El morrut ha causat estralls en el nostre paisatge, és cert, però no ha passat desapercebut. Els mitjans de comunicació, televisions, ràdios, diaris i demés n'han fet més d'un cop i de dos esment. La seva facilitat per a tombar palmeres insignes, en la història i en el cor d'alguns, ha vestit de desagradable notícia el fet que alguns paisatges hagin canviat per a sempre més. Diaris i també revistes locals anuncien amb fotos dels desperfectes ocasionats que la plaga ja ha arribat a aquest poble o a aquell altre, recollint comentaris de veïns, de regidors i tècnics de medi-ambient assegurant que lluitaran contra la plaga, etcètera.
Però el morrut no ha vingut sol. El seu company de viatge en missió de devorar palmeres continua sent un perfecte desconegut per la majoria de gent. És més, els desperfectes que causa, els atribueix al morrut, lamentant-se dóna la batalla per perduda.
Em refereixo amb tot això a la paral·lela desaparició d'exemplars de Trachicarpus fortunei, Washigntonia ssp i de Chyamaerops humillis, a mans de la papallona Paysandisia archon, sense que cap diari parli de l'existència de la plaga, ni tan sols de la desaparició sobtada de centenars de palmeres, que si bé no són del pes de les canàries, no per això són menys valuoses, ni com a valor paisatgístic, ni com a valor patrimonial, ni molt menys com a valor ecològic (pensem que el margalló és l'única palmera endèmica d'Europa i que és pròpia també de Catalunya). Però amb tot això, encara cap mitjà de comunicació se n'ha fet ressò i el comú de la gent pensa que és el morrut qui li ha fet malbé la palmera.
En aquest Trachicarpus, que malgrat van veure com s'anava deteriorant lentament no em van avisar fins que ja ha sigut massa tard, podem veure que no únicament havia sigut colonitzat per Paysandisia, sinó que a més, també hi convivia el morrut.
Podem veure, en aquesta foto larves de morrut (més groguenques, àpodes i el cap més gros) i de paysandisia (més blanques i amb seccions més marcades). I un morrut en l'estadi adult.
En aquesta foto veiem una crisàlide de paysandisia que he tret obrint un capoll.
Malgrat tot, vull donar un missatge d'optimisme. Podem protegir les palmeres. El mètode guillem contra el morrut també és efectiu contra la paysandisia.
Guillem Nicolàs i Larruy
Però el morrut no ha vingut sol. El seu company de viatge en missió de devorar palmeres continua sent un perfecte desconegut per la majoria de gent. És més, els desperfectes que causa, els atribueix al morrut, lamentant-se dóna la batalla per perduda.
Em refereixo amb tot això a la paral·lela desaparició d'exemplars de Trachicarpus fortunei, Washigntonia ssp i de Chyamaerops humillis, a mans de la papallona Paysandisia archon, sense que cap diari parli de l'existència de la plaga, ni tan sols de la desaparició sobtada de centenars de palmeres, que si bé no són del pes de les canàries, no per això són menys valuoses, ni com a valor paisatgístic, ni com a valor patrimonial, ni molt menys com a valor ecològic (pensem que el margalló és l'única palmera endèmica d'Europa i que és pròpia també de Catalunya). Però amb tot això, encara cap mitjà de comunicació se n'ha fet ressò i el comú de la gent pensa que és el morrut qui li ha fet malbé la palmera.
En aquest Trachicarpus, que malgrat van veure com s'anava deteriorant lentament no em van avisar fins que ja ha sigut massa tard, podem veure que no únicament havia sigut colonitzat per Paysandisia, sinó que a més, també hi convivia el morrut.
Podem veure, en aquesta foto larves de morrut (més groguenques, àpodes i el cap més gros) i de paysandisia (més blanques i amb seccions més marcades). I un morrut en l'estadi adult.
En aquesta foto veiem una crisàlide de paysandisia que he tret obrint un capoll.Malgrat tot, vull donar un missatge d'optimisme. Podem protegir les palmeres. El mètode guillem contra el morrut també és efectiu contra la paysandisia.
Guillem Nicolàs i Larruy
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada