dimecres, 30 de novembre del 2011

Diospyros lotus, el porta-empelts del caquier

En les últimes dècades s´està assilvestrant al Mediterrani

El mal-anomenat caquier bord, el Diospyros lotus, és un arbre originari d´Àsia que ha estat utilitzat des de fa segles com patró o porta-empelts del vertader caquier, Diospyros kaki.

Les seves arrels a vegades se cansen d´alimentar el paràsit que els han empeltat damunt i intenten escapar-se, alliberar-se, asilvestrar-se. Aleshores dels entrenusos i bifurcacions de les arrels brosten bordalls tot voltant sa mare a vegades a 5 ò 6 metres de distància, que creixen ràpidament i en pocs anys es converteixen en arbres de més de 5 metres. Aquests bordalls assilvestrats poden ser mascles o femelles, ja que totes les Ebenaceae son dioiques. Els peus mascles fan flors amb pol.len que es portat per les abelles cap a les flors d´un peu femella, les fecunden i d´elles surten un fruits com petits caquis que maduren amb les primeres gelades de la tardor. A la foto, que veureu millor si l´ampliau amb un doble clic, crida l´atenció el gran nombre de fruits petitons que solen madurar després de caure les fulles. El Diospyros lotus de la foto creix a una clariana d´un pinar i va néixer d´una llavor duita per un ocell des d´un caquier bord que havia brostat de les arrels d´un peu empeltat, sembrat a uns 50 metres.

Aquí podem veure els fruits madurs del Diospyros lotus anterior. Aparentment semblen petits caquis.

Tamany real dels fruits anteriors.

Imatge amb tres fruits de Diospyros lotus on podem veure tots els seus detalls. El de l´esquerra està en el seu punt òptim de maduració.

Fruit xapat on es veu la sucosa polpa dolça i aromàtica enrevoltant els pinyols. Dins cada fruit hi sol haver entre 3 i 6 pinyols.

Apetitosa polpa d´un intens i brillant color ataronjat d´un fruit de Diospyros lotus. La pell és molt aspre i amarga per la seva riquesa en tanins i convé evitar-la i menjar-se només la polpa.

Pinyols de Diospyros lotus que no soporten la dessecació i s´han de sembrar inmediatament després d´extreure-los del fruit, ja que tenen una capacitat de germinació molt làbil i si s´assequen no solen néixer.

Fulles de Diospyros lotus en ple estiu.

Comparació entre les fulles de caquier vertader, Diospyros kaki, caquier bord, Diospyros lotus i sapote negre de Mèxic, Diospyros dygina.

Revers de les fulles anteriors.

Els exemplars masculins de Diospyros lotus produeixen flors amb abundant nèctar que atreu les abelles, les quals s´enduen el pol.len que se´ls ha aferrat al còs cap a les flors femelles no només dels exemplars femenins de la mateixa espècie, sino també cap a les flors femelles partenocàrpiques dels caquiers vertaders cultivats pels seus fruits. Aquesta polinització creuada dona lloc a llavors híbrides entre ambdues espècies, les quals si són sembrades produeixen un arbre híbrid molt vigorós i molt productiu, que dona abundants collites de caquis petits de carn ferma, molt vermells i extremadament dolços i aromàtics.



12 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Excel·lent reportatge, Joan, com tots els que fas. Gràcies.
Al corral de casa, ja en vaig parlar en una ocasió, en teniem un d'aquests híbrids del que parles. Caquis boníssims, pell i tot ben madurs, i amb llavors. Sempre el vaig veure de la mateixa mida, vivia en terreny pedregós, molt resistent a les sequeres. Només el motor de llaurar el va poder matar. Crec que va ser per això, ja que en arrabassar-lo li vaig afinar una vella ferida. Recomano no llaurar vora el tronc dels arbres, respectar una distància tan allunyada com la seva capçada.
Gràcies.

David Molina Molina ha dit...

Es uno de mis árboles favoritos por su colorido otoñal.

tengo un par de ellos rescatados de un antiguo cultivo de caquis.

Dalva M. Ferreira ha dit...

Parece delicioso!

Anònim ha dit...

