consell de Mallorca, sinó al Govern de les Illes Balears i a l'Ajuntament de Palma, el GOB torna a exigir dignitat política i un compromís real amb la protecció del territori.
ELS MOTIUS TERRITORIALS I URBANÍSTICS DE LA RUPTURA D'UM
És ben evident que els motius confessables de UM per rompre el pacte al Consell de Mallorca, no tenen entitat suficient per justificar la decisió.
És també ben evident que el que s'amaga darrera aquesta decisió és la pèrdua de poder, molt sovint lligada a la presa de decisions en matèria territorial i urbanística.
Està en boca de tothom que UM defensa interessos corporatius que amenacen el territori, amb projectes urbanístics concrets que s'evidencien en el Pla Territorial de Mallorca o la concessió de declaracions d'interès general al sòl rústic per fer camps de golf, xalets, equipaments, etc.
Un dels primers desencontres va ser, precisament, l'acceptació per part del Consell del recurs del GOB contra la declaració d'interès general de Son Baco, i la conseqüent votació a la Comissió Insular d'Urbanisme que impossibilitava l'execució d'aquest camp de golf per no complir amb la legalitat. A partir d'aquí, va venir l'enfrontament pel que feia a la composició d'aquesta Comissió, on UM no volia perdre el poder que abans, en ostentar la presidència ells mateixos havien fixat en establir el pes de les votacions i regular el funcionament de la Comissió.
Pel que fa al Pla Territorial de Mallorca i al Pla Director Sectorial de Carreteres, són dos temes en que el Consell de Mallorca, ha arribat al punt de l'incompliment del pacte de governabilitat pel que fa a les modificacions compromeses d'ambdós planejaments, per les pressions d'UM de continuar amb els models PP-UM.
Pel que fa al Pla Territorial de Mallorca, aprovat inicialment abans de l'estiu, no s'han el·liminat les ART, tal i com estava previst al pacte de governabilitat. I en el cas del Pla Director Sectorial de Carreteres, a les mans del Sr. Pasqual i Aguiar, ambdós imputants per pressumptes càrrecs de corrupció en l'exercici de les seves competències en infrastructures viàries i obra pública del Consell de Mallorca, hem vist l'aprovació inicial d'un Pla del que el GOB en demana la retirada per continuïsta, obsolet i depredador.
Cap d'aquests temes poden esdevenir ara, motiu de negociació perquè UM faci prevaldre el seu model territorial i els seus interessos de partit. Per al GOB és irrenunciable que la prioritat del govern sigui la defensa del territori.
EL GOB DEMANA AL PACTE QUE ES RESPECTI EL TERRITORI EN LA RENEGOCIACIÓ AMB UM
El Pacte no ha de cedir en els seus compromisos amb la ciutadania, especialment pel que fa a les polítiques de:
Denúncia de la corrupció urbanística i dels delictes contra l'ordenació del territori. És evident, encara que els partits no en parlin, que el suport de les administracions públiques a les investigacions judicials contra la corrupció molesten als qui n'estan implicats, com és el cas de molts membres d'UM i del PP. No és admissible que els partits que formen el Pacte cedeixin a les pressions d'UM per aturar aquests processos.
Millorar la xarxa de carreteres sense per això destrossar els paisatges rurals i empitjorar la insostenibilitat amb carreteres desproporcionades arreu del territori. La revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca promou més autopistes (fins al Port d'Andratx, Campos i Sant Llorenç), amb variants i eixamplaments de camins i carreteres rurals que deteriorarien els nostres paisatges agraris.
Col·laborar amb la Justícia per jutjar als implicats en casos de corrupció i delictes contra l'ordenació del territori, amb especial cura si es tracta de càrrecs públics.
Contenció del creixement urbanístic, amb la revisió a la baixa de les figures de planejament i l'aprovació d'una Llei del Sòl i de l'Ordenació del Territori que ho propiciï.
El manteniment de la configuració actual de la Comissió d'Urbanisme del Consell de Mallorca.
La música ha perdut avui Mercedes Sosa, probablement la cantant que ha popularitzat més arreu del món la música popular latino-americana. L'anunci de la seva mort s'ha publicat a la seva pàgina web oficial i ha provocat un allau de reaccions de condol arreu del món. La seva família ha penjat també una carta a la web. La capella ardent s'instal·larà amb els màxims honors al palau del congrés argentí. Sosa havia estat una artista compromesa sempre amb la llibertat i els drets socials. (Vilaweb)
Quan tengui la terra
Quan tengui la terra
Sembraré les paraules
Que mon pare Martín Fierro
Va posar al vent.
