dissabte, 31 de desembre del 2011

L'home que viu a la soca d’un arbre

·
L’Home dels Nassos

·
Avui dia 31 de desembre, el darrer dia de l'any, és el dia que es passeja pels carrers l’Home dels Nassos, l’home que té tants nassos com dies té l'any. L’Home dels Nassos, a cada poble, a cada barri, a cada indret, es passeja pels mateixos llocs on des de temps immemorials ha acostumat fer-ho, en alguns llocs també acostuma anar en alguna casa, establiment, fonda, taberna o ateneu. El que cal fer avui és anar de voleio per veure si aconseguim trobar-lo i fer-hi una xerradeta.
·
En Joan Amades explica que l'Home dels Nassos segurament era la transformació d'un personatge mític que tractava de simbolitzar l'any i que havia estat representat per un arbre, l'arbre dels nassos, espècie molt rara i que molt probablement degué ésser la mansió o posada de l'esperit de la vegetació, que era el qui hom venerava i ponderava. Pel Pirineu explicaven que l'Home dels Nassos vivia dins de la soca d'un arbre, l’Arbre dels Nassos, i que al punt de rompre l'alba del dia d'avui sortia del seu amagatall i venia vestit de fulles de dotze arbres diferents i de quatre colors.

La representació de l'any amb la forma d'un arbre és troba en l’imaginari de moltes cultures, l'esperit de la vegetació s’ha venerat des de temps antics per tot arreu. De l’arbre com a metafora i simbol de l’any també hi ha una endevinalla adient per dir en aquests dies de l’any:
"l'arbre amb dotze branques,
a cada branca quatre nius,
a cada niu set ouets
i cada ouet està batejadet"

Si ens hi fixem bé podrem observar que l’arbre dels nassos no només es troba pel Pirineu. Per tot arreu, pels boscos i pel camp, als carres dels pobles i de les ciutats, també hi ha arbres dels nassos, i segurament que en molts d’aquests arbres hi viu l’Home dels Nassos.

Així que ja ho sabeu, quant aneu a passejar estigueu atents per si veieu arbres amb nassos, si en veieu algun el podeu saludar, el podeu abraçar i fer-li un truc-truc, es possible que allà dintre hi hagi l’Home dels Nassos.

Posat per Francesc Mas i Castanyer a les 18:26
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)