diumenge, 23 de març del 2008
L'Horta viva sense autovia !

La Generalitat valenciana projecta un mur d'asfalt sobre l'Horta
La web de L'Avanç ha informat aquesta setmana de les intencions de la Generalitat valenciana de contruir dues noves autovies al voltant de l'Horta. La Conselleria d'Infraestuctures i Transport va presentar a finals de 2006 als ajuntaments de l'Horta Nord un document de només tres pàgines (més alguns plànols) que conté la proposta d'aquesta nova autovia per l'horta. La idea recupera un projecte franquista, el del Distribuïdor Comarcal, paralitzat molts anys per l'oposició ciutadana a causa del seu destructiu impacte sobre l'horta regada per la sèquia de Montcada.
La proposta consisteix en dos ramals viaris que travessen tota l'Horta Nord amb vàries connexions d'entrada i d'eixida a tots els pobles que travessa.
Es tracta de dos projectes, una autovia de 13 quilòmetres que partint del tram existent de l'anomenat Distribuïdor Comarcal a Godella s'endinsaria en l'horta en direcció a Alfara del Patriarca creuant per això els termes de Rocafort, Massarrojos i Montcada per a continuar per Vinalesa i Foios penetrant en direcció a la mar entre Albalat dels Sorells i Meliana per enllaçar amb l'autovia de la costa de València a Barcelona (la V-21). L'altre és un altra autovia de 4 quilòmetres que discorre des de la via anterior (entre Godella i Rocafort) fins a la Ronda Nord de València pel mig de l'horta de Godella, Burjassot i València per a enllaçar la Ronda Nord junt a la Ciutat de València.
Amb el nom enganyós de "Via Parc" es pretén construir desenvolupar aquestes dues autovies amb una filera d'arbres i arbustos que es preveu plantar a les vores. En realitat, es tracta d'un viari per a transport privat d'alta capacitat en paral·lel a la via del metro, connectant pobles on arriba el metro i per tant competint amb ell. No és difícil saber quina serà la forma de transport que eixirà beneficiada d'aquesta competència.
Des d'alguns àmbits ja s'està denunciant el canvi de model urbanístic que s'està configurant, a causa de la crisi urbanística ha posat en alerta les administracions de l'Estat. Per evitar l'atur que suposarà l'aturada del ritme constructor, el Govern espanyol prepara un pla d'inversions públiques. El Govern valencià, malgrat el seu caràcter neoliberal, pretén emprar una fórmula semblant, on s'emmarca el "Via Parc Nord" i més infraestructures: ciment i asfalt en infraestructures innecessàries si hi ha crisi de la rajola en la construcció d'habitatges.
Aquestes intencions de la Generalitat valenciana que governa el PP han mobilitzat els moviments veïnals i ecologistes i partits de l'esquerra valenciana. La plataforma Per l'Horta s'està organitzant junt amb altres col·lectius com Acció Ecologista-Agró per difondre per la comarca la seua oposició al projecte. "Via Parc" és el darrer dels atacs que vénen produint-se des que el PP és al govern valencià contra el pulmó verd de l'àrea metropolitana de València.
Monsanto: el poder de fer mal


El món segons Monsanto
Marie-Monique Robin és una periodista rigorosa i els seus llibres i documentals li han donat un ben guanyat prestigi internacional. El 1995 el seu treball Lladres d’òrgansli va proporcionar el premi Albert-Londres. El 2004 presentà el documental Esquadrons de la mort, l’escola francesa en el qual demostrà la importància dels serveis secrets francesos en l’organització dels seus homòlegs argentins i xilens. Els mètodes desenvolupats a la guerra d’Algèria (1954-1962), en especial pel que fa a l’aplicació generalitzada de la tortura, foren inspiradors directes de l’operació d’eliminació física dels opositors argentins i xilens.
Filla d’agricultors, Robin, va realitzar Argentina, la soja de la fam (2005), seguida d’Els pirates del vivent (2005) i El blat, crònica d’una mort anunciada (2005). Ara ha aixecat una nova tempesta mediàtica amb El món segons Monsanto, un documental de 108 minuts difós per la cadena francoalemanya Arte el passat 11 de març. Després dels seus treballs sobre el blat, la soja transgènica i la biopirateria, l’autora s’ha enfrontat de cara amb una entitat corporativa essencial en la configuració del món que vivim: Monsanto Company.
