Una pregunta a Ramon Folch...

Podem mantenir els actuals nivells de benestar sense continuar espoliant els recursos naturals?

- És a l’inrevés. La pregunta seria: podem mantenir el benestar si no deixem d’espoliar els recursos naturals? I la resposta fóra: no. La qüestió ambiental és un tema sòcio-econòmic. Els plantejaments insostenibles s’assemblen a la comptabilitat d’una empresa que no fes amortitzacions de béns d’equip ni pagués la seguretat social. Els esclavistes nord-americans sostenien que l’economia s’ensorraria si s’abolia l’esclavatge. La realitat és que l’economia s’hauria ensorrat si no s’hagués abolit. Deixem de demanar-nos si fem bé volent que les coses es facin bé i exigim responsabilitats a qui fa temps que les fa malament. No és una opinió d’ecologista, sinó de professional amb quaranta anys de trajectòria treballant per a organismes internacionals.

Ramon Folch, sociòleg, director de l'estudi ERF

Clicant sobre les fotos o dibuixos en podeu extreure més informació

Arbres transgènics: una passa molt perillosa

Informació essencial sobre arbres transgènics

Donat el perill imminent de la incorporació d'arbres transgènics al paquet de monocultius d'arbres i l'escassa informació que circula referent a això, hem elaborat un document informatiu que esperem pugui servir per a ajudar a comprendre millor el tema. AL mateix temps, vam aspirar que sigui d'utilitat per a influenciar als delegats oficials a la pròxima reunió de l'organisme assessor de la Convenció sobre Diversitat Biològica (SBSSTA), que es reunirà a Roma al febrer d'aquest any. Ho poden usar lliurement (incloent la seva impressió en paper) i modificar-lo a gust per a adaptar-lo a les necessitats locals. Es pot accedir al document en format pdf a:

http://www.wrm.org.uy/temas/AGM/documento_AGM.pdf

Els arbres transgènics

Fins a ara el debat sobre els organismes genèticament modificats –també anomenats transgènics- s'ha centrat principalment en els cultius agrícoles i només en menor mesura en els arbres genèticament modificats. Això és comprensible, atès que ja s'estan sembrant comercialment cultius transgènics –per exemple blat de moro i soja- que estan destinats a alimentar directa o indirectament als éssers humans, el que constituïx una amenaça potencial per a la seva salut. No obstant això, el fet que no es mengin, no significa que els arbres transgènics siguin menys perillosos. Per contra, els perills que plantegen els arbres transgènics són en certa manera més greus que els presentats pels cultius d'aquest tipus, ja que els arbres viuen més temps que els cultius agrícoles, i això significa que hi pot haver canvis no prevists en el seu metabolisme molts anys després d'haver estat plantats. Per exemple, ja s'està treballant en arbres manipulats genèticament perquè no floreixin, amb el supòsit objectiu d'evitar la possible contaminació d'arbres naturals amb el pol·len de transgènics. El problema és que ningú pot assegurar que, 20 o 30 anys després de plantats, un entre els milers o milions d'arbres transgènics no pugui florir i contaminar als arbres normals de la mateixa espècie, tornant a la seva descendència estèril. L'impacte que això significaria sobre aquesta espècie i sobre el bosc en el seu conjunt podria ser devastador. D'altra banda, el pol·len dels arbres pot ser dut pel vent a enormes distàncies. Això significa que els arbres transgènics poden fàcilment contaminar amb el seu pol·len a arbres localitzats a gran distància i generar així greus impactes sobre els boscos. Per exemple, un pi radiata transgènic resistent a l'atac d'insectes plantat a Xile pot a la llarga contaminar als pins d'aquesta mateixa espècie en el seu lloc d'origen en els EEUU, podent exterminar a una àmplia gamma d'insectes i generar greus impactes sobre les cadenes alimentàries vinculades als mateixos.

En el cas de salzes i àlbers, és coneguda la capacitat d’encreuament de diferents espècies entre si, pel que una espècie manipulada genèticament podria contaminar a moltes altres espècies i transmetre'ls característiques indesitjables del punt de vista de funcionament dels ecosistemes. A pesar de les incerteses i dels riscos potencials, els científics continuen jugant amb els gens per a “millorar” els arbres. Per descomptat que el que en realitat fan és canviar algunes de les característiques dels arbres per a servir millor els interessos de qui financen la seva investigació –en particular grans empreses vinculades al sector forestal- de manera de millorar la rendibilitat dels negocis involucrats. Però des d'una perspectiva biològica no hi ha cap millora. És un arbre amb menys lignina millor o pitjor que un de normal? És clarament pitjor, donada la pèrdua de força estructural resultant, que ho fa susceptible de sofrir seriosos danys durant les tempestes de vent. És “una millora” un arbre resistent a herbicides? No ho és, perquè permet la fumigació extensiva d'herbicides, que afecta el sòl on hi ha l'arbre, al mateix temps que destrueix la flora local i repercuteix sobre la vida silvestre i la salut de la gent. Quina utilitat pot tenir un arbre sense flors, sense fruits i sense llavors per als éssers vius, incloent al ser humà? No proporcionarà aliment a nombroses espècies d'insectes –entre els quals es conten les abelles productores de mel- ocells i altres espècies que depenen de les mateixes per a alimentar-se. És una millora un arbre amb propietats insecticides? És un perill per a moltes espècies d'insectes que al seu torn són part de cadenes alimentoses majors. Des d'una perspectiva socioambiental, els arbres transgènics són un pas molt perillós i cal analitzar qui els estan impulsant i per a què. En aquest sentit, la indústria forestal ha estat històricament la més interessada a adequar els boscos - percebuts des de la seva visió empresarial com “desordenats” i “poc productius”- als seus interessos comercials. Es va assignar llavors a científics i tècnics forestals la tasca de “millorar-los”. La resposta va ser establir plantacions d'una sola espècie en files rectes equidistants per a així obtenir la major quantitat possible de fusta per hectàrea. D'aquesta manera els boscos i prades van començar a ser progressivament destruïts i reemplaçats per monocultius productors exclusivament de fusta.