Quan tengui la terra
La tendran els que lluiten
Els mestres, els llenyadors,
Els obrers.
Quan tengui la terra
T’ho juro llavoreta
Que la vida
Serà un dolç raïm
I a la mar dels raïms
El nostre vi
Cantaré, Cantaré.
Quan tengui la terra
Els donaré a les estrelles
Astronautes de camps de blat
Lluna nova
Quan tengui la terra
Formaré amb els grills
Una orquestra on cantin
Els que pensen.
Camperol, quan tengui la terra
Succeirà en el món
El cor del meu món
Des d’en rere, de tot l’oblit
Eixugaré amb les meves llàgrimes
Tot l’horror de la llàstima
I a la fi et veuré, camperol
Camperol, camperol, camperol
Amo de mirar la nit
On ens allitam
Per fer els fills
Camperol
Quan tengui la terra
Li posaré la lluna a la butxaca
I sortiré a passejar amb els arbres
I el silenci
I els homes i les dones amb mi
Cantaré, cantaré.
Cancó de Daniel Toro i Ariel Petrocelli Interpretada per Mercedes Sosa
·
· Mercedes Sosa - Cuando tenga la tierra a YouTube · ·
Sé que aquest tema crea molta polèmica, perque és com una heretgía per a l´ecologisme més ortodoxe, però és una realitat constant, no només ara amb la globalització de la flora i fauna a nivell mundial causada per l´home (invasores, introduides, asilvestrades, aclimatades, transgèniques, hibridades, alòctones de jardí, de conreu i d´hort, etc...), sino que en realitat, encara que de una manera molt més lenta ( milers d´anys, milions d´anys....), ha estat una constant de la evolució dels éssers vius que habiten a cada un dels indret del nostre planeta.
La diferència actual és la velocitat en que es produeix la transformació de la natura. L´home (vist des del punt de vista extrictament animal) és una de les plagues més destructives que ha existit mai. No només és una plaga en si mateix, sino que amb la seva activitat invasora- explotadora de la natura provoca que altres éssers vius es transformin alhora en plagues. I al mateix temps que unes especies son transformades en plagues, altres més debils o massa adaptades a unes condicions molt concretes veuen accelerada la seva extinció.
Tots sabem que a la natura lo normal és l´extinció i lo excepcional és la supervivència. Basta demanar-ho als paleontòlegs. Ells més que ningú, amb l´estudi dels fòssils, ens poden explicar aquest axioma. La història de la vida a la terra és una succecció constant d´extincions. Cada extinció, però, sempre deixa uns pocs éssers vius que perpetuen la vida a la Terra. Son els més forts, els més adaptables, els més agressius, els mutants, els hibrids. Tenim l´exemple de les aus, que segons els paleontòlegs i els genetistes no son més que els descendents dels dinosaures. Les mutacions que els feren de sang calenta i que transformaren les escames de la seva pell reptiliana en plomes, els permeteren sobreviure als periodes freds que seguiren a l´extinció dels dinosaures. Al mon vegetal tenim vertaders fòssils vivents com és el Ginkgo biloba que du milions d´anys damunt la Terra pràcticament sense canviar gens. És tan fort, tan adaptable, té una combinació genètica tan perfecta, que ni les bombes atòmiques d´Hiroshima i Nagasaki el pogueren matar. Molt aprop de l´epicentre on varen caure les bombes, on tots els éssers vius havien mort fulminats per la radiació i/o cremats per les altes temperatures, hi havía uns ginkgos centenaris que aparentment semblaven també ben morts. La gran sorpresa va ser que a la primavera seguent les seves soques socarrades brostaren de nou com si no hagués passat res: unes taquetes verdes enmig d´un infern de mort, destrucció i desolació. A quantes extincions massives havien aconseguit sobreviure al llarg de milions d´anys?. Quins gens blinden i estabilitzen el seu genoma i impideixen que la radiactivitat els afecti?. Els ginkgos d´Hiroshima i Nagasaki segueixen ben vius i ben saludables i produeixen llavors perfectament viables i sense cap mutació. Són un exemple extraordinari de supervivència.
La flora i la fauna actuals de les Illes Balears son les mateixes de fa 5.000 anys? És evident que no. Ja no hi ha Myotragus ni rates gegantes. Els pocs teixos que sobreviuen ja només son un expectre dels espessos boscos bellíssims que un día cobriren les nostres muntanyes. Les genetes i els mostels, considerats com ben nostros i ben integrats dins la nostra fauna natural, foren introduits, després asilvestrats i finalment naturalitzats. Fa 5.000 anys tampoc hi havía garrovers i ara a ningú se li ocorrería erradicar-los de les nostres terres per ser alòctons, a pesar de la seva facilitat per a asilvestrar-se, sobretot a la Serra de Tramuntana, on es poden trobar bastants garrovers venturers nascuts de llavor. Hi ha molts d´exemples com aquests.
Aleshores em torn a fer la mateixa pregunta inicial: La natura és estàtica o dinàmica?. És correcte demonitzar tot el que no sigui extrictament autòcton?. No és cert que moltes espècies considerades actualment com alòctones, fa milers d´anys formaven part de la nostra fauna i flora? ( un exemple son els relictes de flora tropical i/o subtropical- macaronèssica que queden al Sud de la Península Ibèrica i a la costa cantàbrica: les bellíssimes falgueres gegantines Woodwardia radicans, Diplazium caudatum i Osmunda regalis, la falguera cosmopolita tropical Christella dentata (que fou salvada de l´extinció a Andalucía cultivant les espores que quedaven dins la terra on abans havía viscut i reintroduída al seu antic hàbitat), les falgueres macaronèssiques Davallia canariensis i Asplenium hemionitis, etc..Totes elles fa milions d´anys, quan Europa gaudía d´un clima tropical, poblaven totes les terres del sud d´Europa, el Mediterrani i el Nord d´Africa. Ara seríen considerades una introducció imperdonable si qualcú les introduís als hàbitats que abans foren ben seus). Qui som nosaltres per a decidir el que té dret a sobreviure i el que s´ha d´eliminar?. Serviràn realment els esforços dels naturalistes que tant estimam la vida salvatge per a evitar l´extinció dels nostres més preuats i escassos endemismes?. És el seu destí inexorable l´extinció?
Què en pensau de tot plegat?
Joan
I jo li he contestat això:
Crec que la cosa no té perquè ser tan complicada. Considero que en general els criteris que empra la Universitat o els responsables de les espècies de la Conselleria de medi ambient no van mal encaminats. Pens que són necessàries actuacions per eliminar l'ailant o el carpobrotus, per exemple, dels llocs silvestres que han col·lonitzat. En canvi si trobam un grup de magraners naturalitzats dins un torrent ningú no s'hauria d'alarmar i pensar que s'han d'erradicar. Per altra banda un ailant en un jardí o fins i tot en algun carrer, igual que un eucaliptus o un carpobrotus, no tenen perquè cridar la nostra alarma. Si, com passa en el torrent de Pala quan passa per son Tril·lo, el lloc ha estat col·lonitzat amb força per l'ailant, crec que sí que cal actuar-hi, perquè els indrets silvestres, forestals són tan escassos que cal protegir-los i millorar-los, també pel nostre interès. Ès el cas dels torrents. A la vegada cal arrabassar el formigó.
Els criteris no tenen perquè ser estrictes. Cal situar-nos en un terme mitjà que ens permeti harmonitzar, tant com podem, amb l'entorn que fa només tres mil anys varem trobar a les illes, però a la vegada entendre que certes adaptacions, segurament també mediterrànies, són irreversibles o inofensives pel medi. La geneta o el mart ja els consideram part dels nostres ecosistemes, igual com potser l'om, el fleix... el pi? però cal anar alerta amb el koati, amb les tortugues de florida, amb les figueres de moro o certes gramínies sud-africanes que darrerament es planten per xalets vora àmbits silvestres.
Considero, per exemple que, com ja he comentat un altra dia, combatre la processionària (espècie mediterrània) com es fa. és més perjudicial pel medi que la mateixa presència d'aquest lepidòpter nocturn.
La que ha de ser dinàmica és la nostra capacitat d'entendre el que més ens convé, com espècie humana, per formar part de l'entorn en so de pau, és a dir sense perjudicar-lo i fer-nos mal a nosaltres a la vegada.
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva.
Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista.
D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.
Entrades
