Bé, els propietaris de les línies elèctriques no tenen cap mirament vers els arbres. Tant se dóna si són a la via pública com si pertanyen a un propietàri particular, el cas és apartar la vegetació de les línies enlloc de fer-ho a l'inrevés, apartar les línies de la vegetació, bé pujant-les o com és més lògic i ja s'està fent a molts municipis, soterrant-les. Demà, aquestes línies potser ja no hi seran, però els arbres restaran allà mutilats per sempre i sense remei, ja que en aquets casos que veiem, són pins pinyoners, incapaços de crear rebrots. I no us penseu que en cap cas hagin demanat permís, arriben, i com Atila no hi torna a creixer l'herba, amb la impunitat de tenir una gran companyia a darrere de la que tothom està enganxat.
Mireu el cas d'aquest pi a la vora de l'autopisat C-32, no li han deixat cap branca que anés amunt! Si es fa algun bolet potser serà més alt que el pi.
Entrades
2 comentaris:
Els meus pins i alzines patiren l´atac brutal dels operaris de la companyía, el nom de la qual em gira el ventre anomenar, i ni me varen demanar permís ni m´avisàren. De cop vaig sentir una renouada de motoserres dins el bosc, hi vaig anar tot trastornat sense entendre què passava i un operari "romanès" em va dir que tenien permís de l´amo. Debades li vaig voler fer entendre que l´amo era jo. Ell es va fer el boig i va seguir destruint i passant olimpicament de jo.
Joan
Sap greu veure arbres esguerrats només per la falta de previsió d'algú que no se'ls estima.
A la 340 es podria fer també un bon catàleg de les palmeres “podologades” linealment prop dels cables, ran de carretera, prop d'un Arc de Barà farcidet de morrut.
És un nyap per a l'arbre, pel seu entorn i per a qui s'ha de guanyar la vida “podologant”.Hi ha risc. Alliberar escomeses elèctriques després d'un de temporal és una feina delicada.
Serà que les elèctriques tenen patent de cors paisatgística ?
Publica un comentari a l'entrada