Interès pels arbres

Todo Arbol és una web dedicada exclusivament a arbres, desenvolupada per la consultora ambiental SDL amb l’assessorament de la ONG especialitzada Bosques sin Fronteras. Està oberta a aportacions, suggeriments i denúncies dels usuaris, que podran trobar, entre d’altres continguts, principals espècies espanyoles, tècniques de cultiu, consells sobre cura i manteniment, noticies, activitats, fòrum especialitzat i fins i tot tenda virtual.

La fundació Félix Rodríguez de la Fuente ha creat un canal on-line de caràcter professional dirigit a agents implicats en l’estudi i la conservació dels arbres singulars. L’objectiu és activar una xarxa de candidats a aquests vertaders monuments naturals, la majoria sense mesures de protecció. S’accedeix des de la web de RuNa, projecte que pretén la convergència dels món rural amb el de la conservació de la natura.

Notícies extretes i traduïdes de la revista Quercus, cuaderno 274, diciembre 2008 - www.quercus.es

Washingtònies destrossades a Nules

La maleïda pressa o el
"fer duros a quatre pessetes"

Aquestes fotografies estan fetes fa dues setmanes a un passeig prop de la mar a un pobles de Castelló anomenat Nules, exactament a la Platja de Nules. Quan ho vaig veure vaig quedar cabells-drets. Desconec amb quin enginy s’ha dut a terme aquesta destrossa, sembla fet amb un pelador de troncs dels que s’adapten a les motoserres. L’acció denota mal gust i falta d’estètica, nul·la sensibilitat, moltes presses i poca vergonya, però segur que la feina la varen cobrar!

Rafel Mas, Búger 23 de desembre MMVIII

Un arbre que camina i bufa

Sóc

Sóc
Sóc un arbre
Sóc un arbre que camina
Sóc un arbre que camina i bufa.

Escolta-ho vent!
Sóc un arbre que camina i bufa!

Anna Brasó i Rius
[Tenyeix de blau el temps]
·
· Pintura de Prelogism :: Art ·
·

Els arbres, els Mossos i la Guàrdia Civil

Els Mossos d'Esquadra no vol arbres, la Guàrdia Civil sí

Aquests dies han sortit a la premsa dues noticies sobre els arbres i la seguretat de les casernes de les policies. La primera noticia explica que els Mossos d'Esquadra no volen que hi hagi arbres als costats de la comissaria central dels Mossos d'Esquadra a Barcelona que hi ha a la travessera de les Corts. Els veïns van demanar al districte de les Corts que a les amples voreres que baixen dels carrers del Berguedà i del Prat d'en Rull, davant per davant d'una escola, s'hi plantin arbres. Però els responsables de la policia catalana s'hi oposen argumentant que els arbres són un perill per a la seguretat de l'edifici i l'Ajuntament recolza aquesta negativa.

· Una imatge del carrer Prat d'en Rull, amb la comissaria dels Mossos d'Esquadra a l'esquerra i una escola a la dreta.
Foto: V. P.
El Punt.

La segona noticia explica que al mateix barri de les Corts hi ha un gran quarter amb habitatges de la Guàrdia Civil que té l'accés principal per l'avinguda de Madrid, al vial del costat d'aquesta caserna, el passatge del Regent Mendieta, l'Ajuntament hi plantarà arbres per a separar l'espai de pas per als vianants de la resta de la calçada. En aquest cas, la Guàrdia Civil no han posat inconvenients a fer compatible el perímetre de seguretat que envolta el seu quarter amb la presència d'arbres.

· Una vista del passatge Regent Mendieta, amb la caserna de la Guàrdia Civil a la dreta.
Foto: V.P.
El Punt.

Això que els arbres siguin un perill per a la seguretat és possible que els Mossos d'Esquadra ho aprenguessin de l'assessorament que van rebre dels cossos de seguretat de l'estat d'Israel. Als diaris surten sovint les noticies que a Israel tallen i arrenquen arbres i arbredes dels palestins amb l'excusa de la seva seguretat, últimament s'ha pogut veure la pel·lícula 'Les llimoneres' que ho explica molt bé.

