dimarts, 12 d’agost del 2008

Més sobre les cabres


Les cabres i el futur del nostres boscos


Quina és la importància de la cabra a l’economia balear? Encara que sembli un acudit, no ho és. Massa vegades se n’ha parlat i tantes més no se n’ha fet cas: les cabres són el principal element de desforestació i desertització del nostre ecosistema forestal mediterrani. Per tant també del nostre paisatge. Ja no és només l’efecte herbívor i exterminador sobre gran quantitat de plantes de sotabosc de l’ullastrar i alzinar, les incursions en terrenys agrícoles, especialment d’oliverars i ametllerars són de cada vegada més freqüents, provocant una enorme frustració als seus propietaris.


Molts indrets forestals de Mallorca han vist desaparèixer de la seva comunitat vegetal plantes com el marfull (Viburnum timmus), l’arbocera (Arbutus unedo), el llampúdol (Rhamnus alaternus), l’orenga (Origanum vulgaris), el ginebró (Juniperus oxydedrus) etc. Les seves alzines, pins i ullastres són castigats sense aturall als seus brots i fulles o amb la pell pelada dels seus troncs a cop de barram.


Aquest escenari, semblant a gairebé tota la Serra de Tramuntana i de Llevant, és molt vulnerable en front de freqüents episodis de sequera que a la vegada poden activar l’efecte de plaga en certes poblacions d’insectes, com pugui se el cas del banyarriquer (Cerambyx cerdo).


Si bé és cert que en el darrer mig segle la reforestació ha estat i és molt important a resultes de l’abandonament de l’explotació forestal, a més de l’agrícola i ramadera de muntanya, també ho és que en aquest mateix període l’alzinar segueix empobrit. La manca de regeneració de bosc i sotabosc per llavor ens deixa unes alzines procedents de tanyades i degenerades genèticament, gairebé fossilitzades en la seva manca de creixement. Banyarriquerades gairebé totes per la facilitat del cerambícid de moure’s en un bosc desert de sotabosc i per tant també de depredadors. Un bosc afeblit a causa del seu menor grau d’humitat relativa i majors temperatures. No es pot actuar sobre els peus afectats, s’ha d’actuar sobre el conjunt. S’ha de millorar l’alzinar com ecosistema, eliminant les causes de la seva degradació, ara mateix a mercè de l’hegemonia de les cabres.


A les voreres del mar mediterrani la cabra ha precedit la desertització de les seves muntanyes. Aquí encara hi som a temps. Ens hem de demanar, però, si la vulnerabilitat dels nostres ecosistemes es veuran encara més perillosament augmentada a causa del canvi climàtic o de la crisi econòmica. Si pensam que en època de benaurança el camp i la muntanya han estat oblidats a l’hora de pressupostar les partides de gestió, què no s’ha d’esdevenir per aquests indrets en època de vaques flaques?


Sovint els governs s’omplen la boca amb paraules com medi ambient, sostenibilitat, valor del paisatge, amor a la natura.... però la realitat mostra un panorama d’abandonament de l’agricultura i ramaderia de muntanya. Oliverars, figuerals, horts que desapareixen baix la reconquesta de la vegetació silvestre, marges esboldregats, arquitectura popular en ruïnes, fonts, basses, pous i síquies seques, xaragalls ofegats, antics camins que desapareixen.... I la cabra que ho domina tot, ensenyorida del medi natural que hem abandonat, que hem menyspreat. Aquest és el panorama i el futur encara pot ser més trist.


Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró agost 08


5 comentaris:

Anònim ha dit...

"A les voreres del mar mediterrani la cabra ha precedit la desertització de les seves muntanyes."

I van ser la causa que la brucel·losi (febres de Malta) fos endèmica en moltes illes de la Mediterrània.

Juan Bibiloni ha dit...

La raó te vessa, Joan Vicenç. Fa una setmana vaig pujar al Puig den Ramis de Sóller. En tot el camí només hi ha un marfull. Pel maig estava esplendid. Ara està reduit a quatre branquillons pelats. Una altra cosa que tenen les cabres és la saliva verinosa. Planta que mosseguen, planta que prest o tard acaba morint, sobretot si és una planta molt jove. M´he fitxat que les arboceres i els llapudols mossegats tarden molt a rebrostar, pero no se solen morir. En canvi no toquen les murteres ni els xiprells. Es veu que no els agraden o que son verinoses per a elles. L´heura, en canvi, els encanta. El seu verí no els afecta. Les ovelles no en poden menjar. Moriríen enverinades.

Joan

ErrareHumanumEst ha dit...

Molt bona publicació
Per cert, és curiós com aquí estem del Cerambyx cerdo fins la gaita i en canvi, fora de la península, pagarien per veure'l més sovint :P

Anònim ha dit...

La cabra asilvestrada (Capra hircus). La cabra es la principal plaga de las Islas Baleares después del hombre. La densidad de la cabra está causando graves daños a los ecosistemas forestales, por que es, en mucho, superior a la ideal. En el inventario de cabras realizado en 1993 se calculó una población en la Sierra de unas 20.000 cabras. Hoy en día (14 años después) la población ha podido duplicarse. Es necesario e imprescindible reducir a una población adecuada (1.000-1.500 ejemplares), para poder garantizar la supervivencia del bosque.


Tronco dañado por una cabra. foto:©Luis Núñez Tronco pelado por conejo. foto:©Luis Núñez

La cabra se come toda la regeneración existente y provoca que los bosques sean "bosques fósiles", además en verano, arranca la corteza de los pinos y de otras especies como los olivos, e incluso, las plantas de jardín, debilitándolas y permitiendo la entrada de plagas y enfermedades, que pueden causar la muerte de las plantas y del bosque a medio o largo plazo (como el encinar fósil de Son Moragues, Valldemossa). No se debería hacer ninguna repoblación forestal sin antes eliminar la cabra. Los protectores metálicos son una solución provisional que no acaba con el problema.

Diego ha dit...

He llegit comentaris molt "brillants" com: "No se debería hacer ninguna repoblación forestal sin antes eliminar la cabra". Ja possats a dir bajanades "ultraecologistes": eliminem primer l'home! i deixem uns quants per que eliminin les cabres i ja s'espavilaran els ecosistemes forestals! així ja no quedaran gaires herbetes perque puguin menjar les cabres. I des del punt de les cabres: Eliminem els humans i així tindrem més aigua i herba i plantetes tendres i no ens caldrà menjar les escorces dels arbres, ni les seques arrels.

Un amic de les cabres