diumenge, 25 de setembre del 2011

El caquiers conreats són femelles partenocàrpiques

I tots els seus fills són híbrids

Igual que la gran majoria de les figueres mediterrànies que són quasi totes femelles partenocàrpiques capaces de madurar les figues sense necessitat de ser fecundades, els nostres caquiers són també tots femelles partenocàrpiques, maduren els seus fruits sense ser polinitzades i per tant no tenen cap llavor.

Els caquiers, Diospyros kaki, són originaris de la Xina i des de fa molts segles es conreen al Japó des d´on vàren ser duits a la Mediterrània on trobàren un clima ideal per al seu cultiu. Actualment es conreen arreu del món a totes les regions amb un clima mediterrani. Tots els arbres del gènere Diospyros són dioics, amb arbres mascles i arbres femelles. Pertanyen a la família de les Ebenaceae.

I em demanareu, com és que a vegades els caquis tenen pinyols si en teoría no hi ha cap mascle en tot Mallorca?. La resposta és molt senzilla. El secret és el patró damunt el qual estàn empeltades la majoría de femelles conreades, el Diospyros lotus, un arbre que viu de manera natural des d´Europa fins a Àsia. Pot assolir una altària de 30 metres. Els seus fruits són molt petits, no solen superar els 2 cms de diàmetre i ben madurs són molt dolços. A l´antiga Grècia era molt apreciat com arbre fruiter molt abans de l´arribada dels caquiers asiàtics. Els fruits es menjaven tant en fresc com assecats com si fossin panses, prunes seques o albercocs. Precisament el nom del gènere Diospyros ve de la unió de dues paraules gregues: Dios i Pyros, que traduit significa Blat de Zeus.

Diospyros lotus femella assilvestrat, nascut d´una llavor a la falda d´una muntanya de la Serra de Tramuntana.

Fruits diminuts i nombrosos del Dyospyros lotus anterior. Solen tenir moltes llavors i han de ser ben madurs per a ser comestibles, ja que verds són molt astringents per la gran quantitat de tanins que contenen.

I em tornareu demanar, com ho ha fet aquesta espècie aliena per a arribar a asilvestrar-se a Mallorca?. Una altra vegada la resposta és molt senzilla. El Diospyros lotus té una forta tendència a treure bordalls d´arrel a vegades a molta distància de l´arbre original. En teoría l´arbre que compram quan adquirim un caquier és un caquier asiàtic Diospyros kaki, però les seves arrels són de Diospyros lotus, molt emprat com patró per la seva gran rusticitat i resistència a la sequera i a tot tipus de sòl, de manera que pràcticament el 100 % dels caquiers que es venen als vivers estàn empeltats damunt un Diospyros lotus.

Més prest o més tard, sobretot quan l´empelt de caquier va tornant vell i comença a perdre força, les arrels del patró treuen molts de bordalls i, si no són arrabassats, creixen molt aviat i en pocs anys són arbres fets. Com que els viveristes aconsegueixen els patrons de Diospyros lotus sembrant llavors, d´elles neixen arbres mascles i arbres femelles que són empeltats molt abans de saber-ne el sexe amb una muda de caquier femella.

Així doncs els patrons dels nostres caquiers poden ser mascles i femelles i els seus bordalls d´arrel també. Si ara aquí ara allà un caquier abandonat a un olivar de muntanya, a un hort o a una finca del plà de Mallorca acaba treguent bordalls i aquests arriben a fer flors i fruits, els ocells se´ls mengen amb delectació i espargeixen els pinyols enfora de sa mare. Ja tenim un Diospyros lotus assilvestrat i també tenim el pol.len masculí que fecundarà les flors femelles d´un caquier partenocàrpic. Aquesta és doncs l´explicació dels pinyols que tenen a vegades els nostres caquis.

Aquí podem veure la sucosa i apetitosa popa d´un caqui on es pot distingir per transparència a la meitat superior un pinyol. Si engrandiu la foto amb un doble clic ho veureu millor. Aquest pinyol és un hibrid entre Diospyros lotus i Diospyros kaki. Els pagesos antigament sembraven aquests pinyols i als arbres que en sortien els deien caquiers bords. Si el que neixia era mascle l´empeltaven de caquier femella partenocàrpica i si era femella a vegades el deixaven sense empeltar, ja que els seus fruits més petits que els caquis conreats eren deliciosos ben madurs.

Un altre caqui amb tres llavors. El caquier que fa aquests caquis tan sucosos ha tret uns quants bordalls a tres metres de la soca que tenen les fulles típiques del Diospyros lotus. Aquesta pròxima primavera vull provar d´empeltar un dels bordalls amb una muda de Diospyros digyna, un extrany caquier originari de Mèxic on l´anomenen Zapote negro pels seus fruits de popa negre com la xocolata.

Sempre m´enrecordaré d´un caquier bord que el meu padrí patern havia sembrat de pinyol devora un pou d´una finca aprop de Randa, que feia uns caquis petitons de popa dura però extraordinàriament dolça i aromàtica, sobretot la part més oscura que enrevoltava les llavors, que era la més bona. La seva popa era tan consistent que els caquis queien enterra quan eren madurs i no s´esclafaven. A la tardor jo disfrutava d´anar amb el meu padrí a collir caquis al caquier bord. En feia tants que jo en podía pegar una bona panxada i encara en quedaven més dels que voliem. Fins i tot en donava una bona grapada a la somereta Margarita que ens duia a la finca amb un carretonet. Un hivern va ploure torrencialment, es va formar una gran bassa d´aigua estancada i el caquier bord es va morir amb les arrels podrides.

Pinyols híbrids de caquier extrets d´un caqui conreat.

Flors masculines d´un Diospyros lotus assilvestrat que vaig aconseguir a partir d´un bordall d´arrel agafat a la muntanya. El tenc sembrat al meu jardí i les seves flors polinitzen els tres caquiers femelles. De la mateixa manera que les figues polinitzades són molt més dolces i aromàtiques, els caquis fecundats pel pol.len del Diospyros lotus són molt més saborosos, com més llavors tenen millor.

Flor femella de caquier partenocàrpic.

A la tardor i principis d´hivern, quan la fruita escasseja, tant els caquis d´arbres conreats com els caquis d´arbres assilvestrats són una valuosa font d´aliment per a les aus. A l´imatge podem veure un caqui mig menjat pels ropits, les mèl.leres i els ullets de bou a principis d´octubre.

 

3 comentaris:

José Mª Peiró ha dit...

Fantàstic, m'ha agradat molt l'article, desconeixia prou del tema, tot i que la meua intuïció em feia tastar i sembrar de bords...Moltes gràcies per l'article, és d'eixos ademés que no es fan en un dia , ni tan sòls en una estació ;-)

Pep Martorell ha dit...

Gràcies per aquesta aclaridora descripció del Diospyros.

Anònim ha dit...

Avui puc dir que he après una cosa! O ben mirat, una colla, gràcies als Amics dels arbres.