diumenge, 21 d’agost del 2005

Arbres a Barcelona

Arbres barcelonins

Als que voldrien que l'Ajuntament de Barcelona plantés plàtans en lloc d'altres arbres els diria que jo ja voldria que l'Ajuntament plantés arbres, els que siguin, ja que actualment els arbres desapareixen de les voreres a una velocitat que fa por. Passeu pel carrers Sepúlveda i Sant Pau i ho veureu. Això sense comptar els projectes de construir damunt de zones verdes com van fer a Tapioles-Anníbal i ara volen fer a Poeta Cabanyes-Anníbal.

De tota manera, sembla que és un costum dels ajuntaments socialistes: a Rubí, van escapçar el Parc de Can Oriol per construir-hi un institut sense tenir en compte que a pocs metres quedaven lliures un fotimer de metres quadrats que deixava la fàbrica Josa, i ara, volen carregar-se el Parc de la Pau i la Natura per fer-hi un nou equipament.

A la senyora Pilar F. li recomanaria que demanés a la senyora Manuela de Madre el nom del seu metge: se li acabarien tots els problemes, ja que la curació de la senyora De Madre es pot qualificar de miraculosa, ja que va haver de deixar l'alcaldia de Santa Coloma per culpa de la fibromiàlgia i ara té una quantitat de càrrecs i obligacions que no s'entenen sense una intervenció divina.

Santiago Serra i Ibars
~
Carta publicada a "Bústia" del diari "AVUI" del diumenge dia 21 d'agost del 2005.
~

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sí, el cas de De Madre i la seva curació miraculosa és impactant. Ella que es va erigir com la representant del patiment de qui pateix aquesta malatia , ara què? ara sembla que les fibromiàlgiques fan comèdia i la que fa comèdia és ella.

Deixant de banda això, penso que Barcelona , amb l'excusa de la sostenibilitat fa anys que ha caigut en la monotonia i sempre es planta el mateix. Dels milers de palmeres plantades darrerament el 99% son de 6 espècies i una poc representada. Amb la d'opcions que hi ha pel nostre clima! a Hospitalet planten syagrus romanzoffiana que fan una enveja.

En fi, jo voto per sostenibilitat , però amb diversitat.