Una festa de fringílids en els oms siberians

Verd i groc en el verd i groc:
Ornitologia de garengola

L’om de Sibèria (Ulmus pumila) és molt emprat a jardineria i és originari de la regió siberiana fins a Manxúria. La seva floració és massiva i molt primerenca i es veu que és un indicador de que l’hivern s’envà, floreix per cert abans de que surtin les fulles. Les seves llavors són planes i alades, en sàmara, i són transportades pel vent quan es desprenen.

Sembla una estratègia de les espècies d’om front a depredadors de llavors, el fet de que una proporció elevada d’aquestes siguin buides. Això faria que animals granívors depredassin menys llavors pel fet del desconcert que ocasiona haver de cercar llavors comestibles entre moltes d’inviables.

Durant aquests dies, a pocs metres del meu lloc de treball, s’estan duent a terme unes frenètiques festes gastronòmiques de fringílids. Verds i grocs entre el verds i grocs, un perfecte i harmònic camuflatge. El primer dia que els vaig descobrir vaig sentir el “psit-psit-giiic, psit-psit giiic” a uns metres de distància. Era el cant de cohesió de un grupet de Lleonets (Carduelis spinus) que estaven alimentant-se a sobre d’un om del carrer. Amb aquests petits crits i cants s’estaven dient que tot anava be, que no hi havia cap perill i comentaven la delicia de les llavors. Eren les 8 del matí i el pas de la gent que entrava a la feina, ignorant la seva presència, no semblava distreure’ls de la seva tasca.

Els Lleonets comptaven amb la companyia d’uns parents una mica més robusts, de major caparrot i de bec més potent, els Verderols (Carduelis chloris). Entre tots aquests, algun exemplar de Gafarró (Serinus serinus), més menut i nerviós, s’afegia a l’àpat.

Mascle de Verderol

Mascle de Gafarró

Els Lleonets apareixen per les nostres latituds només durant l’hivern i en època de migració primaveral. Any rere any estan presents a Mallorca en nombres molt variables, havent-hi anys on són escassos i altres anys en que protagonitzen irrupcions molt nombroses que permeten observar esbarts de cents d’exemplars. Hi ha constància de la seva reproducció accidental a l’illa però la situació habitual és que arribin a mitjans d’octubre i parteixin cap al nord a principis d’abril, cap als seus quarters de cria.

Els Verderols i Gafarrons són aus sedentàries i reproductores, considerades abundants a Mallorca, tot i que passen alguns exemplars migrants per l’illa i que aprofiten per alimentar-se i acumular greix per a dur a terme el seu viatge.

La presència d’aquests fringílids s’ha fet freqüent durant la passada setmana i sembla que ho serà també al llarg d’aquesta. Els oms sembrats en els tres carrers que conformen el polígon industrial estan carregats de fruits i aquests confiats exemplars es deixen observar a plaer i no defugen gens de la presència humana.

Una manera de sabre a quin arbre estaran els aucells és observar l’estat de maduració de les llavors. Prefereixen les llavors ja madures. Quan són verdes el que destaca és el seu color verd lloro. Les que trien aquestes aus, han perdut el color verd, s’han esblanqueït, tornant color beige i en estar seques, sonen com a paperí de verbena quan fa vent.

Alguns dels arbres “sonen” talment una gran gàbia aucellera, amb la diferència que els aucells estan en llibertat i que els cants són de gaudi i llibertat. Les rajoles de la voravia plenes de cagarades i mentres ets davall d’un arbre la pluja de sàmares buides és constant.

Dissabte, mentres ells s’inflaven a llavoretes, acumulant greix per partir de viatge cap al nord, per tot Europa fins a la mateixa Sibèria, jo em destrossava gustosament les cervicals fent-los quatre fotos. Tot plegat, una delícia ornitològica en mig de l’urbanisme que fagocita el camp.

Rafel Mas, Búger 4 d’abril de 2011

Verd i groc en el verd i groc

Un nou arbre al CEIP de Capellades

Una magnòlia al CEIP
"Marquès de La Pobla" de Capellades

El passat diumenge 27 de març va dur-se a terme l’execució d’un regal molt especial en el CEIP “Marquès de La Pobla” de la vil•la de Capellades (Anoia). El grup de mares i pares del sisè de primària del curs 2009-2010, per acomiadar aquesta etapa de nou anys en la que els fills havien estudiat en aquest centre, escollí una magnòlia amb l’objectiu de plantar-la en el jardí d’aquesta escola. La celebració, que en un principi estava amenaçada per la pluja, va gaudir d’un sol magnífic i d’una bona representació d’adults i de joves, així com de la presència de professors de l’escola.

