El poble de l'illa (cap. V)
Resolent una estratègia
Encara no ben encetada l´alba, assegut sobre una roca ran de la mar que mai dorm, hi havia en Salvador.
A Vinyaverda va veure la mar de prop, per primer cop a la seva vida. Des dels turons de la Serra somniava pensant com devia ser estar devora tanta d´aigua, tocar-la. Pensava que seria més silenciosa, més plana, no tan bella... Ara, aquí, la volia conèixer, integrar-se temporalment dins el seu àmbit.
. "Quan es despertà amb dits de rosa l´aurora..."
. Bon dia Míkonos, no t´havia sentit arribar. No fa molt que en Serafí cità aquesta mateixa frase.
. És d´Homer, glosador grec. ¿T´agrada llegir ?
. Ja ho crec que sí, els meus pares me n´ensenyaren de ben nin i m´han ajudat a fer una petita biblioteca.
. Idò jas, te´l regal. És l´Odissea d´Homer.
. Gràcies. Moltes gràcies. Ja n´havia sentit parlar. Guardaré aquest regal i aquest moment al meu cor, tota la vida.
. ¡ Ei ! vosaltres, veniu a prendre la llet - crida en Pere.
Na Silene deixa la taula parada amb llet de cabra, mel, nous i figues seques .Els al.lots s´hi asseuen al voltant.
Quan han acabat de berenar, na Silene diu a en Serafí :
. ¿Vols que provem de guarir-te la ferida vella d´aquest ull ?
. Ja ho crec que sí, però me sembla que aquest mal ja no té remei.
. Si el mal és dins l´ull, sanarà ; si és defora, potser no es podrà curar.
D´un paner de peixos que na Silene. Guardava per als vells marins malalts o més peresosos, n´agafa un, li treu la fel i la posa dins un murter ; després de damunt una raconera pren uns saquets d´herbes, les destria i les mescla amb la fel. Ho pica tot durant una estona i amb el suc fa una compresa que embolica en un tros de tela de lli. S´acosta a en Serafí i la posa sobre l´ull cec que tot d´una sent l´alleujament d´un antic dolor que pensava que ja no sentia.
. Convé que duguis aquesta compresa durant set dies i set nits. Cada vespre t´has de rentar l´ull amb sabó d´herba sabonera que jo te donaré, després torna´t a posar la compresa.
. Així ho faré.
Els seus amics havien seguit els moviments de na Silene sense sentir ni el renou del seu alè. Tots desitjaren sort i animaren en Serafí. En Salvador l´abraçà amb llàgrimes d´esperança.
La presència d´una barca girant el cap de la muntanya roja féu sospitar en Pere que qualque cosa no anava bé. Tot d´una va comprovar que era en Colau Bacallà que la menava. En Colau Bacallà era aquell home més prim que una arengada que en Serafí havia conegut el mateix dia que va veure per primera vegada en Pere.
Tothom corregué cap a la cova per rebre el visitant. Amb molta lleugeresa, com la de qui coneix bé la feina i el camí, atracà l´embarcació vora la d´en Pere.
. Bon dia a tothom.
La seva cara, de galtes enfonyades com si estigues xuclant una cerva, feia percebre que no duia bones noves. Els seus ulls blavísims miraven fixament i sense timidesa cada un dels que havien arribat en globus a Vinyaverda. En Pere els presentà. Tot d´una, amb veu clara i sonora, descobrí el motiu de la seva visita :
. Els del Toro són a Vinyaverda. Cerquen el globus i els qui hi anaven dedins. Han començat a escorcollar cases fins que qualque feble els ha dit que havien fugit amb el petit vaixell de´n Míkonos. No crec que ningú sàpiga que sou aquí, però tampoc no hi restaria tranquil. Na Xicarandana m´ha dit que ahir al vespre varen traginar el globus a un amagatall segur.
. Molt bé, més val així, si ens hi em d´enfrontar, ho farem - diu en Salvador.
. Jo no vull fugir sempre - diu en Serafí.
. Posem el nostre enginy contra la seva força i veurem qui guanyarà - segueix na Beatriu.
. Apa vénga, anem per feina - conclou en Pere.
Tothom hi va estar d´acord.
Després de parlar-ne tota la resta del dia i bona part de la nit, a la fi, resolgueren una estratègia :
En Pere Foguera i en Míkonos Cefalopodo aniràn en vaixell fins a la Gran Ciutat, on establiran contacte amb en Tomeu Téntol i altres Artesans del Bell Somni que, segons na Beatriu, treballen clandestinament per foragitar els soldats del Toro.
L´objectiu principal serà alliberar en Nadal Font Blanca, empresonat al castell de Calenya.
En Salvador i en Colau Bacallà aniran a Garlanda des d´on amb ferrocaril, arribaran al poble del primer : Vellalzina. En ser allà, aniran a veure na Pixedis Pastissera i en Simó des Bruc que, segons na Beatriu, també són Artesans del Bell Somni. L´objectiu és preparar una estratègia entre la Gran Ciutat i tots els pobles de l´illa, que són catorze i set llogarets.
Na Beatriu i en Serafí, s´alçaren en globus i, si és possible de nit, aterraran sobre la penya del Teix on esperaran noves dels altres.
Na Silene quedarà a cala Donzella, refugi de les que ho necessitin i dels que ho hagin de menester. En tot cas, si les coses venen mal dades, tots s´hi arreplegaran.
. Un moment, per favor ; abans que la força del destí ens separi, en Pere i jo vos volem dir que d´aquí a set mesos ens tornem trobar tots a aquest mateix lloc per celebrar el naixement de la nostra filla o del nostre fill. Salut força i que els déus ens acompanyin.
