Figuera Blava: 500 anys després va tornar a Mallorca

Era mallorquina, la dugueren a Canàries i ara és sollerica

Quan la vaig veure tan esponerosa, tan sana, tan vigorosa, tan feliç, amb aquelles figues negres tan grosses i aquelles fulles tan verdes de casi dos pams d´amplària, no vaig poder estar que no m´hi acostàs per a veure-la d´aprop. Féia un sol rabiós i bufava una agradable brisa amb olor a mar que venía de l´Oceà Atlàntic, que estava just a dèu passes. L´havien sembrada enmig d´un jardí rectangular des passeig marítim de Puerto de la Cruz a Tenerife com un arbre ornamental més. Ben regada, ben ampla i fora noses, ja ho crec que hi anava bona en aquell paradís. Em moria de ganes de trobar-li una figa madura per a tastar-la.

Grapada de figues blaves de sa segona collita amb sa seva típica assimetría, més panxarrudes cap un costat. Sa figuera Blava és bífera, fa dues collites de figues. Ses flors son més llargueres i un poc més grosses. (Vos recoman ampliar ses fotos amb un doble clic per a veure millor es detalls).

Ses figues són unes de ses meves fruites preferides. Me varen enconar de petit amb elles i sempre m´han agradat. Record amb molt de carinyo com sa meva padrina paterna, na Margalida Revisca, sorda com una massa, que m´estimava amb del.liri i jo a ella, componía ses figues flors dins un canastro ben forrat amb fulles de figuera amb ses seves manetes deformades per s´artrosi, cobertes amb sos manegots per a no tornar morena, comuna deia ella, i per a evitar ses gotes de lletrada que li cremaven sa pell. Era una artista per a fer-n´hi cabre moltes. Les componía aprofitant fins es darrer reconet i amb elles dibuixava com una espiral de figues. Un canastro ben plè i ben compost era tot un espectacle. ( Escrig aquest article en mallorquí i el dedic a sa meva padrina al cel sia)

Ull de ses figues anteriors. Després de fer aquestes fotos les me vaig menjar totes amb sa pell i tot. Per si no ho sabeu, just davall sa pell és on hi ha una major concentració de vitamines i antioxidants anticancerígens. Si ses figues no han estat fumigades amb pesticides, es poden menjar tranquilament sense pelar, tal qual, a mossegades.

Es meus ulls se m´han humitejat recordant aquells moments tan entranyables de sa meva infància. Jo devía tenir uns 8 ò 9 anys. Record que m´asseia damunt un marès que hi havía davant sa caseta de sa finca des Pins Vers. Sa padrina em donava berenar, dues llesques de pà moreno de Can Floquet amb un troç de sobrassada vella i jo la mirava encisat sense perdre cap detall. Ses figues eren per a vendre a un mercader des poble que les duia a vendre a Palma i les hi preníen de ses mans. M´imagin que es palmessans quan veien aquelles figues tan guapes i tan ben compostes, no podíen estar que no en comprassin una dotzena. Sa superfície grapalluda des bloc de marès em picava a ses cuixes. Es calçons des nins en aquell temps eren tan curts que em deixaven ses cuixes ben descobertes. Em vaig aixecar i vaig posar una saqueta d´espart damunt es marès i vaja diferència. Llavors si que hi féia bon seure.

És molt cridanera s´assimetría de ses figues blaves. Si vos hi fitxau, madura primer sa panxa i després s´esquena. Sa popa és molt dolça i sucosa i sa pell molt fina.

En soliem collir sis o set canastros que carregavem dins es carro estirat per na Margarita, una somereta petitona, molt peluda i amb bon caràcter. Es padrí que també m´estimava amb del.liri a vegades em donava ses riendes i la me deixava manar. Ella ja sabía de memòria es camí, però jo em pensava que la feia anar per on jo volía i em sentía poderós. Na Margarita es va morir dos anys després que es padrí, literalment de pena. Tenía 25 anys. Jo l´estimava molt, però no la podía treure a passejar perque estudiava a Barcelona. Un día mumare me va telefonar per a dir-me que l´havia trobada morta. Vaig sentir una punyalada dins es cor. Es record d´aquell animalet tan dolç formarà part de sa meva vida per a sempre. A ella també li agradaven molt ses figues.

Com molts ja sabeu, ses figues mediterrànies són polinitzades per s´avespeta Blastophaga psenes que viu dins es figons de ses figueres bordes o cabrafigueres, amb flors masculines i femenines dins cada figa. Ses nostres figueres conreades són totes femelles partenocàrpiques. Són capaces de madurar ses figues sense necessitat de ser fecundades, però, si són visitades per s´avespeta amb so seu còs plè de pol.len aferrat procedent de ses flor masculines d´una cabrafiga, llavors ses flors femenines partenocàrpiques queden polinitzades i fecundades i ses figues tenen moltes llavoretes grogues mesclades amb sa popa. Aquestes llavors són ses responsables des deliciós bouquet a ametlles torrades que sentim dins sa boca quan menjam una figa i esclafam qualque llavor entre ses dents.

A Califòrnia estaven desesperats per a aconseguir figues com ses nostres. Ses figueres duites pes colonitzadors espanyols feien figues i les maduraven, però no teníen llavors i eren molt fades, sense ànima, sense bouquet. A la fí varen descobrir es secret i varen venir a cercar llavors de figuera, les varen sembrar i d´elles nasqueren figueres femelles partenocàrpiques i cabrafigueres hermafrodites. Ja teníen s´arbre silvestre, sa cabrafiguera ancestral, però els faltava s´avespeta. Altra vegada tornaren agafar avió i vengueren a cercar branques de cabrafiguera mediterrània amb s´esperança de que dins es figons hi hauría avespetes. I efectivament, n´hi havia. Ara cuiden més ses cabrafigueres que ses figueres i a la fi ses seves figues tenen ànima i bouquet a ametlles torrades.

Idò com vos déia abans, a aquella figuerota canària disforja de Tenerife li vaig trobar dues figues flors madures. Era a mitjans mes de maig. Amb dues mossegades les me vaig empassolar i les vaig trobar bones de tot, com un bombó. I quina vos pensau que me va venir an es cap, idò collir-li una branqueta, banyar-la ben banyada amb aigua des grifó de s´hotel, posar-la dins una bossa de plàstic i cap a dins sa maleta.

Quan vaig arribar a Mallorca la vaig sembrar totduna dins un cossiol, me va aferrar i un any després la vaig sembrar a s´hort. Ara és una figuera preciosa de casi cinc metres d´altària i altres tants d´amplària i cada any em fa un bon esplet de figues flors i figues tardanes agostenquines.

Aquí teniu es motiu des seu nom. Quan es sol de migdía il.lumina una figa, sa seva pell brilla amb un color blau grisenc molt cridaner. Per això es mallorquins de fa 5 segles la batiaren amb so nom de BLAVA.

Segurament vos demanareu com punyetes vaig sabre es nom d´aquesta raça. Sa resposta ja no pot ser més senzilla. M´ho va dir mumare quan va veure ses primeres figues. Les va coneixer totduna. Jo no havía estat capaç de donar-li un nom. Em pensava que era una figuera canària o nordafricana i resulta que és ben mallorquina. Es colonitzadors mallorquins que anaren a repoblar ses Illes Canàries després des genocidi des guanches ara fa més de 500 anys, s´endugueren branques de figueres mallorquines. Una d´elles era de raça Blava. Mig mil.leni després jo vaig fer lo mateix al revés i ara tenc una preciosa figuera Blava, sa més guapa i esponerosa des meu hort.