La participació dels nanos emplenant l’espai que restava entre el forat i el pa de les arrels, va ser tot un símbol de reconeixement de tantes i tantes coses viscudes que guardarien sempre a la memòria. Així mateix, una vegada allisat el terreny, va llegir-se “De pell i d’escorça” per referendar la cerimònia des d’una vessant potser de reflexió filosòfica.

Des del dilluns següent ja es podia contemplar el magnífic arbre situat en un raconet enjardinat i dotat d’una perspectiva immillorable: serà testimoni silenciós del pas d’un bon nombre d’estudiants que haurà de passar pel seu davant abans d’entrar a les aules. Qui sap si amb la repetició diària d’aquella visió al llarg de nou anys, un cert sentiment de proximitat, de cosa diguem-ne familiar, acabarà impregnant el cor d’aquestes noves generacions.

Franc Guinart i Palet / 30-març-11.

De pell i d’escorça

En més d’una ocasió hem pogut veure escenes de pel•lícules on apareixen arbres grans i alts. En algunes trobem escenes on damunt de la sequoia d’un frondós jardí s’hi construeix un refugi de fusta, espai de jocs i de confidències infantils. En altres es penja un gronxador d’una de les seves magnífiques branques. Sovint el tronc gruixut convida a enfilar-s’hi fins ben amunt i des d’allà veure com l’horitzó s’eixampla. Aquesta darrera imatge és utilitzada pels escriptors per connectar el passat i el futur. Així doncs, quan el nen, ja convertit en adult, torna a casa molts anys després a visitar la seva família, recorda que quan s’enfilava dalt de l’arbre sentia el desig de descobrir què hi havia més enllà dels camps de conreu. L’arbre en aquest tipus d’escenari simbolitza la permanència, allò que es manté ferm al seu lloc malgrat el pas del temps. Ens parla també del goig de pertànyer a la natura; fins i tot podríem dir que les seves arrels guarden la memòria d’una etapa de la nostra vida.

D’arbres petits a punt de plantar-se difícilment en trobarem petjades en el món del cine. Un arbre gegant és garantia d’admiració, un de menut perd tot interès davant les càmeres. Així mateix, un gran roure o una gran alzina tenen sovint històries al darrere que fàcilment es poden novel•lar, a diferència d’aquest exemplar que aquest matí ens ha aplegat i que tot just comença a escriure les seves primeres pàgines de vida.

Aquesta joveníssima magnòlia quedarà, una vegada plantada en aquest petit racó, com a testimoni del vostre pas per aquesta escola. Potser perquè al seu tronc li queda molt de temps per fer-se gruixut i a la seva alçada definitiva li manquen encara uns quants pams, ens resulta inevitable pensar en vosaltres. Caldrà regar-la perquè creixi, així com netejar el terreny de males herbes i podar de tant en tant alguns branquillons que més endavant la puguin desequilibrar. De la mateixa manera, tot l’esforç, l’entusiasme i l’interès que vosaltres aneu dedicant als nous aprenentatges farà créixer dins vostre la llavor del coneixement. Serà precisament aquest coneixement el que a poc a poc enriquirà la perspectiva que teniu del món, de les persones i de les circumstàncies que us envolten.

Potser arribarà un dia que després d’anys d’estudis i de cultura visitareu aquesta escola que us va acollir durant la primera etapa de la vostra educació; potser mirareu amb nostàlgia aquest racó que des d’ara acull aquesta magnòlia; potser pensareu que va ser tot un luxe gaudir d’aquells mestres que vetllaven cada dia per vosaltres; potser recordareu que mentre escollíeu un bon llibre per llegir o bellugàveu regles matemàtiques amb destresa, una bellíssima amistat, digne de grans persones, impregnava tot l’aire.

Capellades, 27 de març, 2011 - Escola Marquès de La Pobla

Conservació d'arbres fruiters antics

Curs sobre conservació d’arbres fruiters antics
Cap de setmana 8, 9 i 10 d’abril de 2011

Es tracta de conéixer la riquesa de la biodiversitat agrícola i ramadera tradicionals i aprendre tècniques de conservació de varietats antigues d’arbres fruiters.