La història d’aquesta transnacional (17.000 assalariats i subministradora del 90 % de les llavors transgèniques del món), creada el 1901 per J. F. Quenny —adoptant el nom de la seva esposa Olga Méndez Monsanto—, és tenebrosa. El seu historial està farcit de publicitats enganyoses, compra de voluntats polítiques, corrupció de la justícia, comportaments monopolístics i danys a la salut de les persones. Entre altres dubtosos mèrits s’hi compta el de ser una de les empreses més contaminants de la història de la humanitat. Anniston (Alabama) va ser el poble on Monsanto va produir durant anys el PCB (el pirolè, un agent contaminant persistent actualment prohibit) i va contaminar greument les aigües de la localitat. El resultat fou que un 40 % dels seus pobladors pateixen dolences tumorals. Times Beach és una altra població afectada pels productes de Monsanto: va haver de ser evacuada en la seva totalitat per prevenir els efectes de les dioxines creades per la companyia. Es calcula que 80 grams de dioxina dins les conduccions d’aigua potable podrien eliminar una ciutat de 8 milions d’habitants. De gener de 1962 a 1971 es varen tirar sobre el Vietnam 80 milions de litres de defoliants –el 60 % constituïts per «l’agent taronja»-, herbicida altament cancerigen, fabricat entre altres per Monsanto, amb l’equivalent de 400 kg de dioxina pura.
El documental de Marie-Monique Robin és un treball valent que diu les coses pel seu nom. La pregunta que es fa Robin és: ¿com és possible que la corporació hagi pogut vendre tants de productes en el mercat americà que després han estat prohibits, sense que els científics independents s’hagin pogut fer sentir i sense que els mitjans de comunicació s’hagin fet ressò de les veus d’alerta? Robin demostra que Monsanto per evitar això exerceix grans influències. Per començar, en el món científic, on patrocina molts de projectes d’investigació. Però, a més, exerceix una poderosa influència a la mateixa Casa Blanca.
L’altra pregunta que es planteja Robin és si Monsanto ara haurà canviat i els seus transgènics són inofensius per a la salut. Segons ella hi ha poderoses raons per dubtar-ho. Robert Belle, professor del CNRS, que ha analitzat el «Roundup», el famós herbicida de Monsanto, conclou que aquest producte és altament perillós per a la salut humana. El «Roundup» és usat massivament a les plantacions de soja transgènica: la soja de Monsanto «Roundup ready» és l’única que el resisteix.
El documental diu les coses que tothom sap però que ningú comenta. Els executius de l’empresa no han volgut parlar amb Robin, però no li ha fet falta: són milers i milers els documents oficials que acrediten les seves activitats. Sols li ha calgut parlar amb la gent, en un llarg periple arreu del món, per trobar informacions de gran interès i elaborar un document fonamental per conèixer la realitat del sistema alimentari globalitzat.
Mateu Morro
Decreixement per les comarques de Girona

Hola a tothom!
Després de passar pels pirineus de Lleida, aquesta setmana, la marxa pel decreixement, visitarà el Solsonés, 1a incursió al Bages, Berguedà i Ripollés. Així doncs abandonem les comarques de Lleida, petita incursió per la Catalunya central, i comencem el recorregut per les Comarques de Girona!
Feu-ne difusió!!!
Setmana del 23 al 30 de març. 7a setmana de marxa pel decreixement:
Solsonés, Vilaprinyó, diumenge 23 de març
Xerrada resum sobre la crisi energètic, sistema financer i decreixement a Vilaprinyó. 19.30h
Solsonés, Solsona, Diumenge 23 de març
Passe de video. Money as debt, sobre el frau de la creació de diners. Casal popular la Fura. 19.30
Aquest passe es farà abans que arribi la marxa pel decreixement, que ho farà dilluns 24.