Però aquí sobta molt que una policia moderna com són els Mossos d'Esquadra tingui por dels arbres i també es fa estrany que l'Ajuntament de Barcelona recolzi aquest argument contra els arbres. I encara sorprèn més que els actuals responsables dels mossos i de l'arbrat de Barcelona, que són d'un partit que es diu d'esquerres i ecologista, facin servir aquest arguments, deu ser el llast d'alguns antics comunistes que creien que això de les reivindicacions ecologistes i demanar arbres a les ciutats eren pretensions petit burgeses a les quals no s'havia de fer gens de cas.

Jo no sé si els manuals de seguretat que han elaborat els mossos diuen que els arbres són un perill per a la seguretat ciutadana, però si és així, mal anem. Amb aquest criteri aviat tindrem un país sense cap arbre, si els arbres són un perill pels mossos també ho deuen ser per a totes les persones.

En canvi la Guàrdia Civil, amb més experiència i tan acostumada a recórrer tots els camins del país segur que saben molt bé que l'ombra i la frescor que proporcionen els arbres que hi ha als diversos vials són de molt agrair. Els Mossos d'Esquadra haurien de saber que si volen arrelar al territori, estimar els arbres hi ajuda molt, sembla que això la Guàrdia Civil ho té ben après i molt més present.

· Mossos amenaçats per plàtans · La Guàrdia Civil sí que vol arbres ·

·

Palmeritis.3 Salobreña

L'Ajuntament de Salobreña

Un exemple de gestió

(osú)

D'entres els molts d'exemples de gestió de pameritis que podem trobar pel món, aquest de Salobreña és com una notícia alegre enmig del maremàgnum d'avorriment botànic.

Els amics de la retòrica i de la burocratitis també s'hi poden rebolcar a gust, oblidant per un moment com és de dura la vida d'un administratiu de número. Aparentment hi ha un paràgraf repetit, però no, amb una lectura acurada veurem que en realitat és al revés: el paràgraf només és un i es repeteix fins a l'èxtasi.

Per si algú es perd, amb tanta sobreexposició dels fets, es tracta de que a Salobreña tenen unes 800 palmeres que necessiten cada una 4/5 litres de no sé què, però el problema realment greu és que les palmeres embruten, per això, primer cal donar-les una atupada de "padre i señor mio", fins que no quedin rastre de dàtils, després ja informaran al "vulgus" de què bé que ho fan tirant, cada vegada que calgui, 4/5 litres de no sé què per palmera.

Ah! Se m'oblidava, i que quedi clar que la Junta d'Andalucia es fa el longuis: és el propi Ajuntament (ell totsolet desvetllant-se pels seus votants) que els vol salvar dels gravíssims problemes ocasionats per les plagues de les palmeres. I si per tornar a votar els mateixos (els canvis mai no se sap com acabaran) l'edil ha de fer la dansa del ventre a sota les palmeres, doncs "a mandar".


http://www.radiosalobrena.com/costa-tropical/las-palmeras-de-salobrena-estan-siendo-podadas-estos.php