Però això no va ser suficient i els forestals van prendre diferents mesures per a “millorar” aquests monocultius. El primer pas va ser investigar quins eren els arbres més apropiats per a cada país i per a cada ambient i seleccionar els que presentessin millors qualitats per al propòsit cercat: la producció de fusta per a la indústria. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) va tenir un paper central referent a això, en primer lloc definint a aquests monocultius com “boscos” i fonamentant la necessitat de promoure la plantació de tals “boscos” en els països del Sud. Però el paper de la FAO no es va limitar a això, sinó que va promoure la investigació sobre espècies que va considerar aptes per a la plantació -en particular d'eucaliptus- i va ser un dels principals vehicles per a convèncer als governs sobre la conveniència de promoure aquest tipus de plantacions en els seus països. A partir dels resultats de les primeres plantacions es van anar després seleccionant les espècies més aptes, tenint sobretot en compte ràpid creixement, troncs rectes, poques i primes branques i fusta adequada per a la indústria. El segon pas va suposar l'adopció gradual de tot el paquet de la Revolució Verda, també protegit per la FAO: creixent mecanització de les tasques forestals, aplicació de fertilitzants químics, agrotòxics per a combatre les plagues i herbicides per a evitar la competència d'altres plantes amb els arbres plantats. L'etapa següent va ser la selecció genètica tradicional per a “millorar” l'acompliment de les plantacions en termes de rendiment de fusta, a la qual aviat va seguir la hibridació i clonació dels “millors” arbres. Des d'aquesta perspectiva reduccionista, òbviament la següent etapa era modificar els arbres genèticament. És important assenyalar que la implantació d'aquest model creixentment artificial de plantacions d'arbres de ràpid creixement a gran escala ha estat acompanyat per l'oposició cada vegada més forta i estesa de les comunitats locals que resultaven afectades pel mateix a causa dels seus greus impactes socials i ambientals. No obstant això, a pesar d'aquesta oposició i malgrat els perills potencials resultant de la manipulació genètica d'arbres, els científics segueixen endavant en les seves investigacions, no només en el laboratori i a nivell d'assajos controlats sinó també en el camp, com il·lustra el cas de Xina, on ja s'ha plantat bastant més d'un milió d'àlbers transgènics resistents a insectes mitjançant la inserció de gens d'un bacteri (Bacillus thuringiensis). Però la investigació no es limita a àlbers, sinó a una gran quantitat d'espècies (salzes, oms, avets, noguers, etc.), entre les quals, com no podia ser d'altra manera, es troben els favorits de les empreses papereres: eucaliptus i pins. Això no és casual, perquè precisament la indústria de la polpa i el paper és una de les principals interessades –i finançadores- de la investigació en arbres transgènics i aspira a substituir les seves actuals plantacions d'arbres “normals” –si és que les actuals plantacions es poden catalogar com “normals- amb arbres transgènics clonats que: - creixin més ràpid - contenen més cel·lulosa i menys lignina - siguin resistents a herbicides - siguin resistents a l'atac d'insectes i fongs - siguin resistents a la sequera i les baixes temperatures - no floreixin. Al mateix temps, la indústria de la cel·lulosa –igual que el sector dels combustibles- està també investigant les possibilitats de la manipulació genètica d'arbres i enzims per a la conversió de la cel·lulosa en un combustible líquid –l’etanol- que podria ser utilitzat per a substituir el petroli en el transport. Això podria resultar en la instal·lació d'enormes plantacions d'arbres transgènics –àlbers, salze, eucaliptus i uns altres- la fusta dels quals seria transformada en cel·lulosa i aquesta al seu torn convertida –amb l'ajuda d'enzims també transgènics- en etanol.