Es visitarà una finca amb una col•lecció d’arbres fruiters de varietats antigues a La Selva del Camp (propietat del monitor del curs) i s'aprendrà sobre la pràctica les tècniques de conservació d’aquestes varietats, com ara els empelts.

El curs anirà a càrrec de Xavi Jiménez, biòleg i conservador de varietats antigues de fruiters i de races autòctones d’aviram.

Lloc: Reus i finca a La Selva del Camp
Divendres dia 8, de 8 a 22 h. Sessió teòrica.
Dissabte dia 9, de 9.30 a 18.30 h. Pràctica.
Diumenge dia 10, de 9.30 a 14.30 h. Sessió teòrica.
Informació i inscripcions:
Tel 977 331 142
Correu: secretaria@gepec.org
Web: www.gepec.cat
Av. Prat de la Riba, 18 - 2n. Reus (dimecres i divendres de 9 a 13 i dimarts i dijous de 16:30 a 20)

Continguts:
Races i varietats tradicionals de les nostres comarques i el seu estat de conservació actual. Tècniques de reproducció i multiplicació d’arbres fruiters. Pràctica d’empelts d’estiu.

Programa

1er dia (a l’aula):
La importància de la biodiversitat agrària i ramadera a nivell mundial i Català.
La pèrdua de la biodiversitat agrària (segons dades de la FAO).
La importància de la biodiversitat agrària i ramadera com a part del nostre patrimoni genètic, cultural, etnològic i natural.
Els arbres fruiters autòctons com a part d’aquest patrimoni.
La situació de la conservació d’arbres fruiters antics a Catalunya. La situació a les comarques de Tarragona.
Introducció a les tècniques de conservació dels arbres fruiters antics.

2on dia (Jornada a una finca, propietat del monitor del curs, on es fa conservació de la biodiversitat agrària i ramadera):
Les conservacions ex-situ: les col•leccions d’arbres fruiters.
Altres formes de conservació de la biodiversitat agrària: els bancs de germoplasma, la conservació in-situ.
Les tècniques de reproducció i conservació d’arbres fruiters antics: la reproducció per llavor i la multiplicació per estaca, per rebrot i per empelt. En quines especies es pot aplicar cada tècnica.
Els empelts: quins tipus i quan es fa servir cadascun. Quins requeriments tècnics cal tenir en compte (èpoques de l’any, compatibilitat entre espècies, influència de la lluna, requeriments
hídrics...).
Els portaempelts. Quins i per què?.
Les eines necessàries en la reproducció i conservació dels arbres fruiters antics: el xurrac, les tisores de podar, els ganivets d’empeltar, la ràfia, les cintes plàstiques, les pastes protectores.
Quin material vegetal s’utilitza en els empelts, tipus de fusta, tipus de borrons (els de fulla, els de flor, els mixtos).
L’etiquetatge i registre del material vegetal.
La conservació del material vegetal utilitzat en els empelts.
Realització de l’empelt. Realització de practiques per part dels alumnes.

3er dia (Jornada a una finca on es fa conservació de la biodiversitat agrària i ramadera):
Realització de pràctiques d’empelts per part dels alumnes.
La prospecció de camp, com fer-la, quines dades cal registrar.
Valoració del curs i suggeriments.

· Més informació: [ Arxiu pdf 55Kb ]

Ruta Biófila a través dels Parcs de Barcelona

Sortides als Parcs de Barcelona

Dissabte, 9 d’abril

Diumenge, 8 de maig
Diumenge, 5 de juny
Diumenge, 4 de setembre
Diumenge, 2 d’octubre

• Sortida a les 8:30 i tornada a les 14:00 Hores •

La biofília és el nostre sentit de connexió amb la naturalesa i amb altres formes de vida de caràcter innat i producte evolutiu de la selecció natural que actua en espècies intel•ligents la supervivència de les quals depèn de la connexió estreta amb l'ambient i d'apreciació pràctica de les plantes i dels animals. La biofília és la passió per tot el que és viu, és una passió i no un producte lògic, no està en el "Jo" sinó és part de la Personalitat. El contrari és necrofília.