Las palmeras de Salobreña están siendo podadas estos días

miércoles, 22 de noviembre de 2006
Las palmeras datileras del municipio están siendo podadas para evitar la caída del fruto sobre la vía pública. El Ayuntamiento informará asimismo a los particulares sobre el tratamiento necesario para combatir la plaga de Rinchoforus que afecta a este tipo de árboles y que a partir de enero asumirá integramente el Consistorio al dejar la Administración autonómica de financiar este tipo de actuaciones
Las Palmeras datileras de Salobreña están siendo sometidas en estos días a tareas de poda a fin de evitar que sus frutos, ya maduros, caigan al suelo y puedan provocar algún tipo de accidente o suciedad en la vía pública. La actuación la está llevando a cabo el área de Parques y Jardines, que ya la semana pasada acometió similar tarea con otro tipo de estos árboles.
Las Palmeres datileras de Salobreña están siendo sometidas en estos días a tareas de poda a fin de evitar que sus frutos, ya maduros, caigan al suelo y puedan provocar algún tipo de accidente o suciedad en la vía pública. La actuación la está llevando a cabo el área de Parques y Jardines, que ya la semana pasada acometió similar tarea con otro tipo de estos árboles.
El concejal del Área, Antonio Caparrós, confía que en lo que queda de esta semana y principios de la próxima esté finalizada la actuación, para la que se está uilizando el nuevo camión grúa recientemente incorporado al parque móvil del Ayuntamiento de la Villa.
Por otro lado, el Edil recuerda que de cara al tratamiento que necesitan las palmeras contra la plaga del escarabajo Rinchoforus, a partir de la próxima campaña, a principios de año, será el Ayuntamiento el que asuma la totalidad del gasto, no sólo en las palmeras públicas sino también opara las particulares, por lo que realizará campañss informativas para que éstos puedan retirar los productos correspondientes, así como saber en qué momento actuar para atacar a este escarabajo.
Hasta ahora la Junta de Andalucía financiaba estas campañas, pero desde que la plaga se ha tornado en pandemia al trasladrse la enfermedad a otras comunidades autónomas, son los ayuntamientos los que si desean conservar este arbolado han de asumir el tratamiento y su coste. Un coste que no está cuantificado, aunque Caparrós reconoce que ha habido que habilitar partidas específicas con las que antes no se contaba, y que como mínimo estamos hablando de una horquilla presupuestaria entre los 10.000 y los 15.000 euros. No olvimdemos que el tatamiento se realiza a lo largo del año en cuatro fases y que son muchos litros de producto, unos cuatro o cinco, los que necesita cada palmera en cada ocasión. El municipio cuenta con un censo de alrededor de 800 palmeras.

Fotos del passeig de Mallorca de Palma

Als meus amics dels arbres

La història dels altres

Els més vells dels vells
que poblaren aquesta terra
contaren que els déus més grans,
els que varen fer néixer el món,
no tots pensaven semblant.

O sigui que no tenien el mateix pensament,
sinó que cada qui tenia el seu pensament
i entre ells es respectaven i escoltaven.

Diuen els més vells dels vells
que de per sí així era,
perquè si no hagués estat així,
el món mai s'hagués nascut
perquè en la vera brega
s'haguessin passat el temps els déus primers,
perquè distint era el seu pensament que sentien.

Diuen els més vells dels vells
que per això el món va sortir
amb molts colors i formes,
tants com pensaments hi havia
en els més grans déus, els més primers.

Després callaren tots i cada un
parlà de la seva diferència i cada altre
dels déus que escoltava se n'adonà que,
escoltant i coneixent les diferències de l'altre,
més i millor es coneixia a sí mateix
en el que tenia de diferent.

Llavors tots es posaren molt contents
i es donaren a la ballera i tardaren molt,
però no els va importar
perquè en aquest temps
encara no hi havia temps.
Després de la ballera
que es prengueren els déus
varen treure l'acord de que és bo
que hi hagi d'altres que siguin diferents
i que se'ls ha d'escoltar
per a saber-nos a nosaltres mateixos.

Els altres contes
Relats del Sots comandant Marcos

Los otros cuentos
Biodiversidad en América Latina

La historia de los otros

“Contaron los más viejos de los viejos
que poblaron estas tierras que los más
grandes dioses, los que nacieron el
mundo, no se pensaban parejo todos.

O sea que no tenían el mismo
pensamiento, sino que cada quien
tenía su propio pensamiento y entre
ellos se respetaban y escuchaban.

