Un dels temes que més ens preocupa avui dia són aquells relacionats amb l'aigua.
Tots sabem de l'actual falta d'aigua, si més no, a Catalunya.
Pel que tinc entès, aquesta situació no es viu de la mateixa manera a les Illes balears ni al Païs Valencià, on en aquests últims anys els hi han tocat molt més les depressions mediterrànies.
Un cúmul de factors han propiciat que les depressions mediterrànies no afectéssin de ple a Catalunya i pel colmo, les atlàntiques, que ja de per si ens porten poca aigua, en moltes ocasions no han ni arribat. Com a prova d'això, a Galícia també es parla de sequera per la falta de perturbacions atlàntiques.
No em veig capaç d'explicar la raó per la qual aquelles potents depressions mediterrànies no ens afectaren però el que si vem notar tots plegats és aquella inusual persistència de l'anticicló a plena tardor.
Evidentment parlem de disminució de les precipitacions. Tot i que no és ben bé un fenòmen nou, si és veritat que cal estar atents. Per compendre la magnitud de la sequera, vaig consultar la pàgina d'un conegut del poble veï. La mitjana climàtica de precipitacions al meu poble oscil·la entre els 600 mm./any amb variacions que poden arribar fins als 700 mm./any i amb mínims de 500 mm/any. A l'any 2006, la precipitació acumulada en aquesta mateixa zona va ser de 470 mm./any, xifra molt semblant a les que normalment registra Lleida, de les zones més seques del principat. El que més destaca de tot plegat és la inusual falta de precipitacions a la tardor.
Tots sabem el gran efecte de l'aigua en els boscos i la seva condició de selector natural en les espècies. Per altra banda, els boscos també creen efecte en l'aigua, sobretot en l'aigua que arriba als rius, als trams baixos i als alts d'aquests.
Es parla del gran efecte amortidor que fan els arbres en el cabal d'un riu. Als hidrogrames (representació del cabal en funció del temps) aquest efecte amortidor és molt fàcil de veure.
Si després d'una pluja important comparéssim un hidrograma d'una zona deserta amb el d'una zona boscosa, observariem com el cabal punta a la zona deserta (màxim cabal en tot l'episodi de pluja) és molt superior al d'una zona boscosa, a més, el cabal del riu sería molt més constant al llarg del temps en una zona boscosa mentre que a la zona deserta problement només mantindria cert cabal durant l'episodi de pluja i pocs dies més tard.
Podriem dir doncs que els boscos "repartèixen" als rius l'aigua que cau al llarg dels dies, tenint així la capacitat de mantenir cabals molt més constants i amb poques variacions que en zones sense bosc. Sense bosc, l'aigua caiguda baixaría gairebé tota en poca estona.
En algun moment de la història l'home sempre ha oblidat arreu aquesta evidència. Per posar un exemple, amb les desamortitzacions de Madoz (1855) es varen privatitzar moltes finques que, coincidint amb un auge dels preus de productes forestals i amb una crisis econòmica, va suposar la gairebé total deforestació dels boscos españols quedant només intactes els que es van aconseguir catalogar com a "
Montes de Utilidad Pública del Estado", encara existents. Les conseqüències van arribar aviat, pluges torrencials van precedir un dels episodis d'inundacions més nefasts.
Hi ha però un altre concepte també interessant, el de la intercepció. La intercepció és d'alguna manera l'aigua que queda retinguda per la vegetació. El que se sap de la intercepció és que les coníferes intercepten més aigua que les frondoses o caducifòlies (per això sota el pi no ens mullem tant). Aquesta diferència entre la intercepció d'unes i altres és degut a l'arquitectura de l'arbre, presència d'acícules o fulles que puguin deixar caure l'aigua, caiguda o no de les fulles etc... Els valors d'intercepció mitjana al llarg de l'any d'una conífera poden duplicar els d'una caducifòlia, depenent moltíssim també del tipus de precipitació (neu, aigua...), la durada d'aquestes, la intensitat etc...