Solsonés, Solsona, dilluns 24 de març
- Tallers sobre decreixement a nivell municipal i economia alternativa. Sala d'actes de la Casa de Cultura. 18.30
Solsonés, Solsona, 25 de març
- Xerrada: Per què és necessari el decreixement econòmic. Sala d'actes de la Casa de Cultura, 20.00
Bages, Cardona, 26 de març
- Xerrada: de la crisi energètica al decreixement econòmic. Biblioteca municipal 20.30
Berguedà, Berga, 27 de març
Xerrada sobre la crisi energética, sala petita del pavelló de Suècia. 19.00h
Berguedà, Berga, 28 de març
Conèixer les lluites locals: presentació de les organitzacions i entrevistes. 11.00h
Teatre a la plaça maragall: transformas. 17.00h
Xerrada d'introducció al decreixement. 18.00h Ateneu llibertari, c/ pinsania 7
Tallers sobre la creació de contrapoder. 19.00h Ateneu llibertari, c/ pinsania 7
Ripollés, Ripoll, 29 de març
- Xerrades sobre la crisi energètica i video sobre el sistema financer: Eudald Graells a les 17.00h
- Teatre del decreixement: passeig mestre guich a les 18.00h
- Concert: Mantornà, Tollendo, lafrus, 23.00h a Eudald Graells.
Ripollés, Ripoll, 30 de març
Fira lliure: mercat d'intercanvi i 2ª ma, Passeig Mestre Guich 11.00 a 18.00h
Tallers de decreixement i contrapoder a Eudald Graells 11.00h
decreixement a nivell local
economia contrahegemònica
Dinar popular, al passeig mestre guich. 14.00h
Bicicletada per la ruta del ferro, fins Sant Joan de les Abadesses, 18.00h
Més info: http://www.tempsdere-voltes.cat
L'escarabat morrut no té aturador
1.700 palmeres a Catalunya i no té aturador
La Generalitat admet que si no es troba una solució aviat zones com el Maresme poden quedar sense cap exemplar.
Solució ineficaç
- Banyeres del Penedès: 3
- Bellvei: 2
- La Bisbal del Penedès: 3
- Calafell: 182
- Cunit: 32
- Santa Oliva: 6
- El Vendrell: 116
- Bonastre: 1
- Creixell: 33
- La Pobla de Montornès: 1

- Roda de Berà: 11
BARCELONA - Castelldefels: 4
- Cornellà: 1
- Gavà: 7
- Molins de Rei: 2
- El Prat: 1
- Badalona: 1
- Barcelona: 14
- Cubelles: 7

- Sant Pere de Ribes: 1
- Vilanova i la Geltrú: 27
- Alella: 18
- Arenys de Mar: 16
- Arenys de Munt: 2
- Argentona: 29
- Cabrera de Mar: 108
- Cabrils: 88
- Calella: 43
- Canet de Mar: 11
- Llavaneres: 4

- Malgrat de Mar: 24
- El Masnou: 44
- Mataró: 9
- Palafolls: 20
- Pineda de Mar: 244
- Premià de Dalt: 33
- Premià de Mar: 47
- Sant Pol de Mar: 22
- Sant Vicenç: 1
- Santa Susanna: 193
- Teià: 30
- Tiana: 5
- Tordera: 6
- Vilassar de Dalt: 28
- Vilassar de Mar: 163
- Ametlla del Vallès: 1
- Cànoves: 2
GIRONA: LA SELVA: 26
Una plaga provinent d'Egipte
dissabte, 22 de març del 2008
Son Busquets, la lluita val la pena
Hem vist al llarg dels anys com el ciment s’ha empassat les possessions dels voltants de Palma amb la mateixa voracitat i devastació que provoca un tumor maligne en un cos humà. Bones terres de conreu, illes riques de biodiversitat entre bardisses, torrenteres, basses, tanques, horts, arbres, camins i caminois, marges, teulades, cases, porxos i corrals, així com el ric patrimoni cultural i etnològic a ells lligat, ha patit el menyspreu o, encara pitjor, la nostra indiferència més absoluta. Una manca de respecte per els jornalers, amos i madones que sabien quan i com fer produir la terra i transformar els aliments o com cuidar els animals amb estimació.
El tribut que estem pagant a aquesta voràgine desbocada i destructora afecta directament a la nostra salut física i mental, individual i col·lectiva. Sens dubte. Les consultes als ambulatoris o les visites a la farmàcia ho confirmen. No comença a ser hora de pensar de forma diferent abans de portar a terme certes actuacions que encara ens poden perjudicar més? Son Busquets n’és un exemple. Hauria de ser absolutament prioritari convertir aquest solar en un espai verd de terra per a tots els veïnats que l’envolten. La nostra salut i autoestima ho necessita, i no només pel que fa als veïnats de Palma.
