dissabte, 10 de desembre del 2005

Els Arbres d’Alaró

“Un arbre us diu si fa vent o no, si la terra és seca o humida.
Les fulles us diuen si ve la tardor, un arbre mai no diu mentides.
Un arbre us diu quin és el seu nom i el tronc us dirà la seva edat i diu bon profit si ensenya els seus fruits.
Un arbre diu sempre la veritat”
.
Cançó infantil.

Els Arbres d’Alaró (I)

El paisatge arbrat d’Alaró ha canviat al llarg dels temps. Com eren els boscos que poblaven l’esquena de Los d’Amunt, la zona baixa de Ses Basses, les voreres dels torrents, les marjades del que ara són ametllerars dels trasts de Son Fiol o de Sa Teulera? I més endavant, quins cultius d’arbres ens aportà la cultura romana i musulmana? Quan s’empeltaren les primeres oliveres, magraners, atzeroleres, ginjolers, vinyes, figueres...? Quan arribaren els primers eucaliptus australians o figueres de moro americanes?
A grosso modo i pel que sabem gràcies als científics, dues són les comunitats vegetals climàciques principals de les terres de Mallorca: l’alzinar (Quercion ilicis) i l’ullastrar (Oleo ceratonion). L’establiment d’ambdues depèn sobretot de la pluviometria: l’alzinar és més exigent en quantitats pluviomètriques que l’ullastrar, capaç de viure a llocs més àrids. Pel que fa a Alaró l’alzinar és el bosc que hi devia estar establert en èpoques talaiòtiques i el que s’hi establiria en un futur sense entrebancs provocats per l’homo sapiens. Ara no entraré a valorar l’efecte herbívor important que el Myotragus balearicus pogués haver tingut a la vegetació de Mallorca i per tant en la formació dels seus boscos.
En tot cas el que pretenia amb aquesta introducció no era fer una mena d’història paisatgística o botànica del nostre entorn, sinó parlar dels arbres d’Alaró, dels que hi són de “sempre”, si és que en botànica es pot emprar aquest terme, els que foren creats per l’acció cultural de l’home, i els que vingueren directament dels nous continents. Perquè imaginem-nos que Mallorca és una illa poblada d’alzines, ullastres, cirerers de pastor etc. Si mai ningú hagués pogut entrar ni sortir, com ho haguérem fet per tenir oliveres, aglans dolços, prunes o nesples? Si sembram un milió d’olives, quantes oliveres ens germinaran? Si sembram un milió d’aglans dolços, quantes alzines dolces sortiran? Si sembram un milió de pinyols de figa, quantes figueres de coll de dama o d’ull de perdiu o hivernenques aconseguirem? Cap. Així, doncs, com ho haguéssim fet per tenir oliveres, ametllers, figues o alzines dolces? És ben cert que l’olivera no la creà Deu directament, sinó la cultura humana.
Conec un olivar que, en posaria messions, encara no l’ha tocat mai un motor de serrar. Per qualque raó que no he anat a esbrinar al pinar li ha costat establir-s’hi i fer-s’ho seu, com sol passar. Potser l’alçada impressionant dels troncs de les oliveres i el substrat argilós ho ha dificultat. Fa més de cent anys els sons de les destrals devien sonar tot lo dia pels alzinars i oliverars de Mallorca. És possible que hi hagués més arbres monumentals amnistiats forçosament. Amb el motoret de serrar va ser més fàcil acabar amb arbres centenaris, així i tot la sensibilitat humana ha permès salvar-ne molts. A Alaró en tenim exemples, en propers capítols en parlarem.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró, 27 de novembre de 2005.
*

3 comentaris:

Jaqme ha dit...

"És ben cert que l’olivera no la creà Deu directament, sinó la cultura humana."
Nova causa/casua/litat: lluita natura-cultura.
I el que més m'agrada: que l'home, com a natura, també fa nutura.

Anònim ha dit...

La millor cultura és la que, amb el temps, no deixa emprenta a la natura.

Anònim ha dit...

Si vos fa ganes, podeu concursar a "Itineraris i racons, ensenya i descobreix les Illes Balears des d'un altre punt de vista", fins dia 10 de desembre. Hi ha premis interessants.
http://itineraris.balearsfaciencia.org