dijous, 1 de desembre del 2005

Dels Plàtans

Insomni

M'enyoro de la pols. Em voldria enyorar
dels plàtans de l'Eixample,
de l'alta arquitectura d'ombra fresca.
M'enyoro de la pols, del regust de l'argila
del vent amarg, del torb i de la pluja.
M'envolta el glaç, brillant,
entre camins de l'erm que condueixen
vers les frondoses voltes de la fosca.

Vinyet Panyella
~
~
Al plàtan

T’inclines, oh gran plàtan, i et projectes nu
blanc com un jove escita,
mes ta candor és esclava, i el teu peu segur
al fort sòl que et limita.

Ombra retentinant, on el mateix atzur
que t’exalta s’afina;
la negra mare estreny ton peu natal i pur
que la gleva domina.

De ton front viatger els vents no fan cap cas;
la terra tendra i fada
no permetrà jamai, oh plàtan, un sol pas
a ton ombra encantada!

Ton front sols tindrà accés al blau on et durà
ta saba dalt l’altura;
pots créixer, oh candor, mes mai el nus trencar
de l’eternal atura!

Devora teu pressents altres vivents junyits
per l’heura noble i vella;
molts són els teus semblants, dels pins i xops humits
a l’auró i l’alzinella,

els quals, presa dels morts, els peus escabellats
dins la confusa cendra,
senten fugir les flors, i llurs sèmens alats
al curs lleuger descendre.

El bedoll pur i l’om, i aquest bell faig format
de quatre joves dames,
no cessen de colpir un cel sempre tancat,
en va vestits de rames.

Viuen tots separats, ploren agemolits
en única dolença,
i llurs membres d’argent són vanament fendits
de llur dolça naixença.

Quan l’ànima, a la nit, que expiren lentament,
munta vers Afrodita,
la verge en un lloc fosc deu asseure’s silent
de vergonya contrita.

Sorpresa ella se sent i, pàl·lida, integrar

aquest auguri anyívol
que una devota carn llença vers el demà
amb rostre jovenívol.

Mes tu, amb braços més purs que els braços animals,
tu que els brandes dins l’aura,
tu que de dia apars el fantasma dels mals
que el son en somni instaura,

abundor d’alt fullam, tumult altiu supern
quan l’aspra tramuntana
oh plàtan, arpa d’or, sona l’atzur d’hivern
de l’hora jovençana,

pots gemegar ben alt!... Oh fusta de carn lleu,
torça’t i queixa’t, plora,
sense el teu cos trencar, als vents torna la veu
que cerquen a deshora!

Tortura’t!... Semblis tu màrtir impacient
que a si mateix s’espella
i el retorn al flameig disputa més potent
a la pira vermella!

Perquè als futurs ocells munti l’himne sagrat,
i el pur que en l’ànima nia
faci fremir d’anhel un tronc empampolat
que la flama somnia,

jo t’he escollit a tu, senyor d’un parc,
ebri del teu onatge,
puix que el cel t’exerceix i t’insta, oh arc,
a fornir-li un llenguatge!

Oh si amorosament, de les dríades rival,
pogués sols el poeta
amoixar el teu cos llis, com d’un corser ideal
la cuixa forta i dreta!

— No, diu l’arbre. Diu «no» amb l’espurnejament
de sa testa superba,
que la tempesta tracta universalment,
com tractaria l’herba!

Paul Valéry
Traducció de J. Carner-Ribalta
~
~

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El plàtan o plataner (Platanus x hispanica)


Ahir vaig anar a passejar pel Castell, i des d’aquell esplèndid mirador vaig albirar una filera llarga de color marró i groguenc entre el verd de les marjades. Varen resultar ser els plataners de Son Fortesa amb les fulles vestides per caure. Avui, 29 de novembre, no he pogut deixar de passar per aquell indret i fer unes fotografies als plataners, una d’elles a contrallum que he posat com a fons del meu escriptori.