Dicen los más viejos de los viejos que
de por sí así era, porque si no
hubiera sido así, el mundo nunca se
hubiera nacido porque en la pura
peleadera se hubieran pasado el
tiempo los dioses primeros, porque
distinto era su pensamiento que
sentían.

Dicen los más viejos de los viejos que
por eso el mundo salió con muchos
colores y formas, tantos como
pensamientos había en los más
grandes dioses, los más primeros.

Después se callaron todos y cada uno
habló de su diferencia y cada otro de los
dioses que escuchaba se dio cuenta que,
escuchando y conociendo las diferencias
del otro, más y mejor se conocía a sí
mismo en lo que tenía de diferente.

Entonces todos se pusieron muy
contentos y se dieron a la bailadera y
tardaron mucho pero no les importó
porque en ese tiempo todavía no había
tiempo.

Después de la bailadera que se echaron
los dioses sacaron el acuerdo de que es
bueno que haya otros que sean diferentes
y que hay que escucharlos para sabernos
a nosotros mismos.

La historia de los otros
Los Otros Cuentos
Relatos del Subcomandante Marcos

La muda de les fulles

“Generosament”

“Com l’amistat de la morera del petit jardí
que a l’estiu omple de verd la meva finestra,
regalant-me bona ombra i bona frescor,
i que a finals de tardor es despulla silenciosament
deixant que la llum i l’escalf del sol entrin a casa,
així voldria imaginar l’esperit nadalenc
a través del pas de les estacions
impregnant qualsevol racó de l’any.”

Franc Guinart
30 de novembre, 2008

Un petit poema pels vols de Nadal

La fredor sobtada que va entrar a les nostres terres a finals de novembre va provocar la caiguda anticipada de la fulla de les moreres del meu jardí. No va haver-hi temps d'envellir i de perdre el color verd a les branques. Com si entenguessin que ara tocava preparar-se per a l'hivern, van despullar-se d'allò que ja no els servia per enfilar la travessa del fred. Així mateix, la perspectiva que des de casa ens oferia aquesta muda podia perfectament interpretar-se d'una altra manera. El resultat és aquest petit poema que volia compartir amb tots vosaltres.

Bones Festes i Bon Any Nou!

Franc Guinart i Palet

·

Els arbres de la crisi

Diuen que són interactius

Darrerament mitja dotzena d’arbres de Nadal han estat els protagonistes de l’escenari polític-mediambiental de Barcelona. No han estat el centre de l’atenció per ésser un disseny avantguardista ni disposar d’una sofisticada tecnologia, no. Més aviat engalanen discretament, per no dir vulgar. El cas és que són protagonistes per la polèmica que ha encetat el seu preu, superior als dos-cents mil euros.
Sota l’eufemisme “motius nadalencs” Medi Ambient ha tramitat la seva instal·lació a diversos punts de la ciutat. I aquí s’ha entrebancat Sa Il·lustríssima Imma Mallol.
El personal se’n ha assabentat d’aquesta despesa i veient que els arbres no fan la llum que han de fer (els uns per manca de sol i els altres per falta de ciclistes ) i veient al preu que els hi ha sortit el “led“ han posat el crit al cel.
I jo em pregunto, n'és sa il·lustríssima la responsable d’aquest malbaratament dels recursos públics ?
N’ha d’entendre de watts, kilowats, ets, uts i leds ? Ha de saber distingir entre una Picea i un Abies per exemple ?
Ara que tothom es planteja la importància de l’educació en la nostra societat, qui se’n preocupa de l’educació de la classe política ?
I de la seva responsabilitat ?
Que me’n dieu d’aquella persona que s’omple la boca de sostenibilitat i no veu la traça ecològica d’un capritx car, el qual s’amortitzarà en els magatzems de les vergonyes municipals ?
Una reflexió més profunda pot ser esfereïdora:
On són els experts municipals, assessors i gurús de la sostenibilitat ?
I els tècnics ?
I la gerència municipal ?
Sa Il·lustríssima n'és realment responsable o és que ha estat mal aconsellada ?
Serà un sabotatge a l’esquerra ecologista de debò o és que són curts de debò ?
I si no és així, si de fet no ho ha manat ella , per què la voluntat política s’ha d’imposar a l’experiència dels tècnics ?
Tal vegada la incompetència de l’Administració es pot mesurar per l’elevada capacitat d’assolir l’absurd en moltes de les seves actuacions gràcies a la por d’alguns a ésser desendollats.
Si us plau el darrer en pedalejar, que endolli la llum i que no s’enrampi amb tan enllumenat !