La manipulació genètica d'arbres amb aquests i altres objectius s'està portant a terme en nombrosos països industrialitzats, tals com Alemanya, Austràlia, Canadà, Xina, Espanya, Estats Units, Finlàndia, Anglaterra, Japó, Nova Zelanda, Portugal i Suècia. A Amèrica Llatina, Brasil i Xile són els països que estan més involucrats en aquest tema. En el cas de Brasil, la investigació s'ha centrat en l’ eucaliptus i ja s'han autoritzat –amb certes limitacions- assajos de camp amb arbres genèticament modificats d'aquesta espècie. En aquest cas, l'objectiu central és el de proporcionar més, més barata i millor matèria primera per a la indústria de la cel·lulosa per a exportació. És així que les característiques més cercades són: ràpid creixement, major percentatge de cel·lulosa i tolerància a l'herbicida glifosato. A Xile, la investigació apunta a resoldre dos problemes que afecten a les grans empreses del sector forestal d'aquest país. D'una banda, manipular pins per a tornar-los resistents a un insecte que està atacant a les plantacions (la papallona del brot). D'altra banda, modificar genèticament eucaliptus per a fer-los més resistents al fred i poder així llavors estendre les plantacions –que estan sent activament resistides pels Maputxe- més cap al sud del país i més amunt en la serralada. No obstant això, és important assenyalar que totes aquestes investigacions, tant dintre com fora de la regió ens concerneixen a tots, ja que els arbres que avui estan sent manipulats a Nova Zelanda o a Xile o en qualsevol altre país poden ser aviat els arbres que es plantin a Uruguai, o Colòmbia, o Sud-àfrica o Indonèsia. És important que tots sàpiguen que plantacions d'arbres transgènics no faran més que exacerbar tots els impactes dels monocultius actuals. En efecte, arbres de creixement més ràpid esgotaran l'aigua més ràpidament; hi haurà una major destrucció de la biodiversitat en els deserts biològics d'arbres modificats per a ser resistents a insectes i no tenir flors, fruits ni llavors; es destruirà el sòl a un ritme major mitjançant l'augment de l'extracció de biomassa, la mecanització intensiva eliminarà encara més ocupacions i l'augment de l'ús de agrotòxics afectarà la salut de la gent i dels ecosistemes i es llevarà el sustento a més comunitats que seran desplaçades per a fer lloc encara a més “deserts verds”. És per això fonamental que totes les organitzacions i comunitats que avui s'oposen a l'expansió dels monocultius d'arbres s'incorporin a la lluita contra els arbres transgènics per evitar que aquesta amenaça es converteixi en realitat. En aquest sentit, una sèrie d'organitzacions han iniciat una campanya internacional per a la prohibició de l'alliberament d'arbres transgènics, a la qual es poden incorporar tothom qui s'interessi en aquesta activitat.

Contactes: Ana Filippini Moviment Mundial pels Boscos

Hemisferi Sud:

anafili@wrm.org.uy · http://www.wrm.org.uy

Orin Langelle Global Justice Ecology Project
STOP GE Trees Campaign

Hemisferi Nord:

langelle@globaljusticeecology.org · http://www.stopgetrees.org/

A qui tinguin interès a obtenir més informació sobre arbres transgènics, els informam que el WRM ha publicat un llibre, un butlletí especial i una sèrie d'articles sobre aquest tema.

El ginjoler i els llibres

Els llibres i el ginjoler

De la mà d’en Joan Rallo ens arriba una obra cabdal per a qualsevol arboricultor, amant dels arbres o senzill afeccionat: De la poda (I) i (II).

Entendre el per què de l’anyivolia, conèixer els preceptes de la poda o la influència de la lluna en la mateixa és tractat en el primer volum mentre que en el segon hi trobem la poda de les principals espècies.
Una obra àgil d’estil gràcies a un format de preguntes i respostes amb abundor d’imatges i dibuixos que la fan molt descriptiva, amb un llenguatge clar i català.
Felicitem sincerament en Joan Rallo per un treball tan professional i al Govern de les Illes Balears per haver tingut l’encert de la seva edició mitjançant la Conselleria d’Agricultura i Pesca dins la col·lecció Quaderns d’Agricultura.
Recordem als amables lectors que a la pàgina 112 hi trobaran les indicacions específiques per a la poda del ginjoler. Amb una mica de sort els funcionaris dels jardins de Barcelona podran veure com aplicar aquestes indicacions al formidable ginjoler del carrer Arimon.

Aquest vell amic també hem vist que apareix a la pàgina 125 del llibre de Celdoni Fonoll: Arbres dels nostres paisatges, publicat per Cossetània Edicions, tal com explica l’Isabel Nuñez al seu blog Polis. Ella - que ha estat la capdavantera de la protecció d’aquest Ziziphus- actualment treballa en la redacció de la història del ginjoler d’Arimon, història del moviment veïnal que ha defensat l’arbre de la ignorància municipal i l’especulació urbanística. Seria interessant de veure-hi també alguna entrevista a la Ninca, al tècnics municipals responsables de la pifiada i als que van sorgir en la seva defensa o l’artista que va pintar el primer quadre del ginjoler en perill.

· 'Salvem el Ginjoler' Acrílic de la pintora Totxi LH. ·

De fet estem davant d’un relat difícil de tancar, amb escenes de thriller i de vodevil on alguns dels personatges clau estan a l’ombra del protagonista : el ginjoler.
Ara més que mai calen les idees clares i exigir un pla de recuperació del ginjoler i la seva placeta. Ara que no hi han edificacions és quan cal actuar: es poden preveure els drenatges del terreny i es disposa d’espai per a situar un vehicle grua i fer la poda adient per a compensar la terrible esguerrada que té el pobre arbre a la capçada i que anecdòticament no consta en cap informe. I és el moment de decidir què fer amb els altres arbres de la parcel·la...

·

Mobilització i acció global

Per una Catalunya lliure de transgènics

Per una terra sana
Es necessiten fedataris i fedatàries

La Plataforma Som Lo Que Sembrem (www.somloquesembrem.org) demana ajuda a tothom per a la recollida de signatures per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que està impulsant per declarar Catalunya lliure de transgènics.
La Plataforma està buscant fedataris. Què són els fedataris? Els fedataris són persones que recolliran signatures, però a diferència dels recol·lectors de signatures, estaran prèviament acreditats pel Parlament de Catalunya i donaran fe que les signatures són vàlides davant del Parlament (òrgan regulador de les ILP). Això significa que un dia hauran d'anar al Parlament a signar. Provisionalment, aquest dia serà el proper 20 de febrer. Per tant, queda molt poc temps per aconseguir els 200 fedataris necessaris per cobrir la totalitat del territori català.