Enguany, de les mateixes branques del mateix caquier empeltat, m'han sortit uns fruits grossos però no tant com els altres anys i més dolços. Molts d'aquests caquis portaven una o dues llavors, que m'imagino híbrides. No sé si el fet de portar llavors pot haver influït en la mida del fruit i en la seva dolçor, o si ha estat el temps càlid i sec que ha fet fins ben entrada la tardor. La fulla del caquier híbrid, ¿és igualment decorativa (pel llustre i pels colors de tardor)? Algú m'ho podria dir? Estic pensant de sembrar les llavors híbrides.

Juan Bibiloni ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris.

Anònim, tots el caquiers cultivats pels seus fruits, Diospyros kaki, són femelles partenocàrpiques. No hi ha mascles a Mallorca d´aquesta espècie. Com que tots els caquiers cultivats solen estar empeltats damunt un peu de Diospyros lotus nascut de pinyol, mascle o femella, quan surt un bordall d´arrel i pot creixer fins fer-se un arbre, si és mascle fa flors amb pol.len que les abelles duen fins les flors femelles dels caquiers cultivats, de manera que quan un caqui té llavors forçosament són totes híbrides de D. kaki amb D. lotus.

Per pròpia experiència et puc dir que els caquis amb llavors tenen una polpa més dolça i aromàtica que els que no en tenen. És la manera que té l´arbre d´atreure els animals frugívors, per a que es mengin i prefereixin els fruits amb llavors, s´enviin els pinyols i després els defequin enfora de sa mare.

Les fulles dels arbres híbrids tenen un aspecte intermig, més parescudes a les dels caquiers cultivats.

Joan

Juan Bibiloni ha dit...

Per cert, Anònim, si llegeixes el meu anterior article sobre els caquiers ho veuràs més clar. L´enllaç és aquest:

http://amicsarbres.blogspot.com/2011/09/el-caquiers-conreats-son-femelles.html

Joan

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per la informació, Joan Bibiloni, i moltes felicitacions per les entrades que aneu posant al blog, que segueixo amb regularitat. A qui no tinc clissat és al pare de la criatura, aquest rebrot de Diospyros lotus que deu rondar pel veïnat.

Joan (Manresa, Viladordis)

jd ha dit...

Gràcies per les teves explicacions sobre les peripècies dels caquiers. Ara gràcies a tu me'ls miro d'una altra manera !

Josep Maria Olivé ha dit...

Hola, m'ha agradat molt aquest article. Desconeixia que era una altra varietat, jo lis deia bord, peró ja veia que no podia ser, perque tenen molt bona pinta. Al meu poble, Cambrils,sé de dos indrets que ni han.

Jamal Mashburn ha dit...

hola Joan, saps si ha la peninsula tambe nomes hi han femelles partenocarpies de d.kaki?

EL hibrid kaki x lotus se li tornen les fulles d'un taronge vermellos a la tardor?
Saps si es compatibles amb les varietats no astringents de d.kaki?

Salutacions

Juan Bibiloni ha dit...

Hola Jamal:

Efectivament, a la Península com a Mallorca i lògicament a la resta del món tots els caquiers cultivats pels seus fruits són femelles partenocàrpiques. Només hi ha Diospyros kaki mascles al seu pais d´origen, el Japó.

Tant al caquier com al seu híbrid a la tardor les fulles els tornen vermelloses abans de caure.

En principi tots els Diospyros de climes temperats (D. kaki, D. lotus, D.virginiana) són compatibles entre ells. El Diospyros ebenum i el Diospyros dygina que són de climes tropicals-subtropicals segurament també serien compatibles, però les necessitats climàtiques tan diferents ferien inviable l´empelt.

Jo tenc uns quants Diospyros dygina (Zapote negro de Mèxic) que soporten bé el fred de Mallorca i vull provar de fer empelts damunt uns bordalls de D. lotus. Encara no sé com m´anirà.

Salutacions

Jamal Mashburn ha dit...

Doncs pel que he pogut llegir a la red, diverses varietats no astringents de kaki( giant fuyu, jiro i fuyu japones per exemple) no son compatibles amb d.lotus.
Salutacions