A través dels Parcs i Jardins de Barcelona i la seva història descobrirem l’entranyable relació entre els barcelonins i la natura que els envolta. La biofilia no es altre cosa que el precari vincle emocional que lliga la humanitat amb la terra, vincle emocional dels qui lluiten per conservar el que queda del medi ambient i dels éssers vius.

• Ruta biófila a través dels parcs de Barcelona al Facebook •
• Document Ruta Biófila •

Segona Jornada de l’Hanami a Masquefa

花見
Celebració de l’Hanami a Masquefa
• Contemplació dels cirerers florits •
"En record i en solidaritat amb el poble del Japó"

Diumenge 10 d’abril del 2011

A les 10 del matí:
Trobada a la font dels jardins de la Plaça del Pla de l’Estany
per anar passejant cap a l’Hort dels Cirerers.

A l’Hort dels Cirerers, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts sota els arbres:

Recital de poesia sota els cirerers florits a càrrec dels poetes :
Trini Casas, Rossend Sellarés, Pere Urpí i Jordi Muntané

Està previst que cap a les 12 del migdia
es tornarà passejant cap a casa.

· Cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i alguna beguda (a l’acte ja hi haurà te per beure).
· Es demana als assistents que portin dolços casolans (coques, galetes, pastes) per prendre i compartir mentre es gaudeix de l'entorn i dels poemes.
· Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents s'han de portar una estora, catifa, coixí o sac de plàstic per seure a terra, si és possible que siguin de color blau tal i com es fa al Japó, o cadiretes plegables.
· A les 2 del migdia es farà un dinar amb els participants i tothom que hi vulgui estar. Preu del dinar: 15 euros. Reserva i compra de tiquets pel dinar fins el dijous dia 7 a les oficines de L’Alzinar (Tel. 93 772 68 61).
· A l’acte es podrà comprar un recull de poemes dels autors del recital.

El menjar del Hanami

“El menjar típic del Hanami s’elabora amb aliments propis de l’estació i, especialment amb flors i fulles del cirerer en conserva. Un dels aliments símbol de l’arribada de la primavera és el sakura-mochi, un pastís d’arròs embolicat en una fulla de cirerer. Les fulles del cirerer en conserva de vinagre també són un element bàsic en el sushi que es menja en aquest pícnic, i també un tipus de boles d’arròs amb flors de cirerer en conserva. Amb la flor del cirerer es fa un tipus de te molt especial anomenat sakura-ya. Aquest te es prepara amb flors de cirerer en conserva i aigua bullint.”

Del llibre “El menjar al Japó” de Muriel Gómez Pradas. Editorial UOC, 2006.

お花見
Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural
Amb la col·laboració de: Ca la Roser - Cal Rafel - Els Poetes

Es lletsó que va tornar un arbre

Sa rondalla des lletsó i un lletsó de rondalla

I heu de pensar i creure i creure i pensar que un dia de primavera una jaia garruda que passava per un poblet enfilat a un turó, va anar a demanar en es batle encobeïment per passar uns vespres a recer i qualque tros de pa per espassar-se sa rusca. Idò que vos pensau? Es batle lluny de rebre-la amb compassió, la va engegar a caixes destrempades des poble i encara la va encalçar fins a la partió des terme pegant-li cops per ses costelles amb un verdanc d’ullastre ple de bonys. Sa vella pegava uns bons crits i uns bons remeulos i li demanava en es batle que s’aturàs, però aquell homo cegat que anava no atenia a raons i bones cinglades que fotia. Sa jaia, ben ofesa i plena de cops i breverols, no era una jaia qualsevol, sinó que era una bruixota que el que volia era posar a prova a aquell poble, i de s’enrabiada que va agafar en sentir-se malmenada d’aquella manera, va tirar malbocí en es poble. Agafà unes butzes de rata, les va mesclar amb un poc de sutja d’una xemeneia d’un casetó mig esbucat i ho va tirar dins des llit des torrent. Al cap d’un parell d’hores, es còdols de dins es torrent, allà on havia pegat es malbocí, botiren i pegaren fua una hora enfora. El fang que hi havia devora va esclatar i se va crullar i va comparèixer una fulla que se començà a fer per amunt per amunt i vos dic jo que en feia de via a créixer i a treure tanyades per ses voreres, i fulles i més fulles i es tronxo s’engreixava i tornava surenc.