En aquest sentit s'ha observat també que en precipitacions minses o moderades el paper de la intercepció pot arribar a ser molt notori, mentre que en episodis de precipitació abundant i d'intensitat forta, la intercepció és gairebé despreciable.
Actualment aquests estudis d'intercepció han presentat resultats força diferents (per les diferents zones on es practiquen, ja que hi ha condicions molt diferents), no obstant això, la intercepció en una conífera pot arribar a tenir valors propers al 45% en zones on les precipitacions al llarg de l'any no arriben a ser gaire intenses i en forma de neu, i del 10-15% en zones amb dies de precipitació intensa i en forma d'aigua o pedra. Al mediterrani segurament ens quedariem amb un valor intermitg, del 30-35% en coníferes i del 10-20% en caducifòlies (resultats aproximats).
Un altre paper d'aquesta intercepció és la d'amortitzar el cop que originarien les gotes d'aigua al arribar al terra. En certa manera s'evita l'erosió, sobretot en vessants pronunciats i en sòls tous i fàcilment erosionables. Es considera també que la caiguda d'una gota a uns 10 m. del terra equival a la caiguda de la mateixa gota directament de l'atmosfera i per tant, en zones sense protecció arbustiva, herbàcia o amb arbres molt grans, no hi ha un efecte amortidor tant important.
Puntualment un bosc també podria presentar alta erosió degut a les grans gotes que desprenen les capçades. Això passaria en boscos amb arbres molt grans, poc sotabosc i amb molt poc regenerat. Evidentment és una condició molt especial però podrien existir llocs així.
Una estratègia que han utilitzat silvicultors a Catalunya en les zones de més erosionabilitat és la de deixar restes de troncs i branques amb o sense les fulles de manera paral·lela a les corbes de nivell. Aquesta pràctica presenta altres avantatges com la reincorporació dels nutrients a la terra, però també desavantatges com poden ser en l'aspecte de prevenció d'incendis forestals. D'aquesta manera es poden evitar en certa manera la formació de xaragalls que al llarg del temps poden fer-se molt més pronunciats i esdevenir un problema de sòls gairebé impossible de resoldre.
En altres països la intercepció pot ser fonamental per al manteniment de la vida, exemples en seríen els boscos tropicals o la laurisilva a les canàries, on la intercepció de la boira representa part molt important de l'aigua total rebuda al llarg de l'any.
Sequera: Realment estic impressionat amb la capacitat de regeneració del pi roig a la meva zona, en alguns llocs he arribat a comptar 2 arbres/m2 o 15 arbres/25 m2, densitat equivalent a 6.000 peus/ha. No obstant això, és molt comú començar a veure ja la selecció natural, molts d'ells moren de joves, no només per aquestes densitats sinó també per la secada i per la gran afloració d'escolítids. Evidentment la secada mata als arbres però els que no moren presenten una debilitació evident (pèrdua de fulles, fulles seques, troncs torçats...) i llavors ho aprofiten els Ipps (escolítids que per aquí ultimament abunden molt). No m'agradaria parlar d'una causa-efecte directe però crec que la secada fa aflorar aquests bitxos...
L'altre dia vaig caminar per una zona propera i vaig observar una actuació forestal. Pel que vaig poguer veure, semblava una tallada de selecció. Em vaig alegrar de veure que no era una selecció negativa (selecció negativa és tallar els arbres més forts, robusts i alts i deixar la resta, es diu així perquè d'alguna manera sería tot el contrari a la selecció natural), havien deixat molts arbres pare quedant una densitat de 500 arbres/ha (aproximat), probablement eren els més forts que hi havia abans de la tallada. No obstant això, era evident que aquells arbres corrien cert risc de ser tombats. Era també evident que havien crescut amb condicions de molta densitat, donat el coeficient d'esbeltesa que vaig poguer calcular a ull i per la seva diminuta capçada. Tot plegat els feia més susceptibles a unes condicions climàtiques adverses. Realment no vaig saber predir el futur d'aquells arbres, hi havia dues opcions: o es quedaven tal qual (amb el risc que comportava) per la seva petita capçada i possiblement edad considerable, o bé creixien en capçada i en tronc i es feien uns grans arbres.
