dimarts, 9 d’agost de 2005

Lentes alzines, maternals figueres

Lo pus bell catalanesc del món

Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal·lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l'oliva,
armat esvalot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors l'albó com d'engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres,
blaus, espigats espígols, llentrisqueres
mates enceses, escanya-rossins,
fua aturada dels cabridencs pins
que s'enfilen amb xiulo a les voreres
d’arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar:esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres...
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.

Blai Bonet
(Santanyí, Mallorca, 1926-1997)
· Fotos de Santanyí: · [ Derry Oates ] · [ vic_lina14 ] ·
~

2 comentaris:

nimue ha dit...

tindràs un bosc de poemes finalment... ;)

lamarsalada ha dit...

Em fascina especialment aquest poema. El tenc a la memòria i el canto mentalment. gracies per penjar-lo pq tothom el gaudeixi