Arbres insostenibles

La mirada incorrecta

La 'pijoecología'

Com es farà pedagogia de la sostenibilitat amb arbres insostenibles que dissipen recursos públics?

El meu amic té raó: semblen l'entrada d'un prostíbul de carretera. Alguna cosa així com la benvinguda a 'El paradís de la senyoreta Xen', en plena Barcelona, decorat amb les seves llums cridaneres, la seva grandiloqüència arrabalera i el seu inequívoc gust hortera. Són lletjos a rabiar, els pobres, i sobre ni són barats ni ecològics, de manera que encara no sé què pinten els sis arbres metàl·lics que ens han plantat als Jardinets de Gràcia, al mercat de Santa Caterina i en altres soferts llocs. Han de ser l'emblema de la pijoecología, aquesta nova ideologia dels poscomunistas que, en el seu interès per amagar el vermell i transmutar-ho en verd, han sofert una notable empanada mental.
En plena crisi econòmica, amb moltes famílies sense saber si conservaran el seu lloc de treball i amb unes dades econòmics que enfosqueixen les estadístiques, gastar 214.000 euros de l'erari públic, ficats amb calçador en els 41.000 milions d'ampliació del crèdit de l'Ajuntament de Barcelona, és tan antiestètiques que resulta indecent. L'excusa de la responsable de l'engendre, Imma Mayol, ha estat que aquests arbres són megamoderns - o sigui que ara la modernitat és una dinamo que genera energia, ¡pobre Edison!-I que van amb pedals. Serà que la nostra ínclita regidora antisistema es preocupa de muscular els bessons dels barcelonins?, O és una manera expeditiva de publicitar les virtuts del Bicing?
En el ple on es va tractar la qüestió, Mayol va utilitzar el recurs del calamar per justificar el malbaratament: va tirar tinta contra el malbaratament madrileny, com si la perversitat d'uns fes bona la pròpia. I així, per obra i art de la pijoecología, els barcelonins han vist com desapareixia un generós mos del diner públic - és a dir, del seu diner-, sense que això millorés les seves vides. Al contrari, empitjora l'estètica, no en va haurien d'aturar a aquests arbres per contaminació paisatgística. Però, a més, hem sabut tardanament que els famosos pedals només funcionen de sis a dos quarts de nou de la tarda, de manera que la resta del temps s'il·luminen amb energia elèctrica. O sigui que són lletjos, són cars i sobre no són ecològics, perquè afegeixen despesa energètica a una ciutat que ja abusa d'ella. Per a què serveixen, aleshores? Quina inspiració divina ha motivat la ecosostenible i estúpida idea? Descartada la possibilitat que Imma Mayol pateixi una irrefrenable tendència a fer el ridícul, encara que agradi això tan sovint, només pot pensar que la sensibilitat ecològica no és fundacional de la seva ideologia, sinó una impostura tardana que va adoptar el seu partit per salvar de la debacle electoral.
Superats els anys feliços del vermell antifranquista, aterraren forçadament al violeta feminista per acabar en el verd pijo, aquell que beu llet de soja en cuines de disseny, porta bosses reciclables per ficar la compra de Semon i es passeja amb magnífics i res sostenibles cotxes oficials. I, lògicament, l'embolic cromàtic s'ha convertit en un monumental embolic mental. Si Manolo Vázquez Montalbán va descobrir que menjar bé era progre, aquests han afegit el toc ecològic per semblar més, sense altra profunditat que la que requereix la pura estètica.
Moda de nens rics d'esquerres. Així doncs, mentre tenim una ciutat que trenca els timpans i les estadístiques europees en contaminació acústica, i un país incapaç de castigar el delicte ecològic, els vermell-violeta-verds que governen en ambdós es presenten amb idees de la senyoreta Pepis per aparentar que serveixen per alguna cosa. Oblidats, ara que manen, els anys feliços del "Nuclear? No gràcies!" i incapaços de demostrar que el seu estrident verb ecològic deixa alguna empremta útil, no els queda altra que pentinar el gat amb sonores xorrades. El problema és que l'ecologia és quelcom seriós i que educar els ciutadans en el compromís sostenible dels recursos és una urgència evident. Però ¿com es farà pedagogia de la sostenibilitat amb arbres insostenibles que malbaraten recursos públics i farien les delícies de Paris Hilton? Aquest és potser el problema, que els qui intenten monopolitzar el compromís ecològic són els primers que el menyspreen.