És trist, però, haver de reconèixer que tanta possibilitat hi ha que un pensament així pugui posar-lo en pràctica els presumptament esquerrans que ara governen arreu, com els declaradament dretans i contraris que abans ho feien. En tot cas és el PSIB-PSOE qui te la darrera paraula, sigui en veu del Ministeri de Defensa, propietari del terreny; sigui a l’Ajuntament, qui és qui ha de decidir; sigui al Consell o al Govern que hi poden donar suport. I els altres, els del BLOC, què hi diuen?
Joan Vicenç Lillo i Colomar
FSC i irresponsabilitat forestal

Veracel: el certificat de defunció del FSC
Ahir, l'empresa certificadora SGS (Société Générale de Surveillance) ens va comunicar que va atorgar el certificat FSC a les plantacions d'eucaliptus de Veracel a Brasil. El que no va anunciar en el seu missatge electrònic va ser que juntament amb aquest certificat també estaven donant el certificat de defunció del FSC.
Veracel, una empresa conjunta de la sueca-finlandesa Stora Enso i la noruega-brasilera Aracruz Cellulose, ocupa un àrea d'aproximadament 164.600 hectàrees de terra a l'Estat brasiler de Bahia. Aproximadament la meitat d'aquesta terra està ocupada per plantacions a gran escala de monocultius d'eucaliptus.
L'any passat, quan organitzacions de la societat civil de Brasil i de la resta del món es van assabentar que Veracel estava sol·licitant l'etiqueta FSC, es va generar una forta reacció. L'empresa té antecedents molt coneguts d'activitats nocives, que van des de la violació dels drets territorials de comunitats locals, fins a contaminació ambiental, esgotament de l'aigua, i destrucció de l'ecosistema. Els impactes de l'empresa han estat àmpliament documentats i tota la informació respectiva va ser enviada al Secretariat Internacional del FSC. El directori de la institució va ser convidat, fins i tot, a visitar la zona per a tenir informació de primera mà sobre el problema. Encara que hi havia proves suficients per a demostrar que la certificació de Veracel provocaria una pèrdua total de credibilitat en el FSC, el directori no va acceptar la invitació. La pròpia empresa certificadora (SGS) té prou antecedents de certificar plantacions a gran escala incertificables i el FSC havia informat que el seu Servei d'Acreditació (ASI, per a la seva sigla en anglès) “portarà a terme una auditoria de inspecció de maneig forestal per a SGS a Veracel a Brasil, entre el 26 i 28 de març de 2008”. El fet que SGS decideixi certificar a Veracel uns pocs dies abans de l'arribada de l'equip de ASI és com una bufetada, no només per a les comunitats locals sinó per a ASI i el propi FSC.
El FSC està portant a terme un procés de Revisió de la Certificació de Plantacions. Molts de nosaltres assumim això com un reconeixement a que hi havia alguns problemes a discutir en relació amb la certificació de les plantacions. No obstant això, res sembla haver canviat des que el procés va començar i les plantacions d'arbres a gran escala continuen sent certificades sota el sistema FSC a tot el món, no només per SGS sinó també per part d'altres empreses certificadores.
La certificació de Veracel no és un fet aïllat, sinó que és l'última baula d'una cadena d'errors. El WRM ha denunciat durant molts anys la certificació de les plantacions a gran escala d'arbres perquè han demostrat la seva irresponsabilitat envers l'ambient i perquè no aporten cap benefici social, raons per les quals no compleixen el mandat del FSC. També hem assenyalat que en aquests casos la certificació del FSC soscava els processos de resistència dels pobles locals.
El 13 de març –data que SGS li va concedir certificació FSC a Veracel- serà recordat com la data del certificat de defunció del FSC.
Una informació de:
divendres, 21 de març del 2008
dijous, 20 de març del 2008
Els espais forestals no tenen preu

Els espais forestals de Mallorca tenen una valoració econòmica de 2.000 milions d’euros comptant les seves funcions productives, turístiques, recreatives i ambientals
El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, ha destacat que la superfície forestal de Balears ha augmentat durant els darrers 50 anys un 28 per cent, sumant 223.600 hectàrees, un 45 per cent del territori de les Illes
La valoració econòmica dels espais forestals de Mallorca és de 2.000 milions d’euros, si tenim en compte les funcions productives, recreatives, turístiques i ambientals dels boscos de l’illa, segons ha explicat avui el director del Centre de Recerca Econòmica, Antoni Riera, a la seva ponència “Valoració econòmica dels espais forestals de les Balears”, exposada a la jornada tècnica “El paisatge forestal de les Illes Balears”, organitzada per la Conselleria de Medi Ambient i que ha tingut lloc al Centre de Cultura de Sa Nostra, a Palma. La jornada ha tingut com a motiu la celebració del Dia Forestal mundial, el proper divendres, 21 de març.