Si encara no t'has fet fedatari, no esperis més, col·labora amb la ‘Plataforma Som Lo Que Sembrem’ per una Catalunya lliure de transgènics i apunteu-vos de fedataris a l'adreça:

ilp@somloquesembrem.org

Termini màxim per apuntar-se de fedatari: 10 de febrer 2008

Si no t'has decidit, fes-te aquesta pregunta:

I tu? què has fet per una terra amb pagesos, per la biodiversitat a Catalunya i per la salut delss catalans i les catalanes? què has fet per eliminar els transgènics?
*
Fes-te fedatari !
*
Plataforma Som Lo Que Sembrem
ilp@somloquesembrem.org · www.somloquesembrem.org · 973.45.06.83

Amics arbres · Mallorca

Una primera trobada

Diumenge dia 20 proppassat, la secció mallorquina virtual d’Amics arbres, tinguérem una primera trobada analògica en format d’excursió. Ben mirat, res de particular, apart de reunir-nos com havien fet tradicionalment la resta d’Homo sapiens, comentar i complementar físicament les inquietuds que ja hem exposat dins aquest blog.
Com que qui més qui menys ja és, o ha estat, soci, militant o responsable de diverses associacions culturals, ecologistes i del que faci falta, no ens vàrem plantejar grans projectes de cara al futur, apart de repetir l’experiència i fer-la extensiva a tot quant amic dels arbres estigui interessat. Aquest cop només ens acompanyà la família de prop i disponible.
El lloc escollit fou ses Figueroles, possessió del terme de Selva, a una hora i mitja, a peu i amb bastant tram de mala petja, del llogaret més pròxim, que és Binibona. Aquest fet ja va provocar que fos una de les primeres possessions en abandonar-se, ja fa un mínim de 40 anys, i que també fos de les primeres que va comprar el Govern, i per les mateixes tretze queda esquerra mà per fer-hi rebombori institucional, amb la qual cosa no tenim evidències de ganes de restaurar les cases. La millor funció que ha tingut fins ara ha estat deixar-la als “Amics del Ferrerets” com a zona experimental de reproducció d’aquest granot endèmic.
Per als amics del arbres el lloc també és d’allò més interessant. L’apartat més significatiu serien les pletes d’alzines. Les pletes, també anomenades “bosquets”, són parcel·les de bosc tancades de paret, tot formant un corral mig natural. L’invent sembla fet per a la cria de porcs, ja que la manutenció estava solucionada tota la temporada d’aglans i, com que en aquest cas, el que interessava era que les alzines es fessin com més grosses millor, de rebot, les pletes també han esdevingut una mena de viver d’alzines monumentals. De fet la majoria d’alzines catalogades es poden incloure en aquest prototipus.
Per altres causes, cada una diferent, també hi tenim tres pins monumentals, tot tres de camí cap al coll de sa Batalla i Lluc. El primer és el pi Gros de ses Figueroles (foto) de 390 cm de cintura, a mitjan camí tenim el pi forcat de 510 cm de perímetre no homologable, i ja a dalt, al coll de sa Rota, el padrinet que frega els 400 cm de cintura... i a tot això, el que s’ha fet més famós és el lledoner de l’entrada. Si la gent tingués més cultura i a cada possessió poguéssim mostrar una cosa així, el turisme d’hivern estaria solucionat.
Els arbres de conreu tradicional que encara queden, inclosos alguns fruiters d’hort, és un bon apartat per a llepafils dels nostres.
Un altre tema ben interessant seria el de la regeneració de la natura. Del que acabam d’esmentar podem concloure que continuar donant la culpa de la degradació de la vegetació als carboners, ja comença a ésser groller, i fer creure que filam un poc més tot apuntant “factors destructius” o “accions antròpiques”, és francament penós. Si en mig segle no ha sortit del voluntariat estudiar aquest tema, passa d’hora que s’hi impliqui l’Administració.
Així doncs, deixam ses Figueroles, que com veis s’hi poden entretenir tant com vulguin, i quedau convidats per a la pròxima, de la que ja avisarem en tenir-la preparada. S’admeten suggeriments.

·

Xerrada sobre l'Alzinar del Tibidabo

Tibidabo i Collserola SOS perill imminent !!!

Xerrada a l’Ateneu Rosa de Foc:
Carrer Verntallat 26. Porta verda. Gràcia. Barcelona.
El proper divendres dia 25 de gener, a les 8 del vespre.

De Sant Pere Màrtir a Esplugues a Torre Baró passant pel Tibidabo, es farà un repàs a les lluites més imminents; Tala de l'Alzinar centenari del Tibidabo i construcció d'una macromuntanya russa, amb les seves repercussions ecològiques, paisatgístiques de insostenibilitat i un canvi d'ús de l'espai públic notablement especulatiu, sense respectar la sensibilitat popular i la voluntat de tots els partits del Consistori d'aturar el projecte, llevat PSC, al mateix temps que trenca l’horitzó mil·lenari del la Serra Litoral del Cap i Casal.
Les diferents alternatives i reivindicacions fins avui, i futures accions populars per mantenir la integritat de Collserola i aturar les agressions a la serralada, com a Pulmó de Barcelona.