Aquella verdesca lletuguera no era res més que un lletsó embruixat que creixia i creixia ajudat per sa llecor des llit des torrent i per sa maledicció i ses pestes que sa jaia havia tirades contra es poble. Si ningú no aturava allò, es poble quedaria ben escaldat.

S’herbota se feia alta i aviat passà ses alzines, però també se feia endins per avall cap a dins sa terra i davall es torrent hi trobà una crosta de tapiot que va foradar com si fos pastís de fulls i a davall hi trobà una cova i davall sa cova hi vengué es blau i davall es blau seguí i més avall encara va arribar, xuclant tota s’aigo de vena que trobaven ses seves arrels. I en es cap-curucull d’aquella plantota hi va creixer un ramell de flors ben grassones i esponeroses i en un no-res es badaren i miraren cap en es sol.

I s’engreixava es lletsó de tanta d’aigua que ses 2 fonts des poble començaren a anar magres i a la fi deixaren de rajar i sa gent de poble començà a notar que de ses sínies no en podien treure ni gota. I quan ses cisternes i aljubs de ses cases s’eixugaren sa gent va perdre ses rialles, començaren a anar mostís i trobaren que havien de fer cosa per posar-hi remei. Vengué be que per es poble passava un al·lot una mica malenat però amb bon xerrar i que en veure tot aquell devesell va pegar quatre xiulos i en tenir a tothom parat escoltant-lo va dir a tot aquella generació: “Si voleu que vos llevi el maldecap d’aquest lletsó de l’infern, deixau-me fer a mi, però a canvi vull que me doneu una senalla plena de monedes d’or, dues quarterades d’ametlerar i figueral i tres quarterades de garriga i pinar, ses millors que hi haurà en es terme municipal!”.

Li digueren que si a tot el que demanava. Es jovenel·lo pegà bot a dins des torrent i se mirava es lletsó i sa gruixa que havia presa. Idò què me’n direu?, tirà es barram enrere i li estreny a pegar un xiulos aguts i fins que feien mal a ses orelles. Amb això que compareix un esbart de caderneres com mai s’havia vist, s’havien arreplegat devers Sineu i venien de tots es caps de s’illa. Se va fer un poc fosc, pareixia que passava un nigul! S’al·lot deixa de xiular i ja me tens totes ses caderneres assolades sobre aquella lletugota venturera. I venga i dasa i començaren a afitorar amb so bec ses flors i ses llavors i ses fulles més tendres primer i ses més granades darrer i bones enfornades cap es gavatx. Al cap d’una estona havien fet net de lletsó i no hi quedava ni sa senya!.

En poc temps ses fonts tornaven a rajar i ses sínies vessaven per alt i es poble tornà a tenir aigua bona a voler (no tenia nitrats un temps).

Es batle i tot es poble en agraïment donaren en es jove el que havia demanat i feren una festa de pinyol vermell i els músics tocaren ses xeremies i es fobiols i feren un ball ven vitenc. I encara deuen ballar si no se són aturats.

Es jovenel·lo va fer-hi una casa a dins ses quarterades, sempre complint sa normativa urbanística i es Pla Territorial, amb colors terrosos i ocres, dos aiguavessos i no hi va posar balaustrada. I en haver passat s’inspecció de s’ajuntament va ampliar i va tancar sa porxada i ara te dues habitacions més.

I qui no ho cregui que ho vagi a cercar!

Fotos: Lletsó, Sonchus oleraceus. R.Mas.

Rafel Mas, Búger 31 de març de 2011

Tala indiscriminada de plàtans

Ara han talat molts plàtans a la zona del Clínic

Suposo que això deu ser una persecució contra el polen però en tot cas els serveis municipals s’estan lluïnt aquest any amb la poda dels arbres i l’han pres especialment amb els plàtans. Primera pregunta: és normal que els podin quan ja estan brotant? I segona, algú ens pot explicar per què n’estan talant tants? Al carrer Villarroel alçada Clínic és impressionant, n’hi ha un de talat al costat de l’altre i aquesta imatge s’està repetint a molts punts de la ciutat.