El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt; el professor de la Universitat de les Illes Balears Lleonard Llorens; el catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid Luis Gil; i el mateix Antoni Riera, els tres darrers com a ponents de la jornada tècnica, han comparegut avui davant els mitjans de comunicació per a explicar resumidament el contingut de les seves intervencions.
El conseller Grimalt ha destacat la valuosíssima funció dels boscos per evitar l’erosió del sòl, preservar la biodiversitat i el patrimoni natural, crear paisatge i lluitar contra el canvi climàtic. En aquest sentit, Miquel Àngel Grimalt ha apuntat que la Conselleria de Medi Ambient ha posat en marxa el projecte “+ Bosc”, de reforestació i plantació d’un milió d’arbres, un per habitant de les Illes Balears, i incideix en la gestió adient dels espais naturals, amb més mitjans per a la prevenció i extinció d’incendis forestals i per al manteniment de les masses boscoses. A més, el conseller ha anunciat que la futura Llei del Paisatge establirà fórmules de finançament per a la recuperació dels espais naturals.
Grimalt ha indicat que, durant els darrers 50 anys, la superfície forestal de les Illes Balears ha augmentat un 28 per cent, sumant un total de 223.600 hectàrees, la qual cosa representa un 45 per cent del territori. Només les zones arbrades han augmentat un 74,5 per cent durant el mateix període.
De la seva banda, Lleonard Llorens ha assenyalat que les poblacions de boixera, savinar i ullastrars arboris de les Illes Balears figuren entre les més representatives del món, d’igual manera que les concentracions d’arboceres són notablement significatives. Luis Gil ha explicat els processos d’ocupació i pèrdua de la superfície arbrada pels usos agrícoles, ramaders i d’aprofitament forestal.
Finalment, Antoni Riera ha advertit del perill que les activitats humanes suposen per a les masses forestals. Segons dades del Centre de Recerca Econòmica referides a l’any 2004, els ciutadans majors d’edat de Mallorca estan disposats a pagar una mitjana de 10 euros en un dia per a gaudir dels valors naturals dels boscos, així com una mitjana de 54 euros anuals. Això representa 27 milions d’euros anuals. Antoni Riera ha explicat que únicament l’ús recreatiu de les àrees forestals de Mallorca es podria valorar econòmicament en 1.076 milions d’euros. Les funcions ambientals dels boscos es podrien quantificar en 1.041 milions d’euros i les productives, bàsicament la producció de fusta i llenya, en 164 milions d’euros.
Una informació de:
dimecres, 19 de març del 2008
El 30 de març es plantaran 35 boscos

Per aquest motiu, necessitem la col·laboració de Diputacions, Ajuntaments, Entitats, Associacions, ONG, Grups Ecologistes i la de qualsevol ciutadà o ciutadana que a nivell individual vulgui col·laborar i participar en aquest dia cívic i festiu, en que el respecte pel medi ambient s’endugui tot el protagonisme que es mereix i d’aquesta manera podem commemorar els dos aniversaris d’una manera festiva, cívica, popular i amb un clar compromís per al nostre entorn.
La campanya és possible perquè Catalunya Ràdio s’encarrega de la difusió de l’acte, i la Fundació Territori i Paisatge hi aporta el seu assessorament tècnic i subministra la planta, així com els seus espais de propietat social i la complicitat de diversos espais en custòdia del territori.
Per tot això necessitem la vostra implicació i ajuda en aquest macro projecte, ja que són 25 i 10 anys d’esforç, treball i èxits, que volem celebrar amb vosaltres. La festa serà possible a nivell organitzatiu per aquests 4 actors: els promotors, la Fundació Territori i Paisatge i Catalunya Ràdio, posaran els mitjans tècnics i de difusió necessaris. Les entitats gestores dels espais, proposaran el lloc idoni per la plantació i prepararan el terreny, i conjuntament amb l’ajuntament s’encarregaran del servei d’ordre del dia de la plantada. Els voluntaris organitzatius que col·laboraran segons el que s’exposa a continuació.
