Durant el 2011 ja hi ha hagut més de 300 caigudes,
sobretot a causa del vent i de la pluja
Cada dia cau un arbre als carrers de Barcelona
La palmera que ara fa dues setmanes va caure a la
Diagonal de Barcelona va posar la ciutat en alerta
pels despreniments d'arbres. No és un fenomen
estrany. De mitjana cau un arbre al dia.
sobretot a causa del vent i de la pluja
Cada dia cau un arbre als carrers de Barcelona
La palmera que ara fa dues setmanes va caure a la
Diagonal de Barcelona va posar la ciutat en alerta
pels despreniments d'arbres. No és un fenomen
estrany. De mitjana cau un arbre al dia.
La Palmera de la Diagonal. L'arbre que fa dues setmanes va caure a
la Diagonal amb Muntaner i que va ferir dues dones. Ferran Forné
la Diagonal amb Muntaner i que va ferir dues dones. Ferran Forné
El vent, la pluja i la neu són els principals responsables de la caiguda d'arbres al conjunt del país. Als boscos, però també a les ciutats. A Barcelona, des que va començar el 2011, ja han cedit més de 300 exemplars de diferents espècies. La mitjana, per tant, és d'un al dia. Una xifra que, com expliquen fonts municipals, "no és exagerada", perquè en anys en què les inclemències del temps han estat més pronunciades, la ràtio d'arbres caiguts al dia encara s'ha disparat més. Sense anar més lluny, la gran nevada del març del 2010 va tombar més de 600 arbres.
La meteorologia, però, no és l'única amenaça per a la verticalitat dels arbres. També hi ha els efectes a llarg termini de fongs i perforadors, que són especialment letals en arbres vells. Segons Josep Maria Vives, president d'Amics dels Jardins, vent, pluja i neu guanyen per golejada a l'hora d'explicar per què ha caigut un arbre.
En l'àmbit urbà la vegetació encara hi troba un obstacle afegit: les dificultats d'adaptació. També l'evidència, en l'estudi dut a terme per l'equip de govern de Jordi Hereu en plena campanya de reforma de la Diagonal, que el 10% de palmeres i plàtans de l'avinguda havien de ser substituïts. "Som un país arboricida", conclou el jardiner Joan Bordas. Està convençut que a casa nostra no hi ha la cultura de la jardineria urbana que hi ha en altres països europeus, "en els quals les plantacions les fan i les dissenyen empreses especialitzades en jardineria i amb una garantia de supervivència de quatre anys, mentre que aquí, massa sovint, planten els arbres les mateixes constructores i no es tenen en compte les èpoques en què s'ha de fer". "Preval el disseny", es lamenta.
Segons l'Ajuntament de Barcelona, a l'hora de decantar-se per una espècie d'arbre o per una altra, es valoren qüestions com que s'adapti a les condicions climàtiques de la ciutat i a l'espai concret en què s'ha d'ubicar, que tingui necessitats hídriques moderades i que no sigui ni al·lergogen ni invasora. Però també s'intenta potenciar al màxim el color de la floració i la diversitat. L'objectiu fixat és arribar al punt que cap espècie superi el 15% del total d'arbres, sobretot de cara a evitar que s'estenguin plagues o malalties, encara que de moment els plàtans dominen i representen el 30%.
La meteorologia, però, no és l'única amenaça per a la verticalitat dels arbres. També hi ha els efectes a llarg termini de fongs i perforadors, que són especialment letals en arbres vells. Segons Josep Maria Vives, president d'Amics dels Jardins, vent, pluja i neu guanyen per golejada a l'hora d'explicar per què ha caigut un arbre.
En l'àmbit urbà la vegetació encara hi troba un obstacle afegit: les dificultats d'adaptació. També l'evidència, en l'estudi dut a terme per l'equip de govern de Jordi Hereu en plena campanya de reforma de la Diagonal, que el 10% de palmeres i plàtans de l'avinguda havien de ser substituïts. "Som un país arboricida", conclou el jardiner Joan Bordas. Està convençut que a casa nostra no hi ha la cultura de la jardineria urbana que hi ha en altres països europeus, "en els quals les plantacions les fan i les dissenyen empreses especialitzades en jardineria i amb una garantia de supervivència de quatre anys, mentre que aquí, massa sovint, planten els arbres les mateixes constructores i no es tenen en compte les èpoques en què s'ha de fer". "Preval el disseny", es lamenta.
Segons l'Ajuntament de Barcelona, a l'hora de decantar-se per una espècie d'arbre o per una altra, es valoren qüestions com que s'adapti a les condicions climàtiques de la ciutat i a l'espai concret en què s'ha d'ubicar, que tingui necessitats hídriques moderades i que no sigui ni al·lergogen ni invasora. Però també s'intenta potenciar al màxim el color de la floració i la diversitat. L'objectiu fixat és arribar al punt que cap espècie superi el 15% del total d'arbres, sobretot de cara a evitar que s'estenguin plagues o malalties, encara que de moment els plàtans dominen i representen el 30%.
La investigació de la palmera
L'Ajuntament va obrir un expedient per investigar les causes de la caiguda d'una palmera a la Diagonal que va provocar ferides a dues persones, i va engegar una revisió extra del conjunt de palmeres. Es va prendre, també, una decisió dràstica: alliberar totes les palmeres que sostenien llums de Nadal. Una mesura que es va estendre als arbres amb un tronc de menys de 50 centímetres de perímetre.
Entrades
1 comentari:
Defugir la realitat amb un titular fàcil però fals no penso que sigui massa aclaridor de res del que passa amb els arbres de Barcelona. Fer mitjanes tan desviades de la realitat (“Cada dia cau un arbre als carrers de Barcelona”) és d’un periodisme molt verd en qüestions estadístiques.
I per a rematar-ho: “No és un fenomen estrany”. Quin nivell de significació té aquesta afirmació?
És el mateix que caiguin 100 pins a Collserola per una ventada o una palmera a la Diagonal per no se sap què ?
Hi ha la mateixa problemàtica al districte de Sants-Montjuïc que al de Ciutat Vella ?
“Som un país arboricida” diu un,”prenguem una decisió dràstica” diu l’altre: “Alliberar totes les palmeres que sostenien llums de Nadal”. I l’ordenança mediambiental de l’ajuntament no ho diu prou clar que no s’ha de penjar res dels arbres ?
Fa un parell de setmanes va caure el pi pinyer més gros de Barcelona. Tothom que passegi pel Teatre Grec sap de qui parlo. Per a mi ha estat una pèrdua molt viscuda. Però no m’ha impactat. Fa deu anys que els dos sabiem el que passaria...
Farien bé els periodistes d’investigar per què la Casa Gran deixa de recolzar els treballadors del verd des de fa un munt d’anys.
Per què l’institut Municipal de Parcs i Jardins no té el respecte que hauria de tenir com a organisme tècnic a tot Barcelona?
Com és que els districtes fan i desfan precindint dels tècnics de Parcs i Jardins ?
Ara hi ha l’excusa de la falta de recursos i la prioritat de fer front a les necessitats socials derivades de la crisi; però és que potser es pot externalitzar la responsabilitat, l’atzar o la poca vergonya de reduir fins escanyar la plantilla dels jardiners ?
Publica un comentari a l'entrada