Guillem Carbonell

· Article publicat a Cròniques de Guillem Carbonell el 30.03.2011

Primordis primaverals

Els borrons d'una mèlia de balcó

Tocava escatar escossells i allà estava ella acabada de germinar. No cal dir on va anar a parar: al balcó de casa. I d'això ja en fa una colla d'anys...
Moltes llavors d'arbres no són difícils de trobar germinades en llocs propensos a tenir prou humitat. Només cal estar al cas i t'estalvies el patiment de veure què passa amb la seva viabilitat. I al cas estava quan l'altre dia vaig observar que la mèlia ja s'havia despertat del seu repòs hivernal. De fet ja deuria fer unes quantes setmanes que les seves arrels estarien funcionant i em vaig quedar parat, badant. Contemplar aquell borró obrint-se a la llum em va fer recordar com arribo a passar de puntetes per damunt d'esdeveniments vitals només pel fet de ésser efímers i no concedir-me el moment de quietud adequat per a la seva percepció.

He estat uns dies fent fotos als borrons de la mèlia només per a disposar d'una bona excusa per a meditar sobre ells. I ara m'he disposat a escriure una mínima part d'allò que he relacionat sobre aquests amics potser una mica oblidats per petits, per efímers o per la mandra d'haver de plantejar-me qüestions i dubtes d'entretinguda resolució.
El borró és el primordi d'un brot que esdevindrà branca o flor. Segons com sigui d'adversa l'època desfavorable per al creixement de l'arbre el borró estarà més o menys protegit. Podríem comparar com són de diferents les gemmes d'un freixe o d'una tipuana i deduir-ne el seu origen només veient la forma de protegir aquests punts de creixement.

La disposició de les gemmes a l'arbre és característica de cada espècie i sovint segueix una geometria modular, recursiva i molt predictible, definitivament fractal. Aquesta distribució dels borrons i el seu posterior desenvolupament determina la forma de l'arbre. Aquest port origina les diverses presències que, en funció de l'edat, observem entre els nostres amics arbres.
D'aquesta personalitat configurada per l'hàbit de creixement hi ha qui en diu arquitectura de l'arbre. A mi aquesta expressió no m'agrada per que sempre he pensat que l'arbre és un sistema viu, que s'estructura amb el pas del temps de forma autònoma i el terme arquitectura el veig molt propi aplicat a les construccions, que són creades per una persona i definides amb materials inerts dimensionats per números i no pas per funcions de diversos creixements com és el cas dels arbres.

Observant qualsevol arbre veure'm que té unes pautes de creixement, una certa repetició de formes, i una capacitat de resposta en front de les pertorbacions que ens explica com aquest viu , com s'estructura i s'adapta al medi. Del genial Da Vinci se'n conserva un croquis on s'observen certes peculiaritats relacionades amb la distribució del brancatge.

Actualment en Hallé i l'Oldeman són un referent obligat en l'estudi de la personalitat dels nostres amics. Després d'haver estudiat les 60000 espècies d'arbres que suporten estoicament les nostres interaccions ha vist que el seu creixement es pot resumir en tan sols 22 models ( caràcters ? ).
Aquests models són dibuixats per l'activitat i l'emplaçament de les gemmes. Dins els borrons s'hi couen delicats equilibris hormonals, criteris de gestió del creixement i un munt de coses que amb el temps es van descobrint. Treballen en equip i tots estan connectats en una mena d'intranet per tal d'ocupar l'espai a la recerca de la llum i reaccionar adequadament en cas de qualsevol pertorbació.

De forma antipodal les arrels estan coordinades amb tot el núvol d'aquests punts de creixement i s'organitzen per a fer front les seves demandes. Es tracta d'un treball dur, anònim i malagraït doncs només se'n parla d'elles quan es fan emprenyadores.
Quan es fa retòrica de l'eterna i tan controvertida poda poca gent hi ha que la pugui raonar en funció dels borrons. I no es pas massa complicat. Qualsevol poda debilita l'arbre a costa d'enfortir els borrons que resten propers al punt d'amputació. A nivell ornamental volem flors i a nivell agrícola ens interessa el fruit que ve darrera la flor. Busquem desequilibris que afavoreixin els nostres interessos alterant l'estructura natural de l'arbre.

És d'esperar que arribi un moment en el qual no ens caldrà menjar fruita enlluernadorament grossa i encerada i tornarem a les varietats rústegues, ben adaptades sense massa requeriments agroculturals i que només caldrà exsecallar.
Amb sort també un dia d'aquest aplicarem els nombrosos coneixements que tenim a l'abast i podrem assolir un bon nivell d’harmonia en les nostres relacions amb els arbres, deixant reduïda la seva poda a la mínima expressió.

