dilluns, 4 d’abril de 2011

Una festa de fringílids en els oms siberians

Verd i groc en el verd i groc:
Ornitologia de garengola

L’om de Sibèria (Ulmus pumila) és molt emprat a jardineria i és originari de la regió siberiana fins a Manxúria. La seva floració és massiva i molt primerenca i es veu que és un indicador de que l’hivern s’envà, floreix per cert abans de que surtin les fulles. Les seves llavors són planes i alades, en sàmara, i són transportades pel vent quan es desprenen.
Sembla una estratègia de les espècies d’om front a depredadors de llavors, el fet de que una proporció elevada d’aquestes siguin buides. Això faria que animals granívors depredassin menys llavors pel fet del desconcert que ocasiona haver de cercar llavors comestibles entre moltes d’inviables.
Durant aquests dies, a pocs metres del meu lloc de treball, s’estan duent a terme unes frenètiques festes gastronòmiques de fringílids. Verds i grocs entre el verds i grocs, un perfecte i harmònic camuflatge. El primer dia que els vaig descobrir vaig sentir el “psit-psit-giiic, psit-psit giiic” a uns metres de distància. Era el cant de cohesió de un grupet de Lleonets (Carduelis spinus) que estaven alimentant-se a sobre d’un om del carrer. Amb aquests petits crits i cants s’estaven dient que tot anava be, que no hi havia cap perill i comentaven la delicia de les llavors. Eren les 8 del matí i el pas de la gent que entrava a la feina, ignorant la seva presència, no semblava distreure’ls de la seva tasca.
Els Lleonets comptaven amb la companyia d’uns parents una mica més robusts, de major caparrot i de bec més potent, els Verderols (Carduelis chloris). Entre tots aquests, algun exemplar de Gafarró (Serinus serinus), més menut i nerviós, s’afegia a l’àpat.
Mascle de Verderol
Mascle de Gafarró

Els Lleonets apareixen per les nostres latituds només durant l’hivern i en època de migració primaveral. Any rere any estan presents a Mallorca en nombres molt variables, havent-hi anys on són escassos i altres anys en que protagonitzen irrupcions molt nombroses que permeten observar esbarts de cents d’exemplars. Hi ha constància de la seva reproducció accidental a l’illa però la situació habitual és que arribin a mitjans d’octubre i parteixin cap al nord a principis d’abril, cap als seus quarters de cria.
Els Verderols i Gafarrons són aus sedentàries i reproductores, considerades abundants a Mallorca, tot i que passen alguns exemplars migrants per l’illa i que aprofiten per alimentar-se i acumular greix per a dur a terme el seu viatge.

La presència d’aquests fringílids s’ha fet freqüent durant la passada setmana i sembla que ho serà també al llarg d’aquesta. Els oms sembrats en els tres carrers que conformen el polígon industrial estan carregats de fruits i aquests confiats exemplars es deixen observar a plaer i no defugen gens de la presència humana.

Una manera de sabre a quin arbre estaran els aucells és observar l’estat de maduració de les llavors. Prefereixen les llavors ja madures. Quan són verdes el que destaca és el seu color verd lloro. Les que trien aquestes aus, han perdut el color verd, s’han esblanqueït, tornant color beige i en estar seques, sonen com a paperí de verbena quan fa vent.
Alguns dels arbres “sonen” talment una gran gàbia aucellera, amb la diferència que els aucells estan en llibertat i que els cants són de gaudi i llibertat. Les rajoles de la voravia plenes de cagarades i mentres ets davall d’un arbre la pluja de sàmares buides és constant.
Dissabte, mentres ells s’inflaven a llavoretes, acumulant greix per partir de viatge cap al nord, per tot Europa fins a la mateixa Sibèria, jo em destrossava gustosament les cervicals fent-los quatre fotos. Tot plegat, una delícia ornitològica en mig de l’urbanisme que fagocita el camp.

Rafel Mas, Búger 4 d’abril de 2011
Verd i groc en el verd i groc

7 comentaris:

Alex ha dit...

Bona observació urbana, la de gent que li passen per alt totes aquestes coses.
Salut

Annette ha dit...

Els lluers estan molt associats als verns (Alnus glutinosa) i als bedolls (Betula pendula) arbres de llavor petita.
A casa, cada hivern els posem llavors de "negrillo"

José Mª Peiró ha dit...

Molt guapo, si, preciós conjunt de text i imatges :)

Desconeixia el nom de lleonet o lluonet, i allò de garengola, que pot equivaler al cércol o cercle dels arbres plantats, potser...

Els olms siberians, quan agafen un cert tamany també són guapos, tot i que a casa nostra lo seu són els oms "del terreny" (Ulmus minor). Conec exemplars plantats que semblen d'alguna varietat, potser resistent, ja que viuen molt bé
des de que els van plantar fa uns anys en entorns semiurbans d'una ciutat costanera a la que són més observables els verderols i gafarrons, que no pas els viatgers lluers ("lúganos" en castellà), naturalment.

Joan Bibiloni ha dit...

Molt interessant aquest article, Rafel. Desconeixía moltes de les coses que expliques. Les imatges molt xules.

antoni ha dit...

M'agradat saber el nom mallorquí d'aquests joganeres ocells. Lleonets. Molt més bonic i descriptiu que el de lluers. Aquest és l'ocell que Conrad Lorenz aconsellava com a ocell de companyia (eren altres temps).

joa.net ha dit...

Molt ferma aquesta col·lecció d'imatges (fins i tot la del cagalló!). Els animalons tenen els seus drets i cal respectar-los perquè ells eren aquí abans que nosaltres.

J. E. Peris ha dit...

Enhorabona per l'observació i les imatges! En l'Horta s'anomenen les dues primeres imatges de pardalets com a gabaxet, la 3ª i 4ª verderol, la cinquena gafarró, la següent gabaxet mascle i la següent gabaxet femella. Salut!