Per a cada plantació, l’organització de l’acte ha considerat que el voluntariat haurà de tenir aquests requisits:
1. Nombre total de voluntaris per plantada: entre 17 i 21 voluntaris per a organitzar plantacions que poden anar des dels 300 als 1.000 participants.
2. Característiques del voluntariat: sense necessitat de capacitació prèvia i majors d’edat (podria ser major de 16 anys).
3. Tipus de tasca del voluntariat (descripció de la tasca):
a) Arribada de participants (entre 4 i 5 voluntaris) Organitzar l’arribada dels participants a l’espai de la plantada (pancarta), senyalitzar la zona d’aparcament de vehicles i indicar el lloc de la plantada (taula de recepció). També recollir dades.
b) Recepció dels participants (entre 4 i 5 voluntaris)
Rebre als participants (taula identificada), informar al participants, distribuir o facilitar la recollida de material de suport, indicar la zona de recollida del material i recollir dades.
c) Distribució de material (entre 4 i 5 voluntaris)
Control de material. Lliurar el material de la plantada (plançons de 1 i 2 sabes o sigui d’entre 15 i 60 cm d’alçada, ampolles d’aigua, menjar, etc.) i assignar el lloc exacte de la plantada. Recollida posterior de material.
Logística de l’acte.
d) Plantació (entre 4 i 5 voluntaris)
Indicar el lloc exacte a plantar i facilitar les instruccions concretes per la plantada a cada participant.
e) Referent del grup de voluntaris (1 voluntari)
Ser el referent del grup de voluntaris (distribuir-los, solucionar dubtes, etc.) i ser el referent per l’organització. Coordinació amb Creu Roja, policia local, mossos d’esquadra, protecció civil, etc.
Amb la plantació d’aquests 35.000 arbres arreu de Catalunya, Catalunya Ràdio i la Fundació Territori i Paisatge també contribueixen al repte del PNUMA (Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient) de plantar 286.000 arbres a Catalunya, aportant un 12’24 % del total del projecte. El PNUMA sota el lema “Plantem pel Planeta: Campanya dels Mil Milions d’Arbres” encoratja a qualsevol persona, comunitat, negoci i indústria, societat civil, organització i govern a plantar 2.700 milions d’arbres a nivell mundial.
Amics i amigues, rebeu una cordial salutació i una forta abraçada.
Aqui hi trobareu un accés directe per fer la reserva del vostre arbre a través del Telentrada, de manera gratuïta.
Posters en pdf amb els arbres que es plantaran: 'Autòctons' 'Fruiters'
El foc i les matemàtiques

L'ús de les matemàtiques per a predir el comportament dels incendis
Vídeo de la sèrie 'UPC Recerca Jove
Elsa Pastor, investigadora del Centre d'Estudis del Risc Tecnològic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), estudia el comportament dels incendis forestals amb models matemàtics. Al vídeo 'Podem predir el comportament del foc durant un incendi?', de la sèrie 'UPC Recerca Jove', Elsa Pastor explica com simulen incendis forestals per ordinador per mirar de predir com es comportaran en unes condicions ambientals determinades.
Els vídeos de la sèrie 'UPC Recerca Jove' són una iniciativa comuna de VilaWeb TV i de CanalUPC.tv per a presentar els treballs de recerca de trenta-cinc joves investigadors de la Universitat Politècnica. VilaWeb n'oferirà un cada dia durant les setmanes vinents.
Una notícia de:
dilluns, 17 de març del 2008
Energies renovables: tot no val

Les plaques solars amenacen els paratges naturals de Formentera
A.MATEU. Eivissa.
El GEN-GOB d'Eivissa i Formentera féu saber aquesta setmana que «la construcció d'infraestructures destinades a la producció d'energies renovables no ha d'empenyorar els valors ambientals de la zona on les institucions volen ubicar-les».
Marià Marí, portaveu de l'entitat conservacionista, féu aquestes declaracions arran que una promotora de parcs fotovoltaics hagués arrasat fa unes setmanes una zona propera a cala Saona, a Formentera, per instal·lar-hi el conjunt de plaques fotovoltaiques. Aquestes obres comportaren la desaparició d'una part de la població d'una planta endèmica de l'illa, el , una espècie de vauma amb flor moradenca.