Observar com es mou un arbre és una bona meditació. Potser trobarem més preguntes que respostes, d'acord, però amb paciència alguna certesa trobarem, mai és un exercici avorrit. Només cal tenir la precaució de no conduir cap vehicle, mirar primer que al terra no hi hagi cap detritus pudent i, si esteu a l'altra banda del Mediterrani, que no hi hagi cap “kalashnikov” amagat...

J.D. Fernàndez i Brusi

Cicle de conferències dels boscos de la Safor

Visions històriques i ecològiques
dels boscos de la Safor

Cicle de conferències amb motiu de l'any internacional dels boscos
Gandia, març, abril, maig de 2011

Cicle que pretén fer un recorregut interdisciplinari pels paisatges i els boscos que han format part de l’escenari històric de la comarca de la Safor.

Lloc de celebració i horari: Casa de Cultura Marqués de González Quirós de Gandia. 20:00 h. Entrada lliure.

Activitats programades :

Març
· 31 de març, dijous. Xerrada “Els boscos ibèrics, singularitat i estat de conservació”. Dr. Helios Sainz. Enginyer de forests i expert en geobotànica, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, part de l’equip redactor del Pla Forestal Espanyol. Organitza: CEIC

Abril
· 3 d’abril, diumenge. Excursió “Els boscos de la Safor”. Guies Xavier Ródenas, Josep Sendra i JM Peiró. Enginyers de Forests (X.R, JM.P) i Biòleg (J.S). Excursió al bosc de Manesa. Organitza: UPG-CEIC
· 5 d’abril, dimarts. Xerrada “Habitar i transitar els boscos de La Safor a la prehistòria” Olga Gómez Pérez. Investigadora. Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València. Organitza: Museu Arqueològic de Gandia –MAGa
· 7 d’abril dijous. Xerrada “Una visió històrica i ecològica dels boscos del pirineu”. Dr. Joan Manuel Soriano. Geògraf, coordinador del Grup de Recerca d’Alta Muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona. Organitza: CEIC Alfons el Vell.
· 12 abril, dimarts. Xerrada “Domesticar la natura: els boscos i la marjal de la Safor a l’edat mitjana” Frederic Aparisi Romero. Universitat CEU Cardenal Herrera – Grup Harca
· 22 d’abril, divendres. Inauguració exposició “25 anys d’estudis i publicacions mediambientals a la Safor” CEIC Alfons el Vell al Museu Arqueològic de Gandia- MAGa (fins al 23 de maig). Entrada gratuïta.

Maig
· Tallers didàctics i exposició al MAGa: “Fa molts anys hi havia...” Dissabtes i diumenges pel matí.
· Taller didàctic al MAGa per tal de commemorar 2011 any internacional dels boscos. Proposem un recorregut pels habitats que han format part de la prehistòria de la Safor i coneixerem l’aprofitament dels recursos que formaven eixos paratges. Descriure una evolució paisatgística on l’home va jugar un paper molt destacat i transformador. Reconstruirem els paisatges i els habitants dels jaciments més importants de la Safor.
· 6 de maig: Inauguració exposició “La custòdia del territori i els boscos”. AVINENÇA (fins al 6 de juny al MAGa). Entrada gratuïta.

Organitzen: CEIC Alfons el Vell · MAGa - Museu Arqueològic de Gandia · UPG - Universitat Popular de Gandia.

Podologia lineal

Bé, els propietaris de les línies elèctriques no tenen cap mirament vers els arbres. Tant se dóna si són a la via pública com si pertanyen a un propietàri particular, el cas és apartar la vegetació de les línies enlloc de fer-ho a l'inrevés, apartar les línies de la vegetació, bé pujant-les o com és més lògic i ja s'està fent a molts municipis, soterrant-les. Demà, aquestes línies potser ja no hi seran, però els arbres restaran allà mutilats per sempre i sense remei, ja que en aquets casos que veiem, són pins pinyoners, incapaços de crear rebrots. I no us penseu que en cap cas hagin demanat permís, arriben, i com Atila no hi torna a creixer l'herba, amb la impunitat de tenir una gran companyia a darrere de la que tothom està enganxat.

Mireu el cas d'aquest pi a la vora de l'autopisat C-32, no li han deixat cap branca que anés amunt! Si es fa algun bolet potser serà més alt que el pi.