Més endavant del camí vaig veure de nou un bosc de pi roig. El bosc estava molt dèbil, la meitat dels arbres estaven caiguts i tombats, probablement era la secada?, alguns també presentaven forats per l'acció dels escolítids. Els arbres havien de competir entre ells perquè no tenien espai, ni radicular ni aeri. Hi havia una clara competència per la llum, eren arbres alts per la poca edad que tenien però amb troncs ridículs, molts d'ells torçats per la impossibilitat de mantenir tant pes i tanta alçada amb un tronc tant petit.
No obstant això, vaig pensar que putser la secada només havia fet que el procés s'adelantés. Era evident que al llarg dels anys molts dels arbres, (donades les densitats) acabarien morint, quedant només els més forts o els que en millors condicions estaven (o els que més sort tinguéssin).
Gairebé gosaria dir que la secada ha fet un bé, només just en aquest lloc del que us estic parlant. El bosc creixarà menys temps amb densitats excessives i per tant, els arbres resultants que sobrevisquin a la secada estaran més lliures de competència, no hauran de procurar créixer tant en alçada i podràn per fi, créixer en diàmetre (arbres més estables), també podràn desenvolupar per fi la capçada. En definitiva no hauran de competir tant pels recursos.
Aquesta situació és força comuna en molts boscos catalans. Gràcies a unes condicions òptimes i a la excel·lent capacitat dispersadora d'alguns arbres, el bosc ha pogut remuntar després del pasturatge i després de les tales excessives de dècades passades. No obstant això, el bosc s'ha fet més susceptible, a bitxos, a sequeres, a vent..., almenys és la impressió que tinc quan vaig per la majoria de boscos propers.
Tornant de nou al tema de la intercepció, hi havia una línia d'investigació per entendre el paper que tenia aquesta nova situació de boscos tant densos en els cabals dels rius.
En efecte, es pensa que aquesta nova densificació d'arbres també té un altre impacte negatiu, encara que segurament no és res comparat amb l'impacte negatiu que comporta gastar tanta aigua, consumir-ne tanta, abocar-la pels camps de golf, contaminar-la de sals o nitrats etc....
De totes maneres, encara que sigui només per saber-ho i tenint clar que el problema de la falta d'aigua als pantans no el tenen els arbres sinó nosaltres, és possible que l'abandonament de zones on abans hi havia un aprofitament i ara s'han densificat (per les condicions òptimes del terreny i per la gran capacitat dispersadora d'algunes espècies), el bosc, a més de ser més susceptible, provoqui una major retenció d'aigua a través de la intercepció i per tant, n'arribi menys quantitat al riu.
No sé si era a Vallcebre que això ja ho anaven fent i els resultats indicaven una reducció del cabal d'un 20% fruit d'aquest canvi en l'ús del sòl, en part és normal, el 100% de la conca havia revegetat de manera natural. Abans estava completament deforestada i en algunes zones, la gran erosió provocada era evident....
Ja per acabar, no ens confonguem. Falta aigua perquè hi ha una sequera i pel petit paper que hi pot tenir la intercepció? No he dit això.
La culpa és tota del temps? o putser serà perquè cada vegada en consumim més, perquè cada vegada en volem més, perquè en som molts més consumint-ne, perquè la malgastem amb camps de golf, a casa, a les pistes d'esquí... És el mateix que he explicat d'aquell bosc tant dens, tard o d'hora havia de passar, la sequera només ho ha avançat....
P.D: Perdoneu per no poguer penjar les fotos d'aquests llocs dels que us parlo. No en tinc perquè hi vaig anar de nit.
Entrades