«Aquestes obres han causat la desparició irreversible d'una part de la població d'aquesta planta que es troba localitzada a cala Saona mateix i al cap de Barbaria. Des del GEN-GOB feim una aposta per les energies renovables i som conscients de la necessitat d'implantació d'aquests tipus de sistemes als edificis de nova construcció. Per contra però, aquest tipus d'infraestructures no són vàlides si suposen un cost ambiental», explicà ahir Marià Marí.
La Conselleria de Comerç, Indústria i Energia atorgà el mes d'octubre passat els permisos corresponents als promotors per a la construcció de dos parcs fotovoltaics a Formentera, el que ja s'ha esmentat de cala Saona i un altre a la Mola, on encara no han començat les obres. Aquests permisos tingueren el vistiplau de la Comissió Balear de Medi Ambient, organisme dependent de la Conselleria de Medi Ambient, encarregat d'avaluar quin cost ambiental podria tenir aquesta acció.
El resultat fou que es permetia la construcció del parc sempre i quan l'àrea on es troba la planta quedàs exclosa del projecte. El resultat ha estat que, segons la versió del GEN-GOB, la maquinària ja ha acabat amb una part important de la població de de cala Saona. Per això, des del grup ecologista es demana la paralització immediata de les obres.
Fonts de la Conselleria de Medi Ambient asseguraren ahir, però, que «la destrossa només ha representat la pèrdua d'un dos per cent de la població de la planta de cala Saona». A partir d'ara, segons les mateixes fonts, «la Conselleria mirarà prim perquè la promotora del parc solar no torni a atemptar contra la població». «Ara, les àrees on es troba aquesta flor estan ben delimitades i no cal passar pena», asseguraren dites fonts.
Tanmateix, allò que denuncia el GEN-GOB no és només la desaparició d'una part de la població de l'endemisme, sinó també el procés com la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia atorgà una declaració d'utilitat pública energètica a la instal·lació l'esmentada.
Segons l'entitat, «la Conselleria s'emparà al Pla director sectorial energètic de Balears que, en cap cas fa esment d'energia solar, per entregar els permisos. Així doncs, li calia l'Interès general per part del Consell de Formentera, declaració que de moment no té. Per tot això demanam la paralització immediata de les obres».
diumenge, 16 de març del 2008
La batalla entre la fertilitat i l'aridesa

Dones i eucaliptus
Històries de vida i resistència
Impactes del monocultiu d’eucaliptus sobre dones indígenes i quilomboles a Espíritu Santo.
Per Gilsa Barcellos i Simone Ferreira. Brasil – Novembre 2007.
Aquestes pèrdues causaren un impacte molt gran, perquè afecten en forma violenta a la vida de tots nosaltres, principalment la vida de nosaltres, dones, perquè nosaltres fem... juntament clar, amb els nostres companys, però nosaltres som qui fem la vida i aquí sí que som nosaltres que dedicam el nostre temps per a parlar amb els nostres fills, per a parlar de la nostra història, i en això s’està fent un buit.
(OLINDINA, Associació de Dones Negres de Sao Mateus).
El 8 de març de 2006, Dia Internacional de la dona, dues mil dones de Via Camperola, abans de la sortida del sol, ocuparen el viver de planters de l’empresa Aracruz Celulose a l’Estat de Rio Gran do Sul i en una acció llampec, amb benes de color lila sobre els seus rostres, destruïren milers de plantetes d’eucaliptus. El moviment va tenir com objectiu cridar l’atenció de l’opinió pública brasilera sobre els impactes produïts per els monocultius d’eucaliptus i pins sobre les persones i els ecosistemes locals. Aquestes activitats de monocultiu són portades a terme per empreses multinacionals de l’agronegoci. Les dones camperoles traduïren, en el seu discurs, el desert verd dels eucaliptus en aridesa i mort i feren notar la relació entre diversitat i fertilitat –factors que possibiliten la vida- i monocultiu i desertificació –que representen a la mort. “En el dia Internacional de la Dona, 8 de març de 2006, Brasil va assistir –en part, sense entendre- a una batalla històrica. La batalla entre la fertilitat i l’aridesa (...) Entre la duresa dels guanys sense escrúpols i la tendresa de les mares”.





