Aquest arbre no és abundant ni espontani al terme d’Alaró, potser llevat d’alguna rara excepció, han estat plantats. En trobam de vertaderament esponerosos a s’Escorxador, també n’hi ha a l’Avinguda i a la Plaça de la Vila. Fora del casc urbà crida l’atenció el color de les seves fulles tan diferents a la verda foscor de les fulles dels nostres arbres autòctons, el podem admirar vora la font del Pí ubicada al torrent d’Almadrà i també se n’alcen de solitaris al costat d’altres fonts com a Oliclar i Solleric. Qui sap si qui plantà aquests arbres vora les fonts no ho feu amb la intenció de que aquestes fossin detectades fàcilment de lluny amb la vista. A la finca de Son Grau, deu fer uns cinc anys que se n’hi sembraren dues fileres al camí cap a les cases i els de Son Fortesa, més abundants fa anys, fan fila vora la carretera d’Orient.

Ja fa una bona grapada d’anys que el bon excursionista i amant dels arbres, Pere Llofriu, publicà un llibre recomanable nomenat Les plantes de jardí a les Balears, de Miquel Font Editor, ens hi comenta: “L’sparring predilecte dels carrers és el plàtan (Platanus orientalis). A sa Granja n’hi ha un exemplar d’uns 40 m. però s’utilitza principalment per apallissar-lo als carrers(...) cada dècada el coronen: amem si n’aprèn!.” És a dir que a vegades la poda s’assembla més a una mutilació.

El plàtan o plataner que nosaltres més coneixem és producte d’una hibridació entre el Platanus Orientalis L., natiu del sud-est d’Àsia i el Platanus occidentalis L. Originari de la zona atlàntica dels Estats Units d’Amèrica. Platanus és el nom grec de l’arbre, i des de la Grècia antiga s’ha emprat com a arbre ornamental als carrers: “Ara que te’n vas, ara que arriba el final, ara que ningú sap qui va a matar o a morir / pren al nin que va veure la llum baix el fullam dels plàtans i ensenya-li a meditar sobre la vida dels arbres” G. Seferis”Astianacte” sobre l’acomiadament de Héctor i Andrómaca a Troya. És un arbre resistent a la contaminació, sobretot l’atmosfèrica, de les ciutats. Caducifoli, de creixement ràpid té una escorça que li cau a plaques. Com deveu recordar fructifica amb una mena de bolleta que escampa llavoretes plenes de pèls que sovint provoquen irritacions als ulls i a la gargamella de les persones. Aquest arbre té la facultat de regenerar de tanyada, és a dir si el tallam tornarà a treure amb força, si reduïm el nombre de tanyades i les seleccionam bé, es convertiran en cimals que seran arbres. La seva fusta s’ha emprat per fabricar utensilis de fusteria. Crema bé.

Quan era nin, d’això fa més de 35 anys, vaig sentir tocar les campanes de l’església per avisar a la gent del poble que a lloc o banda es pegava foc. Aquest lloc va resultar ser pels “plateros”, vora el camp de futbol vell de Banyols. Passats els anys vaig trobar una postal vella, d’aquella col•lecció Manyoc de fotos antigues, on hi surten retratats els polls i plataners de Son Fortesa, aquests darrers poc temps després de ser plantats.

Alaró a 30 de novembre de 2005.

Francesc Mas i Castanyer ha dit...

Moltes gràcies pel teu escrit sobre els plataners de Son Fortesa.
M’agrada molt.
Mentre el llegeixes sembla que t’hi trobis i ho puguis veure, encara que no hi hagis estat mai.
Si m’ho permets, m’agradaria posar-lo de nou com una entrada més d’"Amics arbres · Arbres amics" i si em vols enviar alguna d’aquestes fotografies que dius que vas fer, també n’hi posaria alguna.
Per si et ve de fer-ho, l’adreça del correu electrònic és la columna lateral.
Salut JVLC d’Alaró.