I tots alçaren al mateix temps una cullerada grosa de mel d´en Mainoplou i se la posaren a la boca tancant a la vegada els ulls en senyal d´unió i desig del millor destí per a la terra tota.
Partiren cap a les proximitats de Vinyaverda, amb la barca d´en Colau, en Serafí, a qui na Silene havia col.locat un mocador blanc i roig al cap i que, amb l´ull tapat, semblava un pirata ; na Beatriu, que desfressada de bergantell pescador tenia un rostre més madur i asserenat ara que sentia el suport dels amics per alliberar son pare ; en Salvador, que tenia por de tornar-se marejar, pero el fet de saber-se cooperant del mateix projecte que en Simó i na Pixedis li il.luminava els ulls i els pensaments ; i en Colau mariner, moreno, a qui ningú no podia endevinar l´edat i que quan manava la barca era com peix dins l´aigua o com virot volant ran de mar.
Ja prop de Vinyaverda, la barca enfilà envers un caló llarg, alt i estret. Na Beatriu es llança dins l´aigua i nedant arriba a la vorera ; en Serafí, més poruc en qüestions de panxesbanyades, s´estima més esperar que en Colau acosti la barca fins a les roques
S'acomiaden breument i els que van a peu s'enfilen per un pas que puja fins a un caminoi que els conduirà a ca na Xicarandana.
Història de na Silene
En Colau i en Salvador, esperen que es faci fosc per atracar al moll de Vinyaverda.
. Escolta Colau, ¿de quin poble és na Silene ?
. Ai al.lot, tu no saps bé el que me demanes. Na Silene té una història ben increïble, però per la seva manera de ser i pel lloc on sempre ha viscut, cala Donzella, possiblement sigui certa.
Na Silene ens contà que vivia a una altra terra quan era nina. Un dia va anar amb el seu pare a cercar unes flors medicinals que es recullen el dia més llarg i la nit més curta de l´any.
Quan eren sobre unes roques d´un penya-segat, contemplaren com dels niguls neixia la coa d´un remolí que arribava fins a la mar, d´on xuclava aigua, peixos i plantes marines ; son pare i ella, meravellats per aquest fenomen meteorològic, no s´adonaren que el remolí es feia cada cop més gros i que cada vegada era més prop d´on eren ells. Quan volgueren fugir, ja no hi varen ser a temps : el remolí xuclà na Silene de les mans del seu pare i fou convertida en colors.
Na Silene ens contà que dins el remolí tan sols sentia el mateix so que fa el vent quan passa per dins les branques dels pins més alts i que no tenia por, sinó que fins i tot s´hi trobava bé. La por li va venir quan el remolí, xuclant-se a si mateix, es dirigí en direcció inversa a la terra, és a dir, fitorà cap a l´espai infinit de les estrelles travessant l´òrbita ; llavors, contà na Silene, el remolí es desfé sense fer gens de renou i fou així com es trobà enmig de l´espai. El seu cos, però, era aspirat per qualque mena de força que la dirigia envers un puntet color de cel que aparagué al fons de la negror de l´espai.
El puntet cel es féu cada cop més gros o na Silene més petita, el cas és que en realitat es tractava altra cop de la terra, on caigué directament dins la mar, submergint-se fins al fons, d´on arrabassà, quan es volgué agafar, un bocinet de corall roig que, si t´hi fixares, du penjat al coll.
Uns dofins la rescataren i la portaren a una platja, on una bruixa la recollí, la curà i l´alimentà durant uns dies. Conta na Silene que no coneixia la parla d´aquella bruixa ni del poble que l´acollí i que organitzà fins i tot festes per celebrar la seva presència ; s´hi feren volada d´estels meravellosos, balls, jocs en què participava tothom, focs d´artifici mai vists...
Llavors, amb barca, una nit la portaren pel camí blanc de la lluna que es fa sobre el mar fins a cala Donzella, on la bruixa la cuidà, l´ensenyà a teixir i li mostrà tots els seus sabers curatius.
. I la bruixa, ¿què es va fer d´ella ?
. El dia que es complí el setè aniversari del viatge amb el remolí, una barca s´acostà el vespre i recollí la bruixa, qui abans de partir va dir a na Silene que podria trobar-la, si la necessitava, la mateixa nit de cada any si agafava el camí blanc de la lluna.
. ¿ I si un any està ennigulat ?
. Doncs li va dir que no ho podria fer.
. ¿I vols dir que si ara, posem per cas avui mateix, prenguéssim aquest camí d´enfront de cala Donzella no arribaríem a la terra d´aquesta bruixa ?
. Idò no, t´ho puc ben assegurar, perquè en Pere i jo ho hem provat moltes de vegades i sos hem trobat el Gran Continent, on es troba la Gran Ciutat de Montnadó.
La Diputació de Barcelona ha mutilat el plàtans de la Riera d'Alella. Els han esporgat sense cap sentit ni coneixement. Sense respectar la forma natural de l'arbre, sense respectar les zones de tall correcte (CODIT) i sense respectar una època raonable per fer la tasca, ja que aquesta ha estat executada ara, a la primavera, quan l'arbre acaba de mobilitzar tota la saba cap els meristems per començar a brotar.
Han deixat ferides molt grans, que no compartimentaran i acabaran fent cavernes. Han deixat tot un seguit de munyons enganxats al tronc que o bé generaran fusta morta o bé les anomenades cues de cavall. Els han deixat una estructura que els farà patir en cas de fortes ventades. En definitiva, han contravingut tots els coneixements que actualment es tenen en l'esporga d'arbres.
Entrades