Pilar Rahola. LV.

· Article publicat a La Vanguardia el 07/12/2008
· Altres articles sobre els arbres insostenibles de Barcelona:
· Els arbres de la crisi
· Barcelona "sorprèn" amb originals arbres nadalencs sostenibles
· Barcelona, ciutat de la llum (apagada)
· Dos dels arbres de Nadal ecològics de Barcelona estan endollats al corrent
· La polèmica al voltant dels avets metàl·lics encén el ple municipal de Barcelona
· Els "avets de Mayol" encenen el ple municipal de Barcelona
· Es meu arbre no és 'Biopijo'
· Mayol reconeix el fracàs dels avets ecològics
· L'oposició municipal i els cultivadors d'arbres critiquen els avets sostenibles
· Els avets lluminosos de Mayol són un 70% més cars del previst inicialment

·

Molts d'anys...

...a vosaltres i al nostre planeta

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró, desembre 08

Propostes concretes a la crisi alimentària.

Introducció a la Crisi Alimentaria Global

Davant la crisi alimentària que afecta avui tot el planeta, les respostes que sorgeixen des dels organismes internacionals i els països més rics, es troben mol lluny de ser les adequades. No s’identifiquen les causes reals i tampoc s’escolta als principals afectats. Des del Sud i el Nord, aquests han demostrat tan mateix tenir la capacitat d’encarar el problema formulant propostes concretes. Aprofitant el tema de la crisi alimentària com a fil conductor, resulta possible analitzar i entendre més en profunditat l’actual sistema agroalimentari i les seves repercussions. Ressalta també amb més força i claredat el paradigma de la sobirania alimentaria com una resposta a l’entramat capitalista en el món rural i a l’àmbit alimentari.

Per accedir al document clicau:

Introducció a la Crisi Alimentària Global

Publicació elaborada per GRAIN, Entrepueblos i la Campanya “No et mengis el món”.

Trasplantaments necessàris

Oferta de plantes

Necessit trasplantar dos aladerns de fulla ampla (Phyllirea latifolia), fan prop de dos metres. També alguns marfulls (Viburnum tinus) de una o dues sabes, alguna prunera (Prunus sp) i potser qualque cosa més. Com que no tenc lloc on ubicar-les, vull oferir aquestes plantes a qui hi estigui interessat. Gratuïtament. Només cal que ens posem en contacte per veure com fer l'entrega. Per això posau-vos en contacte amb el correu d'amicsarbres i ja m'ho faran saber.

La idea de publicar aquest oferiment es podria fer extensible, sempre que sigui interessant a les lectores i lectors del blog. Sigui amb la publicació d'un post sigui en facilitar els contactes.

Així que ja direu coses. Salut i molts d'anys!.

La muntanya i la neu

La muntanya i el meu fill

Serra de Tramuntana 11 de desembre de 2008