Ponent Juli Fontoba i Sogas, representant Col·lectiu Agudells, Ecologistes en Acció i Vicepresident de SOS Tibidabo.
Es confirmarà la presència d'algun
representant de Can Masdeu a la Xerrada.

!!! Collserola Parc Natural. Organitzem la resistència popular !!!

*

Tala massiva de catalpes

Logronyo. La Rioja.

Comença la tala de 192 catalpes al carrer Huesca per no poder guarir-les

L'Ajuntament substituirà aquests arbres, molt molestos per als veïns, per altres quatre espècies

Tala. Operaris tallen amb motoserres les restes de les catalpes del carrer Huesca. / R. Lafuente

G. Martín. 23.01.08.
«Els cotxes estan destrossats per les substàncies que cauen dels arbres, les voreres patinen a l’estiu i el carrer està brut». Aquest és el sentir dels veïns del carrer Huesca en paraules del seu representant, Teresa Gómez, que ahir va recolzar a la regidora de Medi ambient, Concepció Arribas, en la seva decisió de substituir les catalpes causants d'aquesta situació.
El principal problema d'aquests arbres i la brutícia provocada, segons va explicar Arribas, és que estaven «malalts», en concret, patien brots de pugó i cotxinilla. «Els fitosanitaris que se'ls han aplicat durant anys no han pal·liat el problema», va assenyalar. Per això, les 192 catalpes seran substituïdes, dintre d'una actuació integral al carrer on s'escometrà una renovació d'espècies i de mobiliari urbà.
Ahir mateix va començar la tala d'aquests arbres malalts, que durarà uns cinc o sis dies. Durant aquest procés, es talarà, destoconarà -arrencar les arrels i la base del tronc- i s'emplenarà amb nova terra per a evitar accidents. Després de dos o tres dies, es procedirà a la reposició amb noves espècies.
Segons va avançar la regidora, hi haurà quatre nous tipus d'arbres repartits en quatre zones. Des de l'altura de Vara de Rey fins a República Argentina es plantarà un tipus de grèvol que conserva les seves típiques flors vermelles durant tot l'any. Des d'aquest carrer fins a l'altura de la Plaça Primer de Maig es repoblarà amb 'prunus', un petit arbre ornamental amb fulles rosàcies.
El següent tram, fins a Labradores, es veurà decorat amb 'callistems', un tipus d'arbre que pot mesurar fins a tres metres els colors dels quals es mouen en la gamma del vermell al rosa. Finalment, des d'aquest carrer fins al Parc del Semillero es plantaran acers.
«Esperem, d'acord amb l'estudi tècnic realitzat, que aquestes espècies no tinguin infeccions ni malalties», va indicar l'edil.
Polèmica amb el PP
El PP, encara que d'acord amb la substitució dels arbres, havia assenyalat anteriorment la possibilitat de replantar les catalpes en algun altre lloc. Arribas va contestar a aquesta proposta ahir i va aclarir que «no té sentit transportar arbres malalts perquè contagiarien a més arbres».
No obstant això, el PP va tornar a reiterar ahir la seva tesi i va assegurar que l'edil passarà a la història per la tala d'aquests arbres. «Quantes catalpes podrien seguir vivint en una altra ubicació?», es pregunten.

Les noves espècies
'Callistems': es tracta d'una espècie que pot aconseguir els 3 metres d'altura. Les seves fulles agafen una àmplia gamma de colors entre el vermell i el rosa.
'Ilex aquifolium': o grèvol. És una espècie d'hivernacle que sempre té la seva característica flor vermella.
'Acer campestre': o auró blanc. De molta grandària amb forma arrodonida.
'Prunus': petit arbre també anomenat cirerer ornamental, amb fulles rosàcies.

El PP insisteix que es trasplantin les catalpes del carrer Huesca
El Grup Municipal del PP de Logronyo va insistir que s'intenti trasplantar les catalpes que s'han començat a talar al carrer Huesca.
En una nota, el PP va criticar que la regidora socialista de Medi ambient, Concepció Arribas, té un motiu sòlid per a passar a la història ambiental de la ciutat de Logronyo, amb la major tala que es decideix en una única resolució.
Arribas va justificar avui la tala en que les catalpes duen deu anys en mal estat, amb brots de pugó i cotxinilla que no responien als tractaments fitosanitaris, i se substituiran per altres 192 arbres de quatre espècies diferents.
L'únic grup de l'oposició va recordar a Arribas la seva promesa de plantar deu arbres per cadascun que es talés, pel que va assegurar que deu a de la ciutat 1.728 exemplars.
El PP va afegir que la gestió del medi ambient urbà exigeix també que la ciutat tingui les flors que corresponen a cada època de l'any.

· Articles publicats a El Correo Digital i a La Rioja el 23.01.2008

·

Sobre el domini públic forestal a les Balears

GESTIÓ DE L'ABANDONAMENT
O ABANDONAMENT DE LA GESTIÓ?

Des de fa ja massa anys, els monts públics estan abandonats. És veritat que es fan una sèrie d'actuacions, però com sempre, són actuacions d'imatge (manteniment d'àrees recreatives, faixes auxiliars) o d'urgència (temporals, una barrera trencada, un tancat, etc.).
Aquest abandonament ve perquè l'administració forestal ha renunciat a aquella eina que es va crear fa més de 100 anys: els plans d'ordenació de monts. Evidentment, els objectius han canviat al llarg d'aquests 100 anys, però segueix sent una eina bàsica per a la gestió.
Allà pels anys 70, aquesta eina va caure en desús, ja que les ordenacions vigents estaven orientades a l'obtenció de fusta, i hi va haver una transformació econòmica que va canviar, entre altres, la política energètica. Des d'aquells anys no s'han realitzat més ordenacions, i les actuacions que es realitzen en els mateixos són "pegats de gestió", sense objectius clars ni instruccions de maneig del mont.

Per posar uns exemples:

On està físicament el catàleg de monts públics de les Illes Balears?

Perquè estan la majoria dels monts públics sense partionar, i gairebé cap marcat amb fites?

Perquè se subhasta la caça dels monts públics per molt pocs diners i després es venen els trofeus de caça major per més de 6.000 €?

Es reverteix el 15 % de millores en els monts públics?

Com està definit l'objectiu de persistència de la massa en el M.U.P. nº11 Son Moragues, amb les poblacions de cabres que han deixat l'alzinar pelat i el sòl amb la roca mare al descobert?

Quin és l'objectiu de gestió del M.P. de s'Argentera?, ... sembla ser que a l'administració forestal no saben ni on està.

Sembla ser que hi ha massa preguntes sense respostes..... per manca d'una política forestal CLARA.

I per a més monts públics, la compra de PLANICIA per part de la Conselleria de Medi Ambient amb diners del Ministeri de Medi Ambient !!!!!!

La veritat és que és una molt bona compra, però seguirà la Conselleria de Medi Ambient amb l'esquema clàssic?

1 . Anunci de compra
2 . Compra en si mateixa
3 . Presentació de la compra, amb fotos i catering inclosos
4 . Medalles i "noresbones" amunt i avall
5 . i GESTIÓ DE L'ABANDONAMENT

MUNDILLOFORESTAL

Roure de les muntanyes

El Roure del Giol

L'arbre que aixoplugà a Sant Antoni de Pàdua

Fotografia de Anna Martí i Guitart

·
El Roure del Giol fou declarat arbre monumental protegit
per l'Ordre de 19 d’abril de 1991 del Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
·
Nom de l’arbre: Roure del Giol.
·
Localització:
Indret: Santa Coloma Sasserra.
Terme municipal: Castellcir.
Comarca del Vallès Oriental.
Quadrícula UTM: DG 3127.
·
Número d’identificació: 41.055.01.
Espècie: Roure martinenc (Quercus humilis).
·
·

Arbre de miracles i meravelles

Diu la llegenda que a finals del mes d’abril de l’any 1231 quant Sant Antoni estava a Pàdua el van avisar que el seu pare s’estava morint, quan ho va saber, Sant Antoni de Pàdua va fer un viatge d’urgència de Pàdua (Itàlia) a Coïmbra (Portugal) cavalcant un esplèndid cavall blanc amb enormes ales de cigne que li va proporcionar l’arcàngel Sant Miquel. En aquest ràpid viatge només es va permetre una baixada a terra per descansar, quan es va fer fosc, a l’ermita de Santa Coloma Sasserra, a Castellcir, allà es va aixoplugar sota l'ombra d'un majestuós arbre, a l’empara del gran Roure del Giol, anomenat també Roure de Santa Coloma Sasserra, lloc on es van succeir grans miracles i meravelles.

 

El Roure del Giol és un roure martinenc i està situat en el petit nucli rural de Santa Coloma Sasserra, davant mateix, al sud, de l'església parroquial de Santa Coloma, al sud-est de la Rectoria i al sud-oest del Giol, presidint l'esplanada on es trobaven el Camí de Santa Coloma Sasserra i el de Collsuspina i on hi havia la gran era comunal del poble. Pel costat de l'arbre arriba, des del poble de Castellcir, el primer dels dos camins esmentats. El 1987 va ser declarat oficialment Arbre Monumental de Catalunya. A prop i al sud-oest del Roure del Giol hi ha les restes de la Domus de Santa Coloma.

·
·
·

Com el roure de les muntanyes

Era una generació forta com el roure
de les muntanyes,
els penyals altius que s'alcen,
com els gegants de les rondalles,
envoltant les valls amagades,
el sord repicar de les campanes.

Homes i dones insistents
en llur fantasmal presència,
torxes il·luminant el camí,
foragitant el mal,
gegants adormits en el rocam
que ens empresona,
fets paisatge,
silenciosos habitants d'aquests boscos
urulls de fades i dimonis,
retornant en cada primavera
des del mercuri dels espills.

Miquel López Crespí
(Sa Pobla, Mallorca 1946)
·

*

Biocombustibles una estafa pintada de verd

Els biocombustibles,
la major estafa de l'actualitat

Pintant de verd els cultius energètics

Jim Goodman CounterPunch

Traduït de l'anglès per a Rebel·lió per Germán Leyens

On va l'agricultura? Podem alimentar a una població creixent i satisfer la demanda de biocombustibles en el Nord Industrialitzat? Partidaris de l'agricultura de biocombustibles, (companyies de grans i productes químics, inversionistes de Wall Street, polítics i la majoria dels investigadors a les Universitats) eviten esmentar el cost dels productes, els combustibles fòssils, el dany al medi ambient, el preu físic a pagar per animals i humans, i el creixent problema de fam que acompanyarà el pas de la producció d'aliments als cultius energètics. Volen que creiem que el canvi a cultius energètics serà tan fàcil i tan pràctic.

Xerris Grassley, senador per Iowa, EUA, ens diu que els "biocombustibles" donaran renovada importància a l'agricultura com productor d'energia així com aliments i fibres. Serà una situació a la qual només es pot guanyar, bona per a la independència energètica d'EUA, la prosperitat econòmica i per a l'entorn.

Salvarà la producció de bioenergia a l'agricultura nord-americana, acabarà la nostra dependència del petroli, salvarà el medi ambient i mantindrà aliments sobre les taules de tothom? Tal vegada no. Els biocombustibles no són la "vaca de diners" que van prometre als agricultors. Com font d'energia són menys eficients i no són "més verdes" que el petroli. El seu cultiu durà l'augment dels preus d'aliments i com a resultat, els pobres sofriran encara més risc de passar fam. Selves humides seran destruïdes i es convertiran en terres de cultiu, camperols a tot el món seguiran perdent les seves terres, la seva sobirania alimentària, tot per a alimentar l'apetit de combustible del món.

Poden reemplaçar els biocombustibles una quantitat important de combustible fòssil? Tal vegada no sigui així. Si haguéssim dedicat el 2006 tota la producció de grans d'EUA a la producció de etanol, hauríem reemplaçat només un 12% de la gasolina que usem. Si haguéssim plantat cada hectàrea de terra de cultiu de la nació amb blat de moro hauríem reemplaçat només un 80% de la gasolina que usem. Si l'Administració d'Informació de l'Energia d'EUA té raó en els seus càlculs i el 2030 EUA fos capaç de produir 700.000 barrils de etanol per dia, hauríem assolit compensar aproximadament un 6% de les nostres necessitats de combustible per al transport.

És l’etanol realment un combustible renovable? Tal vegada no ho sigui. Un article a la revista Science el 2006 mostra que, sobre la base d'investigadors de la Universitat de Califòrnia Berkeley, només entre un 5% i un 26% de l'energia en etanol és "renovable." El combustible fòssil requerit per a conrear i processar l’etanol, va negar en realitat la major part del seu valor energètic.

Són realment millors per al medi ambient els biocombustibles? Tal vegada no ho siguin: Dades de la Universitat d'Edimburg mostren que els biocombustibles produeixen alts nivells d'òxid nitrós, un gas hivernacle 300 vegades més potent que el CO2. En total poden produir un 70% més d'emissions de gas hivernacle que els combustibles fòssils.

Podrem produir nivells importants de cultius energètics sense tenir impacte en els subministraments i preus d'aliments del món? Tal vegada no. La producció de biocombustibles podria augmentar els preus d'aliments fins a entre un 20% i un 40% segons l'Institut d'Investigació de Política Alimentària Internacional a Washington.

La producció de biocombustibles depèn de milers de milions de dòlars en subsidis governamentals en la forma de garanties de préstecs per a la construcció de plantes de biocombustibles, exempcions d'impostos per a biocombustibles i pagaments directes als agricultors. Un estudi de 2006 de l'Institut Internacional pel desenvolupament Sostenible va mostrar un cost anual en subsidis de 1,05 a 1,38 dòlars per galó de etanol produït, un total de 7.000 milions de dòlars. Quant estem disposats a gastar i per a què?

Els biocombustibles són una estafa pintada de verd, una solució "per a sentir-se bé" de cara a la fi del petroli barat. Quan es considera el sistema agrícola industrial que és necessari per a la seva producció, els biocombustibles són qualsevol cosa però no sostenibles. Els costosos productes de combustible, fertilitzant i llavors biotecnològiques qüestionaran la rendibilitat dels agricultors del nord, mentre els agricultors camperols seguiran sent expulsats per a crear lloc per als monocultius de blat de moro, soja, canya de sucre i palmes d'oli. Pujaran els preus d'aliments, augmentaran la fam i la pobresa i no estarem més prop de la independència energètica o de combustibles veritablement renovables.

Ara, quan el president i el Congrés ens han atrapat, mitjançant les Lleis de "Farm and Energy" en la producció a gran escala de cultius energètics i en la creença que podem seguir vivint, sense ser afectats, les nostres vides com de costum, què hem de fer? Necessitem solucions energètiques que funcionin, estàndards durs per a l'ús de combustible en els vehicles, nous sistemes públics de transport, energies veritablement renovables com l'energia eòlica i solar i compromisos vinculants amb la conservació i el reciclatge, ara, no amb promeses poc realistes per a l'any 2030.

Així que, la pròxima vegada que conduïm al supermercat i ens queixem pels preus elevats, i després carreguem el nostre vehicle tot terreny amb combustible flexible, pensarem en el 50% de la població del món que viu amb menys de dos dòlars al dia? Considerarem si més no que en caure a l'estafa del biocombustible també ens apoderem de la seva sobirania alimentària i podríem haver-la condemnat a mort?

Jim Goodman és productor de llet en Wonewoc,Wisconsin, EUA

Jardineria horrible

Jardineria horrible

(ex Pòrtula n. 301. 2007)

Acaba la pitjor legislatura de tota la història de parcs i jardins. La conclusió simultània del parc de sa Riera, que ha agradat a molt poca gent, i deuen esser els que corren en monopatí, i del parc de les Estacions II, que no ha agradat absolutament ningú, ni als skaters aquests. Hem esperat vint anys per veure això, o segons com es miri, cent. El sus el va donar Ramon Aguiló i ja estava previst al pla Calvet.
El dia de la reobertura del parc de les Estacions II havien col·locat prèviament, ante portas, una tenda de campanya on netejaven les dents, i el president Matas (el d’Amèrica) va anar a no-inaugurar la tenda aquesta, però el parc de les Estacions II ja no li va fer gens d’il·lusió, ni tan sols no-inaugurar-lo, i és que el parc aquest no fa il·lusió a ningú. El problema és que aquest parc és el que ha fet vessar més tinta de tota la història de parcs i jardins, i a més està tan enmig que és del tot impossible oblidar-se’n, talment un mal son d’aquells que burgen tota la nit.
A Londres tothom té ben clar que una cosa és l’estació Victòria i una altra molt diferent és Saint James Park, a part que tothom n’està ben content i ho mostren ben orgullosos... A Palma no, com que aquí, a priori, l’espai públic s’esfuma, a posteriori, amb el poc que n’ha quedat hem de fer parc, bulevard, entrada d’autopista i estació intermodal, com qui fa una oferta de bunyols, mentre els parcs, per fer-se, i fer-se estimar, necessiten pau i tranquil·litat, cosa que sembla ens esta vedada.
I a sobre hem creat un problema ben greu: el centre de la capital turística mediterrània, com diuen, no pot presentar aquesta fatxa. Però bé, tampoc no ens encalcen, ara. Esperarem vint anys més, o cent.
Per acabar de fer el duro, la torre d’en Pau, un altre parc que sí que havia agradat bastant, entre d’altres coses perquè ens venia regalat amb una arquitectura i una vegetació ben singulars, és a dir que bastava reestructurar i mantenir quatre racons, doncs els veïnats també estan arreplegant firmes per tornar a dignificar-lo, perquè ara fa pena de no-manteniment.

La jardineria horrible, però, és una cosa molt més variada i abundant. Un exemple groller ben possiblement el tenguem davant casa nostra: aquella palmera que haurà d’estar fermada anys i més anys, i després ni fa ombra ni té cap gràcia; aquella altra que és l’únic que ha sobreviscut a la reconstrucció de la barriada i, vés per on, al veïnat de davant no li agrada i mou cel i terra perquè la llevin; aquells arbres-sparring abandonats de Déu que degraden, encara més, l’entorn; les atzavares i iuques “spanish bayonet” camí de l’escola, o el ficus que tenim a l’entrada demanant misericòrdia perquè el cossiol li estrangula els dellons (el “cepellón”). Com veim, n’estem enrevoltats.
El darrer que ens faltava era insultar les oliveres, me referesc a aquests taperons marcians i tocats de radioactivitat que varen aparèixer a la rotonda del Festival Parc i ja s’estenen com els pixacans.
Diuen que Valldemossa és un dels pobles on es viu més bé d’Espanya, i de tan bé que estan, s’han espanyat tot sols, saturant els voltants de la carretera. Això més o menys és el que diu la cançó de Sant Pere, la de Sant Vicenç Ferrer conta uns miracles curiosíssims, però la seva capella i el turonet de devora sempre l’hem vist amb una brutorada i una poca gràcia proverbial. La torreta de Banyalbufar deu esser la postal per excel·lència de la Mallorca del turisme idíl·lic, doncs anau a saber per què, i a qui, se li va acudir “millorar” l’entorn amb una pasterada de no sé què. Al mateix centre del port de Sóller tenen una olivera mil·lenària tirada en un racó de mala mort. Al port d’Andratx (ja fa uns anys, d’això, però aferrau-vos) tenien uns tamarells... que varen retallar en daus de metre cúbic...
...bé tampoc no fa falta treure el calaix de fotos, com dèiem, basta mirar per aquí devora.

Pere Llofriu

Arboricidi al Guinardó

L’Ajuntament ens arrabassa els arbres

Parcs i Jardins continua la seva particular croada contra les robínies pseudoacàcies del Guinardó. Ja fa uns quants anys que han començat una minuciosa feina d'extermini d'aquests arbres tan característics del barri. Les robínies han estat l'espècie predominant des que es va començar a urbanitzar aquesta zona de Barcelona, però sembla ser que els temps han canviat i tant li fa si els arbres són éssers vius, ara toca transformar el paisatge i cal fer-ho a cop de destral o de serra mecànica, per ser més exactes. L'última actuació en aquest sentit l'han patit els exemplars meravellosos de la part baixa del carrer de la Marquesa de Caldes de Montbui. No hi ha hagut pietat, han estat eliminats tot i el seu excel·lent estat de salut... i m'avanço a dir això perquè l'argument d'arbres malalts és "insostenible". Molt sovint, les robínies víctimes de l'arboricidi, rebroten amb força mentre l'arbre "suplent" mor o malviu penosament.

Els responsables de Parcs i Jardins i, en general, el nostre Ajuntament, demostren, una vegada més, no tenir cap mena de sensibilitat per la relació que teixim els ciutadans amb el nostre entorn més immediat. No entenen que només aquesta vinculació dóna sentit i vida a la ciutat. Els vincles els fem amb un arbre, un edifici singular, el traçat d'un camí...petits paisatges als que s'han acostumat els nostres ulls i que, brutalment, ens són arrabassats.

Miracle Tous
Guinardó